http://vallesvisio.cat/municipis.php?municipi=vallromanes&fitxer=6738&autostart=1&pagina=1&inici=1&fi=6
Moltes gràcies per la vostra atenció, el vostre temps i el vostre recolzament
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallromanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallromanes. Mostrar tots els missatges
17 de juny 2012
Nota informativa de Vallès Visió Televisió sobre la presentació del disc de Jordi Gomara
http://vallesvisio.cat/municipis.php?municipi=vallromanes&fitxer=6738&autostart=1&pagina=1&inici=1&fi=6
Moltes gràcies per la vostra atenció, el vostre temps i el vostre recolzament
27 d’abril 2012
Presentació oficial del disc a banda completa a Vallromanes
A partir de juny obrim el termini per començar a fer les presentacions del disc, però vull especialment remarcar la presentació oficial que es durà a terme a Vallromanes a banda completa. Aquesta presentació serà durant el mes de setembre i encara no podem precisar exactament la data, malgrat que coincidirà amb els actes del Correllengua i la Festa Major. Volem agrair a l'Ajuntament de Vallromanes, a la Regidoria de Cultura i al Casal, i al director del Casal, Òscar García i molt especialment a la regidora de Cultura, Mariluz Muñoz, tota la molt bona predisposició, totes les facilitats que ens han donat, i tot l'interès que hi han posat perquè es pugui fer aquesta presentació oficial del disc al teatre-auditori del Casal de Vallromanes.
Farem d'altres presentacions de manera prèvia, suposadament de format més modest però tal com volíem i, gràcies a l'Ajuntament de Vallromanes, la presentació oficial, i amb tot luxe de detalls, es podrà realitzar finalment al nostre poble. Què més es pot demanar? Gràcies sinceres per fer-ho possible
____________________________
Fotografia: Jordi Gomara. Inauguració del Casal de Vallromanes
07 de juny 2010
1a. trobada de cantautors de Vallromanes
| Data: |
diumenge, 13 / juny / 2010
|
| Hora: |
11:30 - 13:30
|
| Lloc: |
Escenari exterior de l'auditori-teatre del Casal de Vallromanes
|
| Adreça: |
Rambla de Vallromanes, 65
|
| Ciutat/Poble: |
Vallromanas, Spain
|
04 de juny 2010
Canvis al concert de Vallromanes i Ral·li fotogràfic
VI Ral·li de fotografia de Vallromanes
I Trobada de Cantautors a Vallromanes
Si us agrada fer fotografies i/o escoltar música no us podeu perdre aquests esdeveniments i, a més a més, em podreu sentir cantar participant amb tres companys més. Cliqueu a sobre de cada nom:
Us espero aquest diumenge, no falteu a la cita, farà un temps de meravella i podreu aprofitar per conèixer una de les poques reserves naturals que queden a l'àrea metropolitana de Barcelona i un dels pobles més 'elegants' i millor conservats de Catalunya, famós pels seus restaurants.
Per a més informació i per a confirmar l'assistència:
- VI Ral·li de fotografia de Vallromanes: http://www.facebook.com/event.php?eid=121382627899275&ref=ts
- I Trobada de cantautors a Vallromanes: http://www.facebook.com/event.php?eid=132635720084225&ref=ts
I si no sabeu com arribar-hi:
Mostra un mapa més gran
Fotografia de Jordi Gomara, cedida a Wikimedia.org
03 de juny 2010
Recital a Vallromanes
I Trobada de cantautors a Vallromanes
| Data: | diumenge, 6 / juny / 2010 |
| Hora: | 11:30 - 13:00 |
| Lloc: | Escenari exterior de l'auditori-teatre del Casal de Vallromanes |
| Adreça: | Rambla de Vallromanes, 65 |
| Ciutat/Poble: | Vallromanas, Spain |
21 de març 2009
12 de desembre 2008
La lluna i el Balú (Poema musical en Re menor/Re major)
Us presento la meva darrera composició musical, però abans unes notes introductòries:
David Carrillo, company de Vallromanes fa un temps em va escriure aquest comentari a un post:
"... Si ens prenguéssim la vida amb tantes desconfiances, el millor és tancar-se dins una habitació i no sortir i així ben segur no hauríem de patir per res però, realment, seria pitjor perquè no viuries la vida... ...Com en Balú. Voltar, Passejar sense fer mal a ningú, veient el poble, vivint la vida amb una família meravellosa i sense por al tirar dia a dia. Tu mateix ho dius. S'ha de mirar endavant i no estancar-s'hi. Demà sortirà el Sol i serà un altre dia ..."
El dia 8 de novembre de 2007 van assassinar el Balú, el meu gos, en ple carrer del casc urbà de Vallromanes cap a les 8 del vespre. Una noia passejava els seus gossos, quan una bala del calibre 22 sortí disparada del jardí d'una casa a prop d'on visc dirigida al Balú. Una hora més tard feia l'últim sospir, intentant aixecar el cap, a la mateixa entrada de la clínica veterinària. El meu fill, amb només 8 anys, va haver d'acceptar que en la realitat també existeix l'assassinat, després de haver-ne patit alteracions psicològiques; quelcom molt dur per la seva edat. Els fets han estat explicat per mi mateix ja diverses vegades, per aquest motiu no incidiré en aquest tema en aquest moment. Qui vulgui més informació, la trobarà AQUÍ i també AQUÍ. Vaig rebre molts comentaris als meus blocs, especialment a Espai Vallromanes però també a El quadern de bitàcola.
Tanmateix, i agraint tots els missatges de comprensió, d'ànim i de recolzament, el comentari del David em va impressionar molt: El meu gos passejant lliure pel poble, sense fer mal a ningú, mirant tot el que s'esdevé als seus ulls, vivint la vida sense por...
Precisament aquest comentari, i unes melodies de joventut, ampliades i desenvolupades en aquestes darreres setmanes, m'han inspirat el poema musical (també el voldria anomenar, si m'ho permeteu Suite en un sol acte) que ara us presento. Dedicat al Balú, un ésser lliure, impossible de retenir a casa, però tendre i noble com ningú, tranquil i aventurer; l'estiu anterior s'havia escapat de casa del meu germà (mentre jo hi era a Colòmbia) i durant un mes va voltar per les muntanyes del Baix Llobregat fins que el va trobar la policia. Aquí va el meu poema musical en Re menor/Re major que he titulat La lluna i el Balú (està encara "en fase de proves", pendent de reajustar i millorar*):
La lluna i el Balú. Poema musical en Re Menor/Re Major (Suite en un sol acte)
________________________
*Si trobeu alguna deficiència en el so, o qualsevol altre problema, etcètera, m'agradaria que m'ho féssiu saber. Gràcies
David Carrillo, company de Vallromanes fa un temps em va escriure aquest comentari a un post:
"... Si ens prenguéssim la vida amb tantes desconfiances, el millor és tancar-se dins una habitació i no sortir i així ben segur no hauríem de patir per res però, realment, seria pitjor perquè no viuries la vida... ...Com en Balú. Voltar, Passejar sense fer mal a ningú, veient el poble, vivint la vida amb una família meravellosa i sense por al tirar dia a dia. Tu mateix ho dius. S'ha de mirar endavant i no estancar-s'hi. Demà sortirà el Sol i serà un altre dia ..."
