Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó d'autor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó d'autor. Mostrar tots els missatges

27 de gener 2011

Una cançó que és de tots

Lletra 'en proves' de la meva última cançó:


Mai no tindràs res vivint del propi esforç.
Mai no hauràs poder sinó ets un elegit.
Ara ja han tornat, hi són als governs.
Què ens ha quedat de quan tothom
parlava de canviar el món?

Llargs segles lluitant per tal de tombar un ordre
que havien imposat els amos als esclaus,
però tornen aquells com a presidents,
com diputats; representants
del poble que els ha votat

Jo us emplaço a lluitar. Jo us convido a somniar...
seria tan maco poder edificar la nova llar

Si no ens donem tots la mà res no serà realitat,
només la força, la unió de tots plegats reeixirà.

No creguis que mai tindràs el seu estatus.
En va somniaràs si hi penses arribar.
És el que t’han dit, però no és pas veritat,
et volen quiet, sense lluitar,
sagnant-te sense pietat.

No sóc un predicador, no sóc millor que ningú,
però volia que unim les nostres veus sols per cantar...

...una cançó que és d’amor, una cançó que és de tots;
una cançó que ens convidi a edificar la nostra llar.

Però ja ha arribat la fi de la tonada.
Sé que no serveix de massa dir el que dic
si tu no hi ets quan jo et buscava a tu.
Junts ho podrem, tot ho farem possible
si hi creiem; si ho volem.

Jordi Gomara
Vallromanes, 27 de gener de 2011

19 de setembre 2010

Ha mort un cantautor i jo he escrit una cançó


Sempre recordaré que la matinada que jo havia escrit una cançó de matinada amb un crit colpidor quan apuntava l'alba havia mort un dels cantautors que van omplir la meva infància de cançons amb una altra forma de fer, de dir, de poemar, de sentir, de lluitar, José Antonio Labordeta que juntament amb d'altres com Joaquín Carbonell (un altre dels impulsors de la Nova Cançó Aragonesa) Joan Baptista Humet, més tard Lluís Llach (sembla mentida, sí), Maria del Mar Bonet, Sílvio Rodríguez, també vindria després Pablo Milanés i d'altres. Hi ha relació entre els fets de la mort de José Antonio Labordeta i el d'escriure una nova cançó? Doncs no del tot, certament, els motius són diversos però personals, íntims, sorgeixen dels efluvis de la nit, de la matinada, de les penombres que omplen la casa, del misteri de la vall de Vallromanes, d'una barreja d'emocions, de sentiments, de vivències, de reflexions sobre la vida, el llarg camí caminat, les renúncies i el compromís amb les coses i les persones...(sí de la vida i de la mort també en un sentit ampli, ambigu, metafòric) per això aquesta és una de les meves cançons més intimistes, a la vegada que senzilla. He pensat que, malgrat que no us deixo la gravació de la cançó perquè encara no ho he fet, sí que us deixaré la lletra i el meu petit record al company Labordeta

DE MATINADA

Faig la cançó que no és possible,
de mots tancats rere les portes,
ni un vers que curi una ferida,
tan sols un crit que ve a cantar
de matinada

El sol encara no sortia
i en un paper jo em dessagnava,
els dits s’aferren a les cordes,
i aquesta veu que ve a cridar
de matinada

Ja gairebé apunta l’alba
i la cançó no està acabada,
no importa si la llum s’apaga
mentre plorava una guitarra,
i un crit llunyà i colpidor
de matinada

Ja gairebé no tinc paraules,
vaig dir que estaven amagades,
però ben del cert que no trobava
forma correcta d’expressar-les
si sento un crit que trenca el cor
de matinada

Ja veig per fi que apunta l’alba
i la cançó ja està acabada
i encara sento un crit llunyà
i colpidor... de matinada


Jordi Gomara, Vallromanes, 19 de setembre de 2010

I per acabar, una cançó de Labordeta dedicada a Víctor Jara;

07 de juny 2010

1a. trobada de cantautors de Vallromanes


Data:
diumenge, 13 / juny / 2010
Hora:
11:30 - 13:30
Lloc:
Escenari exterior de l'auditori-teatre del Casal de Vallromanes
Adreça:
Rambla de Vallromanes, 65
Ciutat/Poble:
Vallromanas, Spain

Descripció 

Artistes convidats d'aquesta edició:

- Antoni Garcia
- Giovanna Campus
- Joan Reverté
- Jordi Gomara
- Xus Morales

Acte gratuït

(Aquest acte s'havia de celebrar el diumenge 6 de juny però per culpa de la pluja va estar suspès)
_________________________________

Ho organitza: AFOTOV (Amics de la Fotografia de Vallromanes)
Hi col·laboren: Casal de Vallromanes, Regidoria de Cultura, Regidoria de Festes Populars, Ajuntament de Vallromanes

04 de juny 2010

Canvis al concert de Vallromanes i Ral·li fotogràfic


Al final, s'ha modificat substancialment el programa del concert en el que participaré a la meva petita vila, Vallromanes, la qual us recomano visitar especialment si encara no ho he fet; podreu aprofitar per visitar-la diumenge ja que coincidiran dos grans esdeveniments. S'ha modificat l'horari, ara començarà a les 11.30 h., i el nombre de persones que hi participaran. Cliqueu a sobre del títol de cada esdeveniment per a veure'ls:


VI Ral·li de fotografia de Vallromanes


I Trobada de Cantautors a Vallromanes


Si us agrada fer fotografies i/o escoltar música no us podeu perdre aquests esdeveniments i, a més a més, em podreu sentir cantar participant amb tres companys més. Cliqueu a sobre de cada nom:


Us espero aquest diumenge, no falteu a la cita, farà un temps de meravella i podreu aprofitar per conèixer una de les poques reserves naturals que queden a l'àrea metropolitana de Barcelona i un dels pobles més 'elegants' i millor conservats de Catalunya, famós pels seus restaurants.

Per a més informació i per a confirmar l'assistència:


I si no sabeu com arribar-hi:


Mostra un mapa més gran

Fotografia de Jordi Gomara, cedida a Wikimedia.org

03 de juny 2010

Recital a Vallromanes



I Trobada de cantautors a Vallromanes

Data:
diumenge, 6 / juny / 2010
Hora:
11:30 - 13:00
Lloc:
Escenari exterior de l'auditori-teatre del Casal de Vallromanes
Adreça:
Rambla de Vallromanes, 65
Ciutat/Poble:
Vallromanas, Spain

Descripció 

Xus Morales, Antoni García, Laia Casals, Jordi Gomara i Giovanna Campus en concert a la I Trobada de cantautors a Vallromanes

Ho organitza: AFOTOV (Amics de la fotografia de Vallromanes)
Hi col·laboren: Casal de Vallromanes, Regidoria de Cultura, Regidoria de Festes Populars i Ajuntament de Vallromanes

Fotografia de l'esdeveniment: Escenari exterior del Casal per Víctor Pàmies. Alguns drets reservats: http://www.flickr.com/photos/vpamies/920377480

15 de desembre 2009

Recital a Barcelona el dia 18 de desembre

El proper divendres, dia 18 de desembre, he estat convidat a actuar al Casal de la Gent Gran de Navas a Barcelona. El recital començarà a les 6 de la tarda i tindrà una durada màxima d'una hora i mitja. Haig de dir que després d'anar a revisar el local he comprovat que l'equip de so no reuneix les condicions adequades per a fer un concert, a part que alguns altaveus del teatre estan fallant i, pel que diu l'encarregada del Casal, els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona, no podran anar a revisar la instal·lació fins que no hagin passat les festes de Nadal. Malgrat que de l'Ajuntament de Barcelona, el propi alcalde, Jordi Hereu en persona, va anar a fer-se la fotografia corresponent el dia de la inauguració d'aquesta gran i moderna instal·lació, després tothom s'ha oblidat de posar els recursos necessaris perquè el teatre tingui les condicions mínimes per a poder oferir recitals i concerts. El pitjor de tot és que cap responsable s'hagi molestat en anar comprovant el funcionament de les instal·lacions de so i del seu manteniment.

