Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art i cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art i cultura. Mostrar tots els missatges

03 de juny 2010

Recital a Vallromanes



I Trobada de cantautors a Vallromanes

Data:
diumenge, 6 / juny / 2010
Hora:
11:30 - 13:00
Lloc:
Escenari exterior de l'auditori-teatre del Casal de Vallromanes
Adreça:
Rambla de Vallromanes, 65
Ciutat/Poble:
Vallromanas, Spain

Descripció 

Xus Morales, Antoni García, Laia Casals, Jordi Gomara i Giovanna Campus en concert a la I Trobada de cantautors a Vallromanes

Ho organitza: AFOTOV (Amics de la fotografia de Vallromanes)
Hi col·laboren: Casal de Vallromanes, Regidoria de Cultura, Regidoria de Festes Populars i Ajuntament de Vallromanes

Fotografia de l'esdeveniment: Escenari exterior del Casal per Víctor Pàmies. Alguns drets reservats: http://www.flickr.com/photos/vpamies/920377480

20 de març 2010

Del Kasino de Cardedeu, de l'amic Cesk i de dissidències

Aquesta nit he estat al Kasino de Cardedeu escoltant a l'amic Freixas, ha estat un concert molt agradable, malgrat que per enllà al fons hi havia un grupet que no paraven de xerrar en veu alta, riure fort i cridar (renoi què pesats!). Espero poder anunciar-vos aviat un concert meu (tal vegada compartit) en aquest local okupat del que haig de dir que és una autèntica meravella el fet de veure com el cuiden, els actes culturals, etcètera, que hi duen a terme. Cal felicitar l'Assemblea de Joves de Cardedeu per aquesta iniciativa, tan de bo que sigui un exemple arreu.

Per cert ja ha sortit el primer videoclip del nou disc (La mà dels qui t'esperen) del Cesk:



Aauí també us deixo el vídeo promocional del disc que ja es va fer al seu moment per si us el voleu mirar:

Cesk Freixas - La mà dels qui t'esperen from Lluc i Pol on Vimeo.



I per acabar, com va de dissidències, us deixo la nova versió de la meva cançó "La dissidència", d'ahir nit, que continua sent provisional, amb defectes, etcètera, hi hauran més versions:

08 de març 2010

La dissidència

Tan sols és una prova, res definitiu (Bé com les altres). En un món on cada dia més se'ns imposen més normatives, més prohibicions, més arbitrarietats, on l'exercici de la nostra llibertat és cada vegada menys possible, cal, sens dubte, posar en pràctica la dissidència en un ampli sentit de la paraula. Pensant en tot això i en els companys i les companyes detingudes, empresonades... a causa de l'exercici de la seva llibertat, al maig de l'any passat vaig compondre aquest cant



LA DISSIDÈNCIA

La dissidència...
la dissidència absoluta,
la dissidència física i mental

Portaran les flors
-les de la primera primavera-
ens parlaran de la seva llarga espera,
d'un paradís que mai no hem viscut

T'obriran les mans
perquè puguis anar-hi amb saba nova
si no t'agrada molt com són les coses
i t'estimes més...

la dissidència,
la dissidència absoluta,
la dissidència física i mental

Tenen clar que el món
ha canviat poc durant la seva història,
només cal fer una mica de memòria...
tant que hem guanyat i tant que hem perdut!

Et proposaran
que et repensis el món, la teva vida,
la llibertat té una adreça compartida
i un nom que saps molt bé...

la dissidència,
la dissidència absoluta
la dissidència física i mental


Lletra i música: Jordi Gomara
Vallromanes, primavera de 2009


Ja he dit que era un prova, simplement. Hi he posat la veu doblada, una per cada canal, i en alguns moments les dues veus no estan ben sincronitzades, hi sóc conscient, però no és gens fàcil trobar el moment oportú per a fer un enregistrament i tornar-lo a repetir i repetir costa una mica, almenys en el meu cas amb els mitjans i l'espai del que disposo. És evident que la tornaré a enregistrar de nou, només volia veure com sonava i que us semblava a vosaltres malgrat les deficiències evidents