El dia 8 de novembre de 2007 van assassinar el Balú, el meu gos, en ple carrer del casc urbà de Vallromanes cap a les 8 del vespre. Una noia passejava els seus gossos, quan una bala del calibre 22 sortí disparada del jardí d'una casa a prop d'on visc dirigida al Balú. Una hora més tard feia l'últim sospir, intentant aixecar el cap, a la mateixa entrada de la clínica veterinària. El meu fill, amb només 8 anys, va haver d'acceptar que en la realitat també existeix l'assassinat, després de haver-ne patit alteracions psicològiques; quelcom molt dur per la seva edat. Els fets han estat explicat per mi mateix ja diverses vegades, per aquest motiu no incidiré en aquest tema en aquest moment. Qui vulgui més informació, la trobarà AQUÍ i també AQUÍ. Vaig rebre molts comentaris als meus blocs, especialment a Espai Vallromanes però també a El quadern de bitàcola.
Tanmateix, i agraint tots els missatges de comprensió, d'ànim i de recolzament, el comentari del David em va impressionar molt: El meu gos passejant lliure pel poble, sense fer mal a ningú, mirant tot el que s'esdevé als seus ulls, vivint la vida sense por...
Precisament aquest comentari, i unes melodies de joventut, ampliades i desenvolupades en aquestes darreres setmanes, m'han inspirat el poema musical (també el voldria anomenar, si m'ho permeteu Suite en un sol acte) que ara us presento. Dedicat al Balú, un ésser lliure, impossible de retenir a casa, però tendre i noble com ningú, tranquil i aventurer; l'estiu anterior s'havia escapat de casa del meu germà (mentre jo hi era a Colòmbia) i durant un mes va voltar per les muntanyes del Baix Llobregat fins que el va trobar la policia. Aquí va el meu poema musical en Re menor/Re major que he titulat La lluna i el Balú (està encara "en fase de proves", pendent de reajustar i millorar*):
La lluna i el Balú. Poema musical en Re Menor/Re Major (Suite en un sol acte)
- Autor: Jordi Gomara
- Piano, baixos i teclats: Jordi Gomara
- Percussió: Garage Band d'Apple
- Arranjaments, enregistrament, mescles: Jordi Gomara
- Equip: M-AUDIO Keystation 49e / eMac d'Apple
________________________
*Si trobeu alguna deficiència en el so, o qualsevol altre problema, etcètera, m'agradaria que m'ho féssiu saber. Gràcies
21 de juny 2008
Premi Nacional d'Assaig "Francesc Ferrer i Gironès"
El meu gran amic entre els grans, Albert Esteruelas i Teixidó, vilatà d'Alella, doctor per la Universitat de Barcelona, psicopedagog, amb un nombre inconfessable de publicacions, professor de la Universitat de Barcelona, i de l'IES Gallecs de Mollet -on també hi treballen alguns vilatans de Vallromanes- dissabte passat al vespre ens convidà al sopar de lliurament de premis de la tercera convocatòria del Premi Nacional d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès a Girona.
Albert Esteruelas, l'amic que tot s'ho mereix, va ser el primer finalista d'aquest premi amb la seva obra La qüestió obrera i el caràcter català i va compartir amb nosaltres aquest esdeveniment convidant-nos-hi i pagant el nostre sopar; sempre n'ha tingut d'aquests detalls, no ens ve de nou.
Entre d'altres participants, la vetllada va ser amenitzada pel cantautor Josep Meseguer (amb qui em sona haver compartit escenari a la nostra joventut; no en vaig parlar amb ell dissabte però) i per la pianista i cantant Núria Pradas que hi actuaven conjuntament. L'acte estava previst que es portés a terme al pati "extraordinari i monumental" de la Casa de Cultura però la pluja va obligar a que s'hi celebrés a cobert.
La vetllada amb l'Albert va ser, com sempre, molt agradable i força interessant; però especialment molt entranyable. Després del sopar i l'homenatge a Francesc Ferrer i Gironès i de cantar l'himne de Catalunya entre tots els assistents (posant jo, com ja va sent habitual, la meva potent veu de baríton que ressonava per totes les parets amb "do de pit" final inclòs; en pla una mica "freaky") vam aprofitar per fer una passejada pel call jueu de nit i fer unes copes a un pub; la pluja ens va acompanyar
gairebé a tothora, i, ja ben de matinada vam acomiadar-nos de la sempre encisadora ciutat de Girona.Ja que ell mateix m'aconsella no allargar-me massa als meus posts, només vull acabar dient que, amb aquest tan senzill vull aprofitar per felicitar públicament a l'Albert Esteruelas i enviar-li, d'aquesta manera, la meva enhorabona pel premi aconseguit.
26 de maig 2008
IV Ral·li fotogràfic de Vallromanes
I ja en són 4. A causa de l'èxit en augment aconseguit en les anteriors edicions del Ral·li Fotogràfic de Vallromanes, no ens podíem estar de convocar-ne un altre. Ja ho saps:
Porta la teva càmera digital o analògica i participa de la festa el proper diumenge 1 de juny. T'hi esperem!
AQUÍ TROBARÀS LES BASES PER A PARTICIPAR
Aquest esdeveniment està organitzat per l'Associació Amics de la Fotografia de Vallromanes, de la qual sóc el Secretari. I si vens diumenge m'hi trobaràs. Fins el proper diumenge, doncs
12 de maig 2008
I encara més sobre l'aigua... què fa el nostre ajuntament?... què fa el nostre govern?
