Doneu suport a Cesk Freixas i d'altres encausats per delicte electoral

Volia escriure aquest post abans però m'ha estat impossible, he tingut el cap de setmana totalment ocupat. Malgrat tot, la campanya que vaig fer divendres, pàgina a pàgina, en uns quants centenars de murs d'amics de Facebook, un a un, de manera personalitzada, ha estat molt més efectiva que si hagués escrit aquest post en aquell moment, per això vaig pensar que el temps que tenia era més oportú dedicar-ho a fer-ho arribar personalment que no pas escriure-ho en un bloc, doncs el nombre de persones que podien assabentar-se'n sempre seria infinitament superior, i així ha estat veient que ben bé un centenar dels amics als qui he deixat l'avís hi han deixat el seu suport. Aquest és el poder de convocatòria de Facebook que mai no ho tindria un bloc.

El cantautor Cesk Freixas i un bon grapat de persones més van manifestar-se en contra del SI al projecte de Constitució Europea neoliberal que ens volien imposar des de la Unió Europea. Com podeu llegir millor explicat al seu propi bloc, aquesta manifestació es va dur a terme en la jornada de reflexió que existeix en el sistema electoral espanyol del dia abans del referèndum. Malgrat que a molts països 'avançats' no existeix aquesta jornada de reflexió en aquest país encara es duu a terme aquest dia una mica folklòric, durant el qual, malgrat tot, en el cas que ens ocupa, diversos grups, personatges i mitjans de comunicació van trencar el silenci obligat d'aquell dia per manifestar la seva opinió favorable al SI a la constitució, entre ells, el mateix president de la Generalitat de Catalunya. Davant d'aquest tractament injust de diversos poders mediàtics manifestant-se a favor del SI i trencant les regles del joc es va dur a terme aquesta manifestació en la que van aparèixer uns guàrdies civils de paisà que van prendre els noms de 10 integrants de la manifestació, entre ells, el company Cesk Freixas.

Cinc anys després aquestes persones seran jutjades, amb possible pena de presó inclosa, per aquells fets, mentre que mitjans com Tele 5, el País, Expansión, o el mateix Ministeri d'Indústria, entre d'altres, havien estat denunciats per haver demanat explícitament el vot favorable el mateix dia de reflexió sense que cap d'aquestes denúncies prosperés, tan sols se li va imposar una multa de 600 € al llavors president de la Generalitat de Catalunya.

No crec que m'hagi d'allargar massa en aquest post, podreu trobar informació més detallada al bloc del propi Cesk Freixas i, el més important de tot, podeu deixar-hi la vostra adhesió, posant-hi el vostre nom i allò al que us dediqueu. I encara més, podeu anar a la concentració de demà, dia 1 de juny a les 10.00 h, davant l'Audiència Provincial, Pg. Lluís Companys núm. 14, a mostrar-ne el vostre rebuig. Moltes gràcies per la vostra atenció i el vostre suport

Ara no és l'hora dels polítics, sinó del poble i de la lluita per la seva independència

No és l’hora dels polítics, per primera vegada en llargues dècades, el poble ha exercit la dissidència, la desobediència civil i l’acció directa, convocant plataformes pel dret a decidir, plataformes ciutadanes que han endegat una nova forma de fer les coses, agafant el poble les regnes del seu propi rumb, convocant consultes populars per la independència. Quelcom nou està naixent, la consciència ciutadana que la democràcia liberal actual queda molt curta, que les eleccions oficials només fan que perpetuar un poder dèspota en persones privilegiades que formen les llistes dels partits i els sindicats pagats pel gran capital, que no consulten el poble, que es pensen que guanyar les eleccions és obtenir un xec en blanc per fer i desfer de manera arbitrària. Ara, és l’hora que el poble parli i de fet ho està fent, i, a partir d’aquí ha de sorgir una nova fornada de polítics que han d’entendre que quan el poble no hi sigui d’acord tornarà a convocar plataformes ciutadanes autogestionades per fer valer la seva veu i la seva força.

