Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecologisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecologisme. Mostrar tots els missatges

27 de maig 2008

L'edat de la innocència



Andratx.-Hidalgo: "El destí de la construcció era un magatzem, però es va convertir sense jo saber-ho en un habitatge"

PALMA DE MALLORCA 5 de maig (EUROPA PRESS)

.............................................................................

EL MEU AMOR DINS UN PAPER (Poema de joventut)

(VERSIÓN ORIGINAL EN CASTELLANO)


Jo vindré a veure't amb qualsevol excusa
per poder ser a prop teu.
Sé que sempre que hi vingui t'hi trobaré,
et miraré i tremolaré,
ho notaràs, és lògic.
Pensaràs que sóc ridícul;
un simple idiota.
Però necessito veure els teus ulls que són càlids i profunds
i em dibuixen un somriure,
necessito veure els teus llavis, pinzellada mestra,
que endevino acollidors i amables...
i m'imagino que acaricio el teu cabell.

És vulgar escriure un poema d'amor d'aquest tipus;
de l'ús, frases i paraules estàndard
han quedat ja velles i ragudes.
Però necessito dir-te,
necessito dibuixar-te al meu paper,
per creure que et sento,
per creure que, sí més no, me'n pertany la teva descripció.

Bé, no sé si t'has adonat...
jo vinc a veure't cada dia.
I després, quan arribo a casa,
et busco al meu paper.

Jordi Gomara, Tordera, agost de 1982
Adaptació al català, Vallromanes, 25 de maig de 2008, de l'original Mi amor en un papel

FOTOGRAFIA: Jordi Gomara. La Casa d'Orlando. Orlando, 17 de juny de 2007. De la colecció La casa d'Orlando i el llac

12 de maig 2008

I encara més sobre l'aigua... què fa el nostre ajuntament?... què fa el nostre govern?




Aquests darrers dies ha plogut amb ganes sobre Vallromanes; bé, de fet sobre tot el territori català. Sortia del poble quan arribant a la riera, abans de creuar-la, vaig advertir la quantitat enorme d'aigua que hi passava la qual arriba després a la riera de Mogent, d'aquesta al riu Besós -segons tinc entès- i a pocs quilòmetres acaba perdent-se en el mar. Llavors vaig pensar, què fa el nostre ajuntament per evitar que tota aquesta aigua que passa pel nostre municipi no tingui més destí que el mar en una època que ens diuen que és d'escassesa? Doncs ja ho diré, absolutament res. És increïble que després de tot el temps, diners, etc. que s'ha malbaratat en tantes coses, especialment en un creixement no massa sostenible, ni organitzat. ni planificat, ni massa estètic a vegades de la vila, no s'hagi invertit en construir dipòsits que recullin l'aigua pluvial per ser després reutilitzada al municipi? Però això mateix que passa al nostre municipi, passa a tots els del costat, a tota la comarca i, en general, a tota Catalunya.

Des del govern català, des de l'espanyol, des dels mitjans de comunicació, etc., se'ns bombardeja constantment amb l'escassesa d'aigua, que potser no és tan real, que potser no es deguda als factors que ens hi volen fer creure, que potser té d'altres solucions, però que és l'excusa perfecta per pujar-nos encara més els rebuts de consum i per construir transvasaments caríssims, absurds i agressius, producte d'idees obsoletes i caduques en quant a planificació dels béns naturals, trencant a la llarga presumiblement l'equilibri ecològic del territori i enriquint a les companyies subministradores com Agbar, darrere de la qual ens trobem al gegant especulador i manipulador de La Caixa (Parlem?) que viuen a costa de la gent amb superàvits multimilionaris i, que, a sobre, pretenen que el cost d'aquest transvasament que anirà destinat principalment no a proveir d'aigua "de boca" realment sinó a interessos industrials i comercials, turístics i especulatius de tota mena, redundi en els ja cars de per se rebuts de l'aigua que paguem entre tots nosaltres.

Per a més informació: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1820

10 d’abril 2008

Obro un parèntesi per parlar de l'aigua i després...