Aquests darrers dies ha plogut amb ganes sobre Vallromanes; bé, de fet sobre tot el territori català. Sortia del poble quan arribant a la riera, abans de creuar-la, vaig advertir la quantitat enorme d'aigua que hi passava la qual arriba després a la riera de Mogent, d'aquesta al riu Besós -segons tinc entès- i a pocs quilòmetres acaba perdent-se en el mar. Llavors vaig pensar, què fa el nostre ajuntament per evitar que tota aquesta aigua que passa pel nostre municipi no tingui més destí que el mar en una època que ens diuen que és d'escassesa? Doncs ja ho diré, absolutament res. És increïble que després de tot el temps, diners, etc. que s'ha malbaratat en tantes coses, especialment en un creixement no massa sostenible, ni organitzat. ni planificat, ni massa estètic a vegades de la vila, no s'hagi invertit en construir dipòsits que recullin l'aigua pluvial per ser després reutilitzada al municipi? Però això mateix que passa al nostre municipi, passa a tots els del costat, a tota la comarca i, en general, a tota Catalunya.
Des del govern català, des de l'espanyol, des dels mitjans de comunicació, etc., se'ns bombardeja constantment amb l'escassesa d'aigua, que potser no és tan real, que potser no es deguda als factors que ens hi volen fer creure, que potser té d'altres solucions, però que és l'excusa perfecta per pujar-nos encara més els rebuts de consum i per construir transvasaments caríssims, absurds i agressius, producte d'idees obsoletes i caduques en quant a planificació dels béns naturals, trencant a la llarga presumiblement l'equilibri ecològic del territori i enriquint a les companyies subministradores com Agbar, darrere de la qual ens trobem al gegant especulador i manipulador de La Caixa (Parlem?) que viuen a costa de la gent amb superàvits multimilionaris i, que, a sobre, pretenen que el cost d'aquest transvasament que anirà destinat principalment no a proveir d'aigua "de boca" realment sinó a interessos industrials i comercials, turístics i especulatius de tota mena, redundi en els ja cars de per se rebuts de l'aigua que paguem entre tots nosaltres.
Per a més informació: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1820
- Fotografia 1 de Jordi Gomara. Sequera. Mural de Castilla Comunera. Madrid, 23 de gener de 2008
- Fotografia 2 de Víctor Pàmies. Passeig per Vallromanes 012. Mural de fotografies de Vallromanes
22 d’abril 2008
Un nou recurs lingüístic revolucionari 'on-line'
Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu bloc sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys
Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blocs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com
A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.
És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.
Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.
Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet (una obra també única i d'un valor inqüestionable; us aconsello que la feu servir), d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu bloc Raons que rimen
Enllaços:
Fotografia: Víctor Pàmies entrevistat a una presentació a la Casa de la Generalitat de Perpinyà (Catalunya Nord)
Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blocs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com
A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.
És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.
Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.
Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet (una obra també única i d'un valor inqüestionable; us aconsello que la feu servir), d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu bloc Raons que rimen
Enllaços:
- Paremiologia catalana: http://refranys.com
- Vocabulari de paremiologia: http://refranys.wordpress.com
/vocabulari-de-paremiologia/ - Enciclopèdia paremiològica: http://enciclopedia-paremiologi
ca.blogspot.com/
Fotografia: Víctor Pàmies entrevistat a una presentació a la Casa de la Generalitat de Perpinyà (Catalunya Nord)
20 d’abril 2008
De veritat que no ho entenc
(Ir a la versión en castellano)
Encara intento comprendre quan, com i per què he arribat aquí
a aquest somni tan estrany on no trobo els límits,
els confins del meu propi pensament... del meu jo.
Em sento absorbit cap a la meva pròpia inintel·ligibilitat com a persona,
com a ens socialment individual que em formalitza,
que m'hi situa en el laberint de les ombres externes
i de les meves pròpies entitats etèriament energètiques i vitals
no sé si ara introspectives o universalment siderals,
perquè desconec del tot si sóc aquí o més lluny,
formant part d'una abstracció unívoca o d'un complex
(que ve a ser el mateix)
que em transporta extraorgànicament a una unitat atemporal,
clara i distinta, on la meva pròpia consciència de ser pot ser
no res més que la incomprensibilitat d'entendre l'ens universal,
el tot, allò platònicament ideogràfic o la matèria,
l'abstracció física de la metafísica de l'ésser.
No sé si visc en un solipsisme o en un soliloqui,
o és que m'estic tornant boig, o potser visc en un altre locus,
ja que, a saber, pot haver-hi un locus de control intern
o bé un locus de control extern o la combinació d'ambdós,
aquesta és una afirmació plausiblement vertadera,
i ara no sé si m'estan externant o internant;
gens més lluny de la meva comprensió
car perceptiblement no puc afirmar res concret.
Allò sensitiu ens pot portar a engany,
tal així ho estic comprenent tot de tal manera
i tot just valorar que sóc una consciència conscient de ser.
Però és impulsivament necessari saber que hi ha alguna inequivocabilitat,
i quelcom que tangiblement pot ésser aprehensible.
Però estic aquí mirant la lluna i observant més enllà
de la barana que confina la meva propietat immobiliària
i no veig res més que les llums del meu poble
i el contorn de la serralada que m'allunya del mar
i que em situa en un entorn desterrat de les aigües primigèniques
o primeres, maternalment uterines i originàries.
I ara no veig ni tan sols les ombres dels habitants,
no sé ni tan sols si hi existeixen, fins i tot el meu gos no lladra
i de casa meva i de la vall només hi sorgeix el silenci,
un silenci aclaparador i pesat, una mica buit també,
així és el silenci... buit i llunyà.
No hi puc veure si Victor Pàmies treballa refranys a la seva computadora.
Tot això se'm fa massa estrany i,
per tal motiu, m'encenc una cigarreta i m'encancero una mica més.
Tant s'hi fa, segur que demà o passat o la setmana vinent serà un altre dia.
Jordi Gomara. Vallromanes, 10 d'abril de 2008. Temps de neus
Fotografia: Art i soledat. Jordi Gomara. Vallromanes, 19 de gener de 2007
13 d’abril 2008
Retirem la denúncia de l'assassinat del nostre gos
ESCRIT PROVISIONAL (En aquest moment, no tinc temps d'escriure quelcom millor, en faré la versió definitiva d'aquí a unes hores)
Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.
Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.
Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.
L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?
L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.
Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.
Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.
Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.
La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.
Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.
Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.
Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.
Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.
Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.
Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.
L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?
L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.
Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.
Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.
Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.
La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.
Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.
Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.
Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.
10 d’abril 2008
Obro un parèntesi per parlar de l'aigua i després...
Obro un parèntesi perquè havia de parlar de l'aigua en el post anterior i no ho vaig fer. Avui toca el tema de l'aigua, una mica més tard, continuaré amb els assumptes de Vallromanes.