15 de desembre 2009

Recital a Barcelona el dia 18 de desembre

El proper divendres, dia 18 de desembre, he estat convidat a actuar al Casal de la Gent Gran de Navas a Barcelona. El recital començarà a les 6 de la tarda i tindrà una durada màxima d'una hora i mitja. Haig de dir que després d'anar a revisar el local he comprovat que l'equip de so no reuneix les condicions adequades per a fer un concert, a part que alguns altaveus del teatre estan fallant i, pel que diu l'encarregada del Casal, els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona, no podran anar a revisar la instal·lació fins que no hagin passat les festes de Nadal. Malgrat que de l'Ajuntament de Barcelona, el propi alcalde, Jordi Hereu en persona, va anar a fer-se la fotografia corresponent el dia de la inauguració d'aquesta gran i moderna instal·lació, després tothom s'ha oblidat de posar els recursos necessaris perquè el teatre tingui les condicions mínimes per a poder oferir recitals i concerts. El pitjor de tot és que cap responsable s'hagi molestat en anar comprovant el funcionament de les instal·lacions de so i del seu manteniment.

Si no fos perquè em sap greu per les persones que m'han convidat a oferir-hi el recital, per la seva bona fe i predisposició i perquè els usuaris del local ja fa temps que esperen assistir al recital, l'hagués suspès, perquè, especialment, no és fàcil actuar quan un local no reuneix les condicions mínimes i perquè la qualitat d'un concert perd molt quan aquestes no s'hi donen. Dir-vos que tan sols disposen d'un micròfon, no tenen cap peu (trípode) per aguantar-ho, l'amplificador és casolà, d'aquells que s'utilitzen per escoltar música a casa, no disposa d'equalitzador (només baixos i aguts), ni reverberació (necessària quan es canta a través d'aparells electrònics) i que, jo sàpiga, només disposa d'una pista de so. Sort que des de fa uns dies disposo d'una guitarra electrificada que no necessita micròfon. Així que intentaré passar tant la meva guitarra com el meu propi micròfon per la veu a través del meu ordinador i portar tot el so més o menys apanyadet des de casa i connectar l'ordinador a l'amplificador del local i a veure que en surt. Ni tan sols tindré monitors (altaveus d'escenari) o sigui que ni tan sols sé com sonarà. Si algú que n'entengui una mica s'ofereix a ajudar-me amb el so li estaré agraït.

Us explico tot això, no sols per queixar-me de la poca importància que l'Ajuntament de Barcelona li dóna al manteniment i la posta a punt dels locals de la seva ciutat, sinó també per si veniu que sapigueu que no em comprometo a que gaudiu d'un recital amb la mínima qualitat que caldria

Dades del concert:

Lloc: Casal de la Gent Gran de Navas en Barcelona
Dia i hora: divendres, dia 18 de desembre de 2009, de 18 a 19.30 h.
Adreça: Carrer Trinxant cantonada amb Sant Antoni Maria Claret
08041 Barcelona

Entrada gratuïta

Mapa de Google (on és i com anar-hi):

12 de desembre 2009

Concert en el marc de VNG Decideix 13-D

El proper diumenge dia 13 he estat convidat a participar en els actes que es faran en el marc de la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf. Actuaré a la Pça. de les Cols a les 11 del matí
Les dades de l'acte són:

Recital de cançó de Jordi Gomara
Dia: diumenge 13 de desembre de 2009
Lloc: Plaça de les Cols, davant el Foment Vilanoví. Vilanova i la Geltrú
Horari: d'11 a 12 h.

