Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manipulació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manipulació. Mostrar tots els missatges

28 de juny 2009

Una imatge val més que mil paraules...



... tanmateix, jo he dit això aquí:
És un cop d'estat en tota regla, com no es pot permetre que la població es pronunciï? Llavors què és la democràcia? Sembla que TV de Catalunya és favorable als colpistes militars pels comentaris que hi fan i per la forma de cobrir la notícia durant aquests dies, recolzen un cop militar abans que una consulta popular, en democràcia la decisió recau en el poble no en els militars. Però ja coneixem de sobres a aquests socioconvergents.

S'ha imposat la 'democràcia', el poder de les armes ha parlat; tenen por que el poble s'hi pronunciï?

Ja coneixem prou bé els periodistes; són el quart poder

Imatge extreta de: http://www.flickr.com/photos/breve gràcies a Jordi Salvia per un comentari a twitter

21 de març 2009

Oh, perdó SR. PERIODISTA! li he pegat per equivocació!



Generalment els guardians dels poderosos foten hòsties a tort i a dret molt sovint, però tal fet no té un ressò mediàtic comparable al d'aquesta vegada. Quan un programa tan mediocre i acrític com Hora Q, dirigit per la "pija" Helena García Melero, que es dedica a entrevistar a poderosos presidents de multinacionals com si fossin bona gent i grans herois, posa el crit en el cel durant més de dos dies per les agressions comeses per la policia al carrer, només hi ha un rerefons: han agredit també a periodistes. Això fa remoure els fonaments de la aburgesada societat catalana: han pegat als nostres periodistes!

Llegeixo articles en blocs i d'altres mitjans, el problema no és que la policia siguin uns violents incívics i armats que van fotent cops de porra per tot arreu, no, el problema és que han pegat a la gent equivocada, els altres (que són els que fan avançar la societat amb la seva lluita al carrer) que els fotin, però que no toquin els periodistes. Sento vergonya de la meva societat catalanament aburgesada: el primer dia que vaig veure que l'actitud incontrolada d'aquells que tenen més músculs que cervell per fi havia provocat alerta social, vaig pensar "ja era hora que la gent comenci a sensibilitzar-se una mica", però no, tot era perquè havia agressions a periodistes. Els periodistes sempre callen, són els altres gossos del poder, però quan els toquen protesten. I la gent som tan imbècils que només protestem quan protesten els periodistes, i callem quan ells callen. És evident que són el quart poder.

Fotografia: Hi som al teu servei. Jordi Gomara, Barcelona, 3 d'abril de 2008

Ventdelplà no vol pisos als camps de cols



Vallromanes vs. Ventdelplà, o com la realitat supera la ficció
(Article només per a "assabentats")

28 de gener 2009

Zapatero o el pacifista que venia armament



Espanya es troba entre els 10 principals exportadors d'armes per a la guerra; afirmen alguns que en el 8è lloc. Rodríguez Zapatero inventa el concepte d'Aliança de Civilitzacions, retira les tropes de l'Iraq després d'accedir al càrrec de president del govern de l'estat espanyol com a promesa electoral i a causa de les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra, però manté les tropes a l'Afganistan. En un programa de televisió, davant les insistents i encertades preguntes d'un convidat al programa, declara que l'armament que l'estat espanyol fabrica i exporta a Israel no ha estat utilitzat per la massacre de Gaza. Recordem les paraules de l'expresident Aznar: "Puedo asegurar que existen armas de destrucción masiva en Irak" i les comparem amb aquestes de Zapatero, i que podeu escoltar clarament en el breu vídeo que encapçala aquest article: "Estoy seguro que el armamento que nosotros hemos vendido a Israel no se ha utilizado para eso", i ens adonem que els polítics, si més no aquells de major importància, estan fets amb el mateix motllo. Si per aquell senyor de mal record assegurar l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq es basava en fets no provats i al final va resultar ser una mentida descarada, assegurar que, de l'armament que posseeix, Israel no va utilitzar aquell que compra de l'estat espanyol és simplement una presa de pèl de grans dimensions. Ens prenen per imbècils de nou i per enèsima vegada? Polítics... NO SOU NECESSARIS !

I com em va de perles, us deixo la lletra d'aquesta cançó a continuació, i al final hi trobareu l'enllaç per a poder escoltar-la, si us ve de gust:


PAMFLET


Corre la sang en Bagdad,
en Beirut, en la franja de Gaza
i en Afganistan.
Moren civils en Txetxènia,
Ruanda, Xiapas
i en altres indrets del “tercer món”
que costa ubicar en el mapa
amb els ulls embenats.

Fins a quin punt és moral
que els països més rics
del planeta traguen profit
dels conflictes armats;
que la guerra supose
un negoci dels més
lucratius per al G8,
que exporta el 80%
de les armes del món?

La indiferència és un crim
que es perpetra quotidianament
contra la humanitat.
Sense compassió

desviem la mirada impol•luta
cap a un altre costat,
amb el cor en un puny,

fingint que no som responsables,
que no som conscients.

Quin és el nostre paper?
Què podem fer nosaltres
per cloure el “mercat
de la mort”?

Hem de prendre partit,
no n’hi ha prou amb girar-nos
d’esquenes i fer com si res
no estiguera passant.
Som hereus d’una amarga esperança,
una escletxa de llum.

Lletra i música: Pau Alabajos


*** Per a escoltar la cançó Pamflet heu d'anar a:

*** També us deixo l'enllaça al seu blog:

21 de gener 2009

Obama o el rentat de cervell político-periodístic internacional


La multinacional IKEA també adora Obama

Després de la posta en escena premeditada i multimilionària del xou mediàtic d'ahir, d'avui i de no sé quants dies més que durarà, llegir alguna cosa tan sensata com això val simplement la pena (us aconsello seguir l'enllaç subjacent):

Tot plegat és excessiu, embafador, reiteratiu. Obama és el president d’Estats Units, però també l’home que ens ha de salvar, el messianisme del nou mil·lenni i, segons diuen, una nova forma de fer política. Prou d’Obama. Prou de prendre’ns per retardats. Prou d’aquest discurs de tant baix nivell, però proper, del Yes We Can. Prou... (Gràcies amic Elliot pel resum)

Per finalitzar, hi afegeixo:

  • Sabíem que els polítics i els periodistes eren "diferents" -per ser "educat" i que em disculpin aquells que em són amics :-) - però no podia imaginar-me fins a quin nivell!
  • Una persona que agrada a tothom (inclosos els dolents, redolents i recontradolents de la pel·lícula) és clar que no ens ha de salvar de res! El tema comença a desprendre massa mala olor, i a mi ja me cansa. Gairebé prefereixo que parlin de La Roja.

