Els catalans no aprendrem mai (curt, directe i concís)

Vam viure una guerra civil mentre Catalunya s'independitzava, ja ho era i els catalans ens van donar d'´hòsties entre nosaltres. Quan s'havia de buscar aliances dins, i fora si calia, ens dedicàrem a donar-nos d'hòsties entre nosaltres. Com no podia ser d'una altra manera van guanyar la guerra els autèntics enemics, i Franco ens va dotar d'una dictadura que es carregà tots els drets catalans i va blindar el seu sistema a través d'un Rei i una constitució que ens ha fet esclaus i ara ja no som independents i a sobre hem perdut molts altres drets. A les darreres eleccions al Parlament molts independentistes i més nacionalistes es van dedicar a desgastar Esquerra (ERC) fent el joc brut a favor de CiU (l'oligarquia catalana), d'això va tenir especialment la culpa SI i Reagrupament -i jo i d'altres ho veiem venir i en vam avisar- sempre per trobar la nostra parcel·leta de poder perdem de vista el nord. Ho teníem a l'abast, ERC no era l'enemic, l'enemic és l'oligarca, aquell que es dedica a dividir per treure'n profit i vèncer i així va succeir. Ara haurem d'esperar qui sap quant, mentre els oligarques es dediquen a continuar creant divisió i cada cop fent les coses més difícils. Com que no ens adonem de què va la pel·lícula i com que no ens adonem qui són els nostres, ara carreguem contra els acampats, com si ells fossin 'els altres' i la cosa no anés amb nosaltres, però són també les nostres acampades, són de qui vulgui sumar-s'hi i no són de qui vulgui desentendre'ns, afortunadament no tenen ni líders ni cap tipus d'organització, és un clamor popular -som nosaltres- que reivindica un món més just per aquell que ho vulgui prendre, un món més just també per Catalunya, són les nostres acampades, les acampades de Catalunya. Però no, ens tornem a donar d'hòsties, sense veure o no volent veure que al darrere de la divisió es troba de nou CiU. En el moment oportú vam oblidar que qui podia fer el canvi possible i qui era el nostre aliat era ERC i li van entregar el poder de forma gratuïta a CiU. Tornem a cometre els mateixos errors, pegar-nos d'hòsties entre nosaltres, mentrestant l'oligarca continua traient-ne profit i nosaltres continuem perdent les batalles i la guerra. La història i la realitat són tossudes però nosaltres hem perdut tots els llibres d'història i estem perdent la noció de la realitat. Perdem la independència però continuem perdent la resta de drets ciutadans. No sóc un savi ni un predicador, sóc normal i corrent,  però tinc un cap per pensar, uns ulls per observar i també una certa edat, o sigui una certa experiència vital, per això ho puc dir més alt però no més clar

Ara no és l'hora dels polítics, sinó del poble i de la lluita per la seva independència

No és l’hora dels polítics, per primera vegada en llargues dècades, el poble ha exercit la dissidència, la desobediència civil i l’acció directa, convocant plataformes pel dret a decidir, plataformes ciutadanes que han endegat una nova forma de fer les coses, agafant el poble les regnes del seu propi rumb, convocant consultes populars per la independència. Quelcom nou està naixent, la consciència ciutadana que la democràcia liberal actual queda molt curta, que les eleccions oficials només fan que perpetuar un poder dèspota en persones privilegiades que formen les llistes dels partits i els sindicats pagats pel gran capital, que no consulten el poble, que es pensen que guanyar les eleccions és obtenir un xec en blanc per fer i desfer de manera arbitrària. Ara, és l’hora que el poble parli i de fet ho està fent, i, a partir d’aquí ha de sorgir una nova fornada de polítics que han d’entendre que quan el poble no hi sigui d’acord tornarà a convocar plataformes ciutadanes autogestionades per fer valer la seva veu i la seva força.

Tot això que està passant a Catalunya, a la manera que es va fer en altres temps, amb la tradició del nostre petit país en la pràctica del municipalisme, de l'autogestió dels barris en les grans ciutats, és la raó de ser de la lluita per la independència, perquè la independència busca lògicament el govern de proximitat, que és la essència bàsica de la democràcia no dictatorial de la majoria sobre la minoria, sinó de la democràcia directa i de proximitat, on les minories queden sempre millor representades i on es pot exercir un control més gran sobre els representants polítics. Tradicionalment la lluita per la independència ha estat exercida pels moviments marxistes i llibertaris, sinó que, per una manera errònia d'entendre actualment l'internacionalisme, algunes persones que es consideren avui dia d'esquerres i, fins i tot, anarquistes, creuen que l'independentisme sorgeix com un lluita de la burgesia per controlar el poder, quan la lluita per la independència és la lluita del poble per aconseguir el control sobre les seves pròpies vides i sobre el seu propi territori fent el poder més petit, més proper i, com a conseqüència més controlable

JO TAMBÉ VULL VOTAR!!!

JO TAMBÉ VULL VOTAR, i tu?

Pots adherir-te a la campanya AQUÍ

Oh, perdó SR. PERIODISTA! li he pegat per equivocació!

Generalment els guardians dels poderosos foten hòsties a tort i a dret molt sovint, però tal fet no té un ressò mediàtic comparable al d'aquesta vegada. Quan un programa tan mediocre i acrític com Hora Q, dirigit per la "pija" Helena García Melero, que es dedica a entrevistar a poderosos presidents de multinacionals com si fossin bona gent i grans herois, posa el crit en el cel durant més de dos dies per les agressions comeses per la policia al carrer, només hi ha un rerefons: han agredit també a periodistes. Això fa remoure els fonaments de la aburgesada societat catalana: han pegat als nostres periodistes!

Llegeixo articles en blocs i d'altres mitjans, el problema no és que la policia siguin uns violents incívics i armats que van fotent cops de porra per tot arreu, no, el problema és que han pegat a la gent equivocada, els altres (que són els que fan avançar la societat amb la seva lluita al carrer) que els fotin, però que no toquin els periodistes. Sento vergonya de la meva societat catalanament aburgesada: el primer dia que vaig veure que l'actitud incontrolada d'aquells que tenen més músculs que cervell per fi havia provocat alerta social, vaig pensar "ja era hora que la gent comenci a sensibilitzar-se una mica", però no, tot era perquè havia agressions a periodistes. Els periodistes sempre callen, són els altres gossos del poder, però quan els toquen protesten. I la gent som tan imbècils que només protestem quan protesten els periodistes, i callem quan ells callen. És evident que són el quart poder.

Fotografia: Hi som al teu servei. Jordi Gomara, Barcelona, 3 d'abril de 2008

Llei de vida (avui a twitter). No tinc pas ganes de desenvolupar un article

itaca2000 a twitter

Quan la gent no pot conviure s'ha de separar. Qui ara no ens poden veure, quan siguem independents seran els nostres amics. Llei de vida

1 minut ago from web

itaca2000 Els atacs continuats contra allò català provocarà un rebuig insistent i gradual en Catalunya i d'altres llocs; això no és pas negatiu 5 minuts ago from web
itaca2000 Necessitem seleccions catalanes ja. Necessitem poder gaudir del nostre propi país JA. L'onada espanyolista i feixista-imperialista em fa por ... 9 minuts ago from web
itaca2000 Preferir que guanyi un equip de futbol llatí contra un saxó no treu que odio tots els símbol espanyolistes amb els que no m'identifico pas ... 11 minuts ago from web
itaca2000 Vaig dir que preferia que guanyés Espanya que no pas Alemanya (sóc llatí i mediterrani) però no suporto les celebracions que n'hi fan a TV ... 12 minuts ago from web
itaca2000 Visca Catalunya i els seus artistes. Darrerament no parem de presentacions de llibres, inauguracions d'exposicions, etcètera 14 minuts ago from web
itaca2000 Avui sopar a la platja d'Arenys amb els mateixos protagonistes del "Premi Nacional d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès" 16 minuts ago from web
itaca2000 Ahir inauguració d'exposició de pintura de la meva veïna i amiga Núria Sandalinas a Vilanova del Vallès, més de 100 assistents i bon cava ... 16 minuts ago from web

Coses de Les Espanyes

Llegeixo el següent al bloc de l'amic Antoni que escriu des de Sant Pol:

Ramón Calderón, president de Real Madrid, parlant les possibilitats del Barça de guanyar la Champions va declarar fa uns dies: Y sé que esto puede no ser popular; yo me alegraría que gane el Barcelona... en vez de ganarlo otro equipo extranjero. (Aquí podeu escoltar l'audio).

Francisco García Sanz, president del consell d'administració de Seat, quan un periodista de l'Agència Catalana de Notícies li va recordar que no hi ha cap cotxe de la marca amb nom de ciutat catalana va afirmar: Nosotros somos españoles. (Aquí podeu llegir la notícia complerta).

Aquí podeu llegir el post sencer

Però mireu, encara podem veure d'altres "curiositats":

"Me da mucho la sensación de que la final de copa será como una final europea, es decir, un equipo español, el Getafe y un extranjero, el Valencia,..."

Precisament, aquesta darrera "curiositat" que us hi he posat l'he trobada en un dels comentaris d'un article de la "Real Bitácora Balompédica Española", article que conté perles com aquesta:

"...Sin embargo, les queremos. Nos resultan entrañables. ¿El porqué? Pues porque no hablan catalán..." (referint-se al Getafe)

I encara podem trobar més "curiositats" per la xarxa, referint-se a equips dels Països Catalans, com aquesta:

"REAL MALLORCA: El equipo alemán lleva tres años deambulando por la primera división como un alma en pena." (Guía de la Liga 2006/07)

Ara, allò que recordaré sempre amb afecte especial és quan un jugador del Real Madrid, crec que Michel (que em perdoni si no va ser ell), va dir -uns dies després que el "Borbón de Las Españas" hagués lliurat la Copa d'Espanya de Futbol (anomenada també "Copa del Rey") al Barça per haver-la guanyat a la final del campionat- quelcom semblant a: "Lo que más me duele es que el Rey haya tenido que entregar la copa a un equipo extranjero"

I no recordeu quan la sra. Presidenta del Govern de la Comunidad de Madrid va dir allò de "Es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional"?
_________________________________

Fotografia extreta de: ANIMAL POLÍTICO

PD. Per cert en la fotografia que encapçala el meu post, veig que també s'han annexionat a Andorra que és un país europeu independent que ni tan sols pertany a la Unió Europea

Més aigua... 'Qui és amo, governa'

Li estic donant voltes al cap, tard o d'hora escriuré sobre el tema de voler pujar les tarifes elèctriques un 11 % mentre les companyies subministradores fan l'agost. Però ara us vull recomanar que llegiu el següent (és senzillament genial!) :

per Vicent Partal

divendres, 16 de maig de 2008

Generalitat bananera

No voldria que ningú s'ofenguera, perquè la cosa és seriosa. Però la decisió presa ahir pel govern m'incita a fer-hi broma. Com que plou i ells volen fer la canonada siga com siga (no se m'acut cap més explicació), disposen que a partir d'ara les regles que defineixen quan hi ha sequera ja no valen i que serà el govern qui dirà si hi ha sequera o no. Ostres! Posats a decretar talment, podrien estipular que guanya la lliga no pas l'equip que té més punts, sinó el que té més jugadors fent tabola de nit? Potser un decret com aquest obriria un nou conflicte amb el constitucional, però ja no vindria d'aquí...

Continua llegint l'article...

___________________________________

Imatge extreta de: http://www.ugtcorreoshuelva.org/Actual.html

I encara més sobre l'aigua... què fa el nostre ajuntament?... què fa el nostre govern?

Aquests darrers dies ha plogut amb ganes sobre Vallromanes; bé, de fet sobre tot el territori català. Sortia del poble quan arribant a la riera, abans de creuar-la, vaig advertir la quantitat enorme d'aigua que hi passava la qual arriba després a la riera de Mogent, d'aquesta al riu Besós -segons tinc entès- i a pocs quilòmetres acaba perdent-se en el mar. Llavors vaig pensar, què fa el nostre ajuntament per evitar que tota aquesta aigua que passa pel nostre municipi no tingui més destí que el mar en una època que ens diuen que és d'escassesa? Doncs ja ho diré, absolutament res. És increïble que després de tot el temps, diners, etc. que s'ha malbaratat en tantes coses, especialment en un creixement no massa sostenible, ni organitzat. ni planificat, ni massa estètic a vegades de la vila, no s'hagi invertit en construir dipòsits que recullin l'aigua pluvial per ser després reutilitzada al municipi? Però això mateix que passa al nostre municipi, passa a tots els del costat, a tota la comarca i, en general, a tota Catalunya.

Des del govern català, des de l'espanyol, des dels mitjans de comunicació, etc., se'ns bombardeja constantment amb l'escassesa d'aigua, que potser no és tan real, que potser no es deguda als factors que ens hi volen fer creure, que potser té d'altres solucions, però que és l'excusa perfecta per pujar-nos encara més els rebuts de consum i per construir transvasaments caríssims, absurds i agressius, producte d'idees obsoletes i caduques en quant a planificació dels béns naturals, trencant a la llarga presumiblement l'equilibri ecològic del territori i enriquint a les companyies subministradores com Agbar, darrere de la qual ens trobem al gegant especulador i manipulador de La Caixa (Parlem?) que viuen a costa de la gent amb superàvits multimilionaris i, que, a sobre, pretenen que el cost d'aquest transvasament que anirà destinat principalment no a proveir d'aigua "de boca" realment sinó a interessos industrials i comercials, turístics i especulatius de tota mena, redundi en els ja cars de per se rebuts de l'aigua que paguem entre tots nosaltres.

Per a més informació: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1820

• Fotografia 1 de Jordi Gomara. Sequera. Mural de Castilla Comunera. Madrid, 23 de gener de 2008
  
• Fotografia 2 de Víctor Pàmies. Passeig per Vallromanes 012. Mural de fotografies de Vallromanes

Un nou recurs lingüístic revolucionari 'on-line'

Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu bloc sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys



Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blocs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com

A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.

És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.

Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.

Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet (una obra també única i d'un valor inqüestionable; us aconsello que la feu servir), d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu bloc Raons que rimen

Enllaços:

• Paremiologia catalana: http://refranys.com
• Vocabulari de paremiologia: http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia/
• Enciclopèdia paremiològica: http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/

Fotografia: Víctor Pàmies entrevistat a una presentació a la Casa de la Generalitat de Perpinyà (Catalunya Nord)

Allò que han votat els catalans!

(He hagut de canviar el vídeo perquè el primer que hi havia posat ja ha desaparegut, que estrany!, aquest matí n'hi havia un bon grapat de semblants i ara només he vist aquest que hi poso ara i un que hi ha a la pàgina d'Esquerra a You Tube. M'agradava més l'anterior perquè abans de dir "¡Viva España, Viva el Rey!, deia que des de molt jove havia cregut en una Espanya unida, etc.")

I tanmateix...

Obro un parèntesi per parlar de l'aigua i després...

Obro un parèntesi perquè havia de parlar de l'aigua en el post anterior i no ho vaig fer. Avui toca el tema de l'aigua, una mica més tard, continuaré amb els assumptes de Vallromanes.

La inspiració m'ha vingut llegint un post sorprenent i no massa inspirat (al meu entendre) de David Frigola (em sap greu dir-ho, però és així) que he vist anunciat a twitter per Poliblocs. No vull culpar a aquest noi de la seva manca d'inspiració perquè és clar que els seus arguments vénen influenciats per la propaganda ridícula de CiU que està acostumat a manar a Catalunya i a Espanya fins i tot quan no governa. Recordem la trista retallada del darrer Estatut de Catalunya perquè Artur Mas el va negociar amb el President del Govern espanyol a esquenes del representant legítim del poble català, com ho és el Parlament i, per derivació, el Govern de Catalunya nomenat pel President el qual és votat en majoria pel Parlament.

Però quina presa de pèl és aquesta? Si la nostra democràcia liberal ja és una democràcia precària per se, com hem de tolerar que la política normativa i legislativa vingui donada pel partit que és a l'oposició en base a les seves "triquiñuelas" de pactar de manera interessada amb el govern espanyol? I és que aquesta gent no saben avenir-se a ser oposició. Tants anys manant a Espanya que no s'hi acostumen a saber que per a governar s'han de guanyar unes eleccions. Ells el que volen és seguir manant a Espanya, ja no parlem del Sr. Duran amb la seva dèria de voler ocupar un ministeri espanyol, com, fins i tot, parodien constantment al programa Polònia de TV3. No ens enganyem pas, els interessos de CiU estan a Espanya, no és en la realitat un partit catalanista en un sentit estricte; no ho diem això de tots els seus militants ni de tots els polítics que el formen, però sí com a conjunt, si més no especialment dels que el representen. CiU és un partit de dreta, això és molt important no oblidar-ho a l'hora d'intentar una independència per Catalunya de caràcter progressista i amb polítiques de contingut social. I cal recordar-li a Esquerra que si es diu Esquerra és perquè ha de ser un partit d'esquerra, per aquest motiu que vigili i molt amb qui pacta a l'hora de fer govern o a l'hora de portar a terme un procés d'autodeterminació.

La qüestió és que després de llegir aquest post de David Frigola no me n'he pogut estar i li he fet el següent comentari que ara us deixo a continuació com a tema central del meu article:

Evidentment, el problema de la sequera no és d'ara, ja ve dels anys 60 quan es parlava de la "pertinaz sequía". Francisco Franco va construir grans pantans, com el pantà de Sau (la construcció del qual ja va portar molta polèmica al seu temps a l'haver d'inundar un poble) que jo vaig anar a visitar en una sortida escolar quan anava a Escola en la dècada dels 60 del passat segle. El dictador va preveure la sequera i va construir pantans. Pantans i més pantans, era la seva especialitat; però després hem estat 23 anys amb un govern que no ha previst el que passaria a llarg termini, i sí només a curt termini (alguna acció puntual, la construcció d'una petita dessaladora...) I ara resultarà que la culpa la tindrà un govern que només porta 5 anys a la Generalitat.

Evidentment que hi ha aigües que contaminen, com les del Roine, que agafades del seu darrer tram, tal com es vol fer, recull totes les aigües de les centrals nuclears franceses que hi ha al seu pas; que no són poques. (Això li ho comento perquè ell diu que les aigües del mar contaminen).

L'aigua no es perd, hi ha la mateixa que fa segles. Tota l'aigua està al mar, no s'ha de ser massa intel·ligent per entendre que el futur passa per recollir l'aigua del mar, dessalar-la i posar-la en circulació. Si no plou no busquem aigua als rius, els rius cada vegada en tindran menys. L'aigua s'ha d'anar a buscar allà on sempre hi serà amb tota la seguretat: al mar. Pura lògica.

A qui se li acut invertir una gran quantitat de diners en un transvasament de centenars de quilòmetres (una obra que pot durar una dècada) quan la tendència és que els rius vagin perdent cabal durant les properes dècades per la manca de pluges, a més de fer-ho punxant en el final d'un riu que ja ve súper contaminat, quan es poden fer dessaladores per extreure l'aigua del lloc on mai no faltarà com és el mar.

Repeteixo, si les coses es volen fer amb mires de futur i no per gent de curtes mires, s'han de construir dessaladores i no dur a terme solucions provisionals de costos elevadíssims com transportar aigües de rius que poden tenir insuficiència a la llarga, alt risc de contaminació, amb obres d'un elevat cost i que no serien efectives fins d'aquí a una dècada.

És evident que el mar recull la contaminació de tots els rius, però aquesta és més dispersa evidentment per la quantitat enorme d'aigua dipositada al mar. I posats a investigar en la descontaminació de l'aigua val més fer-ho d'allà on mai no faltarà i que tenim constància que sempre serà, si més no, la mateixa quantitat. Perquè a la Terra sempre hi ha la mateixa aigua, però en els rius en disminució, mentre que en el mar en augment constant.

Pur sentit comú, res més.

* Fotografia: El cigne del llac, presa a Orlando (Florida) el dia 18 de juny de 2007 per Jordi Gomara

Manuel Pizarro, el mag de les finances

Mariano Rajoy, un home senzill del carrer, que cobra més de 8000 € al mes va dir que Manuel Pizarro és la persona que la sap més llarga d'economia a l'estat espanyol. No és pas mentida, no us hi equivoqueu. Aquest home ha sabut viure molts anys a costa dels altres. Fixeu-vos-hi: Pizarro entre 2004 i 2006 cobrà tan sols el triple que allò que cobraren tots els membres del govern espanyol junts, i a aquest any passat li van donar una trista liquidació pel ridícul valor de 16,6 milions d'€ . Democràcia, igualtat de drets, redistribució de la renda. Rajoy i Pizarro són els teus, allò que més et convé, vota'ls perquè puguin pujar-se encara més el sou. Pensa en la teva pàtria! Pensa en ells! No els deixis morir de gana...

Mapa dels grups ètnics majoritaris d'Europa

L'Eupedia inclou una pàgina de mapes curiosos. Per exemple, trobem aquest sobre les majories ètniques a Europa:

Curiosament surten els catalans i occitans. Tractar als catalans com a grup ètnic és el gran tabú de la societat catalana i espanyola. Al cap hi ha a la fi una qüestió terminològica políticament incorrecta que no existeix al món anglosaxó.

En tot cas, cap mapa de la pàgina referenciada diu a partir de quines dades s'han fet i qui els ha fet, per la qual cosa cal agafar els mapes amb precaucions.


Article escrit per Marc Belzunces Marcbel a qui agraeixo el permís per a la seva reproducció
Autor del bloc: De l'Holocè estant (www.holocè.cat)
Imatge extreta del mateix bloc, i podeu trobar-la AQUÍ

El traductor de la Generalitat una gran eina i una gran inutilitat (i després parlem de 'Madrid'...)

Fa temps que utilitzo els serveis lingüístics que la Generalitat de Catalunya té implementats al seu web. El servei Optimot és realment increïble, doncs si busques alguna paraula et fa una recerca no tan sols als diccionaris de l'Institut d'Estudis Catalans i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, sinó a més a Termcat on apareixen aquelles paraules que -o bé perquè s'han incorporat molt recentment o bé perquè són derivats, el femení, el plural, etc., o paraules científiques o utilitzades en contexts molts concrets- no trobaries mai als diccionaris; cal afegir que Optimot també et fa una recerca si vols dels mots tan en castellà com en català relacionat-los-hi.

Tanmateix jo volia centrar-me més en concret en el traductor automàtic que et tradueix del català al castellà, a l'anglès, al francès i a l'alemany i a la inversa. Realment, opino que aquest diccionari és molt superior en qualitat i en traducció "contextual" que Internostrum, el qual penso personalment que no fa traduccions de tan bona qualitat i té l'inconvenient que només tradueix del català al castellà o bé del castellà al català, la qual cosa el limita molt. Malgrat aquestes limitacions, una objectiva i les altres potser més subjectives, que hi apunto sobre Internostrum, aquest té una gran virtut en contraposició al diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya, i és que no falla generalment mai; sempre és operatiu, àgil i disposat a servir-te. El de la Generalitat, però, és lent, no saps mai si estarà operatiu o no, la major part del temps està sobrecarregat i no funciona simplement, i tan sols accepta textos de no més de 2.500 caràcters, poca cosa veritablement. Si vols utilitzar-lo en unes mínimes condicions, i no sempre, t'has d'esperar que sigui nit avançada, quan la major part de catalans i d'europeus, potser, estan dormint o veient la televisió, llegint un llibre o fent l'amor amb la seva parella tal vegada.

Em sembla realment vergonyós i lamentable que el diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya estigui allotjat a un servidor pràcticament inútil. És de suposar, i tinc tota la raó, que la Generalitat està obligada a donar tots els serveis de qualitat gratuïts per facilitar totes les eines que calguin a la població relacionades amb la llengua catalana; doncs el govern català és el garant principal de promoure l'ús, tan parlat com escrit, de la llengua pròpia de Catalunya, evidentment. Perquè si ens omplim la boca, des dels partits polítics (bé d'alguns només) i des del govern dient que s'ha de defensar la llengua pròpia a capa i espasa i després no posem els mitjans necessaris a l'abast de tothom, haurem de pensar, si més no, que aquesta "omplida de boca" respon tan sols a una estratègia política però no pas a un fet real.

Vull afegir només que si fos que aquest diccionari no estigués donant el servei correcte des de fa un cert temps raonable, pensaria llavors que és quelcom esperable, malgrat que no pas justificable -les coses s'han de preveure amb temps- fins que n'hi facin la migració a un nou servidor. Lamentablement no és així, atès que des de gairebé el primer moment que s'hi va posar en marxa ja donava un servei lamentable en quant a manca de rapidesa i en quant a les vegades que era inoperatiu. Llavors no critiquem pas (que jo també ho faig i hi vaig a les "manis") al govern de Madrid, que no pas al de la Comunitat de Madrid que també, per la manca de previsió, d'inversió i per dur a terme tan malament tot el tema d'infraestructures que ens afecten als catalans, que no pas als no-catalans que també, quan des del nostre propi govern allò més essencial relacionat amb la llengua, cultura i identitat (lemes que els serveixen per guanyar vots), com és el cas d'aquest traductor, és d'allò més meravellós però inútil des de quasi el primer dia que es va posar a l'abast de la població per manca de previsió, d'inversió, d'interès o vagi vostè a saber el perquè.

L'esquerra, els nacionalismes, el republicanisme i la monarquia

Via e-mail m'han fet arribar un post publicat a AMORIN69 i a El blog de Kevin Vázquez, i com m'ha agradat força i el trobo molt encertat, ho publico a continuació. Hi ha persones que diuen que no cal publicar les coses que han sortit ja a altres blocs. Jo penso precisament el contrari, crec, amb Chomsky, que les coses s'han de divulgar repetidament una i altra vegada, no sols perquè hi arribin al més gran nombre de persones, sinó perquè hi ha tanta informació que després tendim a oblidar-nos de coses molt rellevants, i cal repetir-les una i altra vegada perquè no caiguin a l'oblit precisament. Per aquest motiu, reprodueixo el següent post, curt, precís, sintètic i que dóna en el clau, segons el meu parer:

- Hay un sector de izquierda, ritualizado, formulista, repetidor de citas y de fraseología indigerible, cuyo problema no es ser cada vez menos, sino ser cada vez más tontos.

- El PP lanzó el llamamiento por el reforzameinto del patriotismo español, el PSOE le siguió y, desde hace un tiempo, le sigue el PCE.

- Hay determinados republicanos que, curiosamente, no son nada anti-monárquicos.

- Me dijo un amigo: hay republicanos que, a mayor gloria de España, meterían los tanques en Euskadi y Cataluña.

¿Y son republicanos? Al menos, eso dicen.

- El hecho de que gran parte de los monárquicos de la transición se hayan deslizado hoy al republicanismo (por ejemplo, muchos cuadros del PCE y algunos liberales jacobinos del PSOE) no es una mala noticia. Todo lo contrario. Sin embargo, eso nos insta a profundizar el debate en la izquierda y a evitar que estos neo-republicanos cojan el rábano por las hojas y refuercen, so capa de republicanismo, las concepciones nacional-españolistas más rancias. Está sucediendo.

SALVEM LA VALL DE CARDÓS

El senyor Josep Lladós Comenge, que viu a Nova York, vol comprar els dos càmpings, la serradora de la Vall de Cardós i moltes hectàrees agrícoles per a construir un camp de golf de 18 forats amb el seu gran complex turístic: 200 habitatges de luxe, 4 hotels de 5 estrelles, zones comercials de categoria en diversos punts de la comarca, zones d’spa, etc. A més, té previst obrir un túnel que comuniqui el Pallars amb Andorra, la qual cosa pot ser l’inici d’una invasió de capital andorrà que inverteixi en totxo i ciment a les valls directament lligades al país veí. Aquest projecte, que encara no està aprovat, destruirà el paisatge pirinenc, planteja un model elitista i excloent que poc té a veure amb la realitat social i cultural del Pallars, i a més, es vol dur a terme en uns moments en què la manca d’aigua és un problema greu fins i tot en aquestes valls pirinenques. Si vols fer pressió per aturar-lo, adhereix-te al manifest a:

http://www.lavalldecardos.info

Informació de: Sebastià Garcia i Pérez - Les Borges Blanques

Article extret del bloc de Josep María García i Pérez

La sobirania a debat!

M'ha arribat el següent e-mail de Xarxa de Blocs Sobiranistes; us el copio a continuació:

La XBS us informa que aquesta nit, a les 21:55, al programa Àgora del Canal 33, es farà un debat sobre sobirania. A darrera hora s'hi ha incorporat la presència d'en Oriol Junqueras, membre de Sobirania i Progrés. Us proposem que hi participeu massivament, a través del seu fòrum (que ja està funcionant) i a través dels vostres comentaris als blocs durant l'emissió del programa. Cal aprofitar la presència del debat sobiranista a la televisió pública catalana.

A més us encoratgem a participar-hi al programa per tal que la presència sobiranista hi sigui força reixida. Escriviu correus i feu trucades al programa!

Web del programa: http://www.tv3.cat/pprogrames/agora/agoSeccio.jsp

Web del fòrum: http://forums.ccrtvi.com/viewforum.php?f=660

Apunt de Xavier Mir amb la proposta: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/45147

Imatge extreta de: El substitut

Fira d'entitats a Vallromanes

Si el proper dissabte no tens cap compromís, et suggereixo que visitis Vallromanes, una vila excepcional que es troba a 25 km. de Barcelona, a 8 de Granollers i d'El Masnou i a 5 d'Alella i Montornès. Una vila rodejada de grans extensions de muntanyes i boscos i amb una estètica que val la pena, actualment; i amb només 2.200 habitants i amb uns quants restaurants del millor que es pot trobar arreu de Catalunya. La invitació ve a conseqüència que sóc el secretari i un dels membres fundadors de l'Associació Amics de la Fotografia de Vallromanes i que aquest dissabte celebrem una fira d'entitats del poble. Us informo que a part de l'associació de fotografia, hi han associacions ecologistes, de defensa forestal, de dones, un ateneu social, etc. Us animo a que vingueu a conèixer-nos. I així, de passada, coneixereu el nou Casal del poble que ha estat inaugurat aquest passat divendres.

Us informem que, tal com surt a la programació del Casal de Vallromanes i dins dels actes del programa inaugural, el proper dissabte, dia 27 de gener, de 5 a 9 del vespre hi haurà una Fira d'Entitats del poble que organitzen el Casal i l'Ajuntament a través de la seva Regidoria de Cultura.

En nom de totes les associacions de Vallromanes, us convidem a assistir-hi per tal que ens conegueu i sapigueu les activitats que duem a terme, al mateix temps que podeu fer les vostres propostes i suggeriments i adherir-vos i/o col·laborar, si us ve de gust, a qualsevol de les nostres associacions i/o entitats.

Esperem, doncs, la vostra assistència. No hi faltis.

Jordi Gomara. Espai Vallromanes, 24 de gener de 2007

Perles bloguístiques: "Ancha es Castilla..."

Avui us vull portar un altre article d'un altre company de la Catosfera. Aquesta vegada es tracta de l'amic, aquell que només fa que recollir mentides, garrofes, boles, guatlles, enganyifes, falsedats, enganys, falòrnies, llufes, butllofes, contes, embolics, insídies, gallofes, ensarronades, bòfies, trifulgues, falsies, empatolls, tergiversacions, injustícies, embrolles, mangarrufes, tripijocs, tupinades... No us vull repetir cada vegada el motiu pel qual porto aquests articles aquí, però ja sabeu, especialment per la seva "agudesa", perquè tenen una interpretació més enllà del correctament polític o del que pensem com a ramat plagudament domesticat, etc. O sigui sempre amb aquella capacitat de crítica envers el que ens ve establert des de les alçades (no de Déu) del líder polític del nostre partit, sindicat, mitjà de comunicació (ja sigui televisiu, o imprès, etc.), o del Gran Germà (l'ull que tot ho veu i tot ho controla) omnipresent i omnipotent. Així que sense més, avui us presento, senyores i senyors... LA ACORAZADA BRUNETE

Dimarts, Gener 16, 2007

La Acorazada Brunete

Els catalans oblidem sovint que, si una cosa tenen tots els partits espanyols, és que a diferència del que ens passa a casa nostra, primer de tot són espanyols. I aquesta convicció els permet tenir la mateixa actitud de fons davant de qualsevol problema que afecti la integritat d’Espanya. De l’Espanya tal com ells l’entenen, és a dir, ni plurinacional, ni plurilingüe, ni multicultural; una Gran Castilla a la manera de la ja desapareguda (per sort) Gran Sèrbia, és el que ells entenen. Hi pot haver diferències de matís, de talante o simplement tàctiques, però tots tenen claríssim el que són i el que volen, o millor dit, el que no volen. I la maquinària estatal que tenen darrera els permet tota mena de martingales.

S’omplen la boca de Estado de derecho, però ja veiem com s’ho munten per no alliberar el pres de Juana o de com se salten a la torera l’acompliment de l’estatut. L’estatut d’ara i el d’abans, doncs no oblidem que l’estatut anterior ha passat a millor vida sense que s’hagin completat les transferències i ni tan sols complir amb les sentències del Tribunal Constitucional que els hi eren adverses. I a sobre ens veiem amb “l’obligació” de defensar el “pobre” Zapatero però alló del mal menor i bla, bla, bla, però en el fons és exactament igual que ells. Molts no recorden que el pacte antiterrorista també és un pacte antinacionalista i que només el va signar el PP i el PSOE. Un pacte on el psoe i el zp donaven carta blanca al PP per fer el que volguessin amb el procés de pau. I perquè un pacte incondicional amb el PP? Doncs per que tenien molt clar que el PP mai faria cap concessió que posés en perill el concepte d’Espanya que comparteixen amb el PSoe.

S’omplen la boca de no pagar precio político, però ells se’l cobren constantment. Si ETA són quatre eixelebrats irrecuperables amb cada cop menys suport de la societat basca, perquè quan es tracta de fer política, els governs espanyols de torn s’excusen amb l’existència d’ETA? Si s’ha de fer política, que se’n faci i que s’oblidin d’ETA! La prova més clara la tenim amb el Pla Ibarretxe que, recordem-ho, era una proposta de reforma de l’Estatut aprovada per la majoria del parlament basc. I que va fer Madrid, doncs no el va admetre a tràmit, és més no van permetre gairebé ni la lectura de l’índex.

Si ETA són quatre, perquè els governs de torn espanyols s’excusen amb la seva existència per no complir la llei amb la política penitenciària? Si eta són quatre, perquè s’excusen amb la seva existència per impedir que una part de la societat basca pugui presentar-se a les eleccions? I que no em diguin que la llei de partits no permet que batasuna es presenti, doncs la llei de partits és clarament inconstitucional, però això no admetrà mai el tribunal constitucional que no deixa de ser allò que en espanyol és diu juez y parte. Es més, que jo sàpiga, el PP encara no ha condemnat la violència franquista.

El PP i el PSOE ho tenen clar. Tenen una constitució que els blinda el seu concepte d’Espanya i d’aquí no es mouran. Mai acceptaran que Navarra s’integri a Euskadi, ni el País Basc francés tampoc. I només acceptarien algun tipus de referèndum d’autodeterminació si tinguessin la certesa de guanyar-lo. Acceptarien una victòria per la mínima, però no acceptarien una derrota amb els mateixos percentatges. El 51 a 49 només l’accepten quan els hi és a favor.

I en darrera instància sempre els queda la Brunete, però no la mediàtica Brunete no, els queda l’Acorazada Brunete, d’infausta memòria.

Article original escrit per Turrai en Garrofaire

Entrevista a Lluís Llach: "sobre els okupes"

M’ha resultat una gran feinada, però al final ho he aconseguit. He transcrit sencera tota la part de l’entrevista de Lluís Llach que parla sobre els okupes al programa El Matí de Catalunya Ràdio per part de l’Antoni Bassas. (Aquest tampoc deu ser massa important perquè està que l'esborren de la Viquipèdia, però per altres motius, sembla ser). Als problemes d’una transcripció radiofònica normal s’hi uneix el problema que Lluís Llach té una forma molt particular de parlar, la seva fonètica és extraordinàriament complicada, a vegades expressa paraules "com cap a endins” que són impossibles de caçar-les al vol, i la seva forma d’estructurar el discurs en general compliquen en gran manera poder transcriure una entrevista seva. En fi, un treball d’hores que espero que sigui recompensat amb la vostra lectura. Vull aclarir que fa referència expressa als okupes de Can Ricart i al final deixo en suspens alguna polèmica referent a la pel•lícula Salvador a la qual ell va posar la seva música. Així que, us convido a llegir aquesta part de l’entrevista que, al final, resulta molt amena i especialment per la temàtica tractada.

(Lluís Llach): ...De fet ara, justament d’aquí a dues setmanes s’estrena a Barcelona una obra de teatre “Tranuites Circus” on els actors principals són aquesta vegada actors de circ... alguns estan manifestant-se per ahí amb molta vehemència i amb molta raó, penso jo...

(Antoni Bassas): ... deia un escriptor: (en la tertúlia anterior) jo també sóc creador, en tant que escriptor, també tindria dret a tenir un piset a on estar tranquil i de poder escriure la meva novel•la.

(Lluís Llach): És magnífic quan, que és una costum ademés del món cultural d’aquest país, que quan hi han problemes estructurals, etc., etc., els convertim en problemes personals i, en comptes d’intentar resoldre i endevinar i analitzar els problemes estructurals, acabem fotent-nos ganivetades entre nosaltres... ...jo penso que amb tot el que està passant estem pagant dos preus, un és el d’un ajuntament amb una pantalla cultural, jo diria bastant banal tradicionalment a Barcelona, i que ha estat incapaç de donar estructures culturals per com que hi hagi molta gent que es queda penjada; i a Barcelona hi ha una gran tradició de gent que treballa casi a la marginació del que se’n podria dir el món cultural espectacle, el show bussines, star system, etc., etc. i que ha donat grans resultats. Què seria si la Fura (dels Baus) no hagués sigut marginal?

...Està ple d’exemples, vull dir, hi ha molta gent que treballa fora del que són els circuits professionals que necessiten espais. Jo recordo que quan tenia d’assajar fa uns anys, tenia que anar a L’Hospitalet perquè a Barcelona no hi havia cap lloc, i a L’Hospitalet, com que tenien problemes amb la gent jove i tenien una política social i cultural, doncs n’hi havien. I a Barcelona hi ha una política cultural de pantalla, d’aparador, i després n’hi ha una política d’habitatge també, no?. Vull dir el Fòrum és un desastre magnífic... però és que jo recordo la promesa d’aquells milers i milers d’habitatges d’ajut públic perquè els nois joves no tinguessin que marxar de la ciutat. I jo vaig passejant pel Fòrum, perquè visc al costat, i veig com les coses (cases?) van caient i els edificis que es van aixecant, etc., etc. Bé, al final de tot això doncs fa que hi ha gent que treballa a la cultura, com avis i joves, que està descontenta i ho expressa. Per favor, intentem analitzar per què s’expressa en comptes de començar amb els problemes de les ganivetades entre les diferents capelletes que formem en el món cultural, que jo penso que un dels problemes més grossos de la cultura catalana és precisament aquest.

(Antoni Bassas): És a dir, l’agitació necessària perquè t’escolti l’administració ara que vivim en democràcia...

(Lluís Llach): És que clar, la democràcia és precisament un instrument que has de fer servir per això, a part jo penso que els okupes, que evidentment hi ha moments en que actuen d’una manera que a tu et causa refús, però estan donant vida o donant llum o donant altaveu a un dels problemes socials més importants i si els polítics no tenen pressió acaba en l’oblit més absolut. Per cert, voldria dir una cosa, nosaltres per fer aquest espectacle hem fet un càsting amb moltíssima gent, sis persones que treballen amb nosaltres estaven a can Ricart, o sigui, professionals de collons, no sé dir-ho d’una altra manera, que han passat per llocs fantàstics, que tenen unes feines que els criden una mica de tot arreu, però que estan en el món cultural una mica marginal, i no tenen mitjans, no cobren el suficient, precisament estaran en el TNC (Teatre Nacional de Catalunya) d’aquí a quatre dies! en el TNC! en el nostre TNC! (riu), en el egolatrisme arquitectònic i teatral del país (continua rient). Escolta aquests senyors hi seran i a mi em farà gràcia veure les nostres autoritats quan vegin els actors passejar per allà i diguin “aquests els hem fet fora” i no saben ni on portar els seus estris, perquè aquest és un altre problema, no?... Jo crec que caiem en la trampa aquesta, al final focalitzar-lo a cops de gavinets entre nosaltres, això ja m’ha passat a la pel•lícula... (es refereix a certa polèmica de la pel•lícula de Salvador)...

• Podeu trobar l'entrevista sencera a: El Matí de Catalunya Ràdio, dins la secció "Escolta-ho"

Per descarregar-la: http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/2/8/1166184141182.mp3