Els catalans no aprendrem mai (curt, directe i concís)

Vam viure una guerra civil mentre Catalunya s'independitzava, ja ho era i els catalans ens van donar d'´hòsties entre nosaltres. Quan s'havia de buscar aliances dins, i fora si calia, ens dedicàrem a donar-nos d'hòsties entre nosaltres. Com no podia ser d'una altra manera van guanyar la guerra els autèntics enemics, i Franco ens va dotar d'una dictadura que es carregà tots els drets catalans i va blindar el seu sistema a través d'un Rei i una constitució que ens ha fet esclaus i ara ja no som independents i a sobre hem perdut molts altres drets. A les darreres eleccions al Parlament molts independentistes i més nacionalistes es van dedicar a desgastar Esquerra (ERC) fent el joc brut a favor de CiU (l'oligarquia catalana), d'això va tenir especialment la culpa SI i Reagrupament -i jo i d'altres ho veiem venir i en vam avisar- sempre per trobar la nostra parcel·leta de poder perdem de vista el nord. Ho teníem a l'abast, ERC no era l'enemic, l'enemic és l'oligarca, aquell que es dedica a dividir per treure'n profit i vèncer i així va succeir. Ara haurem d'esperar qui sap quant, mentre els oligarques es dediquen a continuar creant divisió i cada cop fent les coses més difícils. Com que no ens adonem de què va la pel·lícula i com que no ens adonem qui són els nostres, ara carreguem contra els acampats, com si ells fossin 'els altres' i la cosa no anés amb nosaltres, però són també les nostres acampades, són de qui vulgui sumar-s'hi i no són de qui vulgui desentendre'ns, afortunadament no tenen ni líders ni cap tipus d'organització, és un clamor popular -som nosaltres- que reivindica un món més just per aquell que ho vulgui prendre, un món més just també per Catalunya, són les nostres acampades, les acampades de Catalunya. Però no, ens tornem a donar d'hòsties, sense veure o no volent veure que al darrere de la divisió es troba de nou CiU. En el moment oportú vam oblidar que qui podia fer el canvi possible i qui era el nostre aliat era ERC i li van entregar el poder de forma gratuïta a CiU. Tornem a cometre els mateixos errors, pegar-nos d'hòsties entre nosaltres, mentrestant l'oligarca continua traient-ne profit i nosaltres continuem perdent les batalles i la guerra. La història i la realitat són tossudes però nosaltres hem perdut tots els llibres d'història i estem perdent la noció de la realitat. Perdem la independència però continuem perdent la resta de drets ciutadans. No sóc un savi ni un predicador, sóc normal i corrent,  però tinc un cap per pensar, uns ulls per observar i també una certa edat, o sigui una certa experiència vital, per això ho puc dir més alt però no més clar

Rei de reis

M'he llegit l'article del meu amic Quico Ventalló, titulat Salvem el diputat Tardà?, i no n'hi he deixat cap comentari, encara m'ho estic rumiant tot plegat; aquesta vegada -tot i ser "primari" i impulsiu, com suposadament dec ser, i d'anar de revolucionari a la moda- no vull caure en cap trampa del nostre sistema. La primera vegada que vaig votar Esquerra -tot i ser també abstencionista-antisistema de cor- ho vaig fer especialment pel "linxament" contra Carod-Rovira per l'afer de Perpinyà. Tanmateix en Carod "és" el "sistema". Jo voto Esquerra per anar contra corrent però Esquerra demana que es rebaixi l'impost de societats. I, en Tardà, que és d'Esquerra ha afirmat en alguna ocasió que és socialdemòcrata però que forma part d'un partit que fa polítiques liberals. En tot cas per mi la socialdemocràcia, si més no la contemporània, tampoc és gaire més cosa que anar tapant forats; reformisme que diem els àcrates, fins i tot els que ens sentim d'una tendència social o socialitzant (socialitzadora).

En qualsevol cas, en Quico té raó, si ets català no tens rei, i jo afegeixo: si ets àcrata tampoc. Tot és qüestió d'on estiguis situat.

Yes, we can!

Soy, un esclavo del trabajo,
¿que es lo que puedo hacer?
Desde pequeño me educaron,
A ser sumiso, a obedecer,
A ser un hombre de provecho,
Sin derecho y sin saber,
Una marioneta al servicio del poder.

Mis manos son de los bancos,
Mi alma de la iglesia,
Mi dignidad esta por los suelos,
Y mi vida sigue en la miseria.

Y si el pueblo quiere despertar,
El estado nos ofrece pan y circo a reventar.

Pasas la vida trabajando,
Sin tiempo para pensar,
Y el poco que nos dejan,
Lo intentan rellenar,
Con basura televisiva,
Toros, fútbol, drogadiccion,
Falsantes lee futuros y revistas del corazon.

¡dormidos, dormidos!
Asi nos quiere ver el sistema,
¡sumidos, sumidos!
En lo mas hondo de la caverna.

Asi no puedo continuar,
¡despierta!
Mi mente enferma y a punto de estallar,
Solo quiero despertar,
¡despierta!
La ignorancia va devorando mi inteligencia.
Soy el reflejo de tu espejo,
Es a ti, no mires atras,
Soy esa tristeza,
Que esta en tu falsa felicidad,
Soy la duda que golpea,
Tu cerebro sin parar,
Soy la pesadilla,
Que aterroriza tu bienestar.

Mi sangre es de la patria,
Mi dueño un empresario,
Mi libertad solo es un voto,
Y mi dios el gran hermano.

Y si el pueblo quiere despertar,
El estado nos ofrece pan y circo a reventar.

Pero algun dia tiene que cambiar,
Entonces compañero,
Que esta cancion te haga despertar,
Pero algun dia tiene que cambiar,
Entonces compañera a que esperas para luchar.

Y ahora el pueblo pide libertad,
La funcion ha comenzado,
Y en la arena ahora tu estas.
Y ahora el pueblo pide libertad,
Descubriendo las infamias,
De esta falsa democracia.

Cançó: Pan y circo. Grup: Los muertos de Cristo

Fotografia 1: McCain vs. Obama, ¿Y la gasolina qué?
Fotografia 2: Los muertos de Cristo en concert

Indefensió ciutadana

Els ciutadans i les ciutadanes vivim en una indefensió total. Per què us estranya l'alt grau d'abstenció? és una conseqüència lògica: tu votes unes persones perquè et representin i no ho fan a la pràctica, fan només els que els dóna la gana, així de clar; un ja està molt fart!

El pitjor de tot és que després aquesta gent a la que has votat t'apliquen unes lleis que ells se les fan al seu gust i et deixen en una total indefensió. Ells et manen, no et representen, no ens equivoquem pas, no ens deixem pas enganyar. Dóna igual que siguin al govern o a l'oposició; ells tenen el poder i tu no pots incidir-hi sinó és amb l'acció directa organitzada. Però a més, quan tu els necessites no hi són pas. I si intentes reclamar els teus drets legítims, a sobre poden provocar-te certs problemes.

Després tenen una sèrie de mecanismes per a autoprotegir-se contra el ciutadà: els jutges, la policia, etc. La indefensió és prou clara quan tu acudeixes a aquestes institucions perquè tens un problema i ells tenen el poder de decidir si et cal ajuda o no. Ells dicten, tu has d'obeir, atenir-te sempre als seus mandats i a la seva arbitrarietat. Quines eines tens tu per defensar-te o exigir els teus drets? En teoria les hi ha, en la pràctica no res.