La inspiració m'ha vingut llegint un post sorprenent i no massa inspirat (al meu entendre) de David Frigola (em sap greu dir-ho, però és així) que he vist anunciat a twitter per Poliblocs. No vull culpar a aquest noi de la seva manca d'inspiració perquè és clar que els seus arguments vénen influenciats per la propaganda ridícula de CiU que està acostumat a manar a Catalunya i a Espanya fins i tot quan no governa. Recordem la trista retallada del darrer Estatut de Catalunya perquè Artur Mas el va negociar amb el President del Govern espanyol a esquenes del representant legítim del poble català, com ho és el Parlament i, per derivació, el Govern de Catalunya nomenat pel President el qual és votat en majoria pel Parlament.
Però quina presa de pèl és aquesta? Si la nostra democràcia liberal ja és una democràcia precària per se, com hem de tolerar que la política normativa i legislativa vingui donada pel partit que és a l'oposició en base a les seves "triquiñuelas" de pactar de manera interessada amb el govern espanyol? I és que aquesta gent no saben avenir-se a ser oposició. Tants anys manant a Espanya que no s'hi acostumen a saber que per a governar s'han de guanyar unes eleccions. Ells el que volen és seguir manant a Espanya, ja no parlem del Sr. Duran amb la seva dèria de voler ocupar un ministeri espanyol, com, fins i tot, parodien constantment al programa Polònia de TV3. No ens enganyem pas, els interessos de CiU estan a Espanya, no és en la realitat un partit catalanista en un sentit estricte; no ho diem això de tots els seus militants ni de tots els polítics que el formen, però sí com a conjunt, si més no especialment dels que el representen. CiU és un partit de dreta, això és molt important no oblidar-ho a l'hora d'intentar una independència per Catalunya de caràcter progressista i amb polítiques de contingut social. I cal recordar-li a Esquerra que si es diu Esquerra és perquè ha de ser un partit d'esquerra, per aquest motiu que vigili i molt amb qui pacta a l'hora de fer govern o a l'hora de portar a terme un procés d'autodeterminació.
La qüestió és que després de llegir aquest post de David Frigola no me n'he pogut estar i li he fet el següent comentari que ara us deixo a continuació com a tema central del meu article:
Evidentment, el problema de la sequera no és d'ara, ja ve dels anys 60 quan es parlava de la "pertinaz sequía". Francisco Franco va construir grans pantans, com el pantà de Sau (la construcció del qual ja va portar molta polèmica al seu temps a l'haver d'inundar un poble) que jo vaig anar a visitar en una sortida escolar quan anava a Escola en la dècada dels 60 del passat segle. El dictador va preveure la sequera i va construir pantans. Pantans i més pantans, era la seva especialitat; però després hem estat 23 anys amb un govern que no ha previst el que passaria a llarg termini, i sí només a curt termini (alguna acció puntual, la construcció d'una petita dessaladora...) I ara resultarà que la culpa la tindrà un govern que només porta 5 anys a la Generalitat.
Evidentment que hi ha aigües que contaminen, com les del Roine, que agafades del seu darrer tram, tal com es vol fer, recull totes les aigües de les centrals nuclears franceses que hi ha al seu pas; que no són poques. (Això li ho comento perquè ell diu que les aigües del mar contaminen).
L'aigua no es perd, hi ha la mateixa que fa segles. Tota l'aigua està al mar, no s'ha de ser massa intel·ligent per entendre que el futur passa per recollir l'aigua del mar, dessalar-la i posar-la en circulació. Si no plou no busquem aigua als rius, els rius cada vegada en tindran menys. L'aigua s'ha d'anar a buscar allà on sempre hi serà amb tota la seguretat: al mar. Pura lògica.
A qui se li acut invertir una gran quantitat de diners en un transvasament de centenars de quilòmetres (una obra que pot durar una dècada) quan la tendència és que els rius vagin perdent cabal durant les properes dècades per la manca de pluges, a més de fer-ho punxant en el final d'un riu que ja ve súper contaminat, quan es poden fer dessaladores per extreure l'aigua del lloc on mai no faltarà com és el mar.
Repeteixo, si les coses es volen fer amb mires de futur i no per gent de curtes mires, s'han de construir dessaladores i no dur a terme solucions provisionals de costos elevadíssims com transportar aigües de rius que poden tenir insuficiència a la llarga, alt risc de contaminació, amb obres d'un elevat cost i que no serien efectives fins d'aquí a una dècada.
És evident que el mar recull la contaminació de tots els rius, però aquesta és més dispersa evidentment per la quantitat enorme d'aigua dipositada al mar. I posats a investigar en la descontaminació de l'aigua val més fer-ho d'allà on mai no faltarà i que tenim constància que sempre serà, si més no, la mateixa quantitat. Perquè a la Terra sempre hi ha la mateixa aigua, però en els rius en disminució, mentre que en el mar en augment constant.
Pur sentit comú, res més.
* Fotografia: El cigne del llac, presa a Orlando (Florida) el dia 18 de juny de 2007 per Jordi Gomara
09 d’abril 2008
Indefensió ciutadana
Els ciutadans i les ciutadanes vivim en una indefensió total. Per què us estranya l'alt grau d'abstenció? és una conseqüència lògica: tu votes unes persones perquè et representin i no ho fan a la pràctica, fan només els que els dóna la gana, així de clar; un ja està molt fart!
El pitjor de tot és que després aquesta gent a la que has votat t'apliquen unes lleis que ells se les fan al seu gust i et deixen en una total indefensió. Ells et manen, no et representen, no ens equivoquem pas, no ens deixem pas enganyar. Dóna igual que siguin al govern o a l'oposició; ells tenen el poder i tu no pots incidir-hi sinó és amb l'acció directa organitzada. Però a més, quan tu els necessites no hi són pas. I si intentes reclamar els teus drets legítims, a sobre poden provocar-te certs problemes.
Després tenen una sèrie de mecanismes per a autoprotegir-se contra el ciutadà: els jutges, la policia, etc. La indefensió és prou clara quan tu acudeixes a aquestes institucions perquè tens un problema i ells tenen el poder de decidir si et cal ajuda o no. Ells dicten, tu has d'obeir, atenir-te sempre als seus mandats i a la seva arbitrarietat. Quines eines tens tu per defensar-te o exigir els teus drets? En teoria les hi ha, en la pràctica no res.