Tot això que està passant a Catalunya, a la manera que es va fer en altres temps, amb la tradició del nostre petit país en la pràctica del municipalisme, de l'autogestió dels barris en les grans ciutats, és la raó de ser de la lluita per la independència, perquè la independència busca lògicament el govern de proximitat, que és la essència bàsica de la democràcia no dictatorial de la majoria sobre la minoria, sinó de la democràcia directa i de proximitat, on les minories queden sempre millor representades i on es pot exercir un control més gran sobre els representants polítics. Tradicionalment la lluita per la independència ha estat exercida pels moviments marxistes i llibertaris, sinó que, per una manera errònia d'entendre actualment l'internacionalisme, algunes persones que es consideren avui dia d'esquerres i, fins i tot, anarquistes, creuen que l'independentisme sorgeix com un lluita de la burgesia per controlar el poder, quan la lluita per la independència és la lluita del poble per aconseguir el control sobre les seves pròpies vides i sobre el seu propi territori fent el poder més petit, més proper i, com a conseqüència més controlable

JO TAMBÉ VULL VOTAR!!!

JO TAMBÉ VULL VOTAR, i tu?

Pots adherir-te a la campanya AQUÍ

Oh, perdó SR. PERIODISTA! li he pegat per equivocació!

Generalment els guardians dels poderosos foten hòsties a tort i a dret molt sovint, però tal fet no té un ressò mediàtic comparable al d'aquesta vegada. Quan un programa tan mediocre i acrític com Hora Q, dirigit per la "pija" Helena García Melero, que es dedica a entrevistar a poderosos presidents de multinacionals com si fossin bona gent i grans herois, posa el crit en el cel durant més de dos dies per les agressions comeses per la policia al carrer, només hi ha un rerefons: han agredit també a periodistes. Això fa remoure els fonaments de la aburgesada societat catalana: han pegat als nostres periodistes!

Llegeixo articles en blocs i d'altres mitjans, el problema no és que la policia siguin uns violents incívics i armats que van fotent cops de porra per tot arreu, no, el problema és que han pegat a la gent equivocada, els altres (que són els que fan avançar la societat amb la seva lluita al carrer) que els fotin, però que no toquin els periodistes. Sento vergonya de la meva societat catalanament aburgesada: el primer dia que vaig veure que l'actitud incontrolada d'aquells que tenen més músculs que cervell per fi havia provocat alerta social, vaig pensar "ja era hora que la gent comenci a sensibilitzar-se una mica", però no, tot era perquè havia agressions a periodistes. Els periodistes sempre callen, són els altres gossos del poder, però quan els toquen protesten. I la gent som tan imbècils que només protestem quan protesten els periodistes, i callem quan ells callen. És evident que són el quart poder.

Fotografia: Hi som al teu servei. Jordi Gomara, Barcelona, 3 d'abril de 2008

Equilibri de forces

Fa temps que en vull parlar però seria un article massa llarg; per aquest motiu no n'he trobat el moment ni l'expressió justa. Caldria començar potser fent una petita introducció, anar preparant el camí per allò que vull exposar; tal vegada anar desgranant-ho a poc a poc, de manera gradual. Només dir que el cosmos, el nostre planeta, el nostre cos, la nostra ment, etcètera, funcionen per un equilibri de forces. Sembla que no descobreixi res de nou, però aquesta idea és del tot fonamental per entendre la política, la societat, etcètera. I ens servirà per a veure per quin motiu el ciutadà, el treballador, el consumidor, es troba sempre en indefensió davant l'empresa per la que treballa o la que li ven un producte, davant els poders públics (que també funcionen per un equilibri de forces), etcètera. Aquesta simple idea ens serà d'ajuda per entendre per què hem aconseguit molts drets laborals, sindicals, polítics, socials, al llarg de la història i per què d'altres no. També per a adonar-nos de quin és el motiu subjacent al fet que en les darreres dècades s'estiguin perdent alguns d'aquests drets. Comprendrem potser, llavors, per quin motiu hi ha hagut tantes lluites, revolucions, guerres i tants morts per a arribar-hi. I veurem que en aquesta vida res no és gratuït, que res no ens ve donat perquè si, que tot cal lluitar-lo de valent per aconseguir-ho. Aquesta és la clau, res més, l'equilibri de forces. En parlarem.


Imatge: La sombra de l'equilibri per Jordi Bofill

No volem aquesta llei

Signa aquí el manifest de suport, jo ja ho he fet, seria bo que tu també ho fessis

* Presentació:

El govern de la Generalitat ha tramès al Parlament el projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Davant aquest fet, USTEC·STEs, ASPEPC-SPS i CGT ens adrecem als treballadors i les treballadores i a la ciutadania en general per informar de les mesures que aquest projecte comporta i valorar-ne les conseqüències.

Entenem que aquest projecte de Llei no resol els problemes que avui pateix l’ensenyament públic, ans el contrari, avança cap a la privatització i l’organització empresarial dels centres públics. És per això que us convidem a fer públic el vostre rebuig a l’esmentat projecte de Llei, a participar activament en totes les mobilitzacions i a adherir-vos, com a organització i/o personalment, a aquest manifest.

* EN DEFENSA L’ENSENYAMENT PÚBLIC, NO VOLEM AQUESTA LLEI

El projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC) suposa l’obertura de vies per avançar en el camí de la privatització de sectors de l’ensenyament públic com el tram educatiu de 0-3 anys, la formació professional, el batxillerat nocturn, la formació de persones adultes, centres educatius en zones desafavorides i d’altres, com els serveis educatius, les activitats extraescolars…

A més, fa possible la consolidació i, fins i tot l’increment, del transvasament de diners públics cap a les patronals de l’ensenyament privat concertat, majoritàriament religioses, ja que manté les condicions que permeten a les esmentades patronals continuar seleccionant l’alumnat pel seu nivell econòmic i per l’origen cultural i social en els processos de matriculació. Prioritza l’oferta educativa del sector privat i confereix a l’ensenyament públic un caràcter subsidiari, alhora que reforça la ideologia dels esmentats centres privats. En definitiva, consolida el poder de les patronals, agreuja la posterior divisió social del treball en funció del tipus d’escola i afavoreix l’enfortiment de l’ensenyament confessional.

La seva aposta per la municipalització de l’ensenyament públic, a través de consorcis i/o fórmules equivalents, i la creació de centres municipals, suposarà una dispersió i un desmembrament de l’ensenyament públic que el poden condemnar a un lent procés de privatització, així com també a la desestructuració organitzativa i en l’aplicació de les polítiques educatives, curriculars i lingüístiques.

El projecte atorga també als centres educatius un caràcter empresarial i comercial, ja que els permet de completar el finançament públic amb l’obtenció de recursos econòmics propis mitjançant donacions i venda de productes, fins a la possibilitat de l’endeutament. Una pràctica que agreujarà les diferències entre centres segons el seu entorn social i territorial.

En aquest sentit, planteja un model de gestió en els centres públics de tipus gerencial, jerarquitzat i autoritari, totalment oposat a la gestió democràtica, que reduirà el paper de les estructures de participació i govern del professorat i de les famílies (claustres i consells escolars) a formar part del decorat, alhora que desregularitzarà les actuals condicions de treball del professorat, agreujarà la precarietat laboral de sectors del professorat i individualitza les relacions laborals.

La proposta que fa d’inversió pública en educació, a més de ser del tot insuficient, no prioritza en absolut la inversió en l’ensenyament públic, la qual cosa agreujarà els problemes de massificació a les aules, de manca de professorat per atendre la diversitat de l’alumnat i de manca d’instal·lacions, que pateixen actualment els centres públics.

En definitiva, les mesures que proposa la llei tendeixen a mercantilitzar l’educació al nostre país, prioritzen unes condicions que agreugen la desigualtat entre els centres i entre l’alumnat i suposen un atac a l’ensenyament públic, que és l’únic que pot garantir la igualtat d’oportunitats i el dret a una educació pública, laica i de qualitat per a tothom, sigui quin sigui el seu nivell social, econòmic i cultural.

EXIGIM LA RETIRADA D’AQUESTA LLEI

Per adherir-se al manifest i veure el llistat d’adhesions, aneu al web:

www.novolemaquestallei.cat

*Més informació a: No a la Llei d'Educació Catalana

Contra la directiva de la UE sobre la jornada laboral de fins a 65 hores

El Comitè Confederal de la CGT reunit en Plenària Confederal, davant l’aprovació per part dels ministres de Treball de la Unió Europea (UE) de la directiva sobre ampliació de la jornada laboral setmanal fins a les 65 hores, manifesta:

1. L’oposició frontal de la CGT a aquesta mesura que pretén acabar amb els fruits obtinguts per les lluites i reivindicacions de la classe treballadora durant els últims 300 anys i que, al començament del segle XX, va dur a la conquesta i regulació de les 40 hores setmanals de treball.

2. Aquesta agressió suposa un atac gravíssim a les condicions laborals del conjunt de la classe treballadora i una regressió de la societat que ens condueïx a situacions pròpies del segle XIX.

3. Aquesta directiva atenta directament contra la possibilitat de conciliació de la vida familiar i laboral.

4. L’aprovació d’aquesta directiva permet generar els mecanismes necessaris perquè la patronal pugui eliminar els Convenis i drets laborals Col·lectius, de tal manera que siguin els treballadors i treballadores, de manera individualitzada, qui negociïn les seves pròpies condicions de treball partint de la base de la més absoluta indefensió.

5. Des de la CGT seguim reivindicant la jornada laboral de 35 hores setmanals com iniciativa que condueixi cap a mesures de repartiment de la riquesa i del treball amb un horitzó final de justícia social.

6. Com a Comitè Confederal de la CGT fem una crida efectiva al conjunt de la classe treballadora, a les seves organitzacions i a la Societat, per a confluir en la lluita i la mobilització contra aquesta directiva i qualsevol altra mesura similar de la UE que demostri estar al servei de les multinacionals i el capital.

7. El conjunt de la CGT treballarà amb tota la seva capacitat per a oposar-se a aquesta directiva incloent la possibilitat d’una convocatòria de Vaga General si així es considerés necessari.

Comitè Confederal de la Confederació General del Treball de Catalunya

Juny de 2008

Ni de conya!

Li donarem (ens donarem) una oportunitat?

Continuarà...

I mentrestant...

I nosaltres... on som?

"Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?
A vosaltres ho pregunto
que sou amics, i que sou molts.
Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?" (1)



Sí, sí, ja em conec la història: "Que no s'hagués ficat en problemes, si hom no es fica en problemes no li passa res"



"Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu. Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar" (2)



Fa aproximadament 2 anys i mig va morir Rosa Lee Parks. Rosa es va negar a abandonar el seu seient a l'autobús perquè havia pagat el bitllet com els altres passatgers que no eren negres, això la va convertir en una "heroïna". Calen herois per a moure la història? Jo crec que no. És el Zeitgeist el que mou la història, però, mentre la majoria de persones diem que som socialistes, comunistes, anarquistes, republicans, etc. i no fem res de significatiu, hi ha persones que, per molts diferents motius (hauríem d'entrar a una anàlisi psicològica), surten al carrer i donen la cara, s'hi enfronten, reben els pals, a vegades fins i tot moren i són màrtirs; aquestes persones són els que fan esclatar de tant en tant aquells moviments populars que canvien la història, que fan que ja no siguem els esclaus de Grècia i de Roma o els remences de l'època feudal.

Tanmateix, que m'heu de dir? Seguirem callats? Portem ja massa temps fent-ho. El nostre silenci ens fa còmplices. La nostra complicitat ens fa botxins. Al final tots nosaltres som els nostres propis botxins.

Només volia fer-vos saber que, a part dels partits del Barça, els llibres de poemes i les simfonies de Beethoven, al món hi passen d'altres coses. Crec que aquesta és una de les importants. Aquesta vegada tampoc hi penses fer res?

Diuen que un tal Godin va dir tal cosa: "Els pastors seran tirans mentre les ovelles siguin imbècils", i així ens va a tots plegats.

(1) Lluís Llach
(2) Martin Niemöller

De l'àlbum de fotografies de Jordi Salvia




"Que fácil es protestar por la bomba que cayó
a mil kilómetros del ropero y del refrigerador
que fácil es escribir algo que invite a la acción
contra tiranos, contra asesinos
contra la cruz o el poder divino
siempre al alcance de la vidriera y el comedor"

(Silvio Rodríguez, Canción en harapos, Causas y Azares, 1986)

Eleccions, votar o abstenir-s'hi

Mireu, cadascú ja és grandet per saber el que ha de fer a aquesta vida, jo no us diré si heu de votar a les properes eleccions o abstenir-vos-hi. No fa massa temps un bon amic meu (com a mínim pel que a mi em correspon) em deia el següent en un comentari a un article al meu bloc en castellà que no va veure mai la llum en aquest bloc en català (i que us recomano molt que llegiu dons està molt relacionat amb el d'avui i és curtet):

...Muy cierto que la llamada izquierda tiene multitud de problemas pero esa obligación moral, legal según en que lugares, de votar, no puedo evitar que me resulta simplista, impositiva y autocomplaciente..

La qüestió és que, tot i ser massa tard (ja hauria d'estar dormint a hores d'ara), m'he trobat amb una fotografia a Flickr, d'una companya xilena que m'ha cridat molt l'atenció i us la vull deixar aquí. I després que cadascú en tregui les conclusions que més li hi satisfacin, perquè com ja he dit, ja som prou grandets en aquesta vida i, d'alguns, ja hi hem fet un bon tros de camí:



En tot cas, jo votaré, gairebé sempre ho faig, però no buscant pas el "vot útil"; el més inútil dels vots és el vot útil perquè sempre perpetua els mateixos en el poder i permet les majories absolutes, ja que votes -que potser és de les poques coses que et deixen "fer lliurement" i de les poques que la democràcia liberal et permet dur a terme que puguin tenir, tal vegada, una mica de transcendència política- fes-ho bé. Sé que tinc contradiccions, sóc humà i jo tornaré a "exercir el meu dret a vot".