I, per acabar, hi deixo una perla més del post que recomano anteriorment:

L'únic que volem és que algú ens tregui els radars de l'entrada de Barcelona. Prou de la tàctica de la cortina de fum:



___________________________________________

Fotografia de: Daquellamanera. Amb l'etiqueta Obama: http://www.flickr.com/photos/daquellamanera/tags/obama

Articles relacionats i recomanats:


ACTUALITZACIÓ 1: No us perdeu aquest magistral post tampoc (ull! no apliqueu el traductor automàtic d'aquest blog per llegir-lo en altres idiomes diferents del català ja que l'article està escrit en espanyol):

17 de novembre 2008

Ho puc dir més alt però no més clar!



Com diria el meu conciutadà il·lustre Víctor Pàmies, i d'altres, ho puc dir més alt i més fort, però no més clar: Si un personatge tan malèfic i nociu com George Bush diu que el sistema capitalista, el lliure comerç i l'economia de mercat (tot va en el mateix paquet) és el millor sistema que la humanitat ha pogut conèixer i el que ens ha aportat més benestar i felicitat en les darreres dècades, per força, per lògica (no cal haver-ne estudiat massa) ha d'ésser el pitjor sistema dels tots els coneguts i els desconeguts fins ara. No vull dir avui res més al respecte, la majoria dels que no som Bush hem patit les conseqüències nefastes d'aquest sistema i no val refundar-lo ni apedaçar-lo. Tots sabem que una carretera quan té esvorancs, tard o d'hora cal refer-la, asfaltar-la tota sencera de nou; apedaçar-la dóna resultat per un cert temps només. Les ganes d'adormir-se i no tornar a despertar amb aquest malson, les ganes de poder tornar a les aigües maternals estan present en milions de persones avui dia.

Imatge: El agua: Elemento de purificación, y fuente de vida

06 de novembre 2008

Pan y circo (II). Yes, you can, too !



*Article imprescindible i recomanat a falta d'inspiració pròpia en aquests moments:

Cambiando el escaparate

**Cançó recomanda, de fa 20 anys, molt interessant:




PAN Y CIRCO
(Alejandro Filio)

Yo no pregunto cuándo, sino hasta dónde,
aguantará este pueblo que se desangra.
Este pueblo callado de buenos hombres
que su dios ha premiado con la esperanza.

Yo no pregunto quién sino porqué causa
se ha dormido el vigía mientras asaltan.

Yo no pregunto cuántos habrán caído
en aquellas batallas que hay en la historia,
ni porqué a las estatuas en este sitio
han tapado sus bocas lazos de gloria.

Que venga el pan y el circo para los pobres
y ese monstruo nos trague con su censura,
no sea que se despierten los ideales,
se nos caiga el telón,
se nos caiga el telón,
y salga la basura.

No sé quién ha corrido por la canasta
ni pretendo saber dónde se ha metido,
mas tendrá que salir como toda rata
le aplastará una escoba para partirlo.
Música i lletra: Alejandro Filio. Àlbum: Hay luz debajo (1988)

Fotografia:
Vota dos veces. Autor: Daniel Lobo

*Enllaç relacionat: Yes, we can!

05 de novembre 2008

Yes, we can!





Soy, un esclavo del trabajo,
¿que es lo que puedo hacer?
Desde pequeño me educaron,
A ser sumiso, a obedecer,
A ser un hombre de provecho,
Sin derecho y sin saber,
Una marioneta al servicio del poder.

Mis manos son de los bancos,
Mi alma de la iglesia,
Mi dignidad esta por los suelos,
Y mi vida sigue en la miseria.

Y si el pueblo quiere despertar,
El estado nos ofrece pan y circo a reventar.

Pasas la vida trabajando,
Sin tiempo para pensar,
Y el poco que nos dejan,
Lo intentan rellenar,
Con basura televisiva,
Toros, fútbol, drogadiccion,
Falsantes lee futuros y revistas del corazon.

¡dormidos, dormidos!
Asi nos quiere ver el sistema,
¡sumidos, sumidos!
En lo mas hondo de la caverna.

Asi no puedo continuar,
¡despierta!
Mi mente enferma y a punto de estallar,
Solo quiero despertar,
¡despierta!
La ignorancia va devorando mi inteligencia.
Soy el reflejo de tu espejo,
Es a ti, no mires atras,
Soy esa tristeza,
Que esta en tu falsa felicidad,
Soy la duda que golpea,
Tu cerebro sin parar,
Soy la pesadilla,
Que aterroriza tu bienestar.

Mi sangre es de la patria,
Mi dueño un empresario,
Mi libertad solo es un voto,
Y mi dios el gran hermano.

Y si el pueblo quiere despertar,
El estado nos ofrece pan y circo a reventar.

Pero algun dia tiene que cambiar,
Entonces compañero,
Que esta cancion te haga despertar,
Pero algun dia tiene que cambiar,
Entonces compañera a que esperas para luchar.

Y ahora el pueblo pide libertad,
La funcion ha comenzado,
Y en la arena ahora tu estas.
Y ahora el pueblo pide libertad,
Descubriendo las infamias,
De esta falsa democracia.

Cançó: Pan y circo. Grup: Los muertos de Cristo

Fotografia 1: McCain vs. Obama, ¿Y la gasolina qué?
Fotografia 2: Los muertos de Cristo en concert

31 de maig 2008

Motigo Webstats, el gran "spammer"



Fent un parèntesi entre una sèrie d'articles que pretenen en certa manera obrir el bagul dels records, avui us vull advertir de quelcom que ja comença a ser certament molest quan obres certs blocs i certes pàgines web. Continuant amb un article anterior on parlava de la publicitat spam que apareixia en forma de finestra emergent o bé intercalada (incrustada) entre els comptadors de visites o programes d'estadístiques d'algunes pàgines, he comprovat que efectivament el recurs que provoca aquesta publicitat és ni més ni menys que el popular programa d'estadístiques Motigo Webstats, no hi ha cap dubte i ho podeu comprovar de la manera més senzilla, doncs haureu advertit que quan entreu al meu bloc ja no hi apareix cap tipus de publicitat, ni finestres emergents, ni publicitat incrustada. Ara bé, comproveu-ho si voleu, entreu a un altre bloc meu, Espai Vallromanes, i com podeu advertir-hi ara sí que hi apareix publicitat; això ho podeu també comprovar amb qualsevol de les moltes pàgines de moltes companyes i companys que tenen Motigo Webstats i veure que, invariablement, apareixerà publicitat en obrir-les. Tanmateix en altres que no tenen instal·lat tal recurs aquesta no hi apareix. Si quan s'obria publicitat amb la cançó del Chikilicuatre era ja molest, ara que apareix publicitat amb l'himne del Reial Madrid tal cosa ja és intolerable; perdoneu-me els madridistes, en tot cas :-)

Si us asseguro tal cosa, ha estat després de molts dies d'haver desinstal·lat Motigo Webstats del meu bloc i comprovar que totes les vegades que hi entrava des de llavors no he tornat a veure més cap tipus de publicitat.

27 de maig 2008

L'edat de la innocència



Andratx.-Hidalgo: "El destí de la construcció era un magatzem, però es va convertir sense jo saber-ho en un habitatge"

PALMA DE MALLORCA 5 de maig (EUROPA PRESS)

.............................................................................

EL MEU AMOR DINS UN PAPER (Poema de joventut)

(VERSIÓN ORIGINAL EN CASTELLANO)


Jo vindré a veure't amb qualsevol excusa
per poder ser a prop teu.
Sé que sempre que hi vingui t'hi trobaré,
et miraré i tremolaré,
ho notaràs, és lògic.
Pensaràs que sóc ridícul;
un simple idiota.
Però necessito veure els teus ulls que són càlids i profunds
i em dibuixen un somriure,
necessito veure els teus llavis, pinzellada mestra,
que endevino acollidors i amables...
i m'imagino que acaricio el teu cabell.

És vulgar escriure un poema d'amor d'aquest tipus;
de l'ús, frases i paraules estàndard
han quedat ja velles i ragudes.
Però necessito dir-te,
necessito dibuixar-te al meu paper,
per creure que et sento,
per creure que, sí més no, me'n pertany la teva descripció.

Bé, no sé si t'has adonat...
jo vinc a veure't cada dia.
I després, quan arribo a casa,
et busco al meu paper.

Jordi Gomara, Tordera, agost de 1982
Adaptació al català, Vallromanes, 25 de maig de 2008, de l'original Mi amor en un papel

FOTOGRAFIA: Jordi Gomara. La Casa d'Orlando. Orlando, 17 de juny de 2007. De la colecció La casa d'Orlando i el llac

20 de maig 2008

Coses de Les Espanyes



Llegeixo el següent al bloc de l'amic Antoni que escriu des de Sant Pol:
Ramón Calderón, president de Real Madrid, parlant les possibilitats del Barça de guanyar la Champions va declarar fa uns dies: Y sé que esto puede no ser popular; yo me alegraría que gane el Barcelona... en vez de ganarlo otro equipo extranjero. (Aquí podeu escoltar l'audio).


Francisco García Sanz, president del consell d'administració de Seat, quan un periodista de l'Agència Catalana de Notícies li va recordar que no hi ha cap cotxe de la marca amb nom de ciutat catalana va afirmar: Nosotros somos españoles. (Aquí podeu llegir la notícia complerta).

Aquí podeu llegir el post sencer

Però mireu, encara podem veure d'altres "curiositats":
"Me da mucho la sensación de que la final de copa será como una final europea, es decir, un equipo español, el Getafe y un extranjero, el Valencia,..."

Precisament, aquesta darrera "curiositat" que us hi he posat l'he trobada en un dels comentaris d'un article de la "Real Bitácora Balompédica Española", article que conté perles com aquesta:
"...Sin embargo, les queremos. Nos resultan entrañables. ¿El porqué? Pues porque no hablan catalán..." (referint-se al Getafe)

I encara podem trobar més "curiositats" per la xarxa, referint-se a equips dels Països Catalans, com aquesta:
"REAL MALLORCA: El equipo alemán lleva tres años deambulando por la primera división como un alma en pena." (Guía de la Liga 2006/07)

Ara, allò que recordaré sempre amb afecte especial és quan un jugador del Real Madrid, crec que Michel (que em perdoni si no va ser ell), va dir -uns dies després que el "Borbón de Las Españas" hagués lliurat la Copa d'Espanya de Futbol (anomenada també "Copa del Rey") al Barça per haver-la guanyat a la final del campionat- quelcom semblant a: "Lo que más me duele es que el Rey haya tenido que entregar la copa a un equipo extranjero"

I no recordeu quan la sra. Presidenta del Govern de la Comunidad de Madrid va dir allò de "Es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional"?
_________________________________

Fotografia extreta de: ANIMAL POLÍTICO

PD. Per cert en la fotografia que encapçala el meu post, veig que també s'han annexionat a Andorra que és un país europeu independent que ni tan sols pertany a la Unió Europea

14 de maig 2008

Publicitat "spam" a Blogger



Ahir un company em va assabentar que al meu bloc hi sortia publicitat quan hi accedia, i és veritat, hi surt publicitat entremig dels motors d'estadístiques del meu bloc; exactament entre Webstats Motigo i Ecoestadistica i quan no n'apareix en aquell lloc s'obre una finestra nova al navegador amb publicitat; una finestra emergent. Ahir vaig estar una bona estona mirant els codis de la pàgina i dels elements que tinc afegits a la barra lateral del meu bloc però no vaig saber trobar el problema. Vaig consultar les ajudes de blogger però tampoc n'hi donen massa informació. Vaig fer una recerca amb google per a veure quines solucions havien adoptat les persones a les qui els passava el mateix que a mi, però tampoc vaig trobar-n'hi cap solució.

Al final vaig entrar a la pàgina del company Víctor Pàmies, que sé que és molt curós amb aquestes coses, i vaig poder comprovar que ell encara tenia més motors d'estadístiques al seu bloc però a ell no li surt mai cap tipus de publicitat. He comprovat que entrant en blocs d'altres persones associades a blogger també s'obre una nova finestra emergent. En tot cas, el que vaig fer és seguir l'exemple de Víctor Pàmies i modificar la configuració dels motors d'estadístiques de la meva pàgina, de tal manera que vaig posar les estadístiques de StatCounter i Ecoestadistica per a consulta privada només i vaig deixar Webstats Motigo com a consulta oberta; que a més crec que aquest últim no es pot posar en privat.

Vaig estar provant anit, després de modificar les configuracions, i no vaig veure que s'obrís cap finestra emergent ni que sortís cap mena de publicitat al meu bloc, però avui de nou torno a comprovar que o bé s'obre una finestra emergent o bé apareix publicitat al meu bloc. Ara si que ho tinc bé de nou. M'agradaria saber quin és el motor d'estadística que dóna aquests problemes, perquè, repeteixo, en Víctor al seu Raons que rimen té els mateixos motors que jo i encara més però al seu bloc no li passa això.

En fi, si algú em llegiu, per un casual d'aquells de la vida, i sabeu de què va el problema i teniu temps i ganes d'explicar-m'ho els vostres comentaris seran molt ben rebuts.

Salutacions companyes i companys
_________

PD. Ara bé, em sembla vergonyós del tot si és que alguna d'aquestes empreses, ja ben bé conegudes i antigues (suposadament amb un cert prestigi), que faciliten els motors d'estadístiques per les nostres pàgines aprofita aquest fet per a posar-t'hi spam, com ho és el fet que hi surti publicitat no desitjada. Però clar, de les empreses mai no pots refiar-te, ja ho sabem, "van a saco", el seu objectiu final és treure "pasta" com sigui, i moltes vegades no tenen cap escrúpul. O serà al final que el problema el causa el propi blogger?

12 de maig 2008

I encara més sobre l'aigua... què fa el nostre ajuntament?... què fa el nostre govern?




Aquests darrers dies ha plogut amb ganes sobre Vallromanes; bé, de fet sobre tot el territori català. Sortia del poble quan arribant a la riera, abans de creuar-la, vaig advertir la quantitat enorme d'aigua que hi passava la qual arriba després a la riera de Mogent, d'aquesta al riu Besós -segons tinc entès- i a pocs quilòmetres acaba perdent-se en el mar. Llavors vaig pensar, què fa el nostre ajuntament per evitar que tota aquesta aigua que passa pel nostre municipi no tingui més destí que el mar en una època que ens diuen que és d'escassesa? Doncs ja ho diré, absolutament res. És increïble que després de tot el temps, diners, etc. que s'ha malbaratat en tantes coses, especialment en un creixement no massa sostenible, ni organitzat. ni planificat, ni massa estètic a vegades de la vila, no s'hagi invertit en construir dipòsits que recullin l'aigua pluvial per ser després reutilitzada al municipi? Però això mateix que passa al nostre municipi, passa a tots els del costat, a tota la comarca i, en general, a tota Catalunya.

Des del govern català, des de l'espanyol, des dels mitjans de comunicació, etc., se'ns bombardeja constantment amb l'escassesa d'aigua, que potser no és tan real, que potser no es deguda als factors que ens hi volen fer creure, que potser té d'altres solucions, però que és l'excusa perfecta per pujar-nos encara més els rebuts de consum i per construir transvasaments caríssims, absurds i agressius, producte d'idees obsoletes i caduques en quant a planificació dels béns naturals, trencant a la llarga presumiblement l'equilibri ecològic del territori i enriquint a les companyies subministradores com Agbar, darrere de la qual ens trobem al gegant especulador i manipulador de La Caixa (Parlem?) que viuen a costa de la gent amb superàvits multimilionaris i, que, a sobre, pretenen que el cost d'aquest transvasament que anirà destinat principalment no a proveir d'aigua "de boca" realment sinó a interessos industrials i comercials, turístics i especulatius de tota mena, redundi en els ja cars de per se rebuts de l'aigua que paguem entre tots nosaltres.

Per a més informació: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1820

11 de maig 2008

Encara més... aigua i peatges...



Això no ens ho acabarem pas així tan fàcilment, o comencem a construir les trinxeres (metafòricament parlant) o tots els valors, llibertats, garanties socials, etc. que vam començar a guanyar especialment a partir del maig del 68, ni que fossin aquestes aparents -que no totes ho són-, s'aniran diluint progressivament i perdent-se pel desaigüe dels transcurs temporal.

Tomàs Molina
va dir l'altre dia a La nit al dia que ja li semblava lògic que la gent pagués al rebut de l'aigua els costos milionaris del colló de "transvasament" de l'Ebre, amb el seu doble by-pass, i no l'empresa subministradora ni les "arques de l'estat". De la mateixa manera que el recent president del Cercle d'Economia i conseller delegat d'Abertis va dir que la gent ens hem d'acostumar a pagar peatges perquè és un servei de qualitat que ha d'estar proveït per l'empresa privada. Clar que la Mònica Terribas apel·lava als superàvits multimilionaris de les empreses Agbar i Abertis.