No estic massa fi avui, he tingut problemes amb la meva companyia asseguradora, m'he barallat, he cridat per telèfon. Ells han callat i han aguantat les meves queixes i després m'han dit que tenia tot el dret a queixar-me però ells no han baixat del burro. Ells també tenen el poder, el poder que els polítics els han atorgat. Tu fas una reclamació justa, però ells tenen una normativa, que tu no pots canviar, amb el vistiplau de l'administració, per decidir si t'ajudaran o no en un problema concret. Tu pagues i ells decideixen. Passa el temps, tu continues amb el teu problema, un problema provocat per l'administració de vegades, però tots els que tenen el poder per a solucionar-te el problema es renten les mans i, a sobre, tenen el mecanisme del silenci administratiu que abans era positiu per al ciutadà però avui dia és negatiu. El silenci administratiu significa que si l'administració no et contesta sobre una reclamació, per exemple, és que no se't té en compte aquesta reclamació i, si passa el temps sense haver-te'n donat cap contestació, la reclamació caduca i ja no pots exigir-ne res. Perquè tot té un termini de caducitat, encara que el mal estigui fet. Abans era al contrari, si hi havia silenci administratiu tu havies guanyat aquella reclamació. Com veieu, cada cop s'ho munten millor al seu favor. Però són ells qui posen aquestes normatives, sempre en contra del ciutadà i en favor propi, al seu favor; a mida dels seus interessos i de la seva incompetència i negligència. A mida que passa el temps anem perdent drets ciutadans, laborals, sindicals, etc., i quedem en total indefensió.

Tanmateix els polítics protegeixen els drets d'aquells que tenen el capital privat, les empreses per a benefici propi. No dic que una persona no tingui dret a tenir el seu propi negoci, però que espavili, l'administració en teoria hi és per vetllar pel bé comú, no pel bé privat. El negoci és privat i és un acte lucratiu, legítim potser dins d'uns certs paràmetres, però lucratiu sens dubte, ja ho diu la mateixa paraula: un "negoci" és per fer negoci.

Avui al programa El Club de TV3 ha estat -no sé ara mateix si era el Secretari General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya perquè no he trobat a internet la informació- i ha dit, per posar un exemple, que no es poden netejar els automòbils amb mànega pel teu compte però sí en un establiment dedicat al rentat de cotxes. El presentador li ha preguntat el per què i ell ha respost que en els establiments públics sí perquè cal protegir l'activitat comercial; aproximadament aquestes eren les seves paraules. Per a mostra un botó que diu aquell.

Això és el que hi ha. Aquest és el món que hem construït entre tots, amb la nostra complaença i la nostra complicitat, i els nostres vots a les urnes.

Sé que aquest post està escrit d'una manera així com d'anar per casa potser, perquè tenia ganes de desfogar-me i ho necessitava escriure com a introducció a dos que vindran d'aquí a poques hores per explicar dos casos concrets del meu poble, Vallromanes, on veurem que govern i oposició passen olímpicament de dos casos concrets que m'afecten i jo, que estic fins els nassos, ho penso denunciar públicament aquí.

O sigui, que els que estigueu interessats en saber el que diré, podeu mantenir-vos-hi a l'espera de més notícies.

Salutacions

El traductor de la Generalitat una gran eina i una gran inutilitat (i després parlem de 'Madrid'...)

Fa temps que utilitzo els serveis lingüístics que la Generalitat de Catalunya té implementats al seu web. El servei Optimot és realment increïble, doncs si busques alguna paraula et fa una recerca no tan sols als diccionaris de l'Institut d'Estudis Catalans i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, sinó a més a Termcat on apareixen aquelles paraules que -o bé perquè s'han incorporat molt recentment o bé perquè són derivats, el femení, el plural, etc., o paraules científiques o utilitzades en contexts molts concrets- no trobaries mai als diccionaris; cal afegir que Optimot també et fa una recerca si vols dels mots tan en castellà com en català relacionat-los-hi.

Tanmateix jo volia centrar-me més en concret en el traductor automàtic que et tradueix del català al castellà, a l'anglès, al francès i a l'alemany i a la inversa. Realment, opino que aquest diccionari és molt superior en qualitat i en traducció "contextual" que Internostrum, el qual penso personalment que no fa traduccions de tan bona qualitat i té l'inconvenient que només tradueix del català al castellà o bé del castellà al català, la qual cosa el limita molt. Malgrat aquestes limitacions, una objectiva i les altres potser més subjectives, que hi apunto sobre Internostrum, aquest té una gran virtut en contraposició al diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya, i és que no falla generalment mai; sempre és operatiu, àgil i disposat a servir-te. El de la Generalitat, però, és lent, no saps mai si estarà operatiu o no, la major part del temps està sobrecarregat i no funciona simplement, i tan sols accepta textos de no més de 2.500 caràcters, poca cosa veritablement. Si vols utilitzar-lo en unes mínimes condicions, i no sempre, t'has d'esperar que sigui nit avançada, quan la major part de catalans i d'europeus, potser, estan dormint o veient la televisió, llegint un llibre o fent l'amor amb la seva parella tal vegada.

Em sembla realment vergonyós i lamentable que el diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya estigui allotjat a un servidor pràcticament inútil. És de suposar, i tinc tota la raó, que la Generalitat està obligada a donar tots els serveis de qualitat gratuïts per facilitar totes les eines que calguin a la població relacionades amb la llengua catalana; doncs el govern català és el garant principal de promoure l'ús, tan parlat com escrit, de la llengua pròpia de Catalunya, evidentment. Perquè si ens omplim la boca, des dels partits polítics (bé d'alguns només) i des del govern dient que s'ha de defensar la llengua pròpia a capa i espasa i després no posem els mitjans necessaris a l'abast de tothom, haurem de pensar, si més no, que aquesta "omplida de boca" respon tan sols a una estratègia política però no pas a un fet real.

Vull afegir només que si fos que aquest diccionari no estigués donant el servei correcte des de fa un cert temps raonable, pensaria llavors que és quelcom esperable, malgrat que no pas justificable -les coses s'han de preveure amb temps- fins que n'hi facin la migració a un nou servidor. Lamentablement no és així, atès que des de gairebé el primer moment que s'hi va posar en marxa ja donava un servei lamentable en quant a manca de rapidesa i en quant a les vegades que era inoperatiu. Llavors no critiquem pas (que jo també ho faig i hi vaig a les "manis") al govern de Madrid, que no pas al de la Comunitat de Madrid que també, per la manca de previsió, d'inversió i per dur a terme tan malament tot el tema d'infraestructures que ens afecten als catalans, que no pas als no-catalans que també, quan des del nostre propi govern allò més essencial relacionat amb la llengua, cultura i identitat (lemes que els serveixen per guanyar vots), com és el cas d'aquest traductor, és d'allò més meravellós però inútil des de quasi el primer dia que es va posar a l'abast de la població per manca de previsió, d'inversió, d'interès o vagi vostè a saber el perquè.

Una esquerra sense objectius (I). Grups d'esquerra. EL PSOE. El cas de Navarra

Aquest escrit ve al compte que sóc membre i formo part de l'assemblea d'alguns grups de blocaires en els que hi havem persones de diversos àmbits de l'espectre polític d'allò que se sol anomenar esquerra. La forma de treballar de les assemblees és a través d'una llista de correu electrònic, donat el cas que són grups no només d'àmbit nacional i estatal sinó també d'àmbit internacional, o sigui tenen membres de diferents estats, on podem escriure i rebre els missatges tots i cadascun dels membres de les assemblees. No és cap secret, tenint en compte les filtracions cap a enfora que sempre s'hi donen en qualsevol grup humà, que des de fa ja no mesos sinó gairebé anys, les diferents formes d'entendre l'esquerra provoquen discussions airades i, a vegades, fins i tot s'hi arriba a l'insult personal. Temes com el de Cuba, però també d'altres anteriors a aquest han provocat baralles significatives i la sortida de persones d'un grup concret al que pertanyo. Però també el creixent interès d'un sector en cedir cada vegada més a requeriments des del propi PSOE i PSC, especialment, ha provocat no sols que hagin marxat membres molt valuosos, sinó que al final l'assemblea d'aquest grup s'ha convertit en una majoria silenciosa i amb a penes 4 o 5 persones que hi participen de molt en tant en tant, i algunes més en fets molt puntuals. Una majoria silenciosa que té diverses interpretacions, però que no venen al cas. El que passa és que cadascú les interpreta a la seva manera. Vull deixar clar que hi ha afiliats al PSOE dins d'aquest grup concret (del qual estic parlant però que no dic el nom) que tampoc veuen amb bons ulls tant apropament al seu partit, perquè un dels principis que ens guien és la independència del grup envers cap partit polític i cap sindicat i el respecte per la gran i diversa pluralitat ideològica dels seus membres.