No estic massa fi avui, he tingut problemes amb la meva companyia asseguradora, m'he barallat, he cridat per telèfon. Ells han callat i han aguantat les meves queixes i després m'han dit que tenia tot el dret a queixar-me però ells no han baixat del burro. Ells també tenen el poder, el poder que els polítics els han atorgat. Tu fas una reclamació justa, però ells tenen una normativa, que tu no pots canviar, amb el vistiplau de l'administració, per decidir si t'ajudaran o no en un problema concret. Tu pagues i ells decideixen. Passa el temps, tu continues amb el teu problema, un problema provocat per l'administració de vegades, però tots els que tenen el poder per a solucionar-te el problema es renten les mans i, a sobre, tenen el mecanisme del silenci administratiu que abans era positiu per al ciutadà però avui dia és negatiu. El silenci administratiu significa que si l'administració no et contesta sobre una reclamació, per exemple, és que no se't té en compte aquesta reclamació i, si passa el temps sense haver-te'n donat cap contestació, la reclamació caduca i ja no pots exigir-ne res. Perquè tot té un termini de caducitat, encara que el mal estigui fet. Abans era al contrari, si hi havia silenci administratiu tu havies guanyat aquella reclamació. Com veieu, cada cop s'ho munten millor al seu favor. Però són ells qui posen aquestes normatives, sempre en contra del ciutadà i en favor propi, al seu favor; a mida dels seus interessos i de la seva incompetència i negligència. A mida que passa el temps anem perdent drets ciutadans, laborals, sindicals, etc., i quedem en total indefensió.
Tanmateix els polítics protegeixen els drets d'aquells que tenen el capital privat, les empreses per a benefici propi. No dic que una persona no tingui dret a tenir el seu propi negoci, però que espavili, l'administració en teoria hi és per vetllar pel bé comú, no pel bé privat. El negoci és privat i és un acte lucratiu, legítim potser dins d'uns certs paràmetres, però lucratiu sens dubte, ja ho diu la mateixa paraula: un "negoci" és per fer negoci.
Avui al programa El Club de TV3 ha estat -no sé ara mateix si era el Secretari General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya perquè no he trobat a internet la informació- i ha dit, per posar un exemple, que no es poden netejar els automòbils amb mànega pel teu compte però sí en un establiment dedicat al rentat de cotxes. El presentador li ha preguntat el per què i ell ha respost que en els establiments públics sí perquè cal protegir l'activitat comercial; aproximadament aquestes eren les seves paraules. Per a mostra un botó que diu aquell.
Això és el que hi ha. Aquest és el món que hem construït entre tots, amb la nostra complaença i la nostra complicitat, i els nostres vots a les urnes.
Sé que aquest post està escrit d'una manera així com d'anar per casa potser, perquè tenia ganes de desfogar-me i ho necessitava escriure com a introducció a dos que vindran d'aquí a poques hores per explicar dos casos concrets del meu poble, Vallromanes, on veurem que govern i oposició passen olímpicament de dos casos concrets que m'afecten i jo, que estic fins els nassos, ho penso denunciar públicament aquí.
O sigui, que els que estigueu interessats en saber el que diré, podeu mantenir-vos-hi a l'espera de més notícies.
Salutacions
El pitjor de tot és que després aquesta gent a la que has votat t'apliquen unes lleis que ells se les fan al seu gust i et deixen en una total indefensió. Ells et manen, no et representen, no ens equivoquem pas, no ens deixem pas enganyar. Dóna igual que siguin al govern o a l'oposició; ells tenen el poder i tu no pots incidir-hi sinó és amb l'acció directa organitzada. Però a més, quan tu els necessites no hi són pas. I si intentes reclamar els teus drets legítims, a sobre poden provocar-te certs problemes.
Després tenen una sèrie de mecanismes per a autoprotegir-se contra el ciutadà: els jutges, la policia, etc. La indefensió és prou clara quan tu acudeixes a aquestes institucions perquè tens un problema i ells tenen el poder de decidir si et cal ajuda o no. Ells dicten, tu has d'obeir, atenir-te sempre als seus mandats i a la seva arbitrarietat. Quines eines tens tu per defensar-te o exigir els teus drets? En teoria les hi ha, en la pràctica no res.
No estic massa fi avui, he tingut problemes amb la meva companyia asseguradora, m'he barallat, he cridat per telèfon. Ells han callat i han aguantat les meves queixes i després m'han dit que tenia tot el dret a queixar-me però ells no han baixat del burro. Ells també tenen el poder, el poder que els polítics els han atorgat. Tu fas una reclamació justa, però ells tenen una normativa, que tu no pots canviar, amb el vistiplau de l'administració, per decidir si t'ajudaran o no en un problema concret. Tu pagues i ells decideixen. Passa el temps, tu continues amb el teu problema, un problema provocat per l'administració de vegades, però tots els que tenen el poder per a solucionar-te el problema es renten les mans i, a sobre, tenen el mecanisme del silenci administratiu que abans era positiu per al ciutadà però avui dia és negatiu. El silenci administratiu significa que si l'administració no et contesta sobre una reclamació, per exemple, és que no se't té en compte aquesta reclamació i, si passa el temps sense haver-te'n donat cap contestació, la reclamació caduca i ja no pots exigir-ne res. Perquè tot té un termini de caducitat, encara que el mal estigui fet. Abans era al contrari, si hi havia silenci administratiu tu havies guanyat aquella reclamació. Com veieu, cada cop s'ho munten millor al seu favor. Però són ells qui posen aquestes normatives, sempre en contra del ciutadà i en favor propi, al seu favor; a mida dels seus interessos i de la seva incompetència i negligència. A mida que passa el temps anem perdent drets ciutadans, laborals, sindicals, etc., i quedem en total indefensió.
Tanmateix els polítics protegeixen els drets d'aquells que tenen el capital privat, les empreses per a benefici propi. No dic que una persona no tingui dret a tenir el seu propi negoci, però que espavili, l'administració en teoria hi és per vetllar pel bé comú, no pel bé privat. El negoci és privat i és un acte lucratiu, legítim potser dins d'uns certs paràmetres, però lucratiu sens dubte, ja ho diu la mateixa paraula: un "negoci" és per fer negoci.
Avui al programa El Club de TV3 ha estat -no sé ara mateix si era el Secretari General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya perquè no he trobat a internet la informació- i ha dit, per posar un exemple, que no es poden netejar els automòbils amb mànega pel teu compte però sí en un establiment dedicat al rentat de cotxes. El presentador li ha preguntat el per què i ell ha respost que en els establiments públics sí perquè cal protegir l'activitat comercial; aproximadament aquestes eren les seves paraules. Per a mostra un botó que diu aquell.
Això és el que hi ha. Aquest és el món que hem construït entre tots, amb la nostra complaença i la nostra complicitat, i els nostres vots a les urnes.
Sé que aquest post està escrit d'una manera així com d'anar per casa potser, perquè tenia ganes de desfogar-me i ho necessitava escriure com a introducció a dos que vindran d'aquí a poques hores per explicar dos casos concrets del meu poble, Vallromanes, on veurem que govern i oposició passen olímpicament de dos casos concrets que m'afecten i jo, que estic fins els nassos, ho penso denunciar públicament aquí.
O sigui, que els que estigueu interessats en saber el que diré, podeu mantenir-vos-hi a l'espera de més notícies.
Salutacions
10 de març 2008
Eleccions generals i judici per assassinat d'un gos
Aquestes són unes primeres reflexions que he fet ara sobre el resultat de les eleccions quan m'he despertat sobtadament; m'havia quedat dormit cap a les 22.00 h., abans que ICV/EUiA/IU perdessin un diputat a favor de CiU i que semblava que ja hi tenien consolidat.Són uns apunts així ràpids que he fet a la meva pàgina de twitter, aquesta plataforma de twitter té els seus avantatges per a fer una comunicació ràpida i interactiva amb la gent, però pel fet que tothom no hi és i que dels que hi ha cadascú de nosaltres té un nombre limitat i voluntari de seguidors, m'ha semblat convenient deixar aquestes consideracions prèvies aquí. Copio literalment:
jgomara_itaca Un clar gir a la dreta; ja m'ho veig CiU+PSOE. La davallada ERC+ICV/EUiA/IU no pronostica res bo. Tant se val sempre guanyen els mateixos=€ ... jgomara_itaca No entenc perquè els meus amics del PSC s'alegren tant del triomf anunciat del PSOE quan han caigut els socis de les esquerres en picat jgomara_itaca Pregunto als del PSC: Us agrada un resultat així del PSOE quan el partit que tenen més fàcil per pactar és de dreta. Què defenseu realment? ... jgomara_itaca L'abstenció és la 3 força i destacada però no tindrà representació parlamentària però SÍ és una força vàlida: PSOE 32,7% PP 30% ABST 24,7% ... jgomara_itaca Del total del cens electoral: 33 persones de 100=PSOE, 30 de 100=PP i 25 de 100=ABSTENCIÓ. Una dada prou significativa, sens dubte jgomara_itaca Amb quina cara els polítics del PSOE i del PP poden així afirmar que representen la meitat de la població de l'estat espanyol? jgomara_itaca La diferència real entre el PP i l'abstenció és només d'un 3'3% i amb el PSOE d'un 6%. Una dada significativa també, per suposat Aquí podeu consultar les dades de l'assassinat i les promeses falses de l'alcaldessa de Vallromanes. No hi ha fet res. No va acceptar una proposta al Ple de Més per Vallromanes-Esquerra que volia que l'Ajuntament es presentés com a part acusadora i no ha contestat una instància des de fa mesos que David Ricart li va fer arribar en aquest mateix sentit, segons informacions d'aquest últim.
_______________
Aquestes són les dades reals en les que m'he basat per a esclarir els percentatges de vot de cada partit i de l'abstenció:
- Total del cens electoral: 33.867.521
- Vots al PSOE: 11.063.457 (32,7%)
- Vots al PP: 10.158.963 (30%)
- Abstenció: 8.359.253 (24.7%)
08 de novembre 2007
Hi ha un franctirador a un petit poble del Vallès
ACTUALITZACIÓ (19/1/08):
:
Aquest vespre cap a allà a les 20 h. un franctirador ha disparat, en la confluència del carrer Tres Pins amb el carrer de la Marinada
, un tret de bala al nostre gos Balú, segons testimonis presencials que han sentit la forta detonació al temps que el gos cridava. La bala era del calibre 22, pel que se sap de moment. El tret li ha provocat la mort al cap d'una mitja hora just quan estàvem a la porta de la clínica veterinària. En aquell lloc només hi ha tres cases just a peu de carrer, en una de les quals habita una persona que en tres ocasions havia manifestat que un dia mataria el nostre gos perquè quan la seva gossa estava en zel, en Balú passava moltes hores al costat de casa seva, la qual cosa es veu que li molestava. Haig de dir que aquest fet l'he posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra, atès que si una persona et fa aquests tipus de manifestacions reiterades, un no sap si en broma o no, i després trobes el teu gos mort de bala, no et queda una altra alternativa que denunciar-ho. Resulta a més a més que aquesta persona té armes a casa seva, doncs es dedica a la caça. També he manifestat tenir sospites d'altres veïns, alguns, per exemple, que tenint un mur de baixa alçada a casa seva provocava que el meu gos hi entrés o sortissin els seus i a vegades tenien alguna enganxada entre ells, poca cosa en tot cas.
És cert que hi ha més cases a prop, una totalment aïllada al carrer Lleida. També hi ha dues adjacents a les cases del carrer dels Pins, tanmateix d'aquestes dues havem de descartar cap sospita, doncs la persona que s'ha prestat com a testimoni principal sortia d'una d'aquestes cases a passejar el seu gos quan s'ha trobat amb l'incident, i a l'altra casa viu la germana d'una de les altres persones que ens han acompanyat i ajudat i hi han estat presents quan la policia municipal de Vallromanes ens ha portat al lloc dels fets i a auxiliar al Balú.
En Balú era un gos que s'escapava sovint de casa i era molt conegut a tot el poble, portava la seva xapa d'identificació del cens de gossos de Vallromanes amb el núm. 1 precisament. Si teniu una casa a 4 vents sabreu que és molt difícil aconseguir que un gos no s'escapi de casa malgrat que la finca estigui totalment tancada. Això ja ens preocupava molt però en Balú era un gos molt dòcil i tranquil, gens agressiu i en tot cas prou petit perquè donés problemes. Just pels voltants d'on li han disparat s'ajuntaven tots els gossos de l'entorn i avui també hi eren quan un boig ha disparat un arma de foc en ple casc urbà. Un arma de foc que podria haver matat alguna persona, com la mateixa noia que passava en aquell moment per enllà.
Crec que no es pot permetre que un boig que va disparant trets en ple casc urbà pugui disposar lliurement d'armes de foc i que ha de rebre el càstig just que mereix. Ja no és el fet en sí de matar un gos malgrat tot el que implica en un entorn familiar on hi ha un nen de 8 anys que ha patit un gran trasbals en saber la desagradable notícia, sinó especialment el fet que hi hagi un boig que dispara al carrer podent provocar la mort de qualsevol persona de manera accidental.
Bé, dir-vos que ara tot el tema està en mans de la policia i que portaran a terme les investigacions pertinents per trobar l'assassí. I, en tot cas, manifesto públicament el meu agraïment cap a la Sra. Alcaldessa, Maria Cabot, que ens ha telefonat tan aviat ha sabut el fet. També vull dir que la Sra. Alcaldessa s'ha mostrat molt disposada a esclarir l'assumpte, tenint en compte que als mateixos mossos d'esquadra els ha semblat increïble que a un poble de 2000 habitants hagi passat un fet com aquest. És evident que no es pot deixar a un assassí la tinença d'armes de foc i que ha de pagar pel crim comés. Insisteixo en tot cas en el fet que la Sra. Cabot ens ha dit que estava a la nostra disposició en allò que poguéssim necessitar i és un gest que agraeixo de tot cor. Quan sapiguem alguna cosa més ja us la faré saber també. Perdoneu si l'estil de l'escrit no és del tot correcte però en aquests moments, com podeu entendre, no estic d'allò més bé anímicament.
- Hem modificat el mapa d'on el gos va rebre el tret de bala que van disparar al carrer, d'acord amb els testimonis oculars i les petjades de sang al terra que mostraven el lloc de l'impacte i la direcció d'on provenia la bala
- També volem aclarir que ja no confiem pas en el que ens havia dit fins ara l'alcaldessa de Vallromanes, desprès que el grup MxV-Esquerra va fer arribar una instància a l'Ajuntament dirigida a ella, que mai no va contestar, pregant que l'Ajuntament fes una denúncia dels fets presentant-se com a part acusadora i després que l'alcaldessa també rebutgés una proposta de nou del grup MxV-Esquerra perquè es discutís al ple si l'Ajuntament podia presentar-s'hi com a part acusadora, i sabent que l'última vegada que l'alcaldessa ens va trucar a casa (ja fa molt temps) per dir-nos que ella estava sobre el tema va ser després que en David Ricart li havia requerit informació sobre els fets; imaginem que ens va trucar per quedar bé amb nosaltres per si David Ricart ens trucava per a dir-nos que n'havia parlat amb ella. Haig de dir que David Ricart, més elegant, no ens va trucar per quedar bé amb nosaltres aquell dia, i que si jo vaig assabentar-me que ell l'hi havia requerit informació a l'alcaldessa va ser perquè al dia següent em vaig trobar amb la seva dona a la plaça de l'Església i m'ho va comentar pel fet que parlàrem sobre l'assassinat del meu gos. La cosa és clara, mentre uns s'hi mouen i no diuen res, haig d'entendre que uns altres no fan res i fan veure que si que en fan
:
Aquest vespre cap a allà a les 20 h. un franctirador ha disparat, en la confluència del carrer Tres Pins amb el carrer de la Marinada
, un tret de bala al nostre gos Balú, segons testimonis presencials que han sentit la forta detonació al temps que el gos cridava. La bala era del calibre 22, pel que se sap de moment. El tret li ha provocat la mort al cap d'una mitja hora just quan estàvem a la porta de la clínica veterinària. En aquell lloc només hi ha tres cases just a peu de carrer, en una de les quals habita una persona que en tres ocasions havia manifestat que un dia mataria el nostre gos perquè quan la seva gossa estava en zel, en Balú passava moltes hores al costat de casa seva, la qual cosa es veu que li molestava. Haig de dir que aquest fet l'he posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra, atès que si una persona et fa aquests tipus de manifestacions reiterades, un no sap si en broma o no, i després trobes el teu gos mort de bala, no et queda una altra alternativa que denunciar-ho. Resulta a més a més que aquesta persona té armes a casa seva, doncs es dedica a la caça. També he manifestat tenir sospites d'altres veïns, alguns, per exemple, que tenint un mur de baixa alçada a casa seva provocava que el meu gos hi entrés o sortissin els seus i a vegades tenien alguna enganxada entre ells, poca cosa en tot cas.És cert que hi ha més cases a prop, una totalment aïllada al carrer Lleida. També hi ha dues adjacents a les cases del carrer dels Pins, tanmateix d'aquestes dues havem de descartar cap sospita, doncs la persona que s'ha prestat com a testimoni principal sortia d'una d'aquestes cases a passejar el seu gos quan s'ha trobat amb l'incident, i a l'altra casa viu la germana d'una de les altres persones que ens han acompanyat i ajudat i hi han estat presents quan la policia municipal de Vallromanes ens ha portat al lloc dels fets i a auxiliar al Balú.
En Balú era un gos que s'escapava sovint de casa i era molt conegut a tot el poble, portava la seva xapa d'identificació del cens de gossos de Vallromanes amb el núm. 1 precisament. Si teniu una casa a 4 vents sabreu que és molt difícil aconseguir que un gos no s'escapi de casa malgrat que la finca estigui totalment tancada. Això ja ens preocupava molt però en Balú era un gos molt dòcil i tranquil, gens agressiu i en tot cas prou petit perquè donés problemes. Just pels voltants d'on li han disparat s'ajuntaven tots els gossos de l'entorn i avui també hi eren quan un boig ha disparat un arma de foc en ple casc urbà. Un arma de foc que podria haver matat alguna persona, com la mateixa noia que passava en aquell moment per enllà.
Crec que no es pot permetre que un boig que va disparant trets en ple casc urbà pugui disposar lliurement d'armes de foc i que ha de rebre el càstig just que mereix. Ja no és el fet en sí de matar un gos malgrat tot el que implica en un entorn familiar on hi ha un nen de 8 anys que ha patit un gran trasbals en saber la desagradable notícia, sinó especialment el fet que hi hagi un boig que dispara al carrer podent provocar la mort de qualsevol persona de manera accidental.
Bé, dir-vos que ara tot el tema està en mans de la policia i que portaran a terme les investigacions pertinents per trobar l'assassí. I, en tot cas, manifesto públicament el meu agraïment cap a la Sra. Alcaldessa, Maria Cabot, que ens ha telefonat tan aviat ha sabut el fet. També vull dir que la Sra. Alcaldessa s'ha mostrat molt disposada a esclarir l'assumpte, tenint en compte que als mateixos mossos d'esquadra els ha semblat increïble que a un poble de 2000 habitants hagi passat un fet com aquest. És evident que no es pot deixar a un assassí la tinença d'armes de foc i que ha de pagar pel crim comés. Insisteixo en tot cas en el fet que la Sra. Cabot ens ha dit que estava a la nostra disposició en allò que poguéssim necessitar i és un gest que agraeixo de tot cor. Quan sapiguem alguna cosa més ja us la faré saber també. Perdoneu si l'estil de l'escrit no és del tot correcte però en aquests moments, com podeu entendre, no estic d'allò més bé anímicament.
12 d’octubre 2007
Dues realitats en una sola única realitat
Sabeu 
que tinc un bloc que es diu Espai Vallromanes i que se centra especialment en els temes d'àmbit municipal. En aspectes socials, culturals i especialment de
la política, de les coses que passen a la meva petita vila que és diu Vallromanes.
Jo visc només a 700 metres de la porta de l'Església -situada al bell mig del poble, on és actualment la seu del consistori-, la qual s'hi troba a la plaça del mateix nom, Plaça de l'Església, 
però la forta pendent que hi ha entre aquesta i casa meva fan que jo domini tota la vall pràcticament; tota la vall en el seu esplendor, en el seu màgic esplendor.
De vegades estic escrivint al bloc, enviant un post, llegint i contestant missatges (comentaris) i llavors sóc conscient que m'estic comunicant amb els meus conciutadans.
De vegades m'aixeco de la cadira de l'ordinador i vaig cap al menjador de casa meva; des d'allà, des de la finestra del menjador contemplo la vall -la vall de Vallromanes-, ja sigui de nit o de matinada com ara, sé que molts estan dormint, jo, de vegades, pateixo d'insomni, em costa d'anar a dormir i la nit és bona companya per a la creació, per a poder passejar aquests dits sobre el teclat d'aquesta computadora, per a escriure, per a comunicar-me amb vosaltres, per a comunicar-me amb els meus co-vilatans.
A vegades m'aixeco de l'ordinador i abandono la pantalla durant uns moments, una mica abans m'estava comunicant amb els meus veïns; d'altres, com ara, molta gent continua dormint.
És encisador contemplar la vall durant la nit; pensar que molta de la gent amb la que m'estic comunicant en aquell precís moment, o simplement m'estan llegint, o ho estaven fent fa una certa estona i, ara, potser segueixen tal vegada dormint, o s'entesten a patir d'insomni com jo en aquest instant, estan allà baix i jo puc endevinar-los a través dels vidres de la meva finestra.
És encisador contemplar les llums que emergeixen de la vall entre la foscor dels boscos durant la nit i poder contemplar Montserrat durant el dia, quan l'aire és net i pur, i saber, especialment que a unes passes més enllà tinc el teclat i la pantalla de la computadora i fa un moment jo m'hi estava comunicant, escrivia i llegia els comentaris dels meus veïns, i ara, a través de la finestra, puc endevinar els seus dits teclejant i els seus ulls mirant el monitor que est
ableix la nostra comunicació interactiva.
Només caldria obrir la porta i baixar caminant i en deu minuts estaríem ells i jo cara a cara, cos a cos, parlant sense barreres, parlant sense impulsos que viatgen a través d'un fil telefònic. Quan ho fas, és una altra realitat, t'hi trobes al fons de la vall, allà a baix, i s'estableix una relació molt diferent, una altra comunicació, una altra realitat.
Però ara estic aquí a casa, i miro a través de la finestra i els veig dormint en la pau de la nit i sé que demà m'esperen, a 700 m
etres només, perquè els expliqui les meves inquietuds, les meves idees, les meves vivències, i ells faran el mateix, i s'establirà una comunicació internàutica i jo podré contemplar-los de tant en tant des d'aquí dalt...,
...endevinant-los... estimant-los...
***Totes les fotografies són de Jordi Gomara, menys la primera que està presa per L. Cruz. Podeu trobar-les a: Fotografies de Jordi Gomara (itaca2000)
que tinc un bloc que es diu Espai Vallromanes i que se centra especialment en els temes d'àmbit municipal. En aspectes socials, culturals i especialment de
la política, de les coses que passen a la meva petita vila que és diu Vallromanes.
Jo visc només a 700 metres de la porta de l'Església -situada al bell mig del poble, on és actualment la seu del consistori-, la qual s'hi troba a la plaça del mateix nom, Plaça de l'Església, 
però la forta pendent que hi ha entre aquesta i casa meva fan que jo domini tota la vall pràcticament; tota la vall en el seu esplendor, en el seu màgic esplendor.
De vegades estic escrivint al bloc, enviant un post, llegint i contestant missatges (comentaris) i llavors sóc conscient que m'estic comunicant amb els meus conciutadans.
De vegades m'aixeco de la cadira de l'ordinador i vaig cap al menjador de casa meva; des d'allà, des de la finestra del menjador contemplo la vall -la vall de Vallromanes-, ja sigui de nit o de matinada com ara, sé que molts estan dormint, jo, de vegades, pateixo d'insomni, em costa d'anar a dormir i la nit és bona companya per a la creació, per a poder passejar aquests dits sobre el teclat d'aquesta computadora, per a escriure, per a comunicar-me amb vosaltres, per a comunicar-me amb els meus co-vilatans.
A vegades m'aixeco de l'ordinador i abandono la pantalla durant uns moments, una mica abans m'estava comunicant amb els meus veïns; d'altres, com ara, molta gent continua dormint.
És encisador contemplar la vall durant la nit; pensar que molta de la gent amb la que m'estic comunicant en aquell precís moment, o simplement m'estan llegint, o ho estaven fent fa una certa estona i, ara, potser segueixen tal vegada dormint, o s'entesten a patir d'insomni com jo en aquest instant, estan allà baix i jo puc endevinar-los a través dels vidres de la meva finestra.
És encisador contemplar les llums que emergeixen de la vall entre la foscor dels boscos durant la nit i poder contemplar Montserrat durant el dia, quan l'aire és net i pur, i saber, especialment que a unes passes més enllà tinc el teclat i la pantalla de la computadora i fa un moment jo m'hi estava comunicant, escrivia i llegia els comentaris dels meus veïns, i ara, a través de la finestra, puc endevinar els seus dits teclejant i els seus ulls mirant el monitor que est
ableix la nostra comunicació interactiva.
Només caldria obrir la porta i baixar caminant i en deu minuts estaríem ells i jo cara a cara, cos a cos, parlant sense barreres, parlant sense impulsos que viatgen a través d'un fil telefònic. Quan ho fas, és una altra realitat, t'hi trobes al fons de la vall, allà a baix, i s'estableix una relació molt diferent, una altra comunicació, una altra realitat.Però ara estic aquí a casa, i miro a través de la finestra i els veig dormint en la pau de la nit i sé que demà m'esperen, a 700 m
etres només, perquè els expliqui les meves inquietuds, les meves idees, les meves vivències, i ells faran el mateix, i s'establirà una comunicació internàutica i jo podré contemplar-los de tant en tant des d'aquí dalt..., ...endevinant-los... estimant-los...
***Totes les fotografies són de Jordi Gomara, menys la primera que està presa per L. Cruz. Podeu trobar-les a: Fotografies de Jordi Gomara (itaca2000)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)