Obro un parèntesi perquè havia de parlar de l'aigua en el post anterior i no ho vaig fer. Avui toca el tema de l'aigua, una mica més tard, continuaré amb els assumptes de Vallromanes.

La inspiració m'ha vingut llegint un post sorprenent i no massa inspirat (al meu entendre) de David Frigola (em sap greu dir-ho, però és així) que he vist anunciat a twitter per Poliblocs. No vull culpar a aquest noi de la seva manca d'inspiració perquè és clar que els seus arguments vénen influenciats per la propaganda ridícula de CiU que està acostumat a manar a Catalunya i a Espanya fins i tot quan no governa. Recordem la trista retallada del darrer Estatut de Catalunya perquè Artur Mas el va negociar amb el President del Govern espanyol a esquenes del representant legítim del poble català, com ho és el Parlament i, per derivació, el Govern de Catalunya nomenat pel President el qual és votat en majoria pel Parlament.

Però quina presa de pèl és aquesta? Si la nostra democràcia liberal ja és una democràcia precària per se, com hem de tolerar que la política normativa i legislativa vingui donada pel partit que és a l'oposició en base a les seves "triquiñuelas" de pactar de manera interessada amb el govern espanyol? I és que aquesta gent no saben avenir-se a ser oposició. Tants anys manant a Espanya que no s'hi acostumen a saber que per a governar s'han de guanyar unes eleccions. Ells el que volen és seguir manant a Espanya, ja no parlem del Sr. Duran amb la seva dèria de voler ocupar un ministeri espanyol, com, fins i tot, parodien constantment al programa Polònia de TV3. No ens enganyem pas, els interessos de CiU estan a Espanya, no és en la realitat un partit catalanista en un sentit estricte; no ho diem això de tots els seus militants ni de tots els polítics que el formen, però sí com a conjunt, si més no especialment dels que el representen. CiU és un partit de dreta, això és molt important no oblidar-ho a l'hora d'intentar una independència per Catalunya de caràcter progressista i amb polítiques de contingut social. I cal recordar-li a Esquerra que si es diu Esquerra és perquè ha de ser un partit d'esquerra, per aquest motiu que vigili i molt amb qui pacta a l'hora de fer govern o a l'hora de portar a terme un procés d'autodeterminació.

La qüestió és que després de llegir aquest post de David Frigola no me n'he pogut estar i li he fet el següent comentari que ara us deixo a continuació com a tema central del meu article:

Evidentment, el problema de la sequera no és d'ara, ja ve dels anys 60 quan es parlava de la "pertinaz sequía". Francisco Franco va construir grans pantans, com el pantà de Sau (la construcció del qual ja va portar molta polèmica al seu temps a l'haver d'inundar un poble) que jo vaig anar a visitar en una sortida escolar quan anava a Escola en la dècada dels 60 del passat segle. El dictador va preveure la sequera i va construir pantans. Pantans i més pantans, era la seva especialitat; però després hem estat 23 anys amb un govern que no ha previst el que passaria a llarg termini, i sí només a curt termini (alguna acció puntual, la construcció d'una petita dessaladora...) I ara resultarà que la culpa la tindrà un govern que només porta 5 anys a la Generalitat.

Evidentment que hi ha aigües que contaminen, com les del Roine, que agafades del seu darrer tram, tal com es vol fer, recull totes les aigües de les centrals nuclears franceses que hi ha al seu pas; que no són poques. (Això li ho comento perquè ell diu que les aigües del mar contaminen).

L'aigua no es perd, hi ha la mateixa que fa segles. Tota l'aigua està al mar, no s'ha de ser massa intel·ligent per entendre que el futur passa per recollir l'aigua del mar, dessalar-la i posar-la en circulació. Si no plou no busquem aigua als rius, els rius cada vegada en tindran menys. L'aigua s'ha d'anar a buscar allà on sempre hi serà amb tota la seguretat: al mar. Pura lògica.

A qui se li acut invertir una gran quantitat de diners en un transvasament de centenars de quilòmetres (una obra que pot durar una dècada) quan la tendència és que els rius vagin perdent cabal durant les properes dècades per la manca de pluges, a més de fer-ho punxant en el final d'un riu que ja ve súper contaminat, quan es poden fer dessaladores per extreure l'aigua del lloc on mai no faltarà com és el mar.