Es tracta d'una actuació a l'aire lliure

Mapa de Google (on és i com anar-hi):


Mostra un mapa més gran

08 d’octubre 2009

Actuació a la Sala Vivaldi

Al febrer de l'any 1983 vaig actuar a les tardes de poesia, que organitzava cada dimarts el grup poètic Poesia Viva en la mítica i llegendària Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona, convidat per la poetessa Carme Catà i Joan Grau, director de La revetlla dels maniàtics, programa de Ràdio 4, que es va emetre durant molts anys des dels estudis del Passeig de Gràcia de la RNE i en el qual jo hi actuava de tant en tant

Per a commemorar aquell concert, el proper dimecres, dia 14 d'octubre, interpretaré algunes de les meves cançons en un recital de 30 minuts de durada en el marc de les trobades de Poesia Viva que actualment s'hi organitzen cada dimecres de 18 a 20 h. a la Sala Vivaldi de Barcelona. Des d'aquí vull expressar el meu agraïment al Juli Nevot i a la Carme Catà per convidar-m'hi. Us recomano molt que hi aneu a les 6 de la tarda per poder gaudir del recital de poesia previ on diverses i diversos poetes reciten algun dels seus poemes en un entorn distès, amical, informal, agradable i íntim, i en el qual hi podeu participar


Dades del concert:

Recital de 30 min. de durada
Horari: de 19.30 a 20 h. *
Lloc: Sala Vivaldi
Adreça: Llançà, 5
08015 Barcelona (al costat de la plaça d'Espanya)

Entrada gratuïta
La consumició en aquest acte no és obligatòria

* Cal molta puntualitat perquè la sala ha d'estar desallotjada a les 8 en punt del vespre

Mapa (on és i com anar-hi)



Mostra un mapa més gran

Més informació:

02 d’octubre 2009

Recital de cançó a Mollet del Vallès

El proper, divendres, dia 30 d'octubre oferiré un nou recital de les meves cançons, en el que també, com sempre, puc incloure alguna cançó d'altres autors. El recital el duré a terme a l'IES Gallecs de Mollet del Vallès a les 17.30 hores. Ja sé que és una hora dolenta per a moltes persones que podeu estar-hi treballant. Tots els meus agraïments al meu amic Albert Esteruelas, professor de la Universitat de Barcelona i d'aquest institut, que és qui m'ho va proposar i qui ha possibilitat que aquest concert es dugui a terme.

Us hi deixo les dades del concert:

Recital de cançó de Jordi Gomara
Lloc: IES GALLECS
Adreça: Passeig de Cesc Bas, 3
Mollet del Vallès 08100
Entrada gratuita

Mapa (on és i com anar-hi) :


Mostra Mollet del Vallès en un mapa més gran

No cal dir que espero la vostra presència.

Enllaços al concert:



Podeu veure un breu currículum sobre la meva trajectòria musical i escoltar algunes cançons i algunes peces musicals meves a:

29 de juny 2009

El meu concert del proper divendres a Sant Boi



Com ja en tenen constància tots els meus amics i d'altres usuaris de Facebook (com podeu veure aquí) i els usuaris de MySpace (com podeu veure aquí), el proper divendres, dia 3 de juliol, a les 22 hores, actuaré a Sant Boi de Llobregat en el X Cicle de Cantautors i Intèrprets de Marianao i Barri Centre.

Els cantautors Santiago Castillo i Jordi Gomara, que sóc jo mateix, obrirem aquest nou cicle de música de Sant Boi que es durà a terme durant tres divendres consecutius, o sigui, durant els dies 3, 10 i 17 de juliol. Durant aquest dies hi actuarem: El sobrino del diablo, Nelson Poblete, Tríptic, Santiago Castillo i, jo, Jordi Gomara.

L'entrada és del tot gratuïta, però hi ha servei de bar per a tot aquell que ho vulgui, i es pot consumir durant les actuacions, doncs el format és tipus Cafè Concert. La consumició no és obligatòria sinó totalment opcional.

