És un cop d'estat en tota regla, com no es pot permetre que la població es pronunciï? Llavors què és la democràcia? Sembla que TV de Catalunya és favorable als colpistes militars pels comentaris que hi fan i per la forma de cobrir la notícia durant aquests dies, recolzen un cop militar abans que una consulta popular, en democràcia la decisió recau en el poble no en els militars. Però ja coneixem de sobres a aquests socioconvergents.
Tot plegat és excessiu, embafador, reiteratiu. Obama és el president d’Estats Units, però també l’home que ens ha de salvar, el messianisme del nou mil·lenni i, segons diuen, una nova forma de fer política. Prou d’Obama. Prou de prendre’ns per retardats. Prou d’aquest discurs de tant baix nivell, però proper, del Yes We Can. Prou... (Gràcies amic Elliot pel resum)
L'únic que volem és que algú ens tregui els radars de l'entrada de Barcelona. Prou de la tàctica de la cortina de fum:
Ramón Calderón, president de Real Madrid, parlant les possibilitats del Barça de guanyar la Champions va declarar fa uns dies: Y sé que esto puede no ser popular; yo me alegraría que gane el Barcelona... en vez de ganarlo otro equipo extranjero. (Aquí podeu escoltar l'audio).
Francisco García Sanz, president del consell d'administració de Seat, quan un periodista de l'Agència Catalana de Notícies li va recordar que no hi ha cap cotxe de la marca amb nom de ciutat catalana va afirmar: Nosotros somos españoles. (Aquí podeu llegir la notícia complerta).
Aquí podeu llegir el post sencer
"Me da mucho la sensación de que la final de copa será como una final europea, es decir, un equipo español, el Getafe y un extranjero, el Valencia,..."
"...Sin embargo, les queremos. Nos resultan entrañables. ¿El porqué? Pues porque no hablan catalán..." (referint-se al Getafe)
"REAL MALLORCA: El equipo alemán lleva tres años deambulando por la primera división como un alma en pena." (Guía de la Liga 2006/07)
En una singular intervención que nos demuestra la magia de la realidad, Juan Luis Cebrián nos recuerda la historia de Nicomedes, un médico rural que decidió contar su vida en un bloc, cuadernillos que hoy sobreviven en los estantes arqueológicos de los almacenes.
Casi un siglo después, este bloc se convirtió en blog y Nicomedes en millones de clones suyos que, en una especie de voyerismo colectivo, desnudan públicamente su intimidad en un impúdico mundo llamado blogosfera.
M'ha arribat el següent e-mail de Xarxa de Blocs Sobiranistes; us el copio a continuació:
A més us encoratgem a participar-hi al programa per tal que la presència sobiranista hi sigui força reixida. Escriviu correus i feu trucades al programa!
Web del programa: http://www.tv3.cat/pprogrames
Web del fòrum: http://forums.ccrtvi.com
Apunt de Xavier Mir amb la proposta: http://blocs.mesvilaweb.cat
Cal celebrar amb entusiasme, per la seva utilitat participativa, la nova iniciativa, pionera a Vallromanes, de dur a terme un bloc personal d'un polític candidat a l'alcaldia. Es tracta del bloc de David Ricart de MxV-ERC que ve a omplir un buit important al nostre poble: la possibilitat de comunicar-se directament amb un aspirant a la representació màxima del govern municipal.
La més que probable execució de Saddam Hussein només demostra el fracàs absolut de la política de Bush a l'Iraq. És un cop d'efecte que no servirà per a dissimular aquest nou Vietnam, ans al contrari. L'evidència és que, a hores d'ara, Iraq no està millor que quan governava Saddam. Bush té els dies comptats a La Casa Blanca. El futur és incert. El futur sempre és incert, sobretot quan es tracta de política i de passions humanes. Bush marxarà amb un altre cadàver a les espatlles mentre deixa el món més insegur... La pregunta és: ¿On està Bin Laden?
11 de setembre de 2001. Cauen dos gratacels. El misteriós assumpte encara no s'ha resolt. S'hi bombardeja l'Afganistà, s'hi bombardeja l'Iraq. Amb l'Afganistà i l'Iraq sotmesos, ara vindrà l'Iran. Els interessos energètics i d'expansió a l'Orient Mitjà del gran llop no tenen límit. La vida humana no val res per als voltors assedegats de sang. Després l'11-M a Madrid. Sabem encara el que va passar? Que els de l'ETA no van ésser crec que ha estat suficientment provat, però, llavors qui? Al-Qaida, aquest grup sempre serveix d'excusa? Que quedi clar que no vull donar recolzament ni de lluny a les tesis del PP, però això no implica que sempre tingui els meus dubtes respecte a tots els atemptats comesos per presumptes bandes terroristes nacionals i/o internacionals, que han servit a diferents governs i/o partits polítics per a diferents canvis significatius en la història de la humanitatromanidemata | dissabte, 30 de desembre de 2006 | 21:38h
... " ha sido eta "... va anunciar el president de l'anterior govern, i varen mentir quan els atemptats als trens a Madrid, pretenien lligar, fer co-incidir que hi hagués relació entre l'atemptat "islamita" i la organització eta.
Es llencen bombes, s'exterminen milers de persones, per finalment lliurar al nou govern iraquià, el cabdill criminal, i executar-lo... han penjat al dictador Saddam, han executat la sentència, han dictat justícia.
... executaran també, "the president" a la cadira elèctrica pels crims comesos contra el poble iraquià?
...criminal executa criminal. - Qui és el criminal?
Co-incidència, al mateix dia que s'ha executat al dictador, explota un cotxe bomba a l'aeroport de Madrid.
No hi ha hagut previ avís.
No hi ha hagut comunicat de trencament de treva.
Els serveis d'intel.ligència tenen informació i la poden utilitzar per enderrocar governs. L'atribució de l'atemptat a eta en aquests moments de converses potser és obrir la porta a l'anterior govern. Cop intern de les mateixes forces de l'estat. Habilitat.
Les investigacions i imputacions contra tavernes de Batasuna per vincular-les amb l'organització armada no han donat fruit., potser per interessos polítics o potser perquè no hi havia res de res. Les imputacions contra Egunkaria han resultat mentides,"plouen mentides" ?, no tenien fonament.
tot és possible...
votar governs per continuar essent sotmesos.
Algunes coses que he escoltat per la ràdio generalment i que em sembla interessant recollir aquí. Són comentaris que poden ajudar a reflexionar sens dubte sobre el tipus de societat en la qual estem immersos actualment, amb polítiques d'uns governs presumptament d'esquerra, amb la complaença sovint, de gran part de la societat. El que veig és que anem directes a una societat on l'Estat porta les regnes de la nostra llibertat i de la nostra pròpia responsabilitat. Crea lleis, normes, etc. cada vegada més restrictives per al ciutadà, convertint-nos així en uns éssers desproveïts de llibertat i responsabilitat sobre les pròpies accions. L'estat es fa presumptament “paternalista” i nosaltres obeïm i, encara més, en molts dels casos, aplaudim les seves polítiques repressives, regressives i, gran part de les vegades, bastant antidemocràtiques. Ens tornem infants obedients, que seguim submissos el camí marcat, sense poder aprendre si més no a equivocar-nos per nosaltres mateixos. El pitjor de tot, és que sovint es legisla per a afavorir els interessos d'algú, i no precisament del ciutadà del carrer. 