Entenem que el director general d'Agbar (que és el que li va donar la "magnífica idea" a Tomás Molina, i que semblava a l'entrevista de La nit al dia un venedor de productes per a la llar en un anunci de la TV nord-americana) és un executiu "perillós", milionàriament pagat (a costa de vagi vostè a saber), que mira els seus interessos i el de la seva empresa, de tal manera que ho fa el conseller delegat d'Abertis i president del Cercle d'Economia. Ho entenem però cal combatre-ho. Ara, no entenem que un senyor com en Tomàs Molina, simpàtic predictor de pluges i dies assolellats, faci aquests raonament tan gratuïts i mancats de tot tipus de solidaritat i lluny de la idea d'un estat del benestar. Perquè, a veure, se'ns va vendre la pel·lícula que en l'estat del benestar s'hi donarien els principis de repartiment de la riquesa i d'igualtat d'oportunitats. Doncs partint d'aquesta premissa, si hom ha de pagar el mateix pels serveis que rep, hom hauria de cobrar el mateix, sembla de pura lògica. I si no cobrem el mateix, senyors, que cobrin les despeses dels serveis bàsics i/o necessaris (1) a través de l'impost sobre la renda, i les seves variants com és l'impost sobre les empreses especialment (o sigui, impostos directes proporcionals a la riquesa, el patrimoni i els guanys) lògicament progressiu i "just", retencions més altes a les rendes més altes (perquè la tinença de patrimoni i d'altres béns, monetaris o no, no estan basats en una igualtat d'oportunitats, evidentment), un bon grapat de trams gradualment lògics i unes retencions molts baixes o nul·les a les rendes més baixes, i anar fent desaparèixer els impostos indirectes que graven a tothom per igual, perquè si no al final no ens sortiran els números.
(1) perquè aquests ho són, les autopistes també perquè hi va la seguretat (2), especialment, la dels conductors i la dels seus acompanyants, fins i tot la seguretat de l'àvia que no té cotxe d'aquell amic meu regidor d'Esquerra, el qual pensa que s'han de pagar peatges perquè no ha d'anar carregada aquesta despesa a les butxaques de la seva àvia (sic... i al·lucinant!, quants diners deu tenir la seva àvia???), o sinó que hi fotin carreteres en condicions i no "tercermundistes" i plenes de camions
(2) fins i tot aquest, que té cara de "dolent ("malo") de la pel·lícula", per cert, i molt, també diu aquí que les autopistes són més segures per la conducció

O sigui, o cobrem tots igual si hem de pagar per igual els serveis que rebem o sinó que pagui qui més tingui. Collons!, d'això es tractava, no? De la redistribució de la riquesa. Ull! amb les negociacions dels "capos" de "LOS SINDICATOS" amb el govern i la patronal anem cedint drets laborals i sindicals aconseguits durant dècades i segles i amb el rentat de cervell que ens hi estan fotent amb les preteses crisis econòmiques ens estan venent la moto que cadascú pagui pel que rep de manera igual per tothom. No podem abaixar la guàrdia mai, ja no es tracta, si voleu, de guanyar més prestacions laborals, socials, sindicals, és que al final perdrem les que ja existien fins i tot durant el franquisme: privatitzacions d'empreses, allargament del temps de cotització per calcular la pensió, etc., i en especial un deteriorament en el conceptes de democràcia, igualtat, fraternitat... cooperació, solidaritat, compassió i comprensió de l'altre i també dels seus problemes, ajuda mútua... Per tremolar.
__________________________________________________

Fotografia
: Jordi Gomara. Manifestació d'agraïments dels treballadors i de les treballadores de TMB a la ciutadania per la seva comprensió per la vaga d'autobusos. Barcelona, 16 d'abril de 2008. (Frase de la pancarta extreta d'una cançó de l'Ovidi Montllor; però això ja serà una altra història)
__________________________________________________

PD. I que consti que aquests raonament els faig des d'un punt de vista reformista, "pràctic" que dirien alguns, lluny dels pensaments marxistes o llibertaris, lluny de la concepció de l'"esquerra cavernícola" que diuen els social-liberals que s'autoanomenen d'esquerres. Perquè si hi escrigués el que penso diríeu que sóc "utòpic" quan, a la fi, la utopia és l'única veritat

10 d’abril 2008

Obro un parèntesi per parlar de l'aigua i després...



Obro un parèntesi perquè havia de parlar de l'aigua en el post anterior i no ho vaig fer. Avui toca el tema de l'aigua, una mica més tard, continuaré amb els assumptes de Vallromanes.

La inspiració m'ha vingut llegint un post sorprenent i no massa inspirat (al meu entendre) de David Frigola (em sap greu dir-ho, però és així) que he vist anunciat a twitter per Poliblocs. No vull culpar a aquest noi de la seva manca d'inspiració perquè és clar que els seus arguments vénen influenciats per la propaganda ridícula de CiU que està acostumat a manar a Catalunya i a Espanya fins i tot quan no governa. Recordem la trista retallada del darrer Estatut de Catalunya perquè Artur Mas el va negociar amb el President del Govern espanyol a esquenes del representant legítim del poble català, com ho és el Parlament i, per derivació, el Govern de Catalunya nomenat pel President el qual és votat en majoria pel Parlament.

Però quina presa de pèl és aquesta? Si la nostra democràcia liberal ja és una democràcia precària per se, com hem de tolerar que la política normativa i legislativa vingui donada pel partit que és a l'oposició en base a les seves "triquiñuelas" de pactar de manera interessada amb el govern espanyol? I és que aquesta gent no saben avenir-se a ser oposició. Tants anys manant a Espanya que no s'hi acostumen a saber que per a governar s'han de guanyar unes eleccions. Ells el que volen és seguir manant a Espanya, ja no parlem del Sr. Duran amb la seva dèria de voler ocupar un ministeri espanyol, com, fins i tot, parodien constantment al programa Polònia de TV3. No ens enganyem pas, els interessos de CiU estan a Espanya, no és en la realitat un partit catalanista en un sentit estricte; no ho diem això de tots els seus militants ni de tots els polítics que el formen, però sí com a conjunt, si més no especialment dels que el representen. CiU és un partit de dreta, això és molt important no oblidar-ho a l'hora d'intentar una independència per Catalunya de caràcter progressista i amb polítiques de contingut social. I cal recordar-li a Esquerra que si es diu Esquerra és perquè ha de ser un partit d'esquerra, per aquest motiu que vigili i molt amb qui pacta a l'hora de fer govern o a l'hora de portar a terme un procés d'autodeterminació.