Per a tots aquells que vulgueu venir a veure'm i sentir-me cantar, us resumeixo les dades:

  • Actuacions: Jordi Gomara i Santiago Castillo
  • Dia i hora: divendres, 3 de juliol, a les 22 hores
  • Lloc: Casal Marianao
  • Adreça: Miquel, 2
  • Ciutat: Sant Boi de Llobregat, Barcelona
  • Com arribar-hi: Veure mapes de Google:

Mostra un mapa més gran



Mostra un mapa més gran


Més informació a: Agenda de Sant Boi, música

28 d’abril 2009

Una gran petita afirmació



Hi ha pensaments molts senzills, petits, molt concisos... que provoquen la nostra ment i t'obliguen a pensar i replantejar-te moltes coses. Albert Esteruelas fa uns dies ens va deixar aquesta afirmació en un post:
Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit


i, en llegir-la, de seguida em va venir a la memòria aquella màxima típica dels anarquistes en dècades passades:
Viu com penses o sinó acabaràs pensant com vius

i, evidentment, aquell fragment del Viatge a Ítaca de Lluís Llach:
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes

I no crec que ja hi calgui dir gaire cosa més perquè, ja sabeu que: a bons entenedors, poques paraules basten

I, ara, si voleu, evidentment, ja podeu escoltar també aquell clàssic, assaborir-lo de nou, recordar, tenir present que fa tan de temps que volíem avançar però potser no ens hem mogut del mateix lloc, sí no és més aviat que hem retrocedit:



Fotografia: Cargol treu banya. Jordi Gomara, Vallromanes, 21/09/07

08 de març 2009

Un simple dibuix...



Doncs sí, amiga Montse, tan sols era un simple dibuix, un petit esbós, una carícia amarada de sons, unes veus que recorrien suaument la pell, que tocaven lleuement el nostre cor...



Imatge extreta de: aula d’acollida llagostera

30 de gener 2009

La vida



No sé si la vida és curta o és llarga ja que no en tinc cap element comparatiu. A vegades sembla llarga perquè està plena de dolor. Els humans tenim un mecanisme psicològic que ens porta a oblidar els moments passats dolorosos i així ens quedem amb la sensació que la vida és curta malgrat que haguem patit molt. Per aquest motiu no ens hem d'estranyar que les persones grans sempre diuen que la vida és curta. Si t'agrada el gelat -a mi molt- sempre et semblarà que era poc quan se t'està acabant malgrat que fos un gelat molt gran. Estic convençut que si visquéssim 3.000 anys, quan en tinguéssim a partir de 2.990 tindríem també la sensació que la vida és curta. Són coses de la vida



Música i lletra, veu i guitarra: Sílvio Rodríguez

Fotografia: Aus a Sijan. Autor: Jordi Gomara

28 de gener 2009

Zapatero o el pacifista que venia armament



Espanya es troba entre els 10 principals exportadors d'armes per a la guerra; afirmen alguns que en el 8è lloc. Rodríguez Zapatero inventa el concepte d'Aliança de Civilitzacions, retira les tropes de l'Iraq després d'accedir al càrrec de president del govern de l'estat espanyol com a promesa electoral i a causa de les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra, però manté les tropes a l'Afganistan. En un programa de televisió, davant les insistents i encertades preguntes d'un convidat al programa, declara que l'armament que l'estat espanyol fabrica i exporta a Israel no ha estat utilitzat per la massacre de Gaza. Recordem les paraules de l'expresident Aznar: "Puedo asegurar que existen armas de destrucción masiva en Irak" i les comparem amb aquestes de Zapatero, i que podeu escoltar clarament en el breu vídeo que encapçala aquest article: "Estoy seguro que el armamento que nosotros hemos vendido a Israel no se ha utilizado para eso", i ens adonem que els polítics, si més no aquells de major importància, estan fets amb el mateix motllo. Si per aquell senyor de mal record assegurar l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq es basava en fets no provats i al final va resultar ser una mentida descarada, assegurar que, de l'armament que posseeix, Israel no va utilitzar aquell que compra de l'estat espanyol és simplement una presa de pèl de grans dimensions. Ens prenen per imbècils de nou i per enèsima vegada? Polítics... NO SOU NECESSARIS !

