Sense senyal

Com a l'època dels bàrbars, Francisco Camps, com els grans dictadors de la història, tanca la boca als mitjans de comunicació. Mostreu el vostre rebuig: #sensesenyal

Oh, perdó SR. PERIODISTA! li he pegat per equivocació!

Generalment els guardians dels poderosos foten hòsties a tort i a dret molt sovint, però tal fet no té un ressò mediàtic comparable al d'aquesta vegada. Quan un programa tan mediocre i acrític com Hora Q, dirigit per la "pija" Helena García Melero, que es dedica a entrevistar a poderosos presidents de multinacionals com si fossin bona gent i grans herois, posa el crit en el cel durant més de dos dies per les agressions comeses per la policia al carrer, només hi ha un rerefons: han agredit també a periodistes. Això fa remoure els fonaments de la aburgesada societat catalana: han pegat als nostres periodistes!

Llegeixo articles en blocs i d'altres mitjans, el problema no és que la policia siguin uns violents incívics i armats que van fotent cops de porra per tot arreu, no, el problema és que han pegat a la gent equivocada, els altres (que són els que fan avançar la societat amb la seva lluita al carrer) que els fotin, però que no toquin els periodistes. Sento vergonya de la meva societat catalanament aburgesada: el primer dia que vaig veure que l'actitud incontrolada d'aquells que tenen més músculs que cervell per fi havia provocat alerta social, vaig pensar "ja era hora que la gent comenci a sensibilitzar-se una mica", però no, tot era perquè havia agressions a periodistes. Els periodistes sempre callen, són els altres gossos del poder, però quan els toquen protesten. I la gent som tan imbècils que només protestem quan protesten els periodistes, i callem quan ells callen. És evident que són el quart poder.

Fotografia: Hi som al teu servei. Jordi Gomara, Barcelona, 3 d'abril de 2008

Ofensiva imperial internàutica

És vergonyós veure durant el dia d'avui com van desapareixent i apareixent de tant en tant els vídeos que tenim penjats als nostres blogs. Això és conseqüència de la neteja que està fent Google dins de YouTube perquè l'imperi econòmic recolzat per l'imperi polític, que està al servei de l'econòmic i financer, els obliga a treure aquells vídeos que portin música de la Warner Bros. (segons informacions que he rebut a Facebook, i aviso que no he pogut contrastar aquestes informacions*) Però en tot cas, tot apunta a que això serà una constant a partir d'ara, fins que algun dia parem els peus al totalitarisme regnant. Si us plau, que estem al segle XXI, prou de manipular els continguts de la xarxa! No a la censura a internet! Serà que sempre callarem com un ramat domesticat!

Mira, ja que parlem de dictadura, us deixo un parell d'enllaços a dos articles que m'han agradat força:

• D3M i Askatasuna
  
• Diatriba contra els claudicants

Imatge extreta de: http://velsas.com/catalog/product_info.php?products_id=404&osCsid=c63sa53k34hqfr6r0rv68nbln6

_______________________________

*Sobre la veracitat d'aquestes informacions, m'agradaria que algú, si és que en té millors dades, en fes algun aclariment, ja que no m'agrada donar informacions errònies

Obama o el rentat de cervell político-periodístic internacional

La multinacional IKEA també adora Obama

Després de la posta en escena premeditada i multimilionària del xou mediàtic d'ahir, d'avui i de no sé quants dies més que durarà, llegir alguna cosa tan sensata com això val simplement la pena (us aconsello seguir l'enllaç subjacent):

Tot plegat és excessiu, embafador, reiteratiu. Obama és el president d’Estats Units, però també l’home que ens ha de salvar, el messianisme del nou mil·lenni i, segons diuen, una nova forma de fer política. Prou d’Obama. Prou de prendre’ns per retardats. Prou d’aquest discurs de tant baix nivell, però proper, del Yes We Can. Prou... (Gràcies amic Elliot pel resum)

Per finalitzar, hi afegeixo:

• Sabíem que els polítics i els periodistes eren "diferents" -per ser "educat" i que em disculpin aquells que em són amics :-) - però no podia imaginar-me fins a quin nivell!
• Una persona que agrada a tothom (inclosos els dolents, redolents i recontradolents de la pel·lícula) és clar que no ens ha de salvar de res! El tema comença a desprendre massa mala olor, i a mi ja me cansa. Gairebé prefereixo que parlin de La Roja.
  

I, per acabar, hi deixo una perla més del post que recomano anteriorment:

L'únic que volem és que algú ens tregui els radars de l'entrada de Barcelona. Prou de la tàctica de la cortina de fum:

___________________________________________

Fotografia de: Daquellamanera. Amb l'etiqueta Obama: http://www.flickr.com/photos/daquellamanera/tags/obama

Articles relacionats i recomanats:

• Obama o la cortina de fum
• Estrès d'Obama

ACTUALITZACIÓ 1: No us perdeu aquest magistral post tampoc (ull! no apliqueu el traductor automàtic d'aquest blog per llegir-lo en altres idiomes diferents del català ja que l'article està escrit en espanyol):

• Hambre de victorias

Rei de reis

M'he llegit l'article del meu amic Quico Ventalló, titulat Salvem el diputat Tardà?, i no n'hi he deixat cap comentari, encara m'ho estic rumiant tot plegat; aquesta vegada -tot i ser "primari" i impulsiu, com suposadament dec ser, i d'anar de revolucionari a la moda- no vull caure en cap trampa del nostre sistema. La primera vegada que vaig votar Esquerra -tot i ser també abstencionista-antisistema de cor- ho vaig fer especialment pel "linxament" contra Carod-Rovira per l'afer de Perpinyà. Tanmateix en Carod "és" el "sistema". Jo voto Esquerra per anar contra corrent però Esquerra demana que es rebaixi l'impost de societats. I, en Tardà, que és d'Esquerra ha afirmat en alguna ocasió que és socialdemòcrata però que forma part d'un partit que fa polítiques liberals. En tot cas per mi la socialdemocràcia, si més no la contemporània, tampoc és gaire més cosa que anar tapant forats; reformisme que diem els àcrates, fins i tot els que ens sentim d'una tendència social o socialitzant (socialitzadora).

En qualsevol cas, en Quico té raó, si ets català no tens rei, i jo afegeixo: si ets àcrata tampoc. Tot és qüestió d'on estiguis situat.

El meu bloc "prohibit"

Estic al·lucinant d'allò més. Cliqueu a sobre de la imatge que inicia aquest article. Des de fa uns dies el meu bloc apareix com a "prohibit" (forbidden) a Technorati; concretament des de fa 11 dies quan vaig anunciar la manifestació a Barcelona per l'alliberament de Franki de Terrassa va deixar d'actualitzar-se. Aquesta notícia que sí hi va ser publicada va ser la que va marcar l'última actualització del meu bloc a Technorati. Aquí ho podeu comprovar. Estem lluny de poder parlar d'un món democràtic i on la llibertat d'expressió és respectada, la mostra és prou aclaridora. No sé si hauria de sentir-me malament per aquest tipus de censura o, ben al contrari, sentir-me'n prou orgullós, perquè sé que hi ha blocs a la blocatsfera que mai no seran censurats, els autors dels quals insulten a tort i a dret a tothom per guanyar visites i fer-se un espai notori en la blogosfera catalana, a l'espanyola també uns altres, i fins i tot alguns a la blogosfera internacional; tristament, la majoria d'alguns amb ànims lucratius a curt o llarg termini. Aquests blocs fan mal i són molt mal exemple pels valors que transmeten -especialment pels interessos propis dels seus autors- però són allò que s'espera d'ells, el show business, la pallassada, el reality show, el conformisme, la reproducció dels esquemes socials més degradants, o no en alguns casos, però políticament correctes, l'esperit més acrític, etc., molts d'aquests solen ser alguns dels que estan primers a tots els rànquings; no tots els que hi són ho són, i no tots els que ho són hi són, evidentment, que només s'hi donin per al·ludits aquells o aquelles que s'ho han guanyat a pols.

És evident que tots els recursos existents en aquest món estan també per divertir al personal, el divertimento és necessari en el món de l'oci, però també és força trist que quan tenim a les nostres mans recursos potents, com l'escriptura, ja siguin llibres, blocs, etc., no siguin utilitzats també per ajudar a crear un món millor, com a denúncia social de tantes i tantes injustícies, per intentar un agermanament social... i no només per crear mala maror, brutícia i a sobre transmetre un conformisme fastigós que no fa res per millorar res. I ja se sap, el morb ("morbo") crea addictes perquè a una majoria de la gent, no a tothom, ens fa gràcia veure les misèries dels altres, riure'ns dels pallassos.

Llavors en el sentit del que acabo de dir potser m'hauria de sentir orgullós pel fet que un mitjà com a Technorati m'hagi censurat, però tal cosa queda lluny de les meves pretensions, per tres raons simples; en podrien ser més:

• Pel fet que per mi és una demostració que el món ha canviat poc en els aspectes essencials i que només es considera correcte allò que quan crida l'atenció no posa en perill el sistema de contravalors imperant ni l'estatus social dels que controlen el poder (la informació, els mitjans, la força, la intimidació, els recursos, etc.)
  
  
• Pel fet que això provoca que la informació destinada a crear opinió crítica en la societat quedi silenciada. No dic que jo sigui el millor per transmetre aquesta informació, sóc un com altre més però hi aporto el meu granet i per això m'hi censuren, no sóc dels més llegits evidentment (malgrat que conservo la tendència a estar sempre entre els destacats); entre d'altres coses perquè no escric de manera continuada i constant
  
  
• Pel fet que així perdem oportunitats, moltes oportunitats, una de les principals és que, en tractar de silenciar aquells mitjans que poden servir de model o d'exemple per altres persones amb ments obertes i crítiques, s'està tractant d'evitar que d'altres més joves, més ben formats, més preparats culturalment, amb més informació, amb més força i empenta... que podrien contribuir a fer aquest món més habitable amb la seva escriptura, per exemple, deixin de fer-ho
  

En tot cas, he entrat a alguns dels fòrums de Technorati per comprovar que significava el fet que jo tingués al meu bloc el 403 Forbidden i, sumat al meu coneixement no massa extens de l'anglès, l'única cosa que he pogut descobrir-hi és que no sóc l'única persona a la qui li apareix 403 Forbidden al títol del seu bloc i que alguns afectats s'han posat en contacte amb els administradors de Technorati però no han rebut mai cap resposta.

Si bé ja sabia que la policia llegia el meu bloc des de fa anys, ara a sobre sóc un dels "prohibits". Quina gràcia, alguns em consideren antisistema (d'alguna manera ho sóc, sí, estic en contra d'un sistema ultradretà, vull un món millor per a tothom) i al cap i a la fi, la meva pretensió és que els polítics (si hi han de ser-hi), la policia (si ha de ser-hi) i els jutges (si han de ser-hi) estiguin per donar servei al ciutadà i per protegir-lo, no per amenaçar-ho, no per aplicar-li la seva arbitrarietat, no per a deixar-lo en total indefensió i no per a veure'l com un enemic. Quan jo i d'altres intentem aportar el nostre granet de sorra per un món millor ho fem també perquè les persones que poden treballar en el que sigui que, a part de ser persones, desenvolupen una feina o funció de policia, de jutge o de polític puguin trobar també el seu espai de felicitat i desenvolupament personal i social interaccionant lliurement i obertament amb els altres i no contra els altres, i no protegint-se dels altres, i no competint amb els altres, i no tenint por dels altres, sinó ajudant-se, col·laborant-hi, tractant de tendir ponts d'enteniment, d'apropament, de cooperació, de comprensió, d'amabilitat...

Potser estic totalment equivocat respecte al que significa 403 Forbidden, tal vegada es tracta només de l'error núm. 403 i prou, però, per bé o per malament, m'ha servit, si més no, com a excusa per poder dir d'altres coses que déu sap ben bé que tenia força ganes de dir-les

Amén

PD. També sé que hi ha molts i moltes blocaires que els agradaria poder manifestar lliurement moltes coses que jo he expressat aquí però no s'atreveixen a fer-ho per no crear-se enemics o perquè s'hi troben en situacions a vegades delicades, perquè no volen donar més premsa a la "mala gent", o per altres diferents motius que entenc i comprenc però, en tot cas, sé de manera ben certa que estan totalment d'acord amb mi

Li donarem (ens donarem) una oportunitat?

Continuarà...

I mentrestant...

I nosaltres... on som?

"Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?
A vosaltres ho pregunto
que sou amics, i que sou molts.
Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?" (1)



Sí, sí, ja em conec la història: "Que no s'hagués ficat en problemes, si hom no es fica en problemes no li passa res"



"Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu. Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar" (2)



Fa aproximadament 2 anys i mig va morir Rosa Lee Parks. Rosa es va negar a abandonar el seu seient a l'autobús perquè havia pagat el bitllet com els altres passatgers que no eren negres, això la va convertir en una "heroïna". Calen herois per a moure la història? Jo crec que no. És el Zeitgeist el que mou la història, però, mentre la majoria de persones diem que som socialistes, comunistes, anarquistes, republicans, etc. i no fem res de significatiu, hi ha persones que, per molts diferents motius (hauríem d'entrar a una anàlisi psicològica), surten al carrer i donen la cara, s'hi enfronten, reben els pals, a vegades fins i tot moren i són màrtirs; aquestes persones són els que fan esclatar de tant en tant aquells moviments populars que canvien la història, que fan que ja no siguem els esclaus de Grècia i de Roma o els remences de l'època feudal.

Tanmateix, que m'heu de dir? Seguirem callats? Portem ja massa temps fent-ho. El nostre silenci ens fa còmplices. La nostra complicitat ens fa botxins. Al final tots nosaltres som els nostres propis botxins.

Només volia fer-vos saber que, a part dels partits del Barça, els llibres de poemes i les simfonies de Beethoven, al món hi passen d'altres coses. Crec que aquesta és una de les importants. Aquesta vegada tampoc hi penses fer res?

Diuen que un tal Godin va dir tal cosa: "Els pastors seran tirans mentre les ovelles siguin imbècils", i així ens va a tots plegats.

(1) Lluís Llach
(2) Martin Niemöller

De l'àlbum de fotografies de Jordi Salvia




"Que fácil es protestar por la bomba que cayó
a mil kilómetros del ropero y del refrigerador
que fácil es escribir algo que invite a la acción
contra tiranos, contra asesinos
contra la cruz o el poder divino
siempre al alcance de la vidriera y el comedor"

(Silvio Rodríguez, Canción en harapos, Causas y Azares, 1986)

Ja ho vaig dir que n'hi parlaria... de "l'aigua"

Quan miro a través de la finestra



veig tot un món que s'obre fantàstic i màgic als meus ulls:

* Hi ets a la corda fluixa:



* Tranquil! Ells hi són al meu servei:



* Vigilen per la meva seguretat i llibertat:



* Ara hi estic segur... (crec que ja no aniré pas pel mal camí):



Totes les fotografies estan preses a Barcelona el dia 3 d'abril de 2008 per Jordi Gomara

LES MEVES FOTOGRAFIES

Els 'blaveros' i feixistes també poblen La Franja

Tal com m'ha demanat la Mireia Galindo que en realitat no és la Mireia, sinó aquest parell, i tal com ha fet ja el meu veí i company blocaire Victor Pàmies, que fa uns dies va reestrenar paternitat (aprofito per dir que el meu amic de Washington DC, Daniel Lobo, també acaba d'estrenar-se com a pare i per felicitar-lo des d'aquí) vull denunciar en aquesta pàgina a uns grupuscles molt perillosos que actuen còmodament per La Franja de Ponent. Són de l'estil blavero (us recomano especialment seguir aquest enllaç) però habiten a l'Aragó. Sembla ser que entre els seus representants màxims ens trobem gent de la federació FACAO, i que com es pot veure aquí van de la maneta amb el grup, d'extrema dreta segons ens diuen a Wikipedia, Democracia Nacional, que són uns racistes que fan por com ja podem veure només obrir la seva pàgina web, i que sembla ser que van nàixer dels grups més racistes, feixistes i nacionalsocialistes dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol, com ara CEDADE (seguiu l'enllaç d'aquesta gent si voleu que s'hi us posin els pèls de punta)

La qüestió és que uns companys van denunciar que el grup FACAO tenia vincles amb l'extrema dreta (les proves segons veiem aquí són prou aclaridores) i que actuen com a tal i per aquest fet s'ha obert un procés judicial contra els companys que van denunciar tal fet. Hi ha coses que són indignants, l'herència de Franco és gran, molt gran encara a l'Estat Espanyol, i la nostra democràcia liberal és la garant de tot això, i els nostres vots la signatura que legitima tot aquest sistema, lamentablement.

Bé, jo acompleixo amb l'encàrrec i faig difusió de tot això aquí. També vaig signar a les mostres de suport i no me n'hi amago. Si volen que em denunciïn també, em donaran fama, cosa que no busco, però quant més airegin el tema més enemics tindran i les seves vergonyes seran més públiques i notòries. Si bé hauríem d'acabar principalment amb aquest sistema vergonyós en el qual vivim i que ratifiquem a les urnes cada quatre anys, ens cal, si més no, anar fent feina i acabar amb aquests monstres que hi nien al nostre voltant i que sí, ja ho deia el mestre Llach, "Ells són aquí entre nosaltres"; i encara continuen sent-hi, i qui sap durant quant de temps. En tot cas, i per concloure, us animo a fer-ne també difusió i a donar-hi la vostra mostra d'adhesió.

Novetats cinematogràfiques?

Jaume d'Urgell productions presenta el seu darrer film titulat Franco 2. Podríem dir que es tracta d'una nova història, però no és del tot cert. Si bé hi apareix algun nou actor i d'algunes situacions poden semblar fins a cert punt desconegudes per l'espectador, la veritat és que el guió sempre és el mateix amb uns lleugers retocs. Aquesta pel·lícula també serà portada a les grans pantalles d'altres països, per exemple aquí en teniu la versió nord-americana, que malgrat que, tot i que té un certs matisos distintius, no es diferencia a gran trets de la versió en llengua espanyola. Bé, només em resta dir-vos que aquest film s'estrena el dia 9 de març d'enguany a tots els col·legis electorals de l'estat espanyol. Llavors hi podreu comprar els tiquets i tindreu dret a veure la mateixa pel·lícula durant els propers quatre anys.

A continuació, us deixo el cartell de la pel·lícula, on hi trobareu a l'estrella principal del film (paga la pena que hi feu una ullada):



Fotografia vista a: Grop de fotografia per l'afrairament occitanocatalan / Grup de fotografia per l'agermanament occitanocatalà

Manuel Pizarro, el mag de les finances

Mariano Rajoy, un home senzill del carrer, que cobra més de 8000 € al mes va dir que Manuel Pizarro és la persona que la sap més llarga d'economia a l'estat espanyol. No és pas mentida, no us hi equivoqueu. Aquest home ha sabut viure molts anys a costa dels altres. Fixeu-vos-hi: Pizarro entre 2004 i 2006 cobrà tan sols el triple que allò que cobraren tots els membres del govern espanyol junts, i a aquest any passat li van donar una trista liquidació pel ridícul valor de 16,6 milions d'€ . Democràcia, igualtat de drets, redistribució de la renda. Rajoy i Pizarro són els teus, allò que més et convé, vota'ls perquè puguin pujar-se encara més el sou. Pensa en la teva pàtria! Pensa en ells! No els deixis morir de gana...

La Núria continua a la presó, i tu, on ets?

Avui li ha tocat a ella, potser demà podries ser tu, encara no hi has signat?

Mira totes les organitzacions i persones que hi han signat, i contínuament la llista va fent-se més llarga

Ajuda la Núria i col·labora per un món millor i més lliure

Més informació: http://elsud.org/nuri

Sol·lidaritat amb Jaume d'Urgell

Solidaridad con Jaume del bloc: Bits Rojiverdes

Comentarios Publicado por Juanlu González Abril 1st, 2007 en De otras webs.

Hace unos meses el compañero Jaume protagonizó una acción noviolenta durante la mani «contra la precariedad del trabajo y la vivienda» de 14/5/06 que consistió en la sustitución de la bandera rojigualda de la sede de los Juzgados de lo Contencioso Administrativo por la tricolor republicana. Por estos hechos ahora está siendo juzgado por desórdenes públicos y ultraje a España, según el escrito de diligencias previas que ha recibido del Juzgado de Instrucción nº 25 de Madrid, que pide penas de cárcel, multa e inhabilitación. La verdadera barbaridad es que le piden ¡6 años! sólo por quitar una bandera, ¿en qué país vivimos?, ¿qué clase de democracia tenemos?

En solidaridad con él y todos los republicanos y republicanas, reproduzco aquí el artículo que ha escrito en respuesta al procesamiento.

¡Viva la República!

¡Rebelión!

Jaume d’Urgell (copyleft) Madrid, abril de 2007

Nada importante ha cambiado desde que hace 70 años, los militares empezaran a asesinar a todo aquel que defendiera un Estado Democrático y de Derecho. El fruto de nuestro esfuerzo se ha reducido a la mitad para que las mujeres trabajen por nada, lo arbitrario nos domina, nos explota, nos atonta, nos miente y encarcela… ¡Basta! ¡Ignoremos al rey! Exijamos un proceso constituyente, ¡Ahora!

Continuar leyendo ‘Solidaridad con Jaume’

Perles bloguístiques: "De fútbol e política"

De fútbol e política

Hai uns días desaiunábamos cun artigo do xogador do Barça Oleguer opinando sobre o caso De Juana Chaos e facendo diversas consideracións sobre o Estado de Dereito. E xa tiñamos a polémica montada. Certamente non entendo onde está o problema, ou é que os futbolistas non teñen o mesmo dereito que as demáis persoas a expresar a súa opinión? Eu entendo que sí, aínda que ideolóxicamente non coincida moito coas opinións do futbolista.

Non é, ademáis, a primeira vez que este xogador catalán se posiciona sobre temas políticos. Xa o fixo no seu libro, 'Camí d'Itaca'. Cultura e deporte, opinión e deporte, política e deporte... non deberían ser incompatibles.

A min gústame que os futbolistas vaian máis alá dos típicos: "haremos todo lo posible para ganar", "no hay rival pequeño", "hemos dado todo en el campo"...

Só como curiosidade apuntar que parece que son os do F.C. Barcelona os que teñen máis conciencia política. Recordo cando España enteira se manifestaba contra a guerra de Irak. Este foi o único clube que se posicionou en contra desta guerra.Os seus xogadores saltaron ó campo do Camp Nou cunha gran pancarta e con camisetas a favor da paz.

Eu creo que a participación e a opinión política sempre é positiva, canto maior sexa a participación maior será a calidade da nosa democracia.

EL BLOG DE LOLI, 10/02/07

Loli Rodríguez

Secretaria Xeral das Xuventudes Socialistas de Galicia

Democràcia i llibertat d'expressió

Desprès de trenta anys de la mort de Franco, en ple segle XXI -en una “democràcia consolidada” (???...), diuen- em fan saber que un acte previst i anunciat amb setmanes d’antelació, es prohibeix dos dies abans de celebrar-se i vénen els Mossos d’Esquadra per a garantir que aquest no es durà a terme. Això passa a un petit poble de la Serralada Litoral, a Vallromanes, al Vallès Oriental.

El professor Arcadi Oliveras, Professor Titular del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, President de Justícia i Pau a Espanya, reconegut i prestigiós economista arreu, convidat pel Fòrum de Barcelona 2004 per a impartir-hi una de les conferències, lluitador incansable per un món millor i més just per a tothom, sagaç analista de la globalització i del sistema capitalista actual, entre d’altres mèrits que l’honoren (se li ha arribat a comparar amb el professor Noam Chomsky!) , havia estat convidat a impartir una conferència a Vallromanes en un acte organitzat per l’Ateneu Apolític i Assembleari de Vallromanes, el diumenge dia 13 de febrer de 2004 -una setmana abans del referèndum- per a parlar del tractat per a una Constitució Europea. Doncs bé, segons algunes informacions fidedignes, aquest acte, anunciat per tot arreu des de molt temps abans, es va prohibir a dos dies de celebrar-se i amb els Mossos d’Esquadra patrullant per Vallromanes per tal que no es pogués portar a terme. Això sí, van avisar, amb anterioritat, que la patrulla de la policia hi seria el diumenge 13 de febrer vigilant perquè l’acte no es pogués celebrar. Democràtics, ho són, t’avisen perquè després no et portis la sorpresa, no de manera gratuïta es diu que “el que avisa no és traïdor”. Visca la llibertat d’expressió!

És evident, no hi ha dubte, que el poder tenia molt d’interès, i “a qualsevol preu”, en que la gent votés SI en el referèndum. Tant d’interès no deixa de ser una mica sospitós. No deixa de ser semblant a l’interès del Sr. Aznar a favor de la guerra contra Iraq, on tampoc hi cabien els pensaments a favor del NO.