La qüestió és que després de llegir aquest post de David Frigola no me n'he pogut estar i li he fet el següent comentari que ara us deixo a continuació com a tema central del meu article:

Evidentment, el problema de la sequera no és d'ara, ja ve dels anys 60 quan es parlava de la "pertinaz sequía". Francisco Franco va construir grans pantans, com el pantà de Sau (la construcció del qual ja va portar molta polèmica al seu temps a l'haver d'inundar un poble) que jo vaig anar a visitar en una sortida escolar quan anava a Escola en la dècada dels 60 del passat segle. El dictador va preveure la sequera i va construir pantans. Pantans i més pantans, era la seva especialitat; però després hem estat 23 anys amb un govern que no ha previst el que passaria a llarg termini, i sí només a curt termini (alguna acció puntual, la construcció d'una petita dessaladora...) I ara resultarà que la culpa la tindrà un govern que només porta 5 anys a la Generalitat.

Evidentment que hi ha aigües que contaminen, com les del Roine, que agafades del seu darrer tram, tal com es vol fer, recull totes les aigües de les centrals nuclears franceses que hi ha al seu pas; que no són poques. (Això li ho comento perquè ell diu que les aigües del mar contaminen).

L'aigua no es perd, hi ha la mateixa que fa segles. Tota l'aigua està al mar, no s'ha de ser massa intel·ligent per entendre que el futur passa per recollir l'aigua del mar, dessalar-la i posar-la en circulació. Si no plou no busquem aigua als rius, els rius cada vegada en tindran menys. L'aigua s'ha d'anar a buscar allà on sempre hi serà amb tota la seguretat: al mar. Pura lògica.

A qui se li acut invertir una gran quantitat de diners en un transvasament de centenars de quilòmetres (una obra que pot durar una dècada) quan la tendència és que els rius vagin perdent cabal durant les properes dècades per la manca de pluges, a més de fer-ho punxant en el final d'un riu que ja ve súper contaminat, quan es poden fer dessaladores per extreure l'aigua del lloc on mai no faltarà com és el mar.

Repeteixo, si les coses es volen fer amb mires de futur i no per gent de curtes mires, s'han de construir dessaladores i no dur a terme solucions provisionals de costos elevadíssims com transportar aigües de rius que poden tenir insuficiència a la llarga, alt risc de contaminació, amb obres d'un elevat cost i que no serien efectives fins d'aquí a una dècada.

És evident que el mar recull la contaminació de tots els rius, però aquesta és més dispersa evidentment per la quantitat enorme d'aigua dipositada al mar. I posats a investigar en la descontaminació de l'aigua val més fer-ho d'allà on mai no faltarà i que tenim constància que sempre serà, si més no, la mateixa quantitat. Perquè a la Terra sempre hi ha la mateixa aigua, però en els rius en disminució, mentre que en el mar en augment constant.

Pur sentit comú, res més.

* Fotografia: El cigne del llac, presa a Orlando (Florida) el dia 18 de juny de 2007 per Jordi Gomara

04 de desembre 2007

El traductor de la Generalitat una gran eina i una gran inutilitat (i després parlem de 'Madrid'...)



Fa temps que utilitzo els serveis lingüístics que la Generalitat de Catalunya té implementats al seu web. El servei Optimot és realment increïble, doncs si busques alguna paraula et fa una recerca no tan sols als diccionaris de l'Institut d'Estudis Catalans i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, sinó a més a Termcat on apareixen aquelles paraules que -o bé perquè s'han incorporat molt recentment o bé perquè són derivats, el femení, el plural, etc., o paraules científiques o utilitzades en contexts molts concrets- no trobaries mai als diccionaris; cal afegir que Optimot també et fa una recerca si vols dels mots tan en castellà com en català relacionat-los-hi.

Tanmateix jo volia centrar-me més en concret en el traductor automàtic que et tradueix del català al castellà, a l'anglès, al francès i a l'alemany i a la inversa. Realment, opino que aquest diccionari és molt superior en qualitat i en traducció "contextual" que Internostrum, el qual penso personalment que no fa traduccions de tan bona qualitat i té l'inconvenient que només tradueix del català al castellà o bé del castellà al català, la qual cosa el limita molt. Malgrat aquestes limitacions, una objectiva i les altres potser més subjectives, que hi apunto sobre Internostrum, aquest té una gran virtut en contraposició al diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya, i és que no falla generalment mai; sempre és operatiu, àgil i disposat a servir-te. El de la Generalitat, però, és lent, no saps mai si estarà operatiu o no, la major part del temps està sobrecarregat i no funciona simplement, i tan sols accepta textos de no més de 2.500 caràcters, poca cosa veritablement. Si vols utilitzar-lo en unes mínimes condicions, i no sempre, t'has d'esperar que sigui nit avançada, quan la major part de catalans i d'europeus, potser, estan dormint o veient la televisió, llegint un llibre o fent l'amor amb la seva parella tal vegada.

Em sembla realment vergonyós i lamentable que el diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya estigui allotjat a un servidor pràcticament inútil. És de suposar, i tinc tota la raó, que la Generalitat està obligada a donar tots els serveis de qualitat gratuïts per facilitar totes les eines que calguin a la població relacionades amb la llengua catalana; doncs el govern català és el garant principal de promoure l'ús, tan parlat com escrit, de la llengua pròpia de Catalunya, evidentment. Perquè si ens omplim la boca, des dels partits polítics (bé d'alguns només) i des del govern dient que s'ha de defensar la llengua pròpia a capa i espasa i després no posem els mitjans necessaris a l'abast de tothom, haurem de pensar, si més no, que aquesta "omplida de boca" respon tan sols a una estratègia política però no pas a un fet real.

Vull afegir només que si fos que aquest diccionari no estigués donant el servei correcte des de fa un cert temps raonable, pensaria llavors que és quelcom esperable, malgrat que no pas justificable -les coses s'han de preveure amb temps- fins que n'hi facin la migració a un nou servidor. Lamentablement no és així, atès que des de gairebé el primer moment que s'hi va posar en marxa ja donava un servei lamentable en quant a manca de rapidesa i en quant a les vegades que era inoperatiu. Llavors no critiquem pas (que jo també ho faig i hi vaig a les "manis") al govern de Madrid, que no pas al de la Comunitat de Madrid que també, per la manca de previsió, d'inversió i per dur a terme tan malament tot el tema d'infraestructures que ens afecten als catalans, que no pas als no-catalans que també, quan des del nostre propi govern allò més essencial relacionat amb la llengua, cultura i identitat (lemes que els serveixen per guanyar vots), com és el cas d'aquest traductor, és d'allò més meravellós però inútil des de quasi el primer dia que es va posar a l'abast de la població per manca de previsió, d'inversió, d'interès o vagi vostè a saber el perquè.

19 de setembre 2007

Sobre 'radicals' i 'independentistes'

Continuant amb l'escrit anterior titulat Manipulacions, mitges veritats, "interpretacions"..., vull demostrar les aberracions "lingüístico-polítiques" que cometem quan parlem tan sovint amb la intenció, conscientment o inconscient, de desprestigiar, en general, segons què moviments socials, ideologies, etc.

Avui em centraré en el terme 'radical', el qual utilitzem sovint per a referir-nos a persones que estan més enllà de la "correcció política" o fora dels límits "d'allò democràtic" o que, segons el parer d'alguns, actuen com a "terroristes", o que volen carregar-se l'estatus social de "tota la població", o que són perilloses per a la pau "social" i l'anomenat "estat del benestar", o coses per aquest estil.

Ja sabem que la llengua és viva i que la seva estructura gramatical, el seu vocabulari, etc., varia i s'adequa en el temps conforme a l'ús que d'ells fem les persones. Però és evident que necessitem fonamentar-nos en definicions clares i distintes dels conceptes per saber que tots parlem de la mateixa cosa quan ens comuniquem, del contrari la nostra comunicació seria confusa i donaria resultat a continues interpretacions errònies, i, és ben clar, no ens entendríem pas entre nosaltres quan parlem.

Partint del cas que la llengua és viva i la definició dels termes ha de sorgir d'un punt de vista democràtic, si voleu, no tan academicista, he anat a mirar-me la Wiquipedia per a comprovar que ens diu sobre el terme 'radical'. Res més de lluny de la interpretació que solen fer gran part de les persones, incloent-hi periodistes i gent del món de la política, i de la política "d'esquerra" òbviament:

"El término radical viene del latín radix ("raíz"), significa así de raíz o de base, refiriéndose sobre todo a un punto de vista profundo, sustancial, más aún si es aplicado a alguna convicción, práctica, análisis o propuesta. No confundir con fanático o extremista que tienen otros significados ajenos a una visión profunda de las cosas.

Según el contexto radical puede significar:

En política:
Per no deixar de banda la part academicista, que també ens serveix i sempre ens ha servit de referència bàsica per a saber de què parlem quan ens referim a un concepte -qui no consulta un diccionari quan vol saber què significa determinada paraula?- ara uns posaré la definició de 'Radical' que fa el "Gran diccionari de la llengua catalana" de la Enciclopèdia Catalana: (que és el que jo acostumo a fer servir normalment pel "prestigi" que té aquesta enciclopèdia):
"... POLÍT 1 adj Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme ... "

Ara vaig a consultar el concepte 'Radicalisme':
"... HIST /POLÍT Corrent de pensament polític que propugna, d'una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat."

I, per anar deixant ja les definicions per avui, només extrauré alguna ressenya que fa Wikipedia, per exemple, del Partido Radical de Izquierda francès; que amb aquest nom ens hauria de sonar gairebé a terroristes espantosos, com a mínim; doncs tot el contrari:
" ...Partido Radical de Izquierda (en francés Parti Radical de Gauche - PRG) es un partido menor de centro-izquierda francés. Fundado el 4 de octubre de 1972 como una escisión del Partido Radical y Radical Socialista. El PRG apoyó la candidatura de izquierdas de François Mitterrand. Surge de una tendencia interna (GEARS) formadas en 1971. Tuvo su apoyo en sectores de la clase media y de las tradicionales zonas radicales del sud-oeste de Francia. Desde 1971 mantiene una alianza electoral con el Partido Socialista por medio de la cual integra sus listas electorales ... "

Carai! Fixeu-vos hi bé que ser radical, al cap i a la fi és estar dins de la normalitat més ordinària del sistema polític, és ser democràtic, no extremista ni fanàtic, tant així que el mateix partit radical francès és de centre esquerre. Llavors d'on prové aquesta mania de demonitzar el concepte 'Radical'. Ui!, jo que sóc malpensat ja tinc la solució, mireu una part de la definició de Wikipedia: "alguna posición que busca ir al fondo o raíz de las cosas, como por ejemplo los ácratas"

Aquí, segurament, rau el problema, els "àcrates", els "anarquistes", els "llibertaris", ells són per tothom la "xusma", el diable, el mal a extirpar d'aquesta societat. Per què? Perquè volen anar a les arrels, al fons de les coses (podríem deduir així: a la "veritat"), a la unitat, a allò més simple i primari, a redescobrir i a recuperar l'individu com a ésser natural i lliure, a l'individu com a persona. Què té de dolent que els anarquistes siguin els autèntics "investigadors", els que volen partir del dubte (posar en dubte el sistema polític, econòmic i social) i anar més enllà, descobrir i reparar el mal funcionament d'aquesta societat, quan al cap i a la fi, Descartes, un filòsof tan respectat per la nostra societat liberal, propugnava també arribar a les arrels, al fons de les coses (a allò més simple) i, a partir d'enllà, tornar a "reconstruir" (d'allò més simple fins a allò complexe)? Fàcil d'entendre, perquè això significa "revolucionar" el sistema, trencar amb els principis actuals de competitivitat, individualisme egoista, ànsies de poder, ànsies d'acumulació de bens privats, acomodació del pensament i de l'acció, etc. Perquè això significa la "revolució".