I com em va de perles, us deixo la lletra d'aquesta cançó a continuació, i al final hi trobareu l'enllaç per a poder escoltar-la, si us ve de gust:


PAMFLET


Corre la sang en Bagdad,
en Beirut, en la franja de Gaza
i en Afganistan.
Moren civils en Txetxènia,
Ruanda, Xiapas
i en altres indrets del “tercer món”
que costa ubicar en el mapa
amb els ulls embenats.

Fins a quin punt és moral
que els països més rics
del planeta traguen profit
dels conflictes armats;
que la guerra supose
un negoci dels més
lucratius per al G8,
que exporta el 80%
de les armes del món?

La indiferència és un crim
que es perpetra quotidianament
contra la humanitat.
Sense compassió

desviem la mirada impol•luta
cap a un altre costat,
amb el cor en un puny,

fingint que no som responsables,
que no som conscients.

Quin és el nostre paper?
Què podem fer nosaltres
per cloure el “mercat
de la mort”?

Hem de prendre partit,
no n’hi ha prou amb girar-nos
d’esquenes i fer com si res
no estiguera passant.
Som hereus d’una amarga esperança,
una escletxa de llum.

Lletra i música: Pau Alabajos


*** Per a escoltar la cançó Pamflet heu d'anar a:

*** També us deixo l'enllaça al seu blog:

15 de gener 2009

Aquell estiu del 92...





Corrien els temps a l'any 92. Era Cali, Santiago de Cali, Colòmbia. Agost. Calor, color, exuberància, màgia. Érem tots dos, tan sols tu i jo. Era poesía, era una cançó...




SEPTIEMBRE DEL 92
(Poema en castellà*** de Jordi Gomara)

Agosto es una isla
que vive su historia entre dos soledades.
Para llegar hasta él se precisa cruzar un mar,
un océano de desamparos,
tomar un avión que lo limita en ambos sentidos.

Julio me sabe a muerte, a desesperación...
pero también a esperanza;
necesita no más que un pequeño empuje.
Pero septiembre me coge ya sin fuerzas,
con un llorar resignado, mudo, sin lágrimas,
y sin voluntad de vivir o morir
una muerte lenta, agonizante e impotente,
...sin límites.
Conduce a una locura gradual, pero persistente,
que poco a poco te envuelve
y te empuja a una enfermedad progresiva
que empieza en lo mental para invadir todo el cuerpo.
Ya las manos se me agarrotan y hacen imposible la escritura,
y ella
sigue lejos, despiadadamente lejos,
brutalmente separada de mí,
con una lejanía sin compasión
que me va despedazando, célula a célula,
hasta llegar al corazón que, de pronto,
parece que vaya a dejarme a mi suerte.

Dios sabe que mi fidelidad va más allá de lo humano.
Sigo fiel a esa idea real que necesita ser sueño
para poder materializarse y envolvernos en su torbellino,
más allá de lo divino que no es otra cosa que lo humano.

Pero septiembre es un mes escurridizo,
casi queriendo no puedes atraparlo.
Escapa de tus manos
del mismo modo que quisieras escapar de las suyas.
Y, cuando te das cuenta, se ha desvanecido.
Y, de pronto, ella aparece.
Poco a poco, su presencia empieza a sentirse
desde el principio del pasillo.
Desde más allá donde la ciudad comienza.
Entre las calles más remotas.
Ves, notas, presientes su figura
avanzando lentamente a través de la niebla...
de la luz...
de la obscuridad...

Primero adviertes su sombra acercándose
desde el otro extremo,
hasta que su cuerpo se hace presente
y sientes su aliento detrás de ti.

...Hasta que siento su respiración cerca de mi boca...

Y entonces ya no me queda otra cosa
que abrazarla hasta romper mis brazos,
como si este primer abrazo de finales de septiembre
fuese el último de un verano en despedida.
Porque a partir de ahora...
ella va a ser yo, y yo ella, de tal manera
que abrazarse a sí mismo pudiese parecer demasiado estúpido.



