Espanya es troba entre els 10 principals exportadors d'armes per a la guerra; afirmen alguns que en el 8è lloc. Rodríguez Zapatero inventa el concepte d'Aliança de Civilitzacions, retira les tropes de l'Iraq després d'accedir al càrrec de president del govern de l'estat espanyol com a promesa electoral i a causa de les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra, però manté les tropes a l'Afganistan. En un programa de televisió, davant les insistents i encertades preguntes d'un convidat al programa, declara que l'armament que l'estat espanyol fabrica i exporta a Israel no ha estat utilitzat per la massacre de Gaza. Recordem les paraules de l'expresident Aznar: "Puedoasegurarque existenarmasde destrucción masivaenIrak" i les comparem amb aquestes de Zapatero, i que podeu escoltar clarament en el breu vídeo que encapçala aquest article: "Estoy seguro que el armamento que nosotros hemos vendido a Israel no se ha utilizado para eso", i ens adonem que els polítics, si més no aquells de major importància, estan fets amb el mateix motllo. Si per aquell senyor de mal record assegurar l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq es basava en fets no provats i al final va resultar ser una mentida descarada, assegurar que, de l'armament que posseeix, Israel no va utilitzar aquell que compra de l'estat espanyol és simplement una presa de pèl de grans dimensions. Ens prenen per imbècils de nou i per enèsima vegada? Polítics... NO SOU NECESSARIS !
I com em va de perles, us deixo la lletra d'aquesta cançó a continuació, i al final hi trobareu l'enllaç per a poder escoltar-la, si us ve de gust:
PAMFLET
Corre la sang en Bagdad, en Beirut, en la franja de Gaza i en Afganistan. Moren civils en Txetxènia, Ruanda, Xiapas i en altres indrets del “tercer món” que costa ubicar en el mapa amb els ulls embenats.
Fins a quin punt és moral que els països més rics del planeta traguen profit dels conflictes armats; que la guerra supose un negoci dels més lucratius per al G8, que exporta el 80% de les armes del món?
La indiferència és un crim que es perpetra quotidianament contra la humanitat. Sense compassió
desviem la mirada impol•luta cap a un altre costat, amb el cor en un puny,
fingint que no som responsables, que no som conscients.
Quin és el nostre paper? Què podem fer nosaltres per cloure el “mercat de la mort”?
Hem de prendre partit, no n’hi ha prou amb girar-nos d’esquenes i fer com si res no estiguera passant. Som hereus d’una amarga esperança, una escletxa de llum.
