El nas i les Parèmies (poema en un sol acte)

Ahir podia semblar qualsevol dia
però no era un dia qualsevol
jo era al llit, la serralada veure no podia
i la serralada no em mirava a mi tampoc
tanmateix si hagués sortit per mirar al fons de la vall
hagués vist al Senyor de la Paremiologia
amb la seva computadora incansable teclejant
clink, clonk, clink, clonk ("la màquina és una combinació de peces....")
però si intentava aixecar-me no podia, m'estava marejant
per això ho vaig deixar per avui
i avui ja gairebé sanat el sabria millor homenatjar
res de fer-li una cançó com a en Brossa
el meu refredat no em deixa fer millor cosa
li faig aquest petit poema i així mato un mica la pena
Oh! Senyor de la Vall que en nits solitàries jo et buscava
i entre les ombres no t'encertava però a internet t'hi trobava
En Víctor Pàmies de Vallromanes
paremiològicament caminant entre humans,
ros, alt, prim, una mica nassut, tenaç i tossut
ja has arribat a les tres-centes-mil
i ens amenaces d'arribar fins el milió
doncs déu et guardi la vista, el nas i l'acordió (no té sentit però rima)
si als darrers temps hi hagut quelcom important per la nostra llengua
ha estat que a en Víctor Pàmies no se li acabés la llenya
Jo continuaré mirant per la barana de la meva propietat
i tu continuaràs escrivint parèmies bé de dia o cap al tard
i avui el meu gos sí borda, que també et vol felicitar

Publicitat "spam" a Blogger

Ahir un company em va assabentar que al meu bloc hi sortia publicitat quan hi accedia, i és veritat, hi surt publicitat entremig dels motors d'estadístiques del meu bloc; exactament entre Webstats Motigo i Ecoestadistica i quan no n'apareix en aquell lloc s'obre una finestra nova al navegador amb publicitat; una finestra emergent. Ahir vaig estar una bona estona mirant els codis de la pàgina i dels elements que tinc afegits a la barra lateral del meu bloc però no vaig saber trobar el problema. Vaig consultar les ajudes de blogger però tampoc n'hi donen massa informació. Vaig fer una recerca amb google per a veure quines solucions havien adoptat les persones a les qui els passava el mateix que a mi, però tampoc vaig trobar-n'hi cap solució.

Al final vaig entrar a la pàgina del company Víctor Pàmies, que sé que és molt curós amb aquestes coses, i vaig poder comprovar que ell encara tenia més motors d'estadístiques al seu bloc però a ell no li surt mai cap tipus de publicitat. He comprovat que entrant en blocs d'altres persones associades a blogger també s'obre una nova finestra emergent. En tot cas, el que vaig fer és seguir l'exemple de Víctor Pàmies i modificar la configuració dels motors d'estadístiques de la meva pàgina, de tal manera que vaig posar les estadístiques de StatCounter i Ecoestadistica per a consulta privada només i vaig deixar Webstats Motigo com a consulta oberta; que a més crec que aquest últim no es pot posar en privat.

Vaig estar provant anit, després de modificar les configuracions, i no vaig veure que s'obrís cap finestra emergent ni que sortís cap mena de publicitat al meu bloc, però avui de nou torno a comprovar que o bé s'obre una finestra emergent o bé apareix publicitat al meu bloc. Ara si que ho tinc bé de nou. M'agradaria saber quin és el motor d'estadística que dóna aquests problemes, perquè, repeteixo, en Víctor al seu Raons que rimen té els mateixos motors que jo i encara més però al seu bloc no li passa això.

En fi, si algú em llegiu, per un casual d'aquells de la vida, i sabeu de què va el problema i teniu temps i ganes d'explicar-m'ho els vostres comentaris seran molt ben rebuts.

Salutacions companyes i companys
_________

PD. Ara bé, em sembla vergonyós del tot si és que alguna d'aquestes empreses, ja ben bé conegudes i antigues (suposadament amb un cert prestigi), que faciliten els motors d'estadístiques per les nostres pàgines aprofita aquest fet per a posar-t'hi spam, com ho és el fet que hi surti publicitat no desitjada. Però clar, de les empreses mai no pots refiar-te, ja ho sabem, "van a saco", el seu objectiu final és treure "pasta" com sigui, i moltes vegades no tenen cap escrúpul. O serà al final que el problema el causa el propi blogger?

• Fotografia extreta de: >> IT Security Zone <<

I encara més sobre l'aigua... què fa el nostre ajuntament?... què fa el nostre govern?

Aquests darrers dies ha plogut amb ganes sobre Vallromanes; bé, de fet sobre tot el territori català. Sortia del poble quan arribant a la riera, abans de creuar-la, vaig advertir la quantitat enorme d'aigua que hi passava la qual arriba després a la riera de Mogent, d'aquesta al riu Besós -segons tinc entès- i a pocs quilòmetres acaba perdent-se en el mar. Llavors vaig pensar, què fa el nostre ajuntament per evitar que tota aquesta aigua que passa pel nostre municipi no tingui més destí que el mar en una època que ens diuen que és d'escassesa? Doncs ja ho diré, absolutament res. És increïble que després de tot el temps, diners, etc. que s'ha malbaratat en tantes coses, especialment en un creixement no massa sostenible, ni organitzat. ni planificat, ni massa estètic a vegades de la vila, no s'hagi invertit en construir dipòsits que recullin l'aigua pluvial per ser després reutilitzada al municipi? Però això mateix que passa al nostre municipi, passa a tots els del costat, a tota la comarca i, en general, a tota Catalunya.

Des del govern català, des de l'espanyol, des dels mitjans de comunicació, etc., se'ns bombardeja constantment amb l'escassesa d'aigua, que potser no és tan real, que potser no es deguda als factors que ens hi volen fer creure, que potser té d'altres solucions, però que és l'excusa perfecta per pujar-nos encara més els rebuts de consum i per construir transvasaments caríssims, absurds i agressius, producte d'idees obsoletes i caduques en quant a planificació dels béns naturals, trencant a la llarga presumiblement l'equilibri ecològic del territori i enriquint a les companyies subministradores com Agbar, darrere de la qual ens trobem al gegant especulador i manipulador de La Caixa (Parlem?) que viuen a costa de la gent amb superàvits multimilionaris i, que, a sobre, pretenen que el cost d'aquest transvasament que anirà destinat principalment no a proveir d'aigua "de boca" realment sinó a interessos industrials i comercials, turístics i especulatius de tota mena, redundi en els ja cars de per se rebuts de l'aigua que paguem entre tots nosaltres.

Per a més informació: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1820

• Fotografia 1 de Jordi Gomara. Sequera. Mural de Castilla Comunera. Madrid, 23 de gener de 2008
  
• Fotografia 2 de Víctor Pàmies. Passeig per Vallromanes 012. Mural de fotografies de Vallromanes

Un nou recurs lingüístic revolucionari 'on-line'

Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu bloc sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys



Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blocs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com

A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.

És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.

Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.

Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet (una obra també única i d'un valor inqüestionable; us aconsello que la feu servir), d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu bloc Raons que rimen

Enllaços:

• Paremiologia catalana: http://refranys.com
• Vocabulari de paremiologia: http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia/
• Enciclopèdia paremiològica: http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/

Fotografia: Víctor Pàmies entrevistat a una presentació a la Casa de la Generalitat de Perpinyà (Catalunya Nord)

De veritat que no ho entenc

(Ir a la versión en castellano)

Encara intento comprendre quan, com i per què he arribat aquí
a aquest somni tan estrany on no trobo els límits,
els confins del meu propi pensament... del meu jo.
Em sento absorbit cap a la meva pròpia inintel·ligibilitat com a persona,
com a ens socialment individual que em formalitza,
que m'hi situa en el laberint de les ombres externes
i de les meves pròpies entitats etèriament energètiques i vitals
no sé si ara introspectives o universalment siderals,
perquè desconec del tot si sóc aquí o més lluny,
formant part d'una abstracció unívoca o d'un complex
(que ve a ser el mateix)
que em transporta extraorgànicament a una unitat atemporal,
clara i distinta, on la meva pròpia consciència de ser pot ser
no res més que la incomprensibilitat d'entendre l'ens universal,
el tot, allò platònicament ideogràfic o la matèria,
l'abstracció física de la metafísica de l'ésser.
No sé si visc en un solipsisme o en un soliloqui,
o és que m'estic tornant boig, o potser visc en un altre locus,
ja que, a saber, pot haver-hi un locus de control intern
o bé un locus de control extern o la combinació d'ambdós,
aquesta és una afirmació plausiblement vertadera,
i ara no sé si m'estan externant o internant;
gens més lluny de la meva comprensió
car perceptiblement no puc afirmar res concret.
Allò sensitiu ens pot portar a engany,
tal així ho estic comprenent tot de tal manera
i tot just valorar que sóc una consciència conscient de ser.
Però és impulsivament necessari saber que hi ha alguna inequivocabilitat,
i quelcom que tangiblement pot ésser aprehensible.
Però estic aquí mirant la lluna i observant més enllà
de la barana que confina la meva propietat immobiliària
i no veig res més que les llums del meu poble
i el contorn de la serralada que m'allunya del mar
i que em situa en un entorn desterrat de les aigües primigèniques
o primeres, maternalment uterines i originàries.
I ara no veig ni tan sols les ombres dels habitants,
no sé ni tan sols si hi existeixen, fins i tot el meu gos no lladra
i de casa meva i de la vall només hi sorgeix el silenci,
un silenci aclaparador i pesat, una mica buit també,
així és el silenci... buit i llunyà.
No hi puc veure si Victor Pàmies treballa refranys a la seva computadora.
Tot això se'm fa massa estrany i,
per tal motiu, m'encenc una cigarreta i m'encancero una mica més.
Tant s'hi fa, segur que demà o passat o la setmana vinent serà un altre dia.

Jordi Gomara. Vallromanes, 10 d'abril de 2008. Temps de neus

Fotografia: Art i soledat. Jordi Gomara. Vallromanes, 19 de gener de 2007