Jordi Gomara
,
Barcelona, 18 al 25 de setembre de 1992
Poemari: Verano del 92

Fotografies de Cali, Colòmbia: Jordi Gomara


Enllaços relacionats:


*El gato del río

*Joan Manuel Serrat

__________________________________________

***NO UTILITZEU EL TRADUCTOR AUTOMÀTIC DEL BLOG PER A TEXTOS EN CASTELLÀ; el traductor tradueix des de l'idioma català i donaria errors en la traducció
__________________________________

Aquest post ha estat desenvolupat a partir d'aquests posts del meu bloc antic

05 de gener 2009

Homenatge a Joan Brossa



En aquest post us deixo el meu darrer tema musical que forma part de l'homenatge a Joan Brossa impulsat per Abloccedari/Ablogcedari al qual tinc l'honor d'haver estat convidat a participar. El meu homenatge ha consistit en musicar tres poemes "antisistema" de Joan Brossa -que trobareu a continuació- en una sola cançó. No sé si ho he aconseguit, però he tractat d'imprimir a la meva cançó aquell esperit de Joan Brossa eclèctic o multidisciplinar, transgressor, "neosurrelaista", provocador, revolucionari, fins i tot grotesc a vegades. Aquesta cançó no vol ser definitiva, es troba en període d'estudi. No us estranyi pas que, d'aquí a un cert temps, en faci una altra de més definitiva, si és que hi ha quelcom que ho sigui, o, si més no, en faci una segona versió, o una tercera, o una quarta, o l'ampliï, o la descompongui en diverses parts; també pot ser com un joc, com a ell li agradava. En tot cas, ara es tracta d'una maqueta més aviat, i així us la vull presentar:



Lletres: Joan Brossa
Música: Jordi Gomara
Instrumentació, orquestració, sonorització, mescles, interpretació musical i veus: Jordi Gomara
DESCRIPCIÓ (*)


PASSA UN OBRER (Joan Brossa)

Passa un obrer amb el paquet del dinar.

Hi ha un pobre assegut a terra.

Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.

L'Estat és una gran paraula.


DESPATX (Joan Brossa)

La màquina
és una combinació de peces
(barres, molles, palanques)
que serveix per a escriure.

És ben cert
que el qui treballa
amb l'esperit d'un altre
o amb una mà pagada
no obtindrà mai bons resultats.

Avui els núvols semblen
formes d'homes i d'animals
que es mouen.

Ja he vist
que a terra hi havia una taca.


LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ... (Joan Brossa)

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.


NO SÓN NECESSARIS (Jordi Gomara)


(Endavant, una vegada més i prou...)

...NO SÓN NECESSARIS...!!!!

___________________________________

(*) DESCRIPCIÓ

Baixos, violins, guitarra elèctrica, piano: Jordi Gomara (creació i interpretació a teclat)

Percussió de base:
- Bateria: Garage Band d'Apple
- Platerets: Jordi Gomara
(creació i interpretació a teclat)

D'altra percussió:
- Campanetes: Jordi Gomara
(creació i interpretació a teclat)

Veus: Jordi Gomara (creació i interpretació)

Vallromanes, nadal de 2008
Enregistrat el dia 5 de gener de 2009 amb l'aplicació Garage Band d'Apple

Equip:
___________________________________

La fotografia i els poemes de Joan Brossa han estat extrets de: www.joanbrossa.org

26 de desembre 2008

I jo encara sento la teva presència



En aquestes dates la gent tendeix sovint a recordar tots aquells éssers estimats que ens han deixat, a vegades de maneres molt inesperades. Un pare de poc més de 40 anys per una greu malaltia, un nebot de 18 anys en un accident de moto, un gos de menys de 2 anys per un tret de bala en ple carrer (salvant les diferències lògiques) ...