Si no fos perquè em sap greu per les persones que m'han convidat a oferir-hi el recital, per la seva bona fe i predisposició i perquè els usuaris del local ja fa temps que esperen assistir al recital, l'hagués suspès, perquè, especialment, no és fàcil actuar quan un local no reuneix les condicions mínimes i perquè la qualitat d'un concert perd molt quan aquestes no s'hi donen. Dir-vos que tan sols disposen d'un micròfon, no tenen cap peu (trípode) per aguantar-ho, l'amplificador és casolà, d'aquells que s'utilitzen per escoltar música a casa, no disposa d'equalitzador (només baixos i aguts), ni reverberació (necessària quan es canta a través d'aparells electrònics) i que, jo sàpiga, només disposa d'una pista de so. Sort que des de fa uns dies disposo d'una guitarra electrificada que no necessita micròfon. Així que intentaré passar tant la meva guitarra com el meu propi micròfon per la veu a través del meu ordinador i portar tot el so més o menys apanyadet des de casa i connectar l'ordinador a l'amplificador del local i a veure que en surt. Ni tan sols tindré monitors (altaveus d'escenari) o sigui que ni tan sols sé com sonarà. Si algú que n'entengui una mica s'ofereix a ajudar-me amb el so li estaré agraït.

Us explico tot això, no sols per queixar-me de la poca importància que l'Ajuntament de Barcelona li dóna al manteniment i la posta a punt dels locals de la seva ciutat, sinó també per si veniu que sapigueu que no em comprometo a que gaudiu d'un recital amb la mínima qualitat que caldria

Dades del concert:

Lloc: Casal de la Gent Gran de Navas en Barcelona
Dia i hora: divendres, dia 18 de desembre de 2009, de 18 a 19.30 h.
Adreça: Carrer Trinxant cantonada amb Sant Antoni Maria Claret
08041 Barcelona

Entrada gratuïta

Mapa de Google (on és i com anar-hi):

12 de desembre 2009

Concert en el marc de VNG Decideix 13-D

El proper diumenge dia 13 he estat convidat a participar en els actes que es faran en el marc de la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf. Actuaré a la Pça. de les Cols a les 11 del matí
Les dades de l'acte són:

Recital de cançó de Jordi Gomara
Dia: diumenge 13 de desembre de 2009
Lloc: Plaça de les Cols, davant el Foment Vilanoví. Vilanova i la Geltrú
Horari: d'11 a 12 h.

Es tracta d'una actuació a l'aire lliure

Mapa de Google (on és i com anar-hi):


Mostra un mapa més gran

08 d’octubre 2009

Actuació a la Sala Vivaldi

Al febrer de l'any 1983 vaig actuar a les tardes de poesia, que organitzava cada dimarts el grup poètic Poesia Viva en la mítica i llegendària Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona, convidat per la poetessa Carme Catà i Joan Grau, director de La revetlla dels maniàtics, programa de Ràdio 4, que es va emetre durant molts anys des dels estudis del Passeig de Gràcia de la RNE i en el qual jo hi actuava de tant en tant

Per a commemorar aquell concert, el proper dimecres, dia 14 d'octubre, interpretaré algunes de les meves cançons en un recital de 30 minuts de durada en el marc de les trobades de Poesia Viva que actualment s'hi organitzen cada dimecres de 18 a 20 h. a la Sala Vivaldi de Barcelona. Des d'aquí vull expressar el meu agraïment al Juli Nevot i a la Carme Catà per convidar-m'hi. Us recomano molt que hi aneu a les 6 de la tarda per poder gaudir del recital de poesia previ on diverses i diversos poetes reciten algun dels seus poemes en un entorn distès, amical, informal, agradable i íntim, i en el qual hi podeu participar


Dades del concert:

Recital de 30 min. de durada
Horari: de 19.30 a 20 h. *
Lloc: Sala Vivaldi
Adreça: Llançà, 5
08015 Barcelona (al costat de la plaça d'Espanya)

Entrada gratuïta
La consumició en aquest acte no és obligatòria

* Cal molta puntualitat perquè la sala ha d'estar desallotjada a les 8 en punt del vespre

Mapa (on és i com anar-hi)



Mostra un mapa més gran

Més informació:

02 d’octubre 2009

Recital de cançó a Mollet del Vallès

El proper, divendres, dia 30 d'octubre oferiré un nou recital de les meves cançons, en el que també, com sempre, puc incloure alguna cançó d'altres autors. El recital el duré a terme a l'IES Gallecs de Mollet del Vallès a les 17.30 hores. Ja sé que és una hora dolenta per a moltes persones que podeu estar-hi treballant. Tots els meus agraïments al meu amic Albert Esteruelas, professor de la Universitat de Barcelona i d'aquest institut, que és qui m'ho va proposar i qui ha possibilitat que aquest concert es dugui a terme.

Us hi deixo les dades del concert:

Recital de cançó de Jordi Gomara
Lloc: IES GALLECS
Adreça: Passeig de Cesc Bas, 3
Mollet del Vallès 08100
Entrada gratuita

Mapa (on és i com anar-hi) :


Mostra Mollet del Vallès en un mapa més gran

No cal dir que espero la vostra presència.

Enllaços al concert:



Podeu veure un breu currículum sobre la meva trajectòria musical i escoltar algunes cançons i algunes peces musicals meves a:

29 de juny 2009

El meu concert del proper divendres a Sant Boi



Com ja en tenen constància tots els meus amics i d'altres usuaris de Facebook (com podeu veure aquí) i els usuaris de MySpace (com podeu veure aquí), el proper divendres, dia 3 de juliol, a les 22 hores, actuaré a Sant Boi de Llobregat en el X Cicle de Cantautors i Intèrprets de Marianao i Barri Centre.

Els cantautors Santiago Castillo i Jordi Gomara, que sóc jo mateix, obrirem aquest nou cicle de música de Sant Boi que es durà a terme durant tres divendres consecutius, o sigui, durant els dies 3, 10 i 17 de juliol. Durant aquest dies hi actuarem: El sobrino del diablo, Nelson Poblete, Tríptic, Santiago Castillo i, jo, Jordi Gomara.

L'entrada és del tot gratuïta, però hi ha servei de bar per a tot aquell que ho vulgui, i es pot consumir durant les actuacions, doncs el format és tipus Cafè Concert. La consumició no és obligatòria sinó totalment opcional.

Per a tots aquells que vulgueu venir a veure'm i sentir-me cantar, us resumeixo les dades:

  • Actuacions: Jordi Gomara i Santiago Castillo
  • Dia i hora: divendres, 3 de juliol, a les 22 hores
  • Lloc: Casal Marianao
  • Adreça: Miquel, 2
  • Ciutat: Sant Boi de Llobregat, Barcelona
  • Com arribar-hi: Veure mapes de Google:

Mostra un mapa més gran



Mostra un mapa més gran


Més informació a: Agenda de Sant Boi, música

28 d’abril 2009

Una gran petita afirmació



Hi ha pensaments molts senzills, petits, molt concisos... que provoquen la nostra ment i t'obliguen a pensar i replantejar-te moltes coses. Albert Esteruelas fa uns dies ens va deixar aquesta afirmació en un post:
Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit


i, en llegir-la, de seguida em va venir a la memòria aquella màxima típica dels anarquistes en dècades passades:
Viu com penses o sinó acabaràs pensant com vius

i, evidentment, aquell fragment del Viatge a Ítaca de Lluís Llach:
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes

I no crec que ja hi calgui dir gaire cosa més perquè, ja sabeu que: a bons entenedors, poques paraules basten

I, ara, si voleu, evidentment, ja podeu escoltar també aquell clàssic, assaborir-lo de nou, recordar, tenir present que fa tan de temps que volíem avançar però potser no ens hem mogut del mateix lloc, sí no és més aviat que hem retrocedit:



Fotografia: Cargol treu banya. Jordi Gomara, Vallromanes, 21/09/07

24 d’abril 2009

Quan el mal ve d'Almansa...





LLADRES (Eliseo Parra)
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Àlbum: Quan el mal ve d'Almansa...
Grup: Al Tall

La batalla d'Almansa

Més informació i sobre els actes de la diada a València:

08 de març 2009

Un simple dibuix...



Doncs sí, amiga Montse, tan sols era un simple dibuix, un petit esbós, una carícia amarada de sons, unes veus que recorrien suaument la pell, que tocaven lleuement el nostre cor...



Imatge extreta de: aula d’acollida llagostera

30 de gener 2009

La vida



No sé si la vida és curta o és llarga ja que no en tinc cap element comparatiu. A vegades sembla llarga perquè està plena de dolor. Els humans tenim un mecanisme psicològic que ens porta a oblidar els moments passats dolorosos i així ens quedem amb la sensació que la vida és curta malgrat que haguem patit molt. Per aquest motiu no ens hem d'estranyar que les persones grans sempre diuen que la vida és curta. Si t'agrada el gelat -a mi molt- sempre et semblarà que era poc quan se t'està acabant malgrat que fos un gelat molt gran. Estic convençut que si visquéssim 3.000 anys, quan en tinguéssim a partir de 2.990 tindríem també la sensació que la vida és curta. Són coses de la vida



Música i lletra, veu i guitarra: Sílvio Rodríguez

Fotografia: Aus a Sijan. Autor: Jordi Gomara

28 de gener 2009

Zapatero o el pacifista que venia armament



Espanya es troba entre els 10 principals exportadors d'armes per a la guerra; afirmen alguns que en el 8è lloc. Rodríguez Zapatero inventa el concepte d'Aliança de Civilitzacions, retira les tropes de l'Iraq després d'accedir al càrrec de president del govern de l'estat espanyol com a promesa electoral i a causa de les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra, però manté les tropes a l'Afganistan. En un programa de televisió, davant les insistents i encertades preguntes d'un convidat al programa, declara que l'armament que l'estat espanyol fabrica i exporta a Israel no ha estat utilitzat per la massacre de Gaza. Recordem les paraules de l'expresident Aznar: "Puedo asegurar que existen armas de destrucción masiva en Irak" i les comparem amb aquestes de Zapatero, i que podeu escoltar clarament en el breu vídeo que encapçala aquest article: "Estoy seguro que el armamento que nosotros hemos vendido a Israel no se ha utilizado para eso", i ens adonem que els polítics, si més no aquells de major importància, estan fets amb el mateix motllo. Si per aquell senyor de mal record assegurar l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq es basava en fets no provats i al final va resultar ser una mentida descarada, assegurar que, de l'armament que posseeix, Israel no va utilitzar aquell que compra de l'estat espanyol és simplement una presa de pèl de grans dimensions. Ens prenen per imbècils de nou i per enèsima vegada? Polítics... NO SOU NECESSARIS !

I com em va de perles, us deixo la lletra d'aquesta cançó a continuació, i al final hi trobareu l'enllaç per a poder escoltar-la, si us ve de gust:


PAMFLET


Corre la sang en Bagdad,
en Beirut, en la franja de Gaza
i en Afganistan.
Moren civils en Txetxènia,
Ruanda, Xiapas
i en altres indrets del “tercer món”
que costa ubicar en el mapa
amb els ulls embenats.

Fins a quin punt és moral
que els països més rics
del planeta traguen profit
dels conflictes armats;
que la guerra supose
un negoci dels més
lucratius per al G8,
que exporta el 80%
de les armes del món?

La indiferència és un crim
que es perpetra quotidianament
contra la humanitat.
Sense compassió

desviem la mirada impol•luta
cap a un altre costat,
amb el cor en un puny,

fingint que no som responsables,
que no som conscients.

Quin és el nostre paper?
Què podem fer nosaltres
per cloure el “mercat
de la mort”?

Hem de prendre partit,
no n’hi ha prou amb girar-nos
d’esquenes i fer com si res
no estiguera passant.
Som hereus d’una amarga esperança,
una escletxa de llum.

Lletra i música: Pau Alabajos


*** Per a escoltar la cançó Pamflet heu d'anar a:

*** També us deixo l'enllaça al seu blog:

30 de novembre 2008

Quan no trobo la lluna, tu em portes el sol


(Fotografies: Alejandro Filio, Joan Isaac, Sílvio Rodríguez i Tania Libertad)

A través de mi l'Albert ha pres contacte amb la música i la poesia d'Alejandro Filio. Al comentari d'un post seu li vaig dir que jo faria un altre dedicant-li un parell de cançons d'aquest autor perquè em venia de gust fer-ho, simplement, i perquè vull que sàpigues Albert que, molt sovint, quan estic sense la lluna, tu "vienes con el sol":

SENSE LA LLUNA


Powered by Castpost
Si el teu nom repeteixo
quan el dia s'acaba

o a la nit, als teus braços.
Si el perfum que destil·les

ha eixamplat la distància
entre pit i guitarra.


Si els meus dits entre acords i harmonia

cerquen bojos el teu cabell negre

per què vull cels tan immensos

si la lluna del teu cos no hi és.


Si entre el vers i la pausa

s'obre un blau profundíssim

que blaveja les hores;

si a contrallum et miro,

el teu cos delimita

la bellesa més nua.


Si el que canto no té prou alçada

i entonant-te jo volo i respiro,

no estic sol, m'acompanyo,

em segueix l'estela del meu cant.


Puc parlar de tu com la meva ombra

ets silenci, veu, cançó i amiga;

puc trobar el teu rastre si ho volgués així,

sé perfectament on et vaig deixar.


Lletra i música original en castellà (al final d'aquest post): Alejandro Filio
Canten: Joan Isaac i Alejandro Filio
Adaptació de la lletra al català: Joan Isaac
Àlbum: Joies robades. Joan Isaac (2002)



VIENES CON EL SOL



Pides que diga lo que estoy pensando,

el cómo del porqué y el cuándo

pero vienes con el sol


Pides que deje de beber cerveza

que ponga juicio en mi cabeza

y luego vienes con el sol


Pides una estrella
para sonreír con ella

luego pides un lucero
para atarlo a tu cabello

y es que vienes siempre
o casi siempre vienes con el sol


Pides que deje en paz el noticiero

que sea mejor el cocinero

pero vienes con el sol


Pides que se suspendan los ronquidos
que se agudicen los sentidos

y al cabo vienes con el sol


Pides una tregua
bajo el mar a tantas leguas

que no acose a tus encantos
aunq
ue yo me siga helando
y es que vienes siempre
o casi siempre vienes con el sol


Pides una canción de amor

que te confirme que soy tuyo

pides que cuide más la voz

y que no ataque a quién se acaba el mundo


Pides que mire todo en positivo

que se me olvide el enemigo
pero vienes con el sol
Pides la discreción y la cordura
la risa contra la amargura

y al cabo vienes con el sol

Pides tantas cosas
y yo sigo a manos rotas

procurando hacerme el bueno
para ver si así te tengo

y es que vienes siempre
o casi siempre vienes con el sol


Lletra i música: Alejandro Filio
Canten: Alejandro Filio i Sílvio Rodríguez
Àlbum: Un secreto a voces. Alejandro Filio (1998)





SIN LA LUNA


Powered by Castpost

Si repito tu nombre
después de otra jornada

y otra noche conmigo,

si tu olor me recorre

y entre pecho y guitarra

se hace más el vacío,


si estas manos entre acorde y acorde
acordándose van de tu pelo

no hace falta tanto cielo

si la luna de tu piel no está


Si entre verso y respiro

se abre un azul profundo
que va tiñendo el tiempo,

si a contraluz te miro

y se hace más agudo

el filo de tu cuerpo,


si esta nota no alcanza a tu tono

y entonándote vuelo y respiro

no estoy solo, voy conmigo

y la estela de este canto atrás


Puedo hablar de ti con mis amigos,
mi canto, mi silencio, mi conmigo,

puedo hallar tu rastro si lo quiero hoy
sé perfectamente donde te dejé.


Lletra i música: Alejandro Filio
Canta: Tania Libertad
Guitarra: Alejandro Filio
Àlbum: Un secreto a voces. Alejandro Filio (1998)