Repeteixo, si les coses es volen fer amb mires de futur i no per gent de curtes mires, s'han de construir dessaladores i no dur a terme solucions provisionals de costos elevadíssims com transportar aigües de rius que poden tenir insuficiència a la llarga, alt risc de contaminació, amb obres d'un elevat cost i que no serien efectives fins d'aquí a una dècada.

És evident que el mar recull la contaminació de tots els rius, però aquesta és més dispersa evidentment per la quantitat enorme d'aigua dipositada al mar. I posats a investigar en la descontaminació de l'aigua val més fer-ho d'allà on mai no faltarà i que tenim constància que sempre serà, si més no, la mateixa quantitat. Perquè a la Terra sempre hi ha la mateixa aigua, però en els rius en disminució, mentre que en el mar en augment constant.

Pur sentit comú, res més.

* Fotografia: El cigne del llac, presa a Orlando (Florida) el dia 18 de juny de 2007 per Jordi Gomara

29 de maig 2007

'Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra'

Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.

Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.

Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-nos-en.

Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare, i tancar amb tres panys la casa
i deia-ho vostè...

Pare, si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.

Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.

Pare, no, no tingueu por, i digueu que no,
que jo us espero.

Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.




Música i lletra de Joan Manuel Serrat
Versió en espanyol de: Por la Reserva, Asociació ecologista de l'Argentina, a http://itaca2000.blogspot.com/2007/05/padre-deje-de-llorar-que-nos-han.html

Moltes gràcies al Josep María pel regal que ens ha fet al seu post del clip-musical que he publicat aquí

25 de maig 2007

SALVEM LA VALL DE CARDÓS

El senyor Josep Lladós Comenge, que viu a Nova York, vol comprar els dos càmpings, la serradora de la Vall de Cardós i moltes hectàrees agrícoles per a construir un camp de golf de 18 forats amb el seu gran complex turístic: 200 habitatges de luxe, 4 hotels de 5 estrelles, zones comercials de categoria en diversos punts de la comarca, zones d’spa, etc. A més, té previst obrir un túnel que comuniqui el Pallars amb Andorra, la qual cosa pot ser l’inici d’una invasió de capital andorrà que inverteixi en totxo i ciment a les valls directament lligades al país veí. Aquest projecte, que encara no està aprovat, destruirà el paisatge pirinenc, planteja un model elitista i excloent que poc té a veure amb la realitat social i cultural del Pallars, i a més, es vol dur a terme en uns moments en què la manca d’aigua és un problema greu fins i tot en aquestes valls pirinenques. Si vols fer pressió per aturar-lo, adhereix-te al manifest a:



Informació de: Sebastià Garcia i Pérez - Les Borges Blanques


Article extret del bloc de Josep María García i Pérez

22 de maig 2007

I Les Illes també...



Ja n'hi ha prou...




d'atacs a la llengua!


d'autopistes!


d'insults a la ciutadania!


de corrupció!


de desmemòria històrica!


de destrucció del patrimoni!


de destrucció del territori!


de deteriorar els serveis públics!


de manipulació dels immigrants!


de manipulació!


de mentides!


de precarietat laboral!

Ja n´hi ha prou és una iniciativa ciutadana que neix de la inquietud manifestada des de nombrosos moviments socials, plataformes ciutadanes i gent independent després de gairebé quatre anys d´atacs sistemàtics contra pilars bàsics del nostre entorn cultural, social, econòmic i ambiental.

És un projecte dut a terme amb independència i de forma voluntària, que vol posar en circulació missatges audiovisuals de protesta i de resistència davant la impunitat amb què s´ha destrossat el territori, s´ha mentit i menyspreat la ciutadania i s´ha retrocedit en els serveis públics més bàsics.

què volem?...

1 Promoure un espai documental informatiu, crític i alternatiu a internet sobre la realitat social, econòmica, política, cultural i ambiental de les Illes Balears.