En tot cas, a tots ells (als meus, que són aquests entre d'altres, però també als teus que probablement i lamentablement en tindràs també), sense cap ànim, però, d'aprofundir en el dolor sinó ben al contrari perquè... a tu pare, a tu el meu petit Àlex i a la petita mascota familiar Balú, i a tots els altres, us faig aquest petit homenatge perquè vull que continueu, perquè desitjo que continuïs, estant entre nosaltres perquè, si més no, jo encara sento la teva presència



  • Música: I jo encara sento la teva presència
  • Autor: Jordi Gomara
  • Piano elèctric: Jordi Gomara
  • De la suite (en procés de composició) núm. 1 en re menor "La lluna i el Balú"
    Vallromanes, 23-26 de desembre de 2008

Post relacionat:
http://itaca2000news.blogspot.com/2008/12/la-lluna-i-el-bal-poema-musical-en-re.html

12 de desembre 2008

La lluna i el Balú (Poema musical en Re menor/Re major)

Us presento la meva darrera composició musical, però abans unes notes introductòries:


David Carrillo, company de Vallromanes fa un temps em va escriure aquest comentari a un post:

"... Si ens prenguéssim la vida amb tantes desconfiances, el millor és tancar-se dins una habitació i no sortir i així ben segur no hauríem de patir per res però, realment, seria pitjor perquè no viuries la vida... ...Com en Balú. Voltar, Passejar sense fer mal a ningú, veient el poble, vivint la vida amb una família meravellosa i sense por al tirar dia a dia. Tu mateix ho dius. S'ha de mirar endavant i no estancar-s'hi. Demà sortirà el Sol i serà un altre dia ..."

El dia 8 de novembre de 2007 van assassinar el Balú, el meu gos, en ple carrer del casc urbà de Vallromanes cap a les 8 del vespre. Una noia passejava els seus gossos, quan una bala del calibre 22 sortí disparada del jardí d'una casa a prop d'on visc dirigida al Balú. Una hora més tard feia l'últim sospir, intentant aixecar el cap, a la mateixa entrada de la clínica veterinària. El meu fill, amb només 8 anys, va haver d'acceptar que en la realitat també existeix l'assassinat, després de haver-ne patit alteracions psicològiques; quelcom molt dur per la seva edat. Els fets han estat explicat per mi mateix ja diverses vegades, per aquest motiu no incidiré en aquest tema en aquest moment. Qui vulgui més informació, la trobarà AQUÍ i també AQUÍ. Vaig rebre molts comentaris als meus blocs, especialment a Espai Vallromanes però també a El quadern de bitàcola.

Tanmateix, i agraint tots els missatges de comprensió, d'ànim i de recolzament, el comentari del David em va impressionar molt: El meu gos passejant lliure pel poble, sense fer mal a ningú, mirant tot el que s'esdevé als seus ulls, vivint la vida sense por...

Precisament aquest comentari, i unes melodies de joventut, ampliades i desenvolupades en aquestes darreres setmanes, m'han inspirat el poema musical (també el voldria anomenar, si m'ho permeteu Suite en un sol acte) que ara us presento. Dedicat al Balú, un ésser lliure, impossible de retenir a casa, però tendre i noble com ningú, tranquil i aventurer; l'estiu anterior s'havia escapat de casa del meu germà (mentre jo hi era a Colòmbia) i durant un mes va voltar per les muntanyes del Baix Llobregat fins que el va trobar la policia. Aquí va el meu poema musical en Re menor/Re major que he titulat La lluna i el Balú (està encara "en fase de proves", pendent de reajustar i millorar*):


La lluna i el Balú. Poema musical en Re Menor/Re Major (Suite en un sol acte)
  • Autor: Jordi Gomara
  • Piano, baixos i teclats: Jordi Gomara
  • Percussió: Garage Band d'Apple
  • Arranjaments, enregistrament, mescles: Jordi Gomara
  • Equip: M-AUDIO Keystation 49e / eMac d'Apple
Valromanes, 12 de desembre de 2008

________________________

*Si trobeu alguna deficiència en el so, o qualsevol altre problema, etcètera, m'agradaria que m'ho féssiu saber. Gràcies

30 de novembre 2008

Quan no trobo la lluna, tu em portes el sol


(Fotografies: Alejandro Filio, Joan Isaac, Sílvio Rodríguez i Tania Libertad)

A través de mi l'Albert ha pres contacte amb la música i la poesia d'Alejandro Filio. Al comentari d'un post seu li vaig dir que jo faria un altre dedicant-li un parell de cançons d'aquest autor perquè em venia de gust fer-ho, simplement, i perquè vull que sàpigues Albert que, molt sovint, quan estic sense la lluna, tu "vienes con el sol":

SENSE LA LLUNA


Powered by Castpost
Si el teu nom repeteixo
quan el dia s'acaba

o a la nit, als teus braços.
Si el perfum que destil·les

ha eixamplat la distància
entre pit i guitarra.


Si els meus dits entre acords i harmonia

cerquen bojos el teu cabell negre

per què vull cels tan immensos

si la lluna del teu cos no hi és.


Si entre el vers i la pausa

s'obre un blau profundíssim

que blaveja les hores;

si a contrallum et miro,

el teu cos delimita

la bellesa més nua.


Si el que canto no té prou alçada

i entonant-te jo volo i respiro,

no estic sol, m'acompanyo,

em segueix l'estela del meu cant.


Puc parlar de tu com la meva ombra

ets silenci, veu, cançó i amiga;

puc trobar el teu rastre si ho volgués així,

sé perfectament on et vaig deixar.


Lletra i música original en castellà (al final d'aquest post): Alejandro Filio
Canten: Joan Isaac i Alejandro Filio
Adaptació de la lletra al català: Joan Isaac
Àlbum: Joies robades. Joan Isaac (2002)



VIENES CON EL SOL



Pides que diga lo que estoy pensando,

el cómo del porqué y el cuándo

pero vienes con el sol


Pides que deje de beber cerveza

que ponga juicio en mi cabeza

y luego vienes con el sol


Pides una estrella
para sonreír con ella

luego pides un lucero
para atarlo a tu cabello

y es que vienes siempre
o casi siempre vienes con el sol


Pides que deje en paz el noticiero

que sea mejor el cocinero

pero vienes con el sol


Pides que se suspendan los ronquidos
que se agudicen los sentidos

y al cabo vienes con el sol


Pides una tregua
bajo el mar a tantas leguas

que no acose a tus encantos
aunq
ue yo me siga helando
y es que vienes siempre
o casi siempre vienes con el sol


Pides una canción de amor

que te confirme que soy tuyo

pides que cuide más la voz

y que no ataque a quién se acaba el mundo


Pides que mire todo en positivo

que se me olvide el enemigo
pero vienes con el sol
Pides la discreción y la cordura
la risa contra la amargura

y al cabo vienes con el sol

Pides tantas cosas
y yo sigo a manos rotas

procurando hacerme el bueno
para ver si así te tengo

y es que vienes siempre
o casi siempre vienes con el sol


Lletra i música: Alejandro Filio
Canten: Alejandro Filio i Sílvio Rodríguez
Àlbum: Un secreto a voces. Alejandro Filio (1998)





SIN LA LUNA


Powered by Castpost

Si repito tu nombre
después de otra jornada

y otra noche conmigo,

si tu olor me recorre

y entre pecho y guitarra

se hace más el vacío,


si estas manos entre acorde y acorde
acordándose van de tu pelo

no hace falta tanto cielo

si la luna de tu piel no está


Si entre verso y respiro

se abre un azul profundo
que va tiñendo el tiempo,

si a contraluz te miro

y se hace más agudo

el filo de tu cuerpo,


si esta nota no alcanza a tu tono

y entonándote vuelo y respiro

no estoy solo, voy conmigo

y la estela de este canto atrás


Puedo hablar de ti con mis amigos,
mi canto, mi silencio, mi conmigo,

puedo hallar tu rastro si lo quiero hoy
sé perfectamente donde te dejé.


Lletra i música: Alejandro Filio
Canta: Tania Libertad
Guitarra: Alejandro Filio
Àlbum: Un secreto a voces. Alejandro Filio (1998)