Una jugada ben estudiada?

Aquest és el sistema en el que vivim que cada cop provoca més exclusió basat en la fórmula que es veu venir de 'que cadascú pagui per allò que necessita' Només els que tenen més continuaran tenint més de tot (un cercle viciós que provoca que després puguin acumular més riquesa i poder, i excloure i empobrir gradualment a aquells més desfavorits) : formació, salut, oportunitats... Perdrem grans futurs professionals perquè no es podran pagar els estudis, només els fills dels papàs rics podran cursar estudis superiors, el poble serà més inculte i llavors més manejable.

"El preu per ser estudiant cada cop és més insostenible i pot provocar l’exclusió de molts estudiants de la universitat per motius econòmics"

La formació, clau del futur amb un futur incert

El preu per ser estudiant cada cop és més insostenible i pot provocar l’exclusió de molts estudiants de la universitat per motius econòmics

---

Segons el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) l’aprovació del Reial Decret llei 14/2012 del 20 d’abril comporta un augment de taxes del 66% pel proper curs i, sumat a la retallada pressupostària en beques, produeix el trencament de l’equitat social perseguida fins ara pel sistema educatiu actual. L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) assegura que els estudiants "patiran un increment de preus sense precedents mentre es continuen aprovant taxes i impostos indirectes que estan reduint el poder adquisitiu de la població a l'espera d'una nova pujada de l'IVA que agreujarà encarà més aquesta situació" i alerta de la possible "expulsió de molts estudiants de la universitat per manca de recursos econòmics".

---

  http://www.directe.cat/noticia/211722/la-formacio-clau-del-futur-amb-un-futur-incert

No volem aquesta llei

Signa aquí el manifest de suport, jo ja ho he fet, seria bo que tu també ho fessis

* Presentació:

El govern de la Generalitat ha tramès al Parlament el projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Davant aquest fet, USTEC·STEs, ASPEPC-SPS i CGT ens adrecem als treballadors i les treballadores i a la ciutadania en general per informar de les mesures que aquest projecte comporta i valorar-ne les conseqüències.

Entenem que aquest projecte de Llei no resol els problemes que avui pateix l’ensenyament públic, ans el contrari, avança cap a la privatització i l’organització empresarial dels centres públics. És per això que us convidem a fer públic el vostre rebuig a l’esmentat projecte de Llei, a participar activament en totes les mobilitzacions i a adherir-vos, com a organització i/o personalment, a aquest manifest.

* EN DEFENSA L’ENSENYAMENT PÚBLIC, NO VOLEM AQUESTA LLEI

El projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC) suposa l’obertura de vies per avançar en el camí de la privatització de sectors de l’ensenyament públic com el tram educatiu de 0-3 anys, la formació professional, el batxillerat nocturn, la formació de persones adultes, centres educatius en zones desafavorides i d’altres, com els serveis educatius, les activitats extraescolars…

A més, fa possible la consolidació i, fins i tot l’increment, del transvasament de diners públics cap a les patronals de l’ensenyament privat concertat, majoritàriament religioses, ja que manté les condicions que permeten a les esmentades patronals continuar seleccionant l’alumnat pel seu nivell econòmic i per l’origen cultural i social en els processos de matriculació. Prioritza l’oferta educativa del sector privat i confereix a l’ensenyament públic un caràcter subsidiari, alhora que reforça la ideologia dels esmentats centres privats. En definitiva, consolida el poder de les patronals, agreuja la posterior divisió social del treball en funció del tipus d’escola i afavoreix l’enfortiment de l’ensenyament confessional.

La seva aposta per la municipalització de l’ensenyament públic, a través de consorcis i/o fórmules equivalents, i la creació de centres municipals, suposarà una dispersió i un desmembrament de l’ensenyament públic que el poden condemnar a un lent procés de privatització, així com també a la desestructuració organitzativa i en l’aplicació de les polítiques educatives, curriculars i lingüístiques.

El projecte atorga també als centres educatius un caràcter empresarial i comercial, ja que els permet de completar el finançament públic amb l’obtenció de recursos econòmics propis mitjançant donacions i venda de productes, fins a la possibilitat de l’endeutament. Una pràctica que agreujarà les diferències entre centres segons el seu entorn social i territorial.

En aquest sentit, planteja un model de gestió en els centres públics de tipus gerencial, jerarquitzat i autoritari, totalment oposat a la gestió democràtica, que reduirà el paper de les estructures de participació i govern del professorat i de les famílies (claustres i consells escolars) a formar part del decorat, alhora que desregularitzarà les actuals condicions de treball del professorat, agreujarà la precarietat laboral de sectors del professorat i individualitza les relacions laborals.

La proposta que fa d’inversió pública en educació, a més de ser del tot insuficient, no prioritza en absolut la inversió en l’ensenyament públic, la qual cosa agreujarà els problemes de massificació a les aules, de manca de professorat per atendre la diversitat de l’alumnat i de manca d’instal·lacions, que pateixen actualment els centres públics.

En definitiva, les mesures que proposa la llei tendeixen a mercantilitzar l’educació al nostre país, prioritzen unes condicions que agreugen la desigualtat entre els centres i entre l’alumnat i suposen un atac a l’ensenyament públic, que és l’únic que pot garantir la igualtat d’oportunitats i el dret a una educació pública, laica i de qualitat per a tothom, sigui quin sigui el seu nivell social, econòmic i cultural.

EXIGIM LA RETIRADA D’AQUESTA LLEI

Per adherir-se al manifest i veure el llistat d’adhesions, aneu al web:

www.novolemaquestallei.cat

*Més informació a: No a la Llei d'Educació Catalana

El traductor de la Generalitat una gran eina i una gran inutilitat (i després parlem de 'Madrid'...)

Fa temps que utilitzo els serveis lingüístics que la Generalitat de Catalunya té implementats al seu web. El servei Optimot és realment increïble, doncs si busques alguna paraula et fa una recerca no tan sols als diccionaris de l'Institut d'Estudis Catalans i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, sinó a més a Termcat on apareixen aquelles paraules que -o bé perquè s'han incorporat molt recentment o bé perquè són derivats, el femení, el plural, etc., o paraules científiques o utilitzades en contexts molts concrets- no trobaries mai als diccionaris; cal afegir que Optimot també et fa una recerca si vols dels mots tan en castellà com en català relacionat-los-hi.

Tanmateix jo volia centrar-me més en concret en el traductor automàtic que et tradueix del català al castellà, a l'anglès, al francès i a l'alemany i a la inversa. Realment, opino que aquest diccionari és molt superior en qualitat i en traducció "contextual" que Internostrum, el qual penso personalment que no fa traduccions de tan bona qualitat i té l'inconvenient que només tradueix del català al castellà o bé del castellà al català, la qual cosa el limita molt. Malgrat aquestes limitacions, una objectiva i les altres potser més subjectives, que hi apunto sobre Internostrum, aquest té una gran virtut en contraposició al diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya, i és que no falla generalment mai; sempre és operatiu, àgil i disposat a servir-te. El de la Generalitat, però, és lent, no saps mai si estarà operatiu o no, la major part del temps està sobrecarregat i no funciona simplement, i tan sols accepta textos de no més de 2.500 caràcters, poca cosa veritablement. Si vols utilitzar-lo en unes mínimes condicions, i no sempre, t'has d'esperar que sigui nit avançada, quan la major part de catalans i d'europeus, potser, estan dormint o veient la televisió, llegint un llibre o fent l'amor amb la seva parella tal vegada.

Em sembla realment vergonyós i lamentable que el diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya estigui allotjat a un servidor pràcticament inútil. És de suposar, i tinc tota la raó, que la Generalitat està obligada a donar tots els serveis de qualitat gratuïts per facilitar totes les eines que calguin a la població relacionades amb la llengua catalana; doncs el govern català és el garant principal de promoure l'ús, tan parlat com escrit, de la llengua pròpia de Catalunya, evidentment. Perquè si ens omplim la boca, des dels partits polítics (bé d'alguns només) i des del govern dient que s'ha de defensar la llengua pròpia a capa i espasa i després no posem els mitjans necessaris a l'abast de tothom, haurem de pensar, si més no, que aquesta "omplida de boca" respon tan sols a una estratègia política però no pas a un fet real.

Vull afegir només que si fos que aquest diccionari no estigués donant el servei correcte des de fa un cert temps raonable, pensaria llavors que és quelcom esperable, malgrat que no pas justificable -les coses s'han de preveure amb temps- fins que n'hi facin la migració a un nou servidor. Lamentablement no és així, atès que des de gairebé el primer moment que s'hi va posar en marxa ja donava un servei lamentable en quant a manca de rapidesa i en quant a les vegades que era inoperatiu. Llavors no critiquem pas (que jo també ho faig i hi vaig a les "manis") al govern de Madrid, que no pas al de la Comunitat de Madrid que també, per la manca de previsió, d'inversió i per dur a terme tan malament tot el tema d'infraestructures que ens afecten als catalans, que no pas als no-catalans que també, quan des del nostre propi govern allò més essencial relacionat amb la llengua, cultura i identitat (lemes que els serveixen per guanyar vots), com és el cas d'aquest traductor, és d'allò més meravellós però inútil des de quasi el primer dia que es va posar a l'abast de la població per manca de previsió, d'inversió, d'interès o vagi vostè a saber el perquè.

Missatge urgent del rei d'Espanya

Davant tots els problemes polítics que s’estan generant darrerament a l’estat espanyol, el rei d’Espanya, Juan Carlos I, ha enviat als mitjans de comunicació un missatge urgent explicant com funciona el nostre sistema econòmic, polític i social i fent explícites les claus del nostre “estat del benestar i de dret” i de com aconseguir l’òptim funcionament d’aquest. Fa consideracions respecte a la immigració, els drets laborals dels treballadors, l’entesa entre partits polítics, etc. Explica de manera concreta, concisa i precisa el funcionament de la política econòmica, social, laboral, etc.

Us recomano que veieu el vídeo que ve a continuació, amb les paraules del monarca, tenint en compte la seva importància pel futur de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes:

"Ciutadans" i la bicefàlia lingüistica

Hi van aparèixer al final, els Ciutadans, a l'escena política de veritat, van aconseguir "sumar com a vots útils" superant la prova de la maleïda llei de Hondt que impedeix que un vot sigui comptat sempre com un vot, independentment del partit que votis. Però, jo em pregunto: què hi fot aquesta gent aquí?. En quina realitat hi viuen: televisió pública bilingüe (és tornar enrere en el temps o "valencialitzar-se"), escola bilingüe, no a la immersió lingüística del català a les escoles. Collons!, encara no s'hi han adonat: si un nen estudia en català (formació formal), i amb una assignatura a sobre de castellà (formació formal), tindrà més coneixements lingüístics i culturals, podrà gaudir de la cultura catalana -la pròpia del país- i, a sobre de la castellana, de la que, inevitablement tindrà també immersió lingüística castellana tenint en compte que la major part dels mitjans de comunicació ho són en castellà (formació informal i/o no formal). És del tot inevitable no aprendre a parlar i escriure en castellà a Catalunya, doncs, com a mínim, no impedeixis que el teu fill pugui rebre l'educació en la llengua pròpia del país, doncs d'una altra manera l'estàs rebaixant i negant l'enriquiment cultural. No el limitis pas.

En tot cas, veient avui a TV3, el circ electoral, la pallassada més gran que hi he trobat és veure a un tio, l'Albert Rivera, parlant en dos idiomes alhora, alternant frases en castellà i català mentre es dirigia al públic i especialment quan l'hi entrevistaven. És penós veure el ridícul que arriba a fer un individu i l'esforç i l'espectacle circense que ha de dur a terme per a "guanyar-se la vida" -ocupar un escó al parlament-. Hi ha promès que al parlament continuaran fent el mateix, alternant el català i el castellà en les seves intervencions. Patètic, patètic del tot. Si hi hagués cap ciutadà a Catalunya que no entengués algun dels dos idiomes es perdria sempre la meitat del discurs (frase en català, seguida de frase en castellà). Però com això no és una realitat a Catalunya avui per avui no entenc el sentit (si que entenc el sentit polític, evidentment). Però és crear un problema on no hi existeix, i és dur a terme un espectacle penós i força ridícul de bicefàlia lingüística.

Perles ministerials (...i el fum continua...)

De nou hi recullo comentaris escoltats a la ràdio o a la televisió, que demostren que cada vegada existeix una forma de pensament més dictatorial i totalitària a la nostra societat, i a canvi una permissivitat més gran de cara al capital privat. La qual cosa també posa molt en dubte “l’ètica" dels nostres "governants". Aquí en teniu un parell d'exemples:

Salvador Puig i Rodríguez, director General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentarias de la Generalitat de Catalunya, “en contestació” a una frase com aquesta: “Quan s'utilitza una ciència que encara es desconeix com és l'ús de gens modificats en els cultius agraris, pressuposa córrer riscos innecessaris per a la salut de les persones” dóna la següent resposta: “Mai no es pot assegurar que no hi hagi cap risc en qualsevol cosa. Sortir al carrer ja representa un risc”. Segons sembla no importa que hi existeixi risc en la salut dels ciutadans i les ciutadanes mentre les butxaques dels productors no corri cap risc. Els comentaris són aproximats, no els he recollit literalment. Podeu veure el vídeo aquí. La qüestió és que, malgrat la queixa de tanta gent i de tants grups ecologistes sobre la utilització de transgènics en la producció d'aliments i la perillositat que podria comportar aquesta pràctica, els governs continuen permetent a les empreses i/o productors la seva utilització i no obliguen a l’etiquetaje dels productes sobre el seu contingut o no de transgènics. Es desoeïx el poble, es governa arbitràriament i s'afavoreix al capital privat.

La consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya Montserrat Tura i Camafreita, arran de l'incident esdevingut a Barcelona fa unes setmanes, quan van descobrir que una parella donava cocaïna al seu bebé, va dir alguna cosa així “De la mateixa manera que per a exercir una determinada professió has de tenir un diploma universitari, els pares haurien de tenir una espècie de diploma per a poder exercir com a tals”. Ben mirat, aquest comentari “gairebé que no està malament del tot” perquè pressuposa formació abans que repressió.

Continuarà.

***Imatge de: http://www.mundocruel.com/galerias/montserrat_tura/montserrat_tura.htm

Entrevista a Manuel Valls

Intento no perdre’m mai, si puc, el programa La nit al dia de la Mònica Terribas aTV3 (malgrat que habitualment em quedo dormit al sofà) no sols per l’originalitat pròpia del programa, el bon afer i la professionalitat de la directora i presentadora, per la qualitat dels convidats i de les entrevistes, sinó també perquè crec, i penso no anar pas massa errat, que és un dels apartats d’allò de més lúcids que hom hi pot trobar avui dia als mitjans de comunicació tradicionals. L’altre nit vam poder gaudir l’entrevista a Manuel Valls, diputat a l’assemblea francesa i alcalde d’Evry, a la regió de París; una de les ciutats que han viscut més en si mateixes els incidents violents darrers a l’estat francès. Em va sorprendre molt que, com alcalde d’una ciutat de 50.000 habitants –o sigui que va viure tan a prop els esclats de violència- i que, com a membre de l’assemblea francesa, fos tan autocrític i “sincer”, com a polític, sobre les possibles causes que haurien portat, com a conseqüència, cap a aquests incidents. Va posar molt en dubte especialment allò que alguns anomenen els valors de la república francesa i va declarar que el problema francès venia arrossegant-se a causa d’una política molt mal duta a terme durant els darrers 30 anys, on hi han hagut governs tant de l’esquerra com de la dreta francesa, afirmant que els aldarulls havien posat al descobert no tan sols que la política francesa havia estat un gran fracàs, sinó, a més a més, que aquests incidents han servit per a poder començar a reflexionar-hi i tractar de poder construir a partir d’aquí un nou tipus de model social que fos més just socialment, apostant especialment per l’educació i el model cultural.

Us deixo aquí una petita col·lecció de frases extretes literalment del vídeo de l’entrevista –Manuel Valls és nascut a la Catalunya ‘espanyola’- i he fet aquest recull breu car no es tracta ara de fer tampoc una tesi doctoral sobre el tema. Espero que en tragueu profit. Si em ve de gust un altre dia, intentaria extreure alguna altra frase que em sembli significativa:

- El model francès ha fracassat...

...hi ha una violència que és inacceptable i s’ha d’acabar amb aquesta violència i, al mateix temps, si no aportem solucions, canvis molt forts a nivell de polítiques culturals, educatives, per lluitar contra l’atur, que és de molt alt nivell a aquests barris, serà molt difícil sortir d’aquesta situació i aquesta violència que hem conegut la tornarem a conèixer d’una altra forma en els pròxims anys.

(entrevistadora) -Quin nivell de consciència hi ha a l’assemblea francesa, de la qual vostè forma part com a diputat i com a alcalde amb l’exemple propi de dir ‘a la meva ciutat hi passa això’...

...hi ha consciència del fracàs d’aquest model o s’atribueix a la immigració això?

- Hi ha consciència però és molt difícil buscar (és d’entendre que vol dir ’acceptar’) la responsabilitat i és molt fàcil dir que és culpa dels pares o de la immigració o de la poligàmia... ...dels altres governs, i aquesta consciència, a més, és una mala consciència, i molts polítics de dreta com d’esquerra voldrien acabar amb aquestes imatges i sobretot passar al debat tradicional... ...i a mi em sembla, que en canvi, això ha commogut tota la societat i ha canviat els esquemes polítics, i la resposta ha de ser molt diferent del que s’ha fet durant aquests últims anys; és veritat per la dreta i és encara més veritat per l’esquerra.

No és una revolta... ...és una mena de suïcidi, perquè aquests joves cremaven les escoles on ells mateixos anaven o els seus germans... ...cremaven en els barris populars...

...No se senten francesos, no estimen França perquè França no els estima...

...molts d’aquests joves, que la gran majoria estudien i han tingut un diploma, però per culpa del color, del nom, del barri on viuen, de l’origen social, no troben feina, viuen aquestes discriminacions; és racisme, si es parla directament, i això dóna encara més ràbia contra un sistema... com poden estimar un país que no els integra quan són ciutadans francesos i que no els hi donen feina ni un lloc per viure...

Sobre la manifestació contra la LOE del dia 12 N

He rebut un comunicat de la Federació d'Ensenyament de la CGT que m'ha semblat interessant postejar-lo. Així que, sense dir res més, us deixo el comunicat perquè el pugeu llegir:

El passat dissabte 12 de novembre, com ja tots sabíem donada la gran publicitat que des de fa setmanes s’ha fet a través de tots els mitjans de comunicació, va tenir lloc una Manifestació a Madrid contra la futura Llei Orgànica d'Educació (LOE) convocada per l'Església, la Patronal de l'Ensenyament i el Partit Popular.

Per a la Federació d'Ensenyament de CGT, la veritable raó, la principal, per la qual es van mobilitzar és de tipus econòmic, volen més i més diners públics per a finançar la seva educació privada. Una educació privada en la qual sobren els fills i filles dels treballadors, dels exclosos socials, una educació privada que adoctrina de forma sectària i excloent, una educació privada que garanteix la separació dels fills de la classe alta i mitjana dels nostres fills. I aquesta separació, aquesta segregació social, volen que la hi paguem amb diners de tots, amb diners públics.

Tots els arguments que està utilitzant l'Església, la patronal i el PP com la llibertat d'elecció de centres, la justícia, el dret de les famílies a l'educació en valors propis... només representen el cinisme, la manipulació i la demagògia per a aconseguir un tipus de societat dividida entre privilegiats i exclosos i, per tant, una societat menys democràtica, menys igualitària, menys plural, menys solidària. Ells volen educar als seus fills en els seus propis centres allunyats dels fills dels treballadors que, segons ells, són qui fracassen, són violents, no estudien i representen una mala influència.

Són cínics, manipuladors i demagogs perquè lamentablement, la LOE no és una llei progressista que aposti obertament per l'educació pública per a tots i totes sinó que ratifica la privatització de l'educació, la LOE no és la llei que necessiten els fills i filles dels treballadors per a integrar-se en la societat, per a ser protagonistes de la mateixa, per a conviure en llibertat, pluralitat i diversitat amb tots els nens i joves amb independència de la seva classe social.

La LOE ha fet moltes concessions a allò que representen els convocants de la manifestació. Garanteix el progressiu desmantellament de l'educació pública, garanteix el transvasament de diners públics a la patronal dels centres concertats perquè eduquin amb la seva ideologia partidista. La LOE segueix mantenint la religió a les aules, no inverteix prou per a millorar la qualitat i reduir el fracàs escolar, no soluciona el problema de la precarietat social i laboral del professorat i personal d'administració i serveis, no soluciona el problema del professorat interí, etc. etc.

Que l'Església, la Patronal i el PP es manifestin contra la LOE no significa que la LOE vagi contra els interessos de la classe social a la qual representen i defensen els convocants de la manifestació del 12 de novembre, sinó que amaguen els seus autèntics valors d’egoisme, absolutisme, conservadorisme, immobilisme i sectarisme social.

Que l'educació pública estigui al servei de tots i totes amb independència de la classe social i que permeti la formació en els valors universals i els drets socials, és la tasca que tenim per davant. Des de CGT treballem per a mobilitzar-nos per aconseguir-lo, juntament amb totes aquelles altres organitzacions socials, sindicals... que comparteixin el nostre objectiu.

NI UN EURO PER A LA PRIVADA!
FORA LA RELIGIÓ DELS CENTRES PÚBLICS!

Comunicat de la CGT sobre la manifestació de dissabte 12 de novembre: Les veritables raons de l’església, la patronal y el PP contra la LOE. Federació d'Ensenyament de la Confederació General del Treball de Catalunya (CGT). L'Esquerda, novembre de 2005

El virus del poder

Molts observadors del fenomen sociopolític i econòmic, entre d’ells Chomsky –que ja sé que Cyric em diria que no és pas l’únic- sempre insinuen que el poder s’ha de combatre enllà en el lloc i en la forma més nímia que hi aparegui. El virus del poder es troba en el dia a dia, s’hi manifesta en les expressions més mínimes possibles. En un gest, en una mirada... Aquest virus s’engendra i s’hi inocula en cadascun i cadascuna de nosaltres, malgrat que en siguem conscients. Ser-hi conscient, però, és el primer gran pas per a poder-lo combatre. Estar-ne conscienciat és una primera forma de lluita contra la gestació d’aquest.

La chica con falda roja en el seu post de divendres ens recorda a Rosa Lee Parks, que dilluns passat s’adormí i ja no despertà mai més. Rosa Lee Parks és l’exemple de com combatre el poder en la seva més insignificant manifestació; la desobediència a un simple conductor d’autobús en el fet de negar-se abandonar el seu seient perquè havia pagat el seu tiquet, com qualsevol passatger, pot donar pas a tot un moviment contestatari que faci remoure de sobte tots els pilars d’una societat. Un simple conductor d’autobús que en aquell moment ostentava poder i, d’aquesta manera, un “petit” gest de desobediència en resposta a un “petit” brot de poder donarà com a resultat un replantejament social a USA que farà canviar tota la legislatura en matèria de drets de la gent de raça negra.

La simple expressió d’un “vete a tomar por el culo” dirigida a un professor de secundària, originada presumiblement en un desajustament educatiu i social, podria fer remoure tot el virus engendrat en el nostre sistema educatiu? Doncs, sembla que, malauradament, aquesta vegada no serà així.

En tot cas, que Rosa Lee Parks, en la seva immensa fragilitat, serveixi d’exemple per a tots nosaltres fent-nos veure que, a vegades, combatre el sistema del poder es basa només en un "insignificant" i "espontani" gest de ràbia acumulada.