2 Transmetre una visió crítica de la nostra societat, proposar alternatives i reflectir la necessitat d´un canvi polític, indispensable per aturar la destrucció desacomplexada i sense límits que hem vist en els darrers quatre anys dels governs de dretes.

3 Mobilitzar la ciutadania davant els atacs perpetrats en els últims anys de govern contra els moviments socials, la llengua, la cultura i el territori.

4 Aturar la criminalització dels moviments socials des dels mitjans de comunicació i donar suport a les organitzacions i plataformes ciutadanes que s´oposen pacíficament a les polítiques practicades en contra de l´opinió i de la sensibilitat ciutadanes.

5 Protestar enèrgicament contra l´ús partidista dels mitjans públics i rebatre la propaganda demagògica i la desinformació practicada des d´alguns mitjans de comunicació.

Pàgina web de la plataforma ciutadana Ja n'hi ha prou

21 de maig 2007

La nostra immensa fragilitat



Fragilidad




Todo es frágil:
tu costumbre de amarme,

mi fe,

el silencio y la vida que duerme

en un vagón de tren.

Tu contrato fugaz,

la memoria,

este hilo de voz,

las quimeras que surcan estrechos

y este corazón

que persigue tu rastro

en la alfombra de la habitación.


No es tan frágil

el trueno del fúsil,

el temor

a perderme tus dulces mañanas,

tanto dolor.

La memoria del banco,

el aroma de aceite en el mar,

las fronteras de acero para hombres,

humo para el capital

que regula espejismos

y ordena tu necesidad.


Yo soy frágil como un cristal

si falta usted a esta cita, mi amor,

si el canto se llena de olvido,

si el recuerdo se va

y ya no ríe conmigo.

Quizá no seamos héroes

pero aún seguimos vivos

y en la crisálida su voz estallará.

Y no se quedará inmóvil al borde del camino

y hará futuro su fuerte fragilidad.


Es tan frágil el abrazo del mundo y su paz,

la promesa desde la tribuna

y su empeño por perdurar.

Soberbio y resistente

es el grito del miedo anunciando el final

y la noche que escupen al cielo

tantas chimeneas,

los disparos de nieve,

el rugido de las bayonetas.


Quizá no sea tan frágil

tu costumbre de amarme,

mi fe,

tu voz y tu memoria.

¿Sabes?, quizá me equivoqué.

Quizá no sea indestructible

el trueno del fusil, tanto dolor,

la burbuja que encierra este grito

y este temor

a saberme perdido,

a perderte y perder la razón.


Yo soy frágil como un cristal

si falta usted a esta cita, mi amor,

si el canto se llena de olvido,

si el recuerdo se va

y ya no ríe conmigo.

Quizá no seamos héroes

pero aún seguimos vivos

y en la crisálida su voz estallará.

Y no se quedará inmóvil al borde del camino

y hará futuro su fuerte fragilidad.


Ismael Serrano. Àlbum: Naves ardiendo más allá de Orión. (2005)

***Il·lustració

08 de març 2007

Abocaments sospitosos a Vallromanes



Iniciativa per Catalunya Verds de Vallromanes, ha denunciat a l'Ajuntament de Vallromanes uns fets que s'estan produint al sector XXVI - La Benzinera.

Instància núm. 2007/1754

Des de fa mesos, l'explanada que hi ha a la zona entre la benzinera i el Restaurant Can Matias, s'utilitza per abocar terres.

Darrerament, s'ha observat una continua aparició d'objectes no relacionats amb les terres, tals com puntals d'obra, cubs de pintura, metalls, etc., però, el més preocupant de tot plegat són l'aparició d'abocaments d'uns materials pastosos de color groguenc (tal com es pot observar al centre de la fotografia adjunta)

A més de tot això, s'hi aboquen materials de restes d'obres (formigó, ceràmica matxucada, etc.)

Hem demanat a l'Ajuntament el tancament del sector XXVI - La benzinera, i que s'inspeccioni la zona.

També s'ha sol.licitat els informes de les restes de terres que s'han abocat des de l'inici dels abocaments.

S'ha d'informar que moltes d'aquestes proves ja estan sota les terres. Per això, es va actuar amb rapidesa i es van fer força fotografies.

