En aquest post us deixo el meu darrer tema musical que forma part de l'homenatge a Joan Brossa impulsat per Abloccedari/Ablogcedari al qual tinc l'honor d'haver estat convidat a participar. El meu homenatge ha consistit en musicar tres poemes "antisistema" de Joan Brossa -que trobareu a continuació- en una sola cançó. No sé si ho he aconseguit, però he tractat d'imprimir a la meva cançó aquell esperit de Joan Brossa eclèctic o multidisciplinar, transgressor, "neosurrelaista", provocador, revolucionari, fins i tot grotesc a vegades. Aquesta cançó no vol ser definitiva, es troba en període d'estudi. No us estranyi pas que, d'aquí a un cert temps, en faci una altra de més definitiva, si és que hi ha quelcom que ho sigui, o, si més no, en faci una segona versió, o una tercera, o una quarta, o l'ampliï, o la descompongui en diverses parts; també pot ser com un joc, com a ell li agradava. En tot cas, ara es tracta d'una maqueta més aviat, i així us la vull presentar:
Lletres: Joan Brossa
Música: Jordi Gomara
Instrumentació, orquestració, sonorització, mescles, interpretació musical i veus: Jordi Gomara
DESCRIPCIÓ (*)
PASSA UN OBRER (Joan Brossa)
Passa un obrer amb el paquet del dinar.
Hi ha un pobre assegut a terra.
Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.
L'Estat és una gran paraula.
DESPATX (Joan Brossa)
La màquina
és una combinació de peces
(barres, molles, palanques)
que serveix per a escriure.
És ben cert
que el qui treballa
amb l'esperit d'un altre
o amb una mà pagada
no obtindrà mai bons resultats.
Avui els núvols semblen
formes d'homes i d'animals
que es mouen.
Ja he vist
que a terra hi havia una taca.
LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ... (Joan Brossa)
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
NO SÓN NECESSARIS (Jordi Gomara)
(Endavant, una vegada més i prou...)
...NO SÓN NECESSARIS...!!!!
___________________________________
(*) DESCRIPCIÓ
Baixos, violins, guitarra elèctrica, piano: Jordi Gomara (creació i interpretació a teclat)
Percussió de base:
- Bateria: Garage Band d'Apple
- Platerets: Jordi Gomara (creació i interpretació a teclat)
D'altra percussió:
- Campanetes: Jordi Gomara (creació i interpretació a teclat)
Veus: Jordi Gomara (creació i interpretació)
Vallromanes, nadal de 2008
Enregistrat el dia 5 de gener de 2009 amb l'aplicació Garage Band d'Apple
Equip:
- Teclat M-AUDIO Keystation 49e
- eMac d'Apple
- Micròfon AKG D 880m
- M-AUDIO Fast Track USB
La fotografia i els poemes de Joan Brossa han estat extrets de: www.joanbrossa.org
Provisional, Jordi?
ResponEliminaRimar Brossa no és fàcil, sens dubte, però penso que te'n surts prou lluïdament.
Diuen que On n'hi ha hagut,sempre en queda.
Quan creguis que la cosa ja és prou definitiva, envia'ns el codi html de l'article a abloccedari@gmail.com i t'afegim a l'homenatge.
Gràcies, company per participar!
Carai, Jordi. Una cançó que té el seu què. Ja te la comprari Pau Riba. No coneixia aquests pensaments de Brossa. Jo pensava que els poetes reconeguts passaven de tot allò exterior!
ResponEliminaAquesta cançó, via post, me la vaig a col.locar al blog. Ara quan pugui. Amb el teu permís.
Gràcies companys. Albert, ja pots penjar la música al teu bloc, això m'honora, no tinc cap dret d'autor, no visc d'això ja ho saps; l'únic dret d'autor que reconec, sota el meu ideari, és el de citació de l'autoria, que ja em sembla de lògica i és més que suficient.
ResponEliminaLa cançó la podria donar per definitiva però l'he estat escoltant al cotxe i no m'acaba de sonar bé (massa greu i fosca). Sona bé als ordinadors però no sé si és així en els equips musicals en general. És molt difícil mesclar i enregistrar sons, jo no m'he dedicat mai a això, se n'ha de ser un expert. Entenc que cal equalitzar-ho tot i separar per canals (dret i esquerre) però és una feina per a experts. De moment l'hauré de donar per vàlida tal com està, però com a maqueta més que com quelcom definitiu.
Salutacions i bon any
Potser sí que tens raó. Tu saps més de música que jo. El cert, però, és que tens unes cançons que flipes. Molts que viuen d'això ja les voldrien composar. A mi, la música electrònica no m'agrada tant com les més "neta", per dir-ho així. Però tu treballes amb el que tens i estan molt bé. A la MAite "Eloise", que l'havia sentit en guitarra, també la trobava massa electrònica. Ep!, per comparació, que consti. Això és el que vull dir.
ResponEliminaEns veiem
Són una passada les lletres i és del tot avinent (crec) la música que hi has posat.
ResponEliminaGràcies, Lurdes, pel teu comentari. La meva intenció era aquesta, si algunes persones, si més no, ho veieu també així, vol dir que no anava tan desencaminat, suposo :-) Moltes mercès i salut!
ResponElimina