És antiga i coneguda la forma de funcionar dels poders volent assimilar tot allò que pot representar una amenaça pel sistema establert i, a la vegada, quan es tracta d'un mitjà que té cert ressò, com és el cas d'aquest grup concret convé absorbir-lo com a intent de controlar-lo i, si es dóna el cas, que serveixi com aparell propagandístic en la mida del possible. Pretensions que per al PSOE avui per avui no es poden veure reflectides en la realitat, doncs aquesta assemblea, a la que en concret m'hi refereixo no vol ni sentir-ne a parlar. Tanmateix, una vegada i una altra ho intenten amb diverses estratègies. Convidant-nos a actes organitzats pel partit, a interactuar i/o formar part de les seves xarxes informàtiques, etc. Les persones que solen assistir a aquests actes al principi ho feien amb el vistiplau de l'assemblea sempre que no identifiquessin el nostre grup amb el PSOE i fent evident, per suposat, la diversitat ideològica dels seus membres. Tanmateix, al final l'assemblea va suggerir, davant la insistència de participar en qualsevol activitat que fes el partit, que la persona que volgués anar a qualsevol esdeveniment polític era evident que no se li podia negar la seva assistència però havia de fer-ho a nom personal i no a nom del grup i que no calia que demanés cap permís a l'assemblea per assistir-hi. Evidentment cadascú pot fer amb la seva vida el que vulgui si això no implica cap conseqüència negativa a terceres persones. No obstant, arriba un moment que tant flirtejar amb el partit a molts dels membres del grup ens posa en una situació difícil realment. I les pretensions del gran partit, el Gran Germà, cada vegada van a més i aquesta situació arriba a provocar-nos cert cansament a molts de nosaltres. Malgrat tot, creiem que el gran partit insisteix de manera reiterativa perquè segurament a causa d'interessos diversos se l'hi dóna peu. I totes les idees que proposa el partit sempre ens són traslladades a l'assemblea per part de les mateixes persones que, a més, hi són afiliades. Repeteixo, la majoria d'afiliats al PSOE no volen que es barregi el partit amb el nostre grup, no puc dir tots perquè no conec el pensament i les pretensions de tots els meus companys. Tanmateix per part d'un grup molt reduït -en la pràctica no solen ser més de dues persones- si que se'ns fa diferents ofertes de col·laborar amb el partit però dins de la nostra independència ideològica. Però coneixent la forma que té d'entendre el PSOE la independència, si més no l'autonomia, no resulten gens prometedores aquestes insistències en oferir-nos "mútua col·laboració amb independència". I a partir d'aquesta explicació introductòria que a alguna persona potser li molestarà perquè se sentira al·ludida, però que jo em sento en la necessitat d'explicar (comptant que callo moltes coses i no dono dades concretes), començo a desgranar aquest article "en fascicles".

Abans que res, unes matisacions que em semblen molt importants:

• Si critico a l'organització, el funcionament o les actuacions d'un partit polític o sindicat, etc., no estic criticant pas les persones que ho formen. Les afiliades i els afiliats s'hi troben amb el que hi ha quan es fan membres d'aquestes organitzacions. La seva capacitat de poder canviar-hi alguna cosa és a la pràctica gairebé impossible quan no nul·la simplement. A més les persones són del tot respectables, però no sempre les seves actuacions. Un polític, per exemple, és una persona i, com a persona pot ser d'allò més respectable (d'alguns, però; no tots), tanmateix quan es posa el vestit de feina, per motius diversos pot dur a terme actuacions d'allò més criticables. També és cert que les persones ens organitzem en grups, però individualment som una cosa i grupalment una altra. Hom pot criticar un grup, però aquesta crítica no té perquè anar dirigida als seus membres de manera individualitzada. També és cert que en tots els grups totes les persones no tenen la mateixa concepció del que ha de ser aquest, i en tots els grups generalment hi ha diferents subgrups que pensen i, fins i tot de vegades, actuen de manera diferent. Ni tan sols en els grups assemblearis que són els que respecten més les minories -per la pròpia idiosincràsia de l'assemblearisme- no es pot fer a una persona ni a un subgrup de persones culpables d'allò que el grup com a conjunt és i fa. Vull deixar ben clara aquesta premissa perquè la gent que formem part de les organitzacions no ens devem mai sentir acusades per aquelles crítiques dirigides contra aquestes organitzacions. I en tot cas, tota crítica, nosaltres no la fem mai en un sentit pejoratiu sinó en un sentit constructiu, una crítica on expliquem ben bé en què s'hi fonamenta per intentar pressionar als grups perquè siguin cada vegada més receptius i hi participin gradualment d'allò que, en el sentit més profund de la paraula, diem democràcia
• L'espectre polític és un continuum Esquerra..........|..........Dreta i l'esquerra (d'acord amb la seva formar d'organització) també és un continuum (Anarquisme individualista, Anarquisme Social, Comunisme Llibertari) -- Esquerra amb organització assembleària-------------|-------------Esquerra amb organització jerarquitzada -- (Social-liberalisme, Liberalisme progressista, Tercera Via, etc.) Aquests dos grups que poso entre parèntesi poden ser considerats moltes vegades com a grups que no formen part de l'espectre polític de l'esquerra. Tanmateix quan se'ls considera esquerra la seva ubicació exacta en el continuun és sens dubte aquesta. Per a molts estudiosos, tanmateix, el primer (les diferents versions de l'anarquisme), que pot tenir moltes matisacions però que, al final, s'opta per fer una reducció d'aquest pel fet que a la pràctica les divergències són mínimes i que, fins i tot, jo podria haver resumit en dues tendències únicament -anarquisme individualista (ideal, utòpic) i anarquisme social (organitzat, assembleari i/o anarcosindicalisme)- és per a molts l'única esquerra possible. I en el segon cas (els liberals en les seves diferents versions) malgrat que en allò social d'alguns es considerin d'esquerra, molts estudiosos els situen en l'espectre polític de la dreta. I aquestes afirmacions no deixen de tenir la seva part de raó. Dins del que hem situat com a esquerra podrien també posar noms de partits (i d'ideologies), però no anirem tan lluny. No obstant, cal preveure quequan més assembleària és una organització s'apropa més a l'extrem esquerre i, quan menys assembleària és, s'allunya més d'aquest, i això no és teoria, sinó allò que és observable en la praxis política. Per això parlar de transversalitat pura és deixar-nos portar a engany i, a la pràctica, és impossible. No és gens d'estranyar que aquells grups que s'han autoproclamat com transversals han anat diluint-se en el temps, doncs la tranversalitat per se en política no té cap sentit, o es té una idea del món social, no coercitiva, sol·lidària, basada en la igualtat de les persones, etc. o es té una visió del món autoritària, dirigista, competitiva, on es promouen les desigualtats, etc.
• I per quin motiu he fet aquest continuums? Per dues raons:
• Perquè tota organització humana es forma en base a un objectiu o finalitat, amb la intenció d'arribar a algun lloc concret, amb una idea de com es podria conformar la societat o amb un interès lucratiu i/o de poder o amb un interès d'influència social o d'ajuda, o d'autoajuda, amb valors altruistes o no, etc., però sempre partint d'una finalitat concreta o objectiu a curt, mitjà o llarg termini i, tal cosa, els ubica d'una manera determinada en aquest continuum
• Per justificar que els militants de base dels partits socialdemòcrates en allò social en el pla teòric, però a la pràctica neoliberals en allò econòmic (sempre incidint en allò observable, i que no es distancien massa del social-liberalisme des d'un punt de vista teòric actual) no tenen poder de decisió, a causa de la pròpia estructura tan jerarquitzada d'aquestes organitzacions polítiques. El mateix passa amb els sindicats i els podríem fàcilment col·locar en un continuum aproximat. En un extrem tindríem aquells on la cúpula és qui pren les decisions i a l'altre aquell on les bases són qui prenen les decisions, en l'últim cas ens referim, evidentment als sindicats anarcosindicalistes i/o assemblearis que solen anomenar també "alternatius", que no reben subvencions de l'estat en general, que apliquen comunment l'acció directa i/o les directrius marcades en assemblea. Aquests sindicats que són molts i agrupen a un nombre enorme de treballadors i treballadores no poden participar en els macroacords a nivell estatal. Els grans que pel motiu de ser potser tan grans, i per la seva situació en l'espectre polític, han anat prenent una forma d'organització altament burocratitzada i jerarquitzada que a la pràctica fa que la distància entre un afiliat i l'executiva sigui tan gran i complicada que dóna com a resultat que el seu funcionament acabi depenent de les directrius de la cúpula. A més, la cúpula arriba a negociacions amb les empreses, amb l'estat, i amb d'altres agents que, molt sovint, són ignorades no sols ja per les bases, sinó pels mateixos delegats sindicals. Això és ben sabut, no m'invento res en absolut.