Hem de dir també que aquesta zona pertany a una de les zones requalificades del nou POUM.

David Carrillo Barón

Iniciativa per Catalunya Verds de Vallromanes

Article original publicat a ESPAI VALLROMANES

24 de gener 2007

Fira d'entitats a Vallromanes

Si el proper dissabte no tens cap compromís, et suggereixo que visitis Vallromanes, una vila excepcional que es troba a 25 km. de Barcelona, a 8 de Granollers i d'El Masnou i a 5 d'Alella i Montornès. Una vila rodejada de grans extensions de muntanyes i boscos i amb una estètica que val la pena, actualment; i amb només 2.200 habitants i amb uns quants restaurants del millor que es pot trobar arreu de Catalunya. La invitació ve a conseqüència que sóc el secretari i un dels membres fundadors de l'Associació Amics de la Fotografia de Vallromanes i que aquest dissabte celebrem una fira d'entitats del poble. Us informo que a part de l'associació de fotografia, hi han associacions ecologistes, de defensa forestal, de dones, un ateneu social, etc. Us animo a que vingueu a conèixer-nos. I així, de passada, coneixereu el nou Casal del poble que ha estat inaugurat aquest passat divendres.

Us informem que, tal com surt a la programació del Casal de Vallromanes i dins dels actes del programa inaugural, el proper dissabte, dia 27 de gener, de 5 a 9 del vespre hi haurà una Fira d'Entitats del poble que organitzen el Casal i l'Ajuntament a través de la seva Regidoria de Cultura.

En nom de totes les associacions de Vallromanes, us convidem a assistir-hi per tal que ens conegueu i sapigueu les activitats que duem a terme, al mateix temps que podeu fer les vostres propostes i suggeriments i adherir-vos i/o col·laborar, si us ve de gust, a qualsevol de les nostres associacions i/o entitats.

Esperem, doncs, la vostra assistència. No hi faltis.

Jordi Gomara. Espai Vallromanes, 24 de gener de 2007

19 de desembre 2006

Onada...


Onada fresca de mar, onada.
Onada que amara el teus sentits, que et penetra.
Que et penetra d’enfora cap a endins, que s’hi incrusta.
Que s’hi incrusta i et fa seu, tal que un mol•lusc.
Que et penetra i et transmuta,
que et divideix el cor en dos.
Un de veritat i un altre de mentida.
I el de veritat vola lluny alliberant-te deliberadament.
I el de mentida es queda amb tu
protegint-te contra la brutalitat del món.
Emparant-te, donant-te recer.
Per a no sentir...
Per a no sentir mai més el dolor agònic de la terra.
Per a no sentir mai més la destrucció vital del planeta.
Per a no sentir mai més el dolor profund de les teves vísceres
que caminen errònies per una drecera que no porta enlloc.
Per a no escoltar mai més aquells que ploren perquè no tenen pàtria.
Aquells que ploren perquè no tenen ningú al seu costat.
Aquells que ploren perquè el plor inunda les seves mans buides,
buides de fang i d’onades de mar.
...Als que ploren perquè són diferents.
...Als que ploren perquè no tenen llàgrimes,
tan sols una onada salobre als seus ulls...
...una onada salobre... no pas una onada fresca de mar...
...onada de mar ...onada fresca... onada...

Jordi Gomara. Vallromanes, 19 de desembre de 2006. Temps de neus

Veure l'adaptació al castellà

Imatge extreta de: http://www.canarynet.com/fondos/index.htm

12 de setembre 2006

Nova vacuna

Tal vegada el desig de sentir-nos déus –poder atorgar i treure la vida-, destruir i delectar-nos amb el sofriment dels altres, provingui de manera innata en l'ésser humà. Però, evidentment, ens dotem d'un sistema de valors que pot produir-nos horror davant tals fets de “manera gairebé instintiva”. Però és fàcil observar com triomfen les “pel·lícules d'acció” nord-americanes, i el plaer morbós que produïx veure escenes de violacions i atrocitats múltiples en l'espectador. Els cineastes ho saben, els productors de telediaris televisius ho saben… les imatges que més triomfen són les més sagnants (reportatges del 11 M a Madrid, etc.).