• Fotografia de: eme é ele á
• Més fotografies d'eme é ele á (Us recomano molt que hi feu una ullada. Són fotografies de denúncia d'una qualitat artística molt bona)

Carta contra la invasió a l'Iraq

La Plataforma Aturem la Guerra que va néixer arran de la guerra contra l'Iraq, que arreplega un munt d'organitzacions sindicals, polítiques, socials, professionals, eclesiàstiques, institucionals, veïnals, universitats, etc. i que no és pas morta sinó ben bé al contrari cada dia és més activa, ha fet circular una carta amb l'objectiu de difondre-la perquè sigui signada pel nombre major possible de persones i col·lectius per tal d'unir esforços per intentar aturar la invasió contra l'Iraq ara per part de les tropes turques.

Per col·laborar-hi i facilitar-vos la feina, he obert un document amb la carta a Google Docs, i que només has d'obrir, afegir les teves dades (Nom i cognoms, ocupació i, si és el cas, organització a la que pertanys) i donar-li a l'opció de "Guardar" i jo ja m'encarregaré de fer-ho arribar.

El document el pots trobar aquí: http://docs.google.com/Doc?id=dd7drtx3_4g3tkfs

A continuació us poso una còpia de la carta:

¡Paremos un ataque turco contra Irak!

El parlamento turco ha aprobado un decreto autorizando la entrada del ejército turco en Irak.

Esta decisión amenaza con intensificar el conflicto existente en la región, creando el riesgo de una agudización de la guerra civil en el Norte de Irak. Un invasión producirá miseria y muerte para cientos de miles de personas.

Bajo el pretexto de un ataque con mina en que murieron 13 soldados turcos, el ejército turco ya ha comenzado llevar a cabo operaciones militares masivas en el Sureste de Turquía. Informes señalan que estas acciones han golpeado a pueblos civiles en el Norte de Irak.

Además, en los últimos 18 meses el "estado en la sombra" turco ha realizado una serie de provocaciones para allanar el campo para este ataque. Han muerto muchos civiles, la mayoría kurdos, entre ellos muchos niños –cuyas muertes son atribuidas al PKK (Partido de los Trabajadores del Kurdistán). En un caso bien conocido, miembros de las fuerzas de seguridad han sido descubiertos con las manos en la masa colocando bombas.

La elección reciente de 20 diputados kurdos independientes al parlamento turco dio la esperanza de una solución pacífica al problema kurdo en Turquía. Un ataque contra Irak aplastará esta esperanza y traerá muerte y destrucción al pueblo kurdo en Turquía también.

Una incursión turca supondrá otro paso en el camino hacia el caos y la destrucción creado por la decisión de Bush y Blair de invadir a Irak.

Hacemos un llamamiento al movimiento antiguerra en todo el mundo para que se oponga a esta intensificación de la guerra en Irak.

¡No a una invasión turca de Irak! ¡Fuera todas las tropas de Irak!

Firma la declaración; preséntala a tu grupo antiguerra

(Por favor, escribe tu ocupación y la organización antiguerra, antiglobalización o de otro tipo en que participas)

Envía las firmas a:

declaration@stopincursion.net

Página web:

www.stopincursion.net

Información:

Turkan Uzun

turkanuzun@yahoo.com

Firmantes:

A título personal: (en orden alfabético)

Necati ABAY (periodista)

Inci AKDENIZ (Asociación de Jubilados)

Kadir AKIN (Partido de la Democracia Socialista -SDP)

Ahmet ARGUN (Sindicato de la Enseñanza -Egitim Sen)

Mustafa C. ARSLAN (arqueólogo, los Verdes)
Metin AYCICEK (periodista, escritor)

Ummuhan Kursun BAHAR (Asociación de Profesionales -TMMOB)

Imam BAKIR

Dr. Metin BAKKALCI

Fikret BASKAYA (presidente de la Fundación Foro para el Oriente Medio –Universidad Libre)

Celal BASLANGIC (periodista)

Ayse BATUMLU (abogada, Iniciativa por la Paz, Partido de la Democracia Socialista –SDP)

Kubilay BECERIK (ingeniero eléctrico)

Ayse BERKTAY (Iniciativa por la Paz)

Gülay BULUT (psicóloga)

Murat CAKIR (columnista)

Mukaddes Erdogdu CELIK (periodista, escritora)

Osman CEN (científico)

Turan CENGIZ (Asociación Pro Derechos Humanos)

Belgin CETINKAYA (Partido del Trabajo -EMEP)

Sertug CICEK (investigador, Campaña de Candidatura Común)

Nurettin DEMIRTAS (co-vicepresidente del Partido de la Sociedad Democrática –DTP)

Hasan DERMAN (Asociación Pro Derechos Humanos)

Aysegul DEVECIOGLU (escritora, PEN)

Hatip DICLE (exdiputado del prohibido Partido de la Democracia Popular –HADEP)

Ali DINSEVER (abogado, Asociación Pro Derechos Humanos)

Ergin DOGRU (Iniciativa de Alivio Democrático)

Ibrahim ERDOGAN (Representante Sindical en la Enseñanza -Egitim-Sen)

Naile EROGLUER (Federación de Asociaciones de Alivio)

Dr. Cumhur ERSOY (Asociación Médica)

Velat ERTUGRUL (Representante Sindical de Empleados de Oficinas –BES)

Ozgur Sevgi GORGAL (El Otro Centro Cultural)

Jordi GOMARA i PÉREZ (Funcionario en excedencia) (Confederació General del Treball-CGT)

Selami GUREL (escritor)

Aysen HADIMOGLU (Asociación de Profesionales -TMMOB)

Selma IRMAK (co-vicepresidente del Partido de la Sociedad Democrática –DTP)

Tayfun ISCI (escritor)

©onso/JAFE® (escritor de blog)

Murat KANATLI (Partido del Chipre Nuevo)

Hasan Basri KARABEY (editor)

Sinan KARA (periodista)

Hidir KALAY (pedagogo social)

Taylan KOC ( conferenciante universitario)

Filiz KOCALI (presidente del Partido para la Democracia Socialista –SDP)

Evide KOCER (escritora)

Delil KARAKOCAN (periodista, escritora)

Filiz KARAKUS (feminista, activista por los derechos humanos)

Eren KESKIN (abogadoa, activista por los derechos humanos)

Doctor Nevin KUCUKCALLI

Ertugrul KURKCU (periodista, Movimiento Socialista de Trabajo –SEH)

Mustafa MAYDA (miembro del Comité Nacional del Sindicato de Vidrio y Cerámica)

Ali Kerim MUTLU (Asociación de Profesionales TMMOB)

Banu OZTURK ( conferenciante universitaria)

Hakan OZTURK (Partido del Movimiento de Trabajo)

Gulseren PUSATLIOGLU (Partido de la Democracia Socialista –SDP)

Nevay SAMER (Grupo por la Paz)

Mustafa SARIKAYA (asesor a los co-presidentes del Partido de la Sociedad Democrática –DTP)

Sungur SAVRAN (escritor, Iniciativa para el Partido Revolucionario de los Trabajadores –DIP)

Salih Mahir SAYIN (Partido Democrático Socialista –SDP)

Ali SAYSEL (profesor universitario)

Macide SIMSEK (Partido de la Libertad y la Solidaridad –ODP)

Asmin SINGEZ (dramaturgoa)

Erdal SOYLEMEZ (ex vicepresidente del prohibido Partido de la Democracia Popular -HADEP)

Hakan TAHMAZ (Partido de la Libertad y la Solidaridad –ODP)

Mehmet TARHAN (objetor de conciencia)

Ozan TELLI (poeta)

Salim TURGUT (periodista)

Attila TUYGAN (redactor, Belge Publishing House)

Turkan UZUN (redactora, Antikapitalist)

Erdal YILDIRIM (Asociación de Cultura Pir Sultan Abdal)

Tuncay YILMAZ (Plataforma por las Libertades Sociales –TOP)

Leman YURTSEVER (activista por los derechos humanos)

Trenquem el bloqueig a Gaza

Lluita internacionalista m'ha fet arribar aquesta informació per si podia publicar-la al meu bloc:

Palestina Trenquem el bloqueig a Gaza!

Des del gener de 2006 Israel, els EUA, la UE, l’ONU i Rússia imposen un bloqueig ferotge sobre els territoris palestins que ha generat un nivell de misèria desconegut fins ara a Gaza, un càstig col·lectiu imposat perquè el resultat d’unes eleccions netes no era el que desitjaven les grans potències. El bloqueig utilitza la fam com a arma de guerra, mentre Israel no deixa de bombardejar i colpejar els palestins. Sota el pretext que cal aturar un govern islamista i terrorista, s’està ofegant tot un poble per fer-lo renunciar a la lluita contra una ocupació que no s’atura. Les accions militaris israelianes sobre Gaza son diàries, amb desenes de morts, sovint silenciades per la premsa i la perspectiva d'una intervenció militar israeliana a gran escala segueix sobre la taula. Mentre, el bloqueig internacional sembra la franja de misèria i desesperació. El 85% de les poques indústries i tallers que quedaven a Gaza han hagut de tancar per manca de matèries primeres i es calcula que 70.000 treballadors han estat acomiadats des de juny. El preu del menjar a la franja s'ha disparat Gaza s'ha convertit en una gran presó. El pas de Rafah, a la frontera amb Egipto i sota control internacional, porta tres mesos tancat i barrat: no hi ha excepcions, ni pels malalts que necessiten un tractament urgent. Hem de reaccionar i donar un nou impuls a la solidaritat amb el poble palestí, en primer lloc per acabar amb un bloqueig genocida, del qual participa el govern espanyol. Trenquem el bloqueig polític i econòmic a Gaza! Tot el suport a les organitzacions dels treballadors palestins! >> Carta de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins >> Recollida de signatures >> Trenquem el silenci >> Sense excuses: Lluitem contra el bloqueig a Gaza

Enllaços relacionats:

• Carta de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins
• El primer de maig a Palestina

Fotografia de: Si podemos, la resistencia pacífica del consumidor

Carta de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins

Gaza Carta de la Unión Independiente de Comités de Trabajadores Palestinos

7 de octubre de 2007 A todos nuestros amigos en el Estado Español Camaradas de las Federaciones Obreras Camaradas de la izquierda del estado español Amigos en los movimientos de solidaridad Saludos obreros a todos, Escribimos esta carta cuando el pueblo Palestino atraviesa las circunstancias políticas y de seguridad más peligrosas. De hecho, el peor momento en la historia de Palestina. Israel está imponiendo un asedio injusto e injustificado sobre los palestinos, que provoca el deterioro de las condiciones de vida a un nivel que afecta todos los detalles de la vida de los palestinos, particularmente de los trabajadores, las mujeres, los niños y los ancianos. A medida que pasan los días, nos vemos incapaces de conseguir el mínimo vital de comida, tratamiento médico, vivienda y educación. A la vez, confiscaciones de tierra, demoliciones de edificios, expansión de asentamientos, el muro de segregación, repetidas incursiones sobre los territorios palestinos, asesinatos y masacres y violación de la libertad de movimientos. Israel se está desentendiendo de sus compromisos e ignorando el derecho legítimo de los palestinos a la libertad y la independencia. Por otra parte, la espiral de violencia de la ocupación ha motivado el aumento de la violencia interna que ha explotado con los últimos enfrentamientos entre facciones palestinas. Sabemos por nuestra experiencia que los trabajadores siempre han estado en la primera línea de la lucha por la liberación social y nacional. Sin embargo, este papel se ve gravemente afectado como resultado de las alarmantes circunstancias generales en el conjunto de Palestina y particularmente en la franja de Gaza. Así, pensamos que es urgente trabajar para la mejora la situación de los obreros y levantar la presión impuesta sobre ellos. Queridos amigos, Os escribimos esta carta pensando en la universalidad de las causas de los trabajadores, y su derecho universal a ejercer sus derechos y jugar su papel. Nos animamos a escribiros por vuestras posiciones avanzadas y el apoyo que en el pasado habéis dado a los trabajadores en Palestina. Os pedimos vuestra solidaridad en estos puntos: Interferir para ayudar a la mejora de la situación de los trabajadores palestinos. Os pedimos que organicéis actividades para presionar sobre la ocupación israelí a levantar el asedio y el embargo impuesto a los palestinos. Interferir, nuestro amigos en todo el mundo, a forzar a la ocupación a respetar las convenciones internacionales y los acuerdos relativos a la ocupación militar y la obligación del ocupante de garantizar a los trabajadores el acceso a su puesto de trabajo y, en consecuencia, proteger su fuente de ingresos como un paso vital para reducir la tensión e el área y respetar los derechos humanos Exigir a Israel que reembolse a los trabajadores de los territorios ocupados las sumas que se recortaron de sus sueldos. Mientras trabajamos para evitar que el pueblo palestino quede sumido en un desastre interno, no dejamos de luchar para conseguir que se garanticen los derechos económicos y sociales de los trabajadores. Vosotros siempre habéis apoyado al pueblo palestino para conseguir sus derechos legítimos de libertad e independencia. Creemos que es el momento para todos los que se preocupan por los derechos humanos a escala global para interferir y forzar a la ocupación ilegal israelí a levantar las sanciones colectivas impuestas sobre los palestinos. Saludos para todos, confiando en vuestro papel para ayudar a los trabajadores palestinos a recuperar su ritmo normal de vida. Trabajadores palestinos. Franja de Gaza. Palestina. Firman este llamamiento: Unión Independiente de Comités de Trabajadores Palestinos Unión General de Trabajadores del Comercio y de los Servicios públicos Unión General de Trabajadores Petroquímicos y del Gas Unión General de Trabajadores de los Servicios de Salud. Sindicato de Trabajadores de Guarderías. Centro par el Desarrollo de Estudios Laborales Centro de Recursos Laborales El Centro para la Democracia y los Derechos de los Trabajadores en Palestina

Enllaços relacionats:

• Trenquem el bloqueig a Gaza
• El primer de maig a Palestina
  

Carta a l’Arquebisbat i a l’Ajuntament de València

A l'Arquebisbat i a l'Ajuntament de València

Davant el greu afront que suposa per a les víctimes del franquisme i les seues famílies, i per a la societat democràtica en general, la construcció a València per part de l'Arquebisbat de l'anomenat cridat "macrosantuari", dedicat a 233 “víctimes innocents de la Santa Croada”, en un terreny públic de quasi 4.000 m2 donat per l'Ajuntament de València, en el lloc més car de la ciutat i valorat en milions d'euros,.

DENUNCIEM el següent:

1º.- No poden considerar-se “innocents” a membres d'una organització que com l'Església Catòlica, es va aliar entre uns altres amb Hitler i el feixisme italià de Mussolini, per a executar un colp d'estat criminal contra el govern legítim de la II República, constituït després d'unes eleccions lliures i democràtiques, que va costar la vida de centenars de milers de persones..

2º.- L' Església Catòlica, una vegada finalitzada la guerra, creà, juntament amb els militars colpistes, tota una indústria de la repressió que va afectar a tots els sectors indefensos de la població: xiquets i xiquetes, persones majors, ferits, malalts, etc, i als demòcrates que havien defensat l'ordre constitucional, la llibertat i la democràcia, posant al servei de la maquinària repressora els seus edificis per a ser habilitats com presons, i creant “ex profeso” ordres religioses d'homes i de dones per a exercir de carcellers/as.

3º.- Entenem que el "macrosantuari" es construeix per a desviar l'atenció de l'immens horror que va ser la repressió del franquisme a València, del que donen testimoniatge les 26.300 persones enterrades en les immenses Fosses Comunes del cementiri (moltes d' elles llançades ni tan sols un taüt), els camps de concentració creats per tots els llocs, els Consells de Guerra Sumaríssims, etc.

Per altra banda, a dia d' avui, després de 30 anys de democràcia, les víctimes del franquisme no han estat rehabilitades, ni jutjats els responsables i col·laboradors del genocidi i de la repressió, i ens trobem per contra que, després de 70 anys d'honors i reconeixements, els religiosos que van donar el colp d'estat han arribat, fins i tot, a ser canonitzats per l'Estat Vaticà, en una clara apologia del feixisme i del colpisme.

Davant aquesta situació,

EXIGIM la paralització immediata dels treballs del "macrosantuari" i la devolució a la ciutat dels terrenys donats per l'Ajuntament de València a l'Arquebisbat, de manera que siguen els esmentats terrenys destinats a equipaments i serveis públics.

Atentament,

Si estàs d'acord amb aquesta carta, per a enviar-la, SIGNA AQUÍ, SI US PLAU

Enviat per: Fòrum per la Memòria del País Valencià, membre de la Federación Estatal de Foros por la Memòria

Fotografia extreta del bloc: Guías turísticas

Lapidació imminent

Mokarrameh Ebrahimi porta 11 anys empresonada a l'Iran.

La seva lapidació pot ser imminent si el president de la Magistratura no intercedeix de seguida per ella. Va ser declarada culpable d'adulteri junt amb Ja'far Kiani, que va ser lapidat fins a morir fa uns dies.

L'execució per lapidació resulta especialment cruel en estar concebuda específicament per augmentar el sofriment de les víctimes.

Les pedres que maten el condemnat s'escullen per la seva mida de manera que causin dolor però no matin la víctima immediatament.

Tu ho pots aturar, firma ja.

Més informació del cas aquí.

Enviat per

Imatge extreta de: Catástrofes y Desastres