Avui em tocarà parlar del PSOE a causa que, per bé o per malament, al grup que hi pertanyo, hi ha un nombre important de persones lligades, d'una manera o d'una altra, a aquest partit (no tantes com des d'algunes "faccions" ens volen fer creure) o a les seves variants regionals. Dic regionals perquè pretendre denominar nacionals o ni tan sols federals a la major part dels partits socialistes de les diferents comunitats autònomes integrades en allò que se sol anomenar Estat Espanyol, seria caure en una greu mentida. Recordeu el que va passar a Navarra i que trobem documentat a Wikipedia:

Tras las elecciones municipales y forales el PSN quedó relegado a ser la tercera fuerza política en Navarra y, tras más de dos meses de negociaciones y en contra de lo acordado por 104 votos a 1 por la federación navarra del PSN que deseaba un gobierno tripartito PSN-Nabai-IU, desde la direccion general del PSOE se impuso el apoyo al gobierno de UPN- CDN, absteniendose en la votación de investidura de Miguel Sanz que será nuevamente reelegido. Así mismo también apoyó el acceso de la alcaldía de Pamplona en la persona de la candidata regionalista, Yolanda Barcina, aunque en otros ayuntamientos navarros acordó pactos con Nafarroa Bai e Izquierda Unida.

O sigui és tal la forma d'entendre la democràcia dins d'aquest partit que, en contra d'allò acordat per 104 vots a 1 per una suposada federació que a sobre s'anomena partit, o sigui el Partit Socialista de Navarra, se li obliga des "la direcció general" del PSOE a canviar el rumb de la política d'una, sinó nació, diguem-li comunitat autònoma. Llavors per què es diu Partit Socialista de Navarra i no simplement Federació regional del PSOE a Navarra, malgrat que ni això, perquè ni tan sols se li podria considerar una federació, tenint en compte que la seva autonomia és nul·la, llavors diguem-li millor sucursal del PSOE a Navarra. Doncs sabem molt bé que una federació és el següent:

1 f. [LC] [PO] Unió política de diversos estats que respecta llur autonomia en els afers interns i confia a òrgans compartits les competències d’interès comú, com ara la defensa, el comerç exterior, etc.
2 1 f. [LC] Unió de societats, que tenen un fi comú, en una de superior que les representa.
2 2 f. [SP] Organisme que agrupa els esportistes, els equips o els clubs que practiquen una mateixa modalitat esportiva, amb la finalitat de fixar-ne els reglaments i d’organitzar competicions.

Una federació, doncs, és un ens autònom i diferents federacions formen una confederació però ni tan sols el PSOE és una confederació, perquè l'òrgan màxim de govern, en teoria, es denomina congrés federal i no confederal. A Wikipedia ens trobem també amb la següent informació:

Cada federación del PSOE se organiza de manera autónoma. Hay una federación del PSOE en cada comunidad y ciudad autónoma.

Doncs a nosaltres ja no ens queda massa clar que significa autonomia per a aquest partit, doncs els fets ocorreguts a Navarra ens diuen el contrari, tenint en compte que el concepte autonomia significa:

1 f. [LC] Qualitat d’autònom.
2 1 f. [LC] [PO] [DR] Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.
2 2 [DR] autonomia administrativa Autonomia de la qual gaudeixen els municipis, les províncies i altres ens.
2 3 f. [PO] Comunitat autònoma.
3 f. [DR] autonomia de la voluntat Principi en virtut del qual els subjectes jurídics poden convenir lliurement les seves relacions.

Repetim, no entenem massa bé què significa el concepte autonomia per al PSOE. De fet, sí, significa que el PSOE, com el PP, són partits altament centralistes i altament jerarquitzats i dirigistes, i d'aquí es desprèn la idea que tenen de l'estat espanyol com a unitat inseparable, centralitzada i entenent l'autonomia com una subjugació al poder central. Tot altre discurs és fals, i això ho demostra els fets de Navarra i la negativa sistemàtica per part de Zapatero a que el propi govern del País Basc pugui convocar un referèndum ni que sigui consultiu. Centralisme extrem d'aquí mano jo. Ingerències en la política de les autonomies tant dins de l'àmbit del seu partit com dins de l'àmbit de les comunitats autònomes. Qui és ningú per dir a un poble, o al seu govern elegit per aquest, si pot convocar una consulta popular o no? Amb quin sentit de l'ètica i amb quin "talante" es pot mantenir aquesta prohibició a portar-la endavant? Qui és la direcció general del PSOE per dir-li a una federació que se li suposa, ja pel fet de ser una federació, la seva pròpia autonomia, amb qui pot pactar i amb qui no? I després s'atreveixen a omplir-se la boca de paraules com democràcia, llibertat, etc.

Per acabar avui, us deixo un fragment molt il·lustratiu d'un article d'En Papitu:

El lehendakari Ibarretxe es pot haver llançat una vegada més a una piscina buida tal i com ho va fer amb la proposta per a la convivència a Euskadi (conegut popularment com pla Ibarretxe). Veritat o no, també podem discutir la idoneïtat del moment (tenint en compte les eleccions del mes de març), podem discutir la idoneïtat de fer-ho en un escenari on ETA segueix en actiu (i matant), podem parlar de moltes coses però el que no podem discutir és la seva legitimitat. Tan la declaració universal dels drets humans com la carta fundacional de l'ONU deixen clar que els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. La negació d'aquest dret és a totes, totes un desafiament a la democràcia.

Les reaccions a mig camí de la histèria dels líders del PP i el PSOE són vergonyoses. Arribar a dir que una consulta sobre l'autodeterminació d'Euskadi l'haurien de votar tots els espanyols, ve a ser com argumentar que el divorci només es pot concedir quan es volgut per ambdues parts.

• Les definicions han extretes del Diccionari de la llengua catalana (2a. edició)
  
  
• Fotografia: La roZa Zocialdemòcrata(?) del pZoe en la "Zocietat del beneZtar". Jordi Gomara. Vallromanes, octubre de 2007

L'esquerra, els nacionalismes, el republicanisme i la monarquia

Via e-mail m'han fet arribar un post publicat a AMORIN69 i a El blog de Kevin Vázquez, i com m'ha agradat força i el trobo molt encertat, ho publico a continuació. Hi ha persones que diuen que no cal publicar les coses que han sortit ja a altres blocs. Jo penso precisament el contrari, crec, amb Chomsky, que les coses s'han de divulgar repetidament una i altra vegada, no sols perquè hi arribin al més gran nombre de persones, sinó perquè hi ha tanta informació que després tendim a oblidar-nos de coses molt rellevants, i cal repetir-les una i altra vegada perquè no caiguin a l'oblit precisament. Per aquest motiu, reprodueixo el següent post, curt, precís, sintètic i que dóna en el clau, segons el meu parer:

- Hay un sector de izquierda, ritualizado, formulista, repetidor de citas y de fraseología indigerible, cuyo problema no es ser cada vez menos, sino ser cada vez más tontos.

- El PP lanzó el llamamiento por el reforzameinto del patriotismo español, el PSOE le siguió y, desde hace un tiempo, le sigue el PCE.

- Hay determinados republicanos que, curiosamente, no son nada anti-monárquicos.

- Me dijo un amigo: hay republicanos que, a mayor gloria de España, meterían los tanques en Euskadi y Cataluña.

¿Y son republicanos? Al menos, eso dicen.

- El hecho de que gran parte de los monárquicos de la transición se hayan deslizado hoy al republicanismo (por ejemplo, muchos cuadros del PCE y algunos liberales jacobinos del PSOE) no es una mala noticia. Todo lo contrario. Sin embargo, eso nos insta a profundizar el debate en la izquierda y a evitar que estos neo-republicanos cojan el rábano por las hojas y refuercen, so capa de republicanismo, las concepciones nacional-españolistas más rancias. Está sucediendo.

I Les Illes també...

Ja n'hi ha prou...

d'atacs a la llengua!

d'autopistes!

d'insults a la ciutadania!

de corrupció!

de desmemòria històrica!

de destrucció del patrimoni!

de destrucció del territori!

de deteriorar els serveis públics!

de manipulació dels immigrants!

de manipulació!

de mentides!

de precarietat laboral!

Ja n´hi ha prou és una iniciativa ciutadana que neix de la inquietud manifestada des de nombrosos moviments socials, plataformes ciutadanes i gent independent després de gairebé quatre anys d´atacs sistemàtics contra pilars bàsics del nostre entorn cultural, social, econòmic i ambiental.

És un projecte dut a terme amb independència i de forma voluntària, que vol posar en circulació missatges audiovisuals de protesta i de resistència davant la impunitat amb què s´ha destrossat el territori, s´ha mentit i menyspreat la ciutadania i s´ha retrocedit en els serveis públics més bàsics.

què volem?...

1 Promoure un espai documental informatiu, crític i alternatiu a internet sobre la realitat social, econòmica, política, cultural i ambiental de les Illes Balears.

2 Transmetre una visió crítica de la nostra societat, proposar alternatives i reflectir la necessitat d´un canvi polític, indispensable per aturar la destrucció desacomplexada i sense límits que hem vist en els darrers quatre anys dels governs de dretes.

3 Mobilitzar la ciutadania davant els atacs perpetrats en els últims anys de govern contra els moviments socials, la llengua, la cultura i el territori.

4 Aturar la criminalització dels moviments socials des dels mitjans de comunicació i donar suport a les organitzacions i plataformes ciutadanes que s´oposen pacíficament a les polítiques practicades en contra de l´opinió i de la sensibilitat ciutadanes.

5 Protestar enèrgicament contra l´ús partidista dels mitjans públics i rebatre la propaganda demagògica i la desinformació practicada des d´alguns mitjans de comunicació.

Pàgina web de la plataforma ciutadana Ja n'hi ha prou

• ADHESIONS

• ENLLAÇOS

València ens necessita

Ara més que mai, els nostres companys i les nostres companyes del País Valencià ens necessiten. Els cal un canvi i, mentre no hi hagi una altra opció que la partitocràcia pura i dura, cal que els polítics que "els representen", que hi especulen, que fan el que volen amb la seva terra, amb les seves il·lusions, amb el seu país, el qual els pertany com a ciutadans i ciutadanes, canviïn si més no de color polític.

El País Valencià fa temps que fa una crida i demana suport dels països germans com Catalunya, però també de tots els països i nacions que conformen (vulguem o no/ens agradi o no) l'actual península ibèrica (també anomenada, per mi, "La España de las Españas" i Portugal).

Cal, ara sí, donar-los el nostre recolzament, doncs el canvi necessari és ara més possible que mai.

EL PAÍS VALENCIÀ JA EN TÉ PROU




La pàgina JA EN TENIM PROU pot ésser llegida tant en valencià com en castellà

• ADHESIONS

• ENLLAÇOS

JOAN SAURA DIMISSIÓ!!! i la resta?

Nosaltres vam lluitar colze a colze amb molts que avui dia okupen els escons de l'esquerra oficial; l'esquerra que està al poder a l'Estat Espanyol, a Catalunya i a d'altres contrades. Vam lluitar molt, alguns n'hi perderen la vida. Vam lluitar per la llibertat i en contra de l'arbitrarietat d'un govern feixista. Aquesta esquerra sobrevivent es va instal·lar als parlaments, a les cadires calentes dels despatxos oficials i, de cop i volta, van trair la complicitat de la nostra lluita. Joan Saura, traïdor, com els altres traïdors que estan als governs català i espanyol es van dedicar a inventar-se noves lleis, noves normes, normes i més normes minvant la llibertat del poble, la llibertat de l'ésser humà, de l'individu traint tota la nostra lluita.

Primer va ser el PSOE de Felipe González, els traïdors més grans, van proclamar la llei antiterrorista que retornava als gossos del poder la possibilitat d'entrar a cop de peu a la porta de les cases, metralleta en mà, escorcollar tot el que els vingués en gana, saltant-se el dret a la intimitat i la pròpia protecció de les famílies dins les seves cases. Agafar a qualsevol persona dins de la seva llar, desposseir-la dels seus drets més bàsics i portar-se-la per la força de les armes, tancar-la sense cap dret, com a un animal, maltractar-la, violar-la, etc. Després els neofeixistes del PP, CiU, etc, amb el vistiplau, la complaença, la complicitat i la signatura sense tremolar el pols del PSOE, van crear lleis com la llei de partits, per posar un altre exemple, que deixava fora d'òrbita els partits que no eren del seu grat.

Però no només governa el PSOE a Espanya, també ho fa IU, per exemple; comunistes, socialistes, socialdemòcrates venuts i traïdors que treballen només per les grans màfies. Casos com el de la Núria Pòrtulas, com el de la Laura Riera, cinc anys i mig empresonada, torturada, etc. El cas d'aquesta última per mitjà de la Guardia Civil, hereva del franquisme més ranci, i en mans de l'Audiència Nacional, el tribunal d'excepció del franquisme. El cas de la primera, pels Mossos d'Esquadra que són igual però, sovint, et parlen en català. Res no ha canviat. Potser ha empitjorat: vivendes més cares, límits de velocitat absurds, retirades de carnet, prohibició de fumar, normes per al menjar, normes per a la felicitat... i el que ens espera.

JOAN SAURA, CONSELLER D'INTERIOR, TRAÏDOR, DIMISSIÓ JA!!!
ELS PARTITS D'ESQUERRA TRAÏDORS!!!,

JUTGES NOMENATS PELS INTERESSOS DELS PARTITS POLÍTICS I NO PER SUFRAGI UNIVERSAL QUE TENEN PLE PODER SOBRE NOSALTRES, FORA!!!

HEM DE REMPRENDRE L'ACCIÓ DIRECTA: SIGNEM TOTS ELS MANIFESTOS DE RECOLZAMENT, ACUDIM A TOTS ELS ACTES, MANIFESTACIONS, TROBADES QUE PUGUEM. ORGANITZEM I PORTEM A TERME NOSALTRES MATEIXOS AQUESTS ACTES!!! UNIM-NOS-HI, UNIM-NOS ENTRE NOSALTRES PER LLUITAR CONTRA AQUEST NOU ORDRE NEOLIBERAL I DICTATORIAL

PASSEM OLÍMPICAMENT DELS PARTITS POLÍTICS, ELS ACTES, MANIFESTOS, MANIFESTACIONS, ETC. HAN DE SORGIR DEL POBLE I DE LES ORGANITZACIONS SOCIALS QUE EL RECOLZEN

Manifestació en suport de Núria Pòrtulas

Em confesso molt ignorant, i gairebé un traïdor, per no conèixer el cas de Núria Pòrtulas, quan ahir a la nit, més a prop del dia d'avui que del dia d'ahir, somnolent i cansat, me n'anava a dormir, sens dubte molt tard. Ara estic informant-me’n, i la cosa té els seus nassos, i, a més, la informació és brutal; però com vivim en un món "amb tanta informació" se'ns passen les importants. Clar als mitjans de comunicació oficials l'únic que els interessa és donar propaganda de l'eix del mal PP-PSOE que són els amos i és el que ven, i donar ales, de passada, al bipartidisme. Pel que sembla l'únic crim que ha comès la Núria és ser anarquista, és a dir que anem preparant ja les maletes tots per anar a la presó. En aquesta societat, democràtica diuen, o ets un llepaculs del sistema -el més fàcil és apuntar-se a un partit polític, a molts companys d'esquerra ja no fa falta dir-se'l, doncs ells més llestos ja es van apuntar al Partido del Reino per estar segurs i calentets- o bé ser una "persona de bé" (que ve a ser el mateix); és a dir com va dir Francisco Franco: "Vostè faci com jo, no s'hi fiqui en política".

Ara resulta que ser anarquista està penalitzat pel que sembla, i amb presó, què poc que hem avançat des dels anys del govern del PP, o millor dit des de Franco; bé, en veritat res, si analitzem cert post molt interessant de Jimmy Jazz.

Haig de ressaltar que, fins i tot, el partit de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha denunciat l'empresonament de Núria Pòrtulas. Aquí us n'hi deixo uns quants enllaços, n'hi ha milers més però, evidentment, calia fer-ne una selecció.

Així que els que hi pugueu, ja ho sabeu, aquesta tarda manifestació en suport de la Núria en Barcelona.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2311938
http://www.youtube.com/watch?v=s9d5Bx2JyLU
http://girona.e-noticies.com/n%FAria-p%F2rtulas-compara-la-seva-situaci%F3-amb-1984-dorwell-20037.html
http://blocs.tinet.org/blog/erdrag/category/25/paisos-catalans/2007/02/23/suport-a-la-nuria-portulas
http://www.endavant.org/groups/noticies/febrer07/llibertatanuria
http://www.revoltaglobal.cat/article834.html
http://narcissastre.blogspot.com/2007/02/en-suport-la-nria-prtulas.html
http://www.carlespuigdemont.cat/2007/02/en-suport-de-la-nria-prtulas.html
http://estrecho.indymedia.org/newswire/display/67720/index.php
http://www.catalunyainformacio.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=179607
http://www.pobleviu.org/index.php?id_categoria=19&madre=7&id_noticia=840
http://cntciutadella.blogspot.com/2007/02/firma-per-sa-llibertat-de-nria.html
http://joanarnera.blogspot.com/2007/03/llibertat-per-la-nria-prtulas-la.html
http://www.racocatala.cat/articles/13525
http://www.cgtcatalunya.cat/nuke/modules.php?name=News&file=article&sid=2459
http://www.llibertat.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=344&Itemid=29
http://www.sarriadeter.com/content/view/278/48/
http://www.radiocatalunya.ca/noticia/938/
http://girona.e-noticies.com/cdc-demana-la-llibertat-immediata-de-la-jove-n%FAria-p%F2rtulas-19106.html
http://lahaine.org/index.php?blog=4&p=20796
http://www.cgtcatalunya.cat/nuke/modules.php?name=News&file=article&sid=2438
http://girona.cup.cat/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=141&Itemid=9
http://www.llibertat.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=521&Itemid=29
http://www.revueltasonora.com/noticia/97/
http://espora.org/okupache/articulo.php?p=2194&more=1&c=1
http://www.gara.net/paperezkoa/20070311/7549/es/Concentraciones/frente/ICV/para/exigir/libertad/anarquista/Nuria/P%C3%B2rtulas
http://www.cnt.es/cornella/wordpress/?p=34
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/4393
http://www.llengcat.com/aferret/
http://www.klinamen.org/modules.php?name=noticias&file=print&sid=2102http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=31428
http://anarxya.wordpress.com/2007/03/04/detencion-de-nuria-vecina-de-sarria-de-ter-girona/
http://galiza.indymedia.org/pt/2007/03/10099.shtml
http://www.rojoynegro.info/2004/article.php3?id_article=13192
http://opcioncero.com/blog/2007/02/nuria_portulas.html
http://cnt.superforos.com/viewtopic.php?p=2500&sid=b751a7b134dd4335eef1fe286d954d03
http://www.elmundo.es/papel/2007/02/28/catalunya/2089931.html
http://www.20minutos.es/noticia/206550/0/derogacion/audiencia/nacional/
http://www.tokata.ateneoalmargen.org/base/index.php?option=com_content&task=view&id=101&Itemid=2
http://www.mundurat.net/pintxogorria/index.php?option=com_content&task=view&id=279&Itemid=47
http://www.lavanguardia.es/cercadorgg/Cercador?p_salta=0&p_action=cercar&p_collection=noticias&p_frase=N%FAria
http://195.55.52.1/2007-02-09/horaultima/horaultima5.htm
http://argentina.indymedia.org/news/2007/03/496223.php
http://www.rojoynegro.info/2004/article.php3?id_article=13594
http://www.lavanguardia.es/gen/20070210/51307635061/noticias/mas-de-mil-personas-se-concentran-ante-los-juzgados-de-girona-en-apoyo-a-la-joven-detenida-por-presunta-pertenencia-a-banda-armada-barcelona-mossos.html
http://vdevivienda.megaslibres.com/viewtopic.php?p=13173&sid=45448df83fb2fa3a909584d757e9c33e
http://www.manerasdevivir.com/foro/viewtopic.php?p=1514881&sid=d834d1246a6470a786eb515773c3a4ef
http://www.carteleralibertaria.org/articulo.php?p=2306&more=1&c=1
http://www.wholinks2me.com/videos/search/nuria/http://euskalherria.indymedia.org/es/2007/02/36411.shtml
http://www.antorcha.org/carcel/anarq.htm
http://zapateando2.wordpress.com/2007/02/16/%c2%a1libertad-nuria-%c2%a1basta-de-acoso-al-movimiento-anarquista-en-catalunya/
http://www.aturuxo.net/foro/3/8650/8655?PHPSESSID=b0e8301f20e2bacd064b4468cac4ac89
http://kancerbero.blogspot.com/2007/02/sigo-por-aqu-pero-cada-vez-con-menos.html
http://www.nodo50.org/melancronicam/modules/newbb/viewtopic.php?topic_id=428&forum=9&post_id=455
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/4597
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=382786&idseccio_PK=1008
http://jordioriola.blogspot.com/2007/02/llei-antiterrorista.html

Llibertat per a la Núria Pòrtulas

Sento no poder haver-ho publicat abans, però m'ha arribat ara mateix al meu e-mail. Entenc la transcendència del tema, però si aquestes coses no se'ns fan arribar abans, anem molt malament. En tot cas, aquí deixo l'escrit:

La Núria Pòrtulas, companya de Girona, ja porta més d’un més en presó preventiva decretada per l’Audiència Nacional. Aquest cas va ser iniciat sense cap fonament lògic pels Mossos d’Esquadra, i és per això que exigim responsabilitats als dirigents que criminalitzen i reprimeixen, així com la immediata llibertat de la Núria.

Per tot això us animem a participar activament en la manifestació d’aquest dissabte i en la campanya que s’està duent a terme per acabar amb aquesta situació injusta!!

MANIFESTACIÓ DISSABTE 17 a les 19 hores al Portal de l’Àngel! NÚRIA LLIURE, LLIURES TOTS I TOTES!!

MANIFEST DE LA CAMPANYA:

Hem sabut de la detenció primer i empresonament després de la Núria Pòrtulas, companya nostra de Sarrià de Ter, per una falsa imputació de pertinença a organització terrorista, preparada i executada per l’Àrea Central d’Informació Interior dels Mossos d’Esquadra dependents d’Iniciativa-Els Verds-Esquerra Unida i Alternativa.

Ho hem sabut malgrat el silenci dels comandaments policials i dels seus responsables polítics en aquests darrers dies i també malgrat la incomunicació de la llei antiterrorista que li va ser aplicada injustificadament a la Núria; ho hem sabut per la bestialitat de la seva detenció, per la brutalitat amb què va ser escorcollat tant el domicili de la Núria, a can Rusc, com el dels seus pares a Sarrià de Ter i per la contundent ocupació militar a què van sotmetre la zona desenes de furgones dels Mossos d’Esquadra el passat dimecres 7 de febrer del 2007. Uns escorcolls que buscaven, com en tants altres muntatges policials, armes i explosius amb què realitzar imaginats atemptats i que van acabar amb la intervenció de mera propaganda de caràcter polític i documents personals dels pisos escorcollats.

Hem sabut també que la investigació dels Mossos d’Esquadra es basa en dos fets: en la relació de la Núria amb en Joan Surroche i amb una llibreta que li va ser il•legítimament intervinguda fa unes setmanes a la Núria quan tornava d’una manifestació, juntament amb pòsters i fulls volants amb propaganda d’ideologia anarquista. Res d’això pot servir per justificar ni la imputació de terrorisme cap a la Núria ni la seva detenció; però a més volem deixar ben clar que no tolerarem que es criminalitzi ni la solidaritat amb les persones preses ni tampoc cap tipus de plantejament ideològic, al mateix temps que denunciem la persecució política dels Mossos d’Esquadra cap a les persones i moviments més combatius de les nostres comarques.

Finalment hem sabut també que l’Audiència Nacional ha empresonat preventivament la Núria, amb el seu automatisme habitual, assumint el dictat de totes i cadascuna de les falsedats escrites pels cossos policials, després d’un breu interrogatori i que resta a l’espera del resultat de les investigacions dels Mossos. Així en una aplicació a petita escala de la guerra preventiva, primer es deté i després s’investiga.

Per tot això, convençuts que la imputació de terrorisme de la Núria no és més que un nou muntatge policial dels Mossos d’Esquadra, i demostrant tota la nostra solidaritat i suport a la nostra companya.

www.elsud.org/nuria

Imatge

Abocaments sospitosos a Vallromanes

Iniciativa per Catalunya Verds de Vallromanes, ha denunciat a l'Ajuntament de Vallromanes uns fets que s'estan produint al sector XXVI - La Benzinera.

Instància núm. 2007/1754

Des de fa mesos, l'explanada que hi ha a la zona entre la benzinera i el Restaurant Can Matias, s'utilitza per abocar terres.

Darrerament, s'ha observat una continua aparició d'objectes no relacionats amb les terres, tals com puntals d'obra, cubs de pintura, metalls, etc., però, el més preocupant de tot plegat són l'aparició d'abocaments d'uns materials pastosos de color groguenc (tal com es pot observar al centre de la fotografia adjunta)

A més de tot això, s'hi aboquen materials de restes d'obres (formigó, ceràmica matxucada, etc.)

Hem demanat a l'Ajuntament el tancament del sector XXVI - La benzinera, i que s'inspeccioni la zona.

També s'ha sol.licitat els informes de les restes de terres que s'han abocat des de l'inici dels abocaments.

S'ha d'informar que moltes d'aquestes proves ja estan sota les terres. Per això, es va actuar amb rapidesa i es van fer força fotografies.

Hem de dir també que aquesta zona pertany a una de les zones requalificades del nou POUM.

David Carrillo Barón
Iniciativa per Catalunya Verds de Vallromanes

Article original publicat a ESPAI VALLROMANES

David Ricart d'ERC, el primer bloc polític d'un candidat a l'alcaldia de Vallromanes

Cal celebrar amb entusiasme, per la seva utilitat participativa, la nova iniciativa, pionera a Vallromanes, de dur a terme un bloc personal d'un polític candidat a l'alcaldia. Es tracta del bloc de David Ricart de MxV-ERC que ve a omplir un buit important al nostre poble: la possibilitat de comunicar-se directament amb un aspirant a la representació màxima del govern municipal.

Un bloc, generalment, és un sistema d'intercomunicació contínua entre una persona que escriu articles i els seus lectors que poden deixar-hi comentaris. Aquest mateix mitjà que llegiu és un bloc, però hi han més blocs a Vallromanes. A la part dreta d'aquest bloc podeu trobar la informació al respecte.

En tot cas, el blocs, que en tinguem notícia, que s'escriuen des de Vallromanes, en l'apartat de blocs personals són:

• Entrellum d'Antoni Ibàñez,
• Raons que rimen de Victor Pàmies,
• POUM a Vallromanes de Josep Sagarra
  
• el nou de David Ricart
• i quatre meus que podeu trobar a la secció corresponent (un dels quals és aquest mateix), però que ara no anomenaré per no fer-me tanta autopropoganda)

En l'apartat de blocs de col·lectius, trobem el bloc:

• Som diferents... t'escoltem del PP de Vallromanes

Que tractin de política, informin o estiguin oberts al debat per temes exclusivament de Vallromanes, només hi teníem fins ara el de

• POUM de Vallromanes,
• el del PP Som diferents... t'escoltem
• i Espai Vallromanes

Ja que el d'Antoni Ibáñez, el de Victor Pàmies i els altres meus són blocs que tracten sobre temes generals o específics però que no estan circumscrits a l'àmbit de Vallromanes.

Cal destacar que els partits polítics, diverses associacions i altres organismes disposen de pàgines web (informació que podeu trobar aquí a l'espai dret del bloc), però que no són blocs (excepte el del PP) i en cap cas no són interactives (no permeten la intercomunicació), amb l'excepció destacable de la pàgina web d'ICV que, malgrat que no permet deixar comentaris als articles, disposa d'un fòrum on la gent pot participar deixant les seves opinions i, a més, d'una secció d'enquestes. La resta de webs, incloent-hi la del propi ajuntament, són totalment unidireccionals. Envien informació -quan ho fan- però no permeten cap tipus de comentari.

Però especialment no hi havia cap pàgina fins ara personal d'un polític, escrita per ell directament, on es poden deixar comentaris als seus articles (o sigui permet la intercomunicació amb ell, com he dit abans) i especialment que sigui la d'un candidat a l'alcaldia, la qual cosa ens dóna la valuosa possibilitat a tots els vilatans de discutir directament amb ell tots els temes que ens preocupen, fer-li les preguntes, suggeriments i propostes que ens interessin de forma directa i senzilla, al mateix temps que ens manté informats de qualsevol novetat que pugui esdevenir a la nostra vila.

Per aquest motiu, cal felicitar David Ricart per la iniciativa d'obrir el seu bloc, demanar-li que en faci un ús continu, i, a més aprofito per a animar a totes les vilatanes i vilatans que utilitzin aquest nou servei tan útil que David Ricart de MxV-ERC ha posat al nostre abast.

Li preguem, en tot cas, que no sigui només una eina temporal que utilitzi de cara tan sols a les properes eleccions municipals i que, un cop sigui l'alcalde de Vallromanes, continuï actualitzant-la per poder mantenir aquest debat directe i continu amb tots nosaltres.

Article original de Jordi Gomara (itaca2000) a ESPAI VALLROMANES

El temps del crepuscle

He dut a terme una actualització més que important sobre el meu post "Els drets del dret".

Estigué tota la nit (una d'aquelles nits dolentes o bones o viceversa) llegint, fumant, pensant, escrivint. Quan arriba el crepuscle, el teu cos comença a acusar el cansament, la son t'hi guanya i les lletres del monitor de la computadora comencen a ballar davant els teus ulls... Sabia el que volia dir, però els meus dits tremolosos no podien moure's ja lliurement sobre el teclat. El teclat, el monitor, els meus ulls, els meus dits i jo sols, davant de la profunditat de la nit, davant de la solitud immensa de l'infinit. Total, avui dissabte podia dormir fins a més tard, els nostres amics es van entossudir que calia disfressar-se aquesta nit en el carnaval del poble. Haig de dormir més al matí per poder estar fresc de nit, és el carnaval, la manifestació de Dionisos. En fi.

La qüestió és que he dut a terme algunes aportacions molt substancials al meu post (entrada) (article), que ahir a la nit m'hi vaig deixar al tinter. Considero que són aportacions molt importants per al que volia expressar. No hi és tot, hi podria haver una mica més. Però no tot pot dir-se'n en un sol moment, en un sol escrit. Sol dic el que sol es pot dir en unes quantes paraules unides amb una finalitat comuna. Però cal posar-li un final a tot. Tot és molt. Llavors delimitem una part d'aquest tot. Demà, o potser un altre dia, continuarem escrivint sobre el mateix. Perquè no hi ha gaire més a dir potser, o potser sempre direm molt poc. Us convido a llegir-ho, amb sinceritat, amb humilitat, amb fraternitat, amb el cor. Un part és dolorós però acaba sent una creació. I a un li agrada compartir, li agrada crear i compartir.

És fàcil distingir les noves aportacions o "diferències" del text anterior: estan en negreta i en colors, en cursiva... (No sé si l'he millorat o l'he empitjorat, però allà hi és)

Sol pretenc convidar-te a compartir amb tu quelcom que jo he creat, que m'ha dolgut, i que vull que tu puguis llegir-ho, opinar, discutir, debatre, millorar, o simplement callar. Sol et demano que segueixis aquest enllaç res més. I gràcies per la teva atenció, i, de manera molt especial, pel teu temps.


***Fotografia: Espera. Joan Mateu (fotògraf i bon amic meu)
Una part de la seva obra genial: aquí

Post original en castellà

Els drets del dret

No pretenc pas dur aquí a terme un curs de dret, tanmateix en llegir el post del company Daniel Isaac que ve acabant d'aquesta forma:

Recuerdo cuando mi hermana Carmen empezó sociología: en una de las primeras clases un profesor les dijo algo así:

" La vida de cada ciudadano es distinta según su estatus social. Imaginen que la vida es una carrera, pues bien; para algunos la linea de salida está más cerca de la meta. Los menos afortunados tienen más recorrido hasta la meta. Con lo cuál se cansan más, redoblan esfuerzos y muchos ni llegan. Mientras esta sociedad admita estas diferencias el éxito no será cuestión de méritos en la mayoría de los casos."

i desprès de llegir d'aquesta pàgina sobre un curs de dret el que ve a continuació:

Ocupa un lugar central la Declaración Universal de Derechos Humanos, de 10 de Diciembre de 1948:

• El Preámbulo, en el Considerando 1º establece:

Considerando que la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana.


• El artículo 1 afirma:

Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.


• El artículo 2 Párrafo 1º reconoce que:

Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición.


• El artículo 7 establece:

Todos son iguales ante la ley y tienen, sin distinción, derecho a igual protección de la ley. Todos tiene derecho a igual protección contra toda discriminación que infrinja esta Declaración y contra toda provocación a tal discriminación.


• En la Carta de San Francisco, la Carta Fundacional de las Naciones Unidas, de 25 de Junio de 1945, se declara en el artículo 1.2:
  

Todas las naciones fomentarán la igualdad de derechos de todos los pueblos.


• En la Declaración Americana de los Derechos y Deberes del Hombre, de 2 de Mayo de 1948 se establece en el artículo 2:
  

Todas las personas son iguales ante la ley y tendrán los derechos y deberes que ella consagra, sin distinción alguna.


• La Convención Europea de Salvaguardia de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales, de 4 de Noviembre de 1950, reconoce este derecho cuando afirma en su artículo 14:
  
  El goce de los derechos y de las libertades fundamentales ha de ser asegurado a todos, sin distinción alguna.

Veig que les declaracions de dret (coactiu l'anomenen precisament) estan plenes de contradiccions. Vegem:

Si jo sóc dona (perquè els gens dels meus procreadors així ho han disposat), sóc negra (perquè he nascut a l'Àfrica), sóc pobre comparativament amb una "occidental" (perquè he nascut al "tercer món"), sóc pobre comparativament amb altres congèneres i conciutadanes (perquè els meus pares eren més pobres encara que els del seu entorn), a més sóc nascuda a Nigèria (perquè els meus pares vivien a Nigèria) i vull emigrar al "primer món" tinc problemes (si fos nascuda al "primer món" i volgués emigrar al "tercer món" m'obririen les portes de bat a bat"), etc. Quins nassos d'igualtat i d'igualtat de drets i de dret a la no discriminació, i de no discriminació al dret i a la igualtat, i quina igualtat davant la llei m'està proposant aquesta podridura de drets?

Si els meus pares són blancs, francesos, rics, sóc home, etc. potser no parteixo de més drets que els altres? Potser ja no estic privilegiat per una desigualtat? Potser sóc igual que la nigeriana quant a tots els drets dels drets dels drets? Doncs no. Mentre existeixin fronteres i control fronterer, mentre existeixi l'herència de pares a fills, mentre existeixin diferències per gènere, mentre hi hagi fronteres en el pensament, i mentre no hi hagi tal barreja de races i de gèneres que quan algú surti al carrer li sigui tan normal tenir en el seu entorn la mateixa quantitat de negres, grocs, vermells, blaus i ataronjats, dones, travestís, homosexuals i homes, coixos, bornis... compartint el carrer, els centres de reunió i de decisió, les empreses, mentre hi hagi algú que a causa de la seva "diferència" no pugui també alçar la seva veu... no existirà la mateixa igualtat de drets i ningú serem iguals davant la llei i davant de res que s'inventin els més retorçats dels humans.

M'entenen vostès quan entenc que hi ha gent que roba, que mata, que competeix, que atropella, que coacciona, que humilia, que crida, que s'embogeix i que se suïcida?

Aquest món no és el meu, senyors, aquest món és per als maquinadors polítics. Molt omplir-nos la boca d'igualtat, democràcia, etc., però aquests conceptes no són res més que paraules que, de tant repetir-les en va, n'han perdut significat algun.

Potser si no estiguéssim tan ocupats, tan hiperactivament ocupats, tan pragmàticament ocupats, i tinguéssim temps per pensar, raonar, reflexionar, mirar-nos al mirall, mirar-nos cap endins... "pensar, reflexionar, somiar"... (perdre una nit escrivint un pensament com a aquest...). Potser si no tinguéssim por de tanta diferència, no ens refugiéssim tant en el grup i en la nostra pròpia diferència, si no tinguéssim por els uns dels altres, els homes de les dones, les dones dels homes, els blancs dels negres, els negres dels blancs, potser si no tinguéssim por a sentir-nos lliures, lliures de pensament, lliures d'acció, lliures per decidir, dubtar, equivocar-nos i rectificar, lliures de veure l'altre com a lliure a la vegada, amb les seves diferències, amb els seus dubtes, amb les seves pors, amb els seus errors, amb la seva pròpia feblesa com a ser humà... potser no haguéssim muntat tantes mentides sobre d'altres tantes mentides.

I potser el món seria diferent.