I per aquests motius, també als "independentistes" que busquen anar a la primera forma i a l'arrel des d'on s'ha de conformar la societat o la comunitat (el més a prop de la unitat bàsica): la política de proximitat, lluny dels centralismes imperialistes dels "MacroEstats" (on el poder està molt més lluny del teu abast) són titllats, conscientment o inconscient, de "radicals".

Deia l'altre dia que "radical" i "independentista" podrien potser ser la mateixa cosa "des d'un punt de vista gramatical", bé, era, una metàfora, evidentment, però sí que poden tenir certs paral·lelismes, perquè l'independentista pretén anar a l'arrel del control polític, descentralitzar la política, passar de la política d'allunyament a la política d'apropament o proximitat, arribar més a prop del control democràtic per part de la comunitat. I això precisament és "el camí" de l'anarquista, si més no, un dels fins de l'anarquisme "social" o socialisme llibertari i/o anarquisme assembleari, si voleu: la descentralització del poder, portar el poder a unitats properes, d'allò més petites possibles i controlables.

Al cap i a la fi, els dos corrents ideològics propugnen el mateix: llibertat, independència, autodeterminació i autogestió. Encara que a l'independentisme actual li cal un pas més enllà (malgrat que molts independentistes ja hi pensen): l'autogestió dels pobles significa que el poder recau en els membres de la comunitat, o sigui, passar d'una democràcia representativa a una democràcia realment participativa, directa o assemblearisme.

Ja concloent, mirarem la definició que diu: "Corrent de pensament polític que propugna, d'una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat". Doncs bé, és del tot evident que aquí també coincideixen independentisme i anarquisme, doncs el que proposen ambdós corrents, és fer reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat.

Però, vet aquí, no tenim ara una contradicció? No, per suposat que no. La definició ens situa sempre dins d'un àmbit democràtic, no "extremista", no "terrorista". Democràtic, o sigui, és "el poble" qui ha de portar a terme les reformes no cap rei ni cap emperador que dicta el que s'ha de fer. Em direu: a Catalunya i el País Basc, per exemple, hi ha polítics i partits polítics que volen i propugnen l'independentisme. Bé, però els independentistes busquen el seu objectiu independentment que hi hagin polítics o partits polítics que s'hi apuntin. Molt de cops els mateixos independentistes solen tenir moltes discrepàncies amb aquests partits polítics. Sabem que els polítics busquen el poder a qualsevol preu i s'apunten al que sigui. Però el fet que hi hagi polítics independentistes no anul·la la "bona fe" del poble i/o de les persones que se senten independentistes. L'independentisme en sí mateix és una ideologia que neix contra els grans imperialismes que han anant absorbint els pobles lliures al llarg de la història desposseint-los de tots els seus drets, i, especialment del seu dret a ser lliures. Mentre visquem en un món on hi hagin polítics, aquests sempre s'apuntaran a una opció o a una altra a la recerca de vots, la qual cosa no invalida les opcions en sí mateixes.

Crec que per avui ja podem anar plegant, aquest escrit ja s'està fent massa llarg. Queden coses encara que analitzar. Per exemple, hi ha alguna definició de 'radical' de to més pejoratiu des del món acadèmic, com ho fan també del mot 'anarquisme' cosa que ja vam comentar en un altre moment. Però, bé, això ja queda per a una altra ocasió.

14 de setembre 2007

Manipulacions, mitges veritats, "interpretacions"...

És curiós observar com es manipula la informació perquè influeixi d'una manera determinada en el lector. No sé com nassos he anat a parar avui al menéame, jo no sóc molt donat a entrar per aquestes contrades on es competeix amb la intenció, sana o no, de guanyar lectures, estadístiques, "ego artificial", etc., com imagino que ja sabeu. Suposo que hi he anat a parar perquè estava omplint el meu perfil a Alianzo, després de rebre un email d'ells convidant-me a tal afer.

La cosa és que m'he trobat el menéame obert amb una notícia titulada Unos 400 radicales queman fotos de la Familia Real en un acto en Gerona. Clico per curiositat a sobre del títol i em porta a una notícia del diari El Mundo que es titula Unos 400 independentistas queman fotos de la Familia Real en un acto en Gerona. Vaja, quina casualitat! La persona que ha "meneado" la notícia ha canviat per tot el morro un concepte fonamental del títol, exactament "independentistas" per "radicales".

Em poso a llegir la notícia de El Mundo (diari que no m'és precisament d'allò més simpàtic) i m'hi trobo que, en cap moment, surt la paraula radical ni per dir ase ni bestia. És més, la notícia en si tampoc acaba de tirar massa ni cap a una banda ni cap a l'altra, o sia, que tampoc em sembla que facin massa interpretacions del fet en si.

Però la pedra ja està llençada, el tal juanitos que ha "meneado" la notícia ja ha aconseguit el que volia. La gent s'ha quedat amb la paraula radical al cap, malgrat que la informació del diari no la posi enlloc. El tal juanitos potser s'ha equivocat al transcriure el títol -cosa que dubto, és un títol llarg per intentar memoritzar-lo-, però, en tot cas, de ser així, el subconscient l'ha traït, de tal manera que la intenció és subjacent a l'acció.

Clar, si no li dónes cap importància o no ets una mica crític amb el que llegeixes, ja has acabat associant de nou el fet de ser independentista amb el fet de ser radical, que potser és o no la mateixa cosa des d'un "punt de vista gramatical", però d'això hi parlarem demà perquè avui no vull fer aquest text més llarg. I en un altre moment potser també parlarem de per què el diari El Mundo diu Gerona quan parla de Girona, però al mateix temps diu Príncipe de Asturias y de Girona o diu Federació d'Organitzacions Empresarials de Gerona, coses curioses, encara que no tant, totes elles.