La “festa nacional” de l'estat espanyol és una mostra vergonyosa de com l'ésser humà pot delectar-se amb el sofriment d'un animal, atès que delectar-se amb el sofriment d'una persona és “quasi” “políticament incorrecte”.

Però bé, el meu amic Garrofaire n'ha trobat un antivirus i ho va proposar fa diversos dies en el seu blog. Aquest antivirus no l'ha creat ell perquè no és metge, però l'ha fet arribar a través de la seva pàgina i jo vull transmetre'l també a través de la meva amb la bona intenció que pugui arribar a una major part de la població i que la vacuna pugui estendre's més ràpidament i amb major efectivitat.

Us convido a vacunar-vos contra el virus de la “festa nacional” si ja no esteu vacunats contra ell, i si ho esteu us en pot servir com a dosi de record:

MATAR POR DIVERSIÓN (arxiu pdf)

***Imatge/fotografia

22 d’abril 2006

Perles ministerials (...i el fum continua...)

De nou hi recullo comentaris escoltats a la ràdio o a la televisió, que demostren que cada vegada existeix una forma de pensament més dictatorial i totalitària a la nostra societat, i a canvi una permissivitat més gran de cara al capital privat. La qual cosa també posa molt en dubte “l’ètica" dels nostres "governants". Aquí en teniu un parell d'exemples:

Salvador Puig i Rodríguez, director General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentarias de la Generalitat de Catalunya, “en contestació” a una frase com aquesta: “Quan s'utilitza una ciència que encara es desconeix com és l'ús de gens modificats en els cultius agraris, pressuposa córrer riscos innecessaris per a la salut de les persones” dóna la següent resposta: “Mai no es pot assegurar que no hi hagi cap risc en qualsevol cosa. Sortir al carrer ja representa un risc”. Segons sembla no importa que hi existeixi risc en la salut dels ciutadans i les ciutadanes mentre les butxaques dels productors no corri cap risc. Els comentaris són aproximats, no els he recollit literalment. Podeu veure el vídeo aquí. La qüestió és que, malgrat la queixa de tanta gent i de tants grups ecologistes sobre la utilització de transgènics en la producció d'aliments i la perillositat que podria comportar aquesta pràctica, els governs continuen permetent a les empreses i/o productors la seva utilització i no obliguen a l’etiquetaje dels productes sobre el seu contingut o no de transgènics. Es desoeïx el poble, es governa arbitràriament i s'afavoreix al capital privat.

La consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya Montserrat Tura i Camafreita, arran de l'incident esdevingut a Barcelona fa unes setmanes, quan van descobrir que una parella donava cocaïna al seu bebé, va dir alguna cosa així “De la mateixa manera que per a exercir una determinada professió has de tenir un diploma universitari, els pares haurien de tenir una espècie de diploma per a poder exercir com a tals”. Ben mirat, aquest comentari “gairebé que no està malament del tot” perquè pressuposa formació abans que repressió.
Continuarà.

02 d’abril 2006

Amb fum i vi, fent camí

Algunes coses que he escoltat per la ràdio generalment i que em sembla interessant recollir aquí. Són comentaris que poden ajudar a reflexionar sens dubte sobre el tipus de societat en la qual estem immersos actualment, amb polítiques d'uns governs presumptament d'esquerra, amb la complaença sovint, de gran part de la societat. El que veig és que anem directes a una societat on l'Estat porta les regnes de la nostra llibertat i de la nostra pròpia responsabilitat. Crea lleis, normes, etc. cada vegada més restrictives per al ciutadà, convertint-nos així en uns éssers desproveïts de llibertat i responsabilitat sobre les pròpies accions. L'estat es fa presumptament “paternalista” i nosaltres obeïm i, encara més, en molts dels casos, aplaudim les seves polítiques repressives, regressives i, gran part de les vegades, bastant antidemocràtiques. Ens tornem infants obedients, que seguim submissos el camí marcat, sense poder aprendre si més no a equivocar-nos per nosaltres mateixos. El pitjor de tot, és que sovint es legisla per a afavorir els interessos d'algú, