Sense senyal

Com a l'època dels bàrbars, Francisco Camps, com els grans dictadors de la història, tanca la boca als mitjans de comunicació. Mostreu el vostre rebuig: #sensesenyal

JO TAMBÉ VULL VOTAR!!!

JO TAMBÉ VULL VOTAR, i tu?

Pots adherir-te a la campanya AQUÍ

Una imatge val més que mil paraules...

... tanmateix, jo he dit això aquí:

És un cop d'estat en tota regla, com no es pot permetre que la població es pronunciï? Llavors què és la democràcia? Sembla que TV de Catalunya és favorable als colpistes militars pels comentaris que hi fan i per la forma de cobrir la notícia durant aquests dies, recolzen un cop militar abans que una consulta popular, en democràcia la decisió recau en el poble no en els militars. Però ja coneixem de sobres a aquests socioconvergents.

S'ha imposat la 'democràcia', el poder de les armes ha parlat; tenen por que el poble s'hi pronunciï?

Ja coneixem prou bé els periodistes; són el quart poder

Imatge extreta de: http://www.flickr.com/photos/breve gràcies a Jordi Salvia per un comentari a twitter

Oh, perdó SR. PERIODISTA! li he pegat per equivocació!

Generalment els guardians dels poderosos foten hòsties a tort i a dret molt sovint, però tal fet no té un ressò mediàtic comparable al d'aquesta vegada. Quan un programa tan mediocre i acrític com Hora Q, dirigit per la "pija" Helena García Melero, que es dedica a entrevistar a poderosos presidents de multinacionals com si fossin bona gent i grans herois, posa el crit en el cel durant més de dos dies per les agressions comeses per la policia al carrer, només hi ha un rerefons: han agredit també a periodistes. Això fa remoure els fonaments de la aburgesada societat catalana: han pegat als nostres periodistes!

Llegeixo articles en blocs i d'altres mitjans, el problema no és que la policia siguin uns violents incívics i armats que van fotent cops de porra per tot arreu, no, el problema és que han pegat a la gent equivocada, els altres (que són els que fan avançar la societat amb la seva lluita al carrer) que els fotin, però que no toquin els periodistes. Sento vergonya de la meva societat catalanament aburgesada: el primer dia que vaig veure que l'actitud incontrolada d'aquells que tenen més músculs que cervell per fi havia provocat alerta social, vaig pensar "ja era hora que la gent comenci a sensibilitzar-se una mica", però no, tot era perquè havia agressions a periodistes. Els periodistes sempre callen, són els altres gossos del poder, però quan els toquen protesten. I la gent som tan imbècils que només protestem quan protesten els periodistes, i callem quan ells callen. És evident que són el quart poder.

Fotografia: Hi som al teu servei. Jordi Gomara, Barcelona, 3 d'abril de 2008

Ventdelplà no vol pisos als camps de cols

Vallromanes vs. Ventdelplà, o com la realitat supera la ficció (Article només per a "assabentats")

L'article del dia

Quan el desvergonyiment arriba a extrems inimaginables:

Israel pide a los Palestinos que les devuelvan las bombas que no explotaron en los bombardeos de Gaza

Ofensiva imperial internàutica

És vergonyós veure durant el dia d'avui com van desapareixent i apareixent de tant en tant els vídeos que tenim penjats als nostres blogs. Això és conseqüència de la neteja que està fent Google dins de YouTube perquè l'imperi econòmic recolzat per l'imperi polític, que està al servei de l'econòmic i financer, els obliga a treure aquells vídeos que portin música de la Warner Bros. (segons informacions que he rebut a Facebook, i aviso que no he pogut contrastar aquestes informacions*) Però en tot cas, tot apunta a que això serà una constant a partir d'ara, fins que algun dia parem els peus al totalitarisme regnant. Si us plau, que estem al segle XXI, prou de manipular els continguts de la xarxa! No a la censura a internet! Serà que sempre callarem com un ramat domesticat!

Mira, ja que parlem de dictadura, us deixo un parell d'enllaços a dos articles que m'han agradat força:

• D3M i Askatasuna
  
• Diatriba contra els claudicants

Imatge extreta de: http://velsas.com/catalog/product_info.php?products_id=404&osCsid=c63sa53k34hqfr6r0rv68nbln6

_______________________________

*Sobre la veracitat d'aquestes informacions, m'agradaria que algú, si és que en té millors dades, en fes algun aclariment, ja que no m'agrada donar informacions errònies

Zapatero o el pacifista que venia armament

Espanya es troba entre els 10 principals exportadors d'armes per a la guerra; afirmen alguns que en el 8è lloc. Rodríguez Zapatero inventa el concepte d'Aliança de Civilitzacions, retira les tropes de l'Iraq després d'accedir al càrrec de president del govern de l'estat espanyol com a promesa electoral i a causa de les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra, però manté les tropes a l'Afganistan. En un programa de televisió, davant les insistents i encertades preguntes d'un convidat al programa, declara que l'armament que l'estat espanyol fabrica i exporta a Israel no ha estat utilitzat per la massacre de Gaza. Recordem les paraules de l'expresident Aznar: "Puedo asegurar que existen armas de destrucción masiva en Irak" i les comparem amb aquestes de Zapatero, i que podeu escoltar clarament en el breu vídeo que encapçala aquest article: "Estoy seguro que el armamento que nosotros hemos vendido a Israel no se ha utilizado para eso", i ens adonem que els polítics, si més no aquells de major importància, estan fets amb el mateix motllo. Si per aquell senyor de mal record assegurar l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq es basava en fets no provats i al final va resultar ser una mentida descarada, assegurar que, de l'armament que posseeix, Israel no va utilitzar aquell que compra de l'estat espanyol és simplement una presa de pèl de grans dimensions. Ens prenen per imbècils de nou i per enèsima vegada? Polítics... NO SOU NECESSARIS !

I com em va de perles, us deixo la lletra d'aquesta cançó a continuació, i al final hi trobareu l'enllaç per a poder escoltar-la, si us ve de gust:


PAMFLET

Corre la sang en Bagdad,
en Beirut, en la franja de Gaza
i en Afganistan.
Moren civils en Txetxènia,
Ruanda, Xiapas
i en altres indrets del “tercer món”
que costa ubicar en el mapa
amb els ulls embenats.

Fins a quin punt és moral
que els països més rics
del planeta traguen profit
dels conflictes armats;
que la guerra supose
un negoci dels més
lucratius per al G8,
que exporta el 80%
de les armes del món?

La indiferència és un crim
que es perpetra quotidianament
contra la humanitat.
Sense compassió

desviem la mirada impol•luta
cap a un altre costat,
amb el cor en un puny,

fingint que no som responsables,
que no som conscients.

Quin és el nostre paper?
Què podem fer nosaltres
per cloure el “mercat
de la mort”?

Hem de prendre partit,
no n’hi ha prou amb girar-nos
d’esquenes i fer com si res
no estiguera passant.
Som hereus d’una amarga esperança,
una escletxa de llum.

Lletra i música: Pau Alabajos


*** Per a escoltar la cançó Pamflet heu d'anar a:

• Pàgina de Pau Alabajos en Myspace Music

*** També us deixo l'enllaça al seu blog:

• Pau Alabajos TEORIA DEL CAOS
  

Obama o el rentat de cervell político-periodístic internacional

La multinacional IKEA també adora Obama

Després de la posta en escena premeditada i multimilionària del xou mediàtic d'ahir, d'avui i de no sé quants dies més que durarà, llegir alguna cosa tan sensata com això val simplement la pena (us aconsello seguir l'enllaç subjacent):

Tot plegat és excessiu, embafador, reiteratiu. Obama és el president d’Estats Units, però també l’home que ens ha de salvar, el messianisme del nou mil·lenni i, segons diuen, una nova forma de fer política. Prou d’Obama. Prou de prendre’ns per retardats. Prou d’aquest discurs de tant baix nivell, però proper, del Yes We Can. Prou... (Gràcies amic Elliot pel resum)

Per finalitzar, hi afegeixo:

• Sabíem que els polítics i els periodistes eren "diferents" -per ser "educat" i que em disculpin aquells que em són amics :-) - però no podia imaginar-me fins a quin nivell!
• Una persona que agrada a tothom (inclosos els dolents, redolents i recontradolents de la pel·lícula) és clar que no ens ha de salvar de res! El tema comença a desprendre massa mala olor, i a mi ja me cansa. Gairebé prefereixo que parlin de La Roja.
  

I, per acabar, hi deixo una perla més del post que recomano anteriorment:

L'únic que volem és que algú ens tregui els radars de l'entrada de Barcelona. Prou de la tàctica de la cortina de fum:

___________________________________________

Fotografia de: Daquellamanera. Amb l'etiqueta Obama: http://www.flickr.com/photos/daquellamanera/tags/obama

Articles relacionats i recomanats:

• Obama o la cortina de fum
• Estrès d'Obama

ACTUALITZACIÓ 1: No us perdeu aquest magistral post tampoc (ull! no apliqueu el traductor automàtic d'aquest blog per llegir-lo en altres idiomes diferents del català ja que l'article està escrit en espanyol):

• Hambre de victorias

Ho puc dir més alt però no més clar!

Com diria el meu conciutadà il·lustre Víctor Pàmies, i d'altres, ho puc dir més alt i més fort, però no més clar: Si un personatge tan malèfic i nociu com George Bush diu que el sistema capitalista, el lliure comerç i l'economia de mercat (tot va en el mateix paquet) és el millor sistema que la humanitat ha pogut conèixer i el que ens ha aportat més benestar i felicitat en les darreres dècades, per força, per lògica (no cal haver-ne estudiat massa) ha d'ésser el pitjor sistema dels tots els coneguts i els desconeguts fins ara. No vull dir avui res més al respecte, la majoria dels que no som Bush hem patit les conseqüències nefastes d'aquest sistema i no val refundar-lo ni apedaçar-lo. Tots sabem que una carretera quan té esvorancs, tard o d'hora cal refer-la, asfaltar-la tota sencera de nou; apedaçar-la dóna resultat per un cert temps només. Les ganes d'adormir-se i no tornar a despertar amb aquest malson, les ganes de poder tornar a les aigües maternals estan present en milions de persones avui dia.

Imatge: El agua: Elemento de purificación, y fuente de vida

Yes, we can!

Soy, un esclavo del trabajo,
¿que es lo que puedo hacer?
Desde pequeño me educaron,
A ser sumiso, a obedecer,
A ser un hombre de provecho,
Sin derecho y sin saber,
Una marioneta al servicio del poder.

Mis manos son de los bancos,
Mi alma de la iglesia,
Mi dignidad esta por los suelos,
Y mi vida sigue en la miseria.

Y si el pueblo quiere despertar,
El estado nos ofrece pan y circo a reventar.

Pasas la vida trabajando,
Sin tiempo para pensar,
Y el poco que nos dejan,
Lo intentan rellenar,
Con basura televisiva,
Toros, fútbol, drogadiccion,
Falsantes lee futuros y revistas del corazon.

¡dormidos, dormidos!
Asi nos quiere ver el sistema,
¡sumidos, sumidos!
En lo mas hondo de la caverna.

Asi no puedo continuar,
¡despierta!
Mi mente enferma y a punto de estallar,
Solo quiero despertar,
¡despierta!
La ignorancia va devorando mi inteligencia.
Soy el reflejo de tu espejo,
Es a ti, no mires atras,
Soy esa tristeza,
Que esta en tu falsa felicidad,
Soy la duda que golpea,
Tu cerebro sin parar,
Soy la pesadilla,
Que aterroriza tu bienestar.

Mi sangre es de la patria,
Mi dueño un empresario,
Mi libertad solo es un voto,
Y mi dios el gran hermano.

Y si el pueblo quiere despertar,
El estado nos ofrece pan y circo a reventar.

Pero algun dia tiene que cambiar,
Entonces compañero,
Que esta cancion te haga despertar,
Pero algun dia tiene que cambiar,
Entonces compañera a que esperas para luchar.

Y ahora el pueblo pide libertad,
La funcion ha comenzado,
Y en la arena ahora tu estas.
Y ahora el pueblo pide libertad,
Descubriendo las infamias,
De esta falsa democracia.

Cançó: Pan y circo. Grup: Los muertos de Cristo

Fotografia 1: McCain vs. Obama, ¿Y la gasolina qué?
Fotografia 2: Los muertos de Cristo en concert

Llei de vida (avui a twitter). No tinc pas ganes de desenvolupar un article

itaca2000 a twitter

Quan la gent no pot conviure s'ha de separar. Qui ara no ens poden veure, quan siguem independents seran els nostres amics. Llei de vida

1 minut ago from web

itaca2000 Els atacs continuats contra allò català provocarà un rebuig insistent i gradual en Catalunya i d'altres llocs; això no és pas negatiu 5 minuts ago from web
itaca2000 Necessitem seleccions catalanes ja. Necessitem poder gaudir del nostre propi país JA. L'onada espanyolista i feixista-imperialista em fa por ... 9 minuts ago from web
itaca2000 Preferir que guanyi un equip de futbol llatí contra un saxó no treu que odio tots els símbol espanyolistes amb els que no m'identifico pas ... 11 minuts ago from web
itaca2000 Vaig dir que preferia que guanyés Espanya que no pas Alemanya (sóc llatí i mediterrani) però no suporto les celebracions que n'hi fan a TV ... 12 minuts ago from web
itaca2000 Visca Catalunya i els seus artistes. Darrerament no parem de presentacions de llibres, inauguracions d'exposicions, etcètera 14 minuts ago from web
itaca2000 Avui sopar a la platja d'Arenys amb els mateixos protagonistes del "Premi Nacional d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès" 16 minuts ago from web
itaca2000 Ahir inauguració d'exposició de pintura de la meva veïna i amiga Núria Sandalinas a Vilanova del Vallès, més de 100 assistents i bon cava ... 16 minuts ago from web

Contra la directiva de la UE sobre la jornada laboral de fins a 65 hores

El Comitè Confederal de la CGT reunit en Plenària Confederal, davant l’aprovació per part dels ministres de Treball de la Unió Europea (UE) de la directiva sobre ampliació de la jornada laboral setmanal fins a les 65 hores, manifesta:

1. L’oposició frontal de la CGT a aquesta mesura que pretén acabar amb els fruits obtinguts per les lluites i reivindicacions de la classe treballadora durant els últims 300 anys i que, al començament del segle XX, va dur a la conquesta i regulació de les 40 hores setmanals de treball.

2. Aquesta agressió suposa un atac gravíssim a les condicions laborals del conjunt de la classe treballadora i una regressió de la societat que ens condueïx a situacions pròpies del segle XIX.

3. Aquesta directiva atenta directament contra la possibilitat de conciliació de la vida familiar i laboral.

4. L’aprovació d’aquesta directiva permet generar els mecanismes necessaris perquè la patronal pugui eliminar els Convenis i drets laborals Col·lectius, de tal manera que siguin els treballadors i treballadores, de manera individualitzada, qui negociïn les seves pròpies condicions de treball partint de la base de la més absoluta indefensió.

5. Des de la CGT seguim reivindicant la jornada laboral de 35 hores setmanals com iniciativa que condueixi cap a mesures de repartiment de la riquesa i del treball amb un horitzó final de justícia social.

6. Com a Comitè Confederal de la CGT fem una crida efectiva al conjunt de la classe treballadora, a les seves organitzacions i a la Societat, per a confluir en la lluita i la mobilització contra aquesta directiva i qualsevol altra mesura similar de la UE que demostri estar al servei de les multinacionals i el capital.

7. El conjunt de la CGT treballarà amb tota la seva capacitat per a oposar-se a aquesta directiva incloent la possibilitat d’una convocatòria de Vaga General si així es considerés necessari.

Comitè Confederal de la Confederació General del Treball de Catalunya

Juny de 2008

Ni de conya!

Coses de Les Espanyes

Llegeixo el següent al bloc de l'amic Antoni que escriu des de Sant Pol:

Ramón Calderón, president de Real Madrid, parlant les possibilitats del Barça de guanyar la Champions va declarar fa uns dies: Y sé que esto puede no ser popular; yo me alegraría que gane el Barcelona... en vez de ganarlo otro equipo extranjero. (Aquí podeu escoltar l'audio).

Francisco García Sanz, president del consell d'administració de Seat, quan un periodista de l'Agència Catalana de Notícies li va recordar que no hi ha cap cotxe de la marca amb nom de ciutat catalana va afirmar: Nosotros somos españoles. (Aquí podeu llegir la notícia complerta).

Aquí podeu llegir el post sencer

Però mireu, encara podem veure d'altres "curiositats":

"Me da mucho la sensación de que la final de copa será como una final europea, es decir, un equipo español, el Getafe y un extranjero, el Valencia,..."

Precisament, aquesta darrera "curiositat" que us hi he posat l'he trobada en un dels comentaris d'un article de la "Real Bitácora Balompédica Española", article que conté perles com aquesta:

"...Sin embargo, les queremos. Nos resultan entrañables. ¿El porqué? Pues porque no hablan catalán..." (referint-se al Getafe)

I encara podem trobar més "curiositats" per la xarxa, referint-se a equips dels Països Catalans, com aquesta:

"REAL MALLORCA: El equipo alemán lleva tres años deambulando por la primera división como un alma en pena." (Guía de la Liga 2006/07)

Ara, allò que recordaré sempre amb afecte especial és quan un jugador del Real Madrid, crec que Michel (que em perdoni si no va ser ell), va dir -uns dies després que el "Borbón de Las Españas" hagués lliurat la Copa d'Espanya de Futbol (anomenada també "Copa del Rey") al Barça per haver-la guanyat a la final del campionat- quelcom semblant a: "Lo que más me duele es que el Rey haya tenido que entregar la copa a un equipo extranjero"

I no recordeu quan la sra. Presidenta del Govern de la Comunidad de Madrid va dir allò de "Es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional"?
_________________________________

Fotografia extreta de: ANIMAL POLÍTICO

PD. Per cert en la fotografia que encapçala el meu post, veig que també s'han annexionat a Andorra que és un país europeu independent que ni tan sols pertany a la Unió Europea

Encara més... aigua i peatges...

Això no ens ho acabarem pas així tan fàcilment, o comencem a construir les trinxeres (metafòricament parlant) o tots els valors, llibertats, garanties socials, etc. que vam començar a guanyar especialment a partir del maig del 68, ni que fossin aquestes aparents -que no totes ho són-, s'aniran diluint progressivament i perdent-se pel desaigüe dels transcurs temporal.

Tomàs Molina va dir l'altre dia a La nit al dia que ja li semblava lògic que la gent pagués al rebut de l'aigua els costos milionaris del colló de "transvasament" de l'Ebre, amb el seu doble by-pass, i no l'empresa subministradora ni les "arques de l'estat". De la mateixa manera que el recent president del Cercle d'Economia i conseller delegat d'Abertis va dir que la gent ens hem d'acostumar a pagar peatges perquè és un servei de qualitat que ha d'estar proveït per l'empresa privada. Clar que la Mònica Terribas apel·lava als superàvits multimilionaris de les empreses Agbar i Abertis.

Entenem que el director general d'Agbar (que és el que li va donar la "magnífica idea" a Tomás Molina, i que semblava a l'entrevista de La nit al dia un venedor de productes per a la llar en un anunci de la TV nord-americana) és un executiu "perillós", milionàriament pagat (a costa de vagi vostè a saber), que mira els seus interessos i el de la seva empresa, de tal manera que ho fa el conseller delegat d'Abertis i president del Cercle d'Economia. Ho entenem però cal combatre-ho. Ara, no entenem que un senyor com en Tomàs Molina, simpàtic predictor de pluges i dies assolellats, faci aquests raonament tan gratuïts i mancats de tot tipus de solidaritat i lluny de la idea d'un estat del benestar. Perquè, a veure, se'ns va vendre la pel·lícula que en l'estat del benestar s'hi donarien els principis de repartiment de la riquesa i d'igualtat d'oportunitats. Doncs partint d'aquesta premissa, si hom ha de pagar el mateix pels serveis que rep, hom hauria de cobrar el mateix, sembla de pura lògica. I si no cobrem el mateix, senyors, que cobrin les despeses dels serveis bàsics i/o necessaris (1) a través de l'impost sobre la renda, i les seves variants com és l'impost sobre les empreses especialment (o sigui, impostos directes proporcionals a la riquesa, el patrimoni i els guanys) lògicament progressiu i "just", retencions més altes a les rendes més altes (perquè la tinença de patrimoni i d'altres béns, monetaris o no, no estan basats en una igualtat d'oportunitats, evidentment), un bon grapat de trams gradualment lògics i unes retencions molts baixes o nul·les a les rendes més baixes, i anar fent desaparèixer els impostos indirectes que graven a tothom per igual, perquè si no al final no ens sortiran els números.
(1) perquè aquests ho són, les autopistes també perquè hi va la seguretat (2), especialment, la dels conductors i la dels seus acompanyants, fins i tot la seguretat de l'àvia que no té cotxe d'aquell amic meu regidor d'Esquerra, el qual pensa que s'han de pagar peatges perquè no ha d'anar carregada aquesta despesa a les butxaques de la seva àvia (sic... i al·lucinant!, quants diners deu tenir la seva àvia???), o sinó que hi fotin carreteres en condicions i no "tercermundistes" i plenes de camions
(2) fins i tot aquest, que té cara de "dolent ("malo") de la pel·lícula", per cert, i molt, també diu aquí que les autopistes són més segures per la conducció

O sigui, o cobrem tots igual si hem de pagar per igual els serveis que rebem o sinó que pagui qui més tingui. Collons!, d'això es tractava, no? De la redistribució de la riquesa. Ull! amb les negociacions dels "capos" de "LOS SINDICATOS" amb el govern i la patronal anem cedint drets laborals i sindicals aconseguits durant dècades i segles i amb el rentat de cervell que ens hi estan fotent amb les preteses crisis econòmiques ens estan venent la moto que cadascú pagui pel que rep de manera igual per tothom. No podem abaixar la guàrdia mai, ja no es tracta, si voleu, de guanyar més prestacions laborals, socials, sindicals, és que al final perdrem les que ja existien fins i tot durant el franquisme: privatitzacions d'empreses, allargament del temps de cotització per calcular la pensió, etc., i en especial un deteriorament en el conceptes de democràcia, igualtat, fraternitat... cooperació, solidaritat, compassió i comprensió de l'altre i també dels seus problemes, ajuda mútua... Per tremolar.
__________________________________________________

Fotografia: Jordi Gomara. Manifestació d'agraïments dels treballadors i de les treballadores de TMB a la ciutadania per la seva comprensió per la vaga d'autobusos. Barcelona, 16 d'abril de 2008. (Frase de la pancarta extreta d'una cançó de l'Ovidi Montllor; però això ja serà una altra història)
__________________________________________________
PD. I que consti que aquests raonament els faig des d'un punt de vista reformista, "pràctic" que dirien alguns, lluny dels pensaments marxistes o llibertaris, lluny de la concepció de l'"esquerra cavernícola" que diuen els social-liberals que s'autoanomenen d'esquerres. Perquè si hi escrigués el que penso diríeu que sóc "utòpic" quan, a la fi, la utopia és l'única veritat

Pur sentit comú

Hi ha coses que de tan lògiques, sembla increïble que encara hi hagi gent que les posi en dubte. No parlaré dels drets dels pobles a la seva pròpia autonomia, independència, autodeterminació, autogestió, a preservar i promocionar la seva cultura, llengua, identitat, etc. No. Ni tampoc utilitzaré allò que alguns titllen de "victimisme". Només vull utilitzar el sentit comú i prou, perquè aquest hi existeix, està definit com a tal.

He llegit aquí que el Parlament de Les Illes insta al govern espanyol que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per a poder accedir als llocs de feina que ofereix l'administració espanyola a les Illes Balears. Ara no entraré a discutir allò de nou que altres ja han discutit fins a la sacietat, només vull posar de relleu el sentit comú d'un dels plantejaments de la moció aprovada: que l'exigència del català per als funcionaris estatals no "sigui mai inferior als coneixements exigits de llengua castellana". Resulta tan difícil d'entendre això? Tots aquells que diuen que no són nacionalistes però que sí defensen la unitat de la pàtria espanyola i de la llengua castellana, no poden comprendre que una persona que és funcionari de l'Estat "de tots" i que ha de treballar en un "lloc determinat d'aquest Estat" ha de tenir, si més no, el mateix grau de coneixement de la llengua pròpia i a més oficial del lloc que el que s'exigeix en llengua castellana?

Allò que han votat els catalans!

(He hagut de canviar el vídeo perquè el primer que hi havia posat ja ha desaparegut, que estrany!, aquest matí n'hi havia un bon grapat de semblants i ara només he vist aquest que hi poso ara i un que hi ha a la pàgina d'Esquerra a You Tube. M'agradava més l'anterior perquè abans de dir "¡Viva España, Viva el Rey!, deia que des de molt jove havia cregut en una Espanya unida, etc.")

I tanmateix...

Els 'blaveros' i feixistes també poblen La Franja

Tal com m'ha demanat la Mireia Galindo que en realitat no és la Mireia, sinó aquest parell, i tal com ha fet ja el meu veí i company blocaire Victor Pàmies, que fa uns dies va reestrenar paternitat (aprofito per dir que el meu amic de Washington DC, Daniel Lobo, també acaba d'estrenar-se com a pare i per felicitar-lo des d'aquí) vull denunciar en aquesta pàgina a uns grupuscles molt perillosos que actuen còmodament per La Franja de Ponent. Són de l'estil blavero (us recomano especialment seguir aquest enllaç) però habiten a l'Aragó. Sembla ser que entre els seus representants màxims ens trobem gent de la federació FACAO, i que com es pot veure aquí van de la maneta amb el grup, d'extrema dreta segons ens diuen a Wikipedia, Democracia Nacional, que són uns racistes que fan por com ja podem veure només obrir la seva pàgina web, i que sembla ser que van nàixer dels grups més racistes, feixistes i nacionalsocialistes dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol, com ara CEDADE (seguiu l'enllaç d'aquesta gent si voleu que s'hi us posin els pèls de punta)

La qüestió és que uns companys van denunciar que el grup FACAO tenia vincles amb l'extrema dreta (les proves segons veiem aquí són prou aclaridores) i que actuen com a tal i per aquest fet s'ha obert un procés judicial contra els companys que van denunciar tal fet. Hi ha coses que són indignants, l'herència de Franco és gran, molt gran encara a l'Estat Espanyol, i la nostra democràcia liberal és la garant de tot això, i els nostres vots la signatura que legitima tot aquest sistema, lamentablement.

Bé, jo acompleixo amb l'encàrrec i faig difusió de tot això aquí. També vaig signar a les mostres de suport i no me n'hi amago. Si volen que em denunciïn també, em donaran fama, cosa que no busco, però quant més airegin el tema més enemics tindran i les seves vergonyes seran més públiques i notòries. Si bé hauríem d'acabar principalment amb aquest sistema vergonyós en el qual vivim i que ratifiquem a les urnes cada quatre anys, ens cal, si més no, anar fent feina i acabar amb aquests monstres que hi nien al nostre voltant i que sí, ja ho deia el mestre Llach, "Ells són aquí entre nosaltres"; i encara continuen sent-hi, i qui sap durant quant de temps. En tot cas, i per concloure, us animo a fer-ne també difusió i a donar-hi la vostra mostra d'adhesió.

Manuel Pizarro, el mag de les finances

Mariano Rajoy, un home senzill del carrer, que cobra més de 8000 € al mes va dir que Manuel Pizarro és la persona que la sap més llarga d'economia a l'estat espanyol. No és pas mentida, no us hi equivoqueu. Aquest home ha sabut viure molts anys a costa dels altres. Fixeu-vos-hi: Pizarro entre 2004 i 2006 cobrà tan sols el triple que allò que cobraren tots els membres del govern espanyol junts, i a aquest any passat li van donar una trista liquidació pel ridícul valor de 16,6 milions d'€ . Democràcia, igualtat de drets, redistribució de la renda. Rajoy i Pizarro són els teus, allò que més et convé, vota'ls perquè puguin pujar-se encara més el sou. Pensa en la teva pàtria! Pensa en ells! No els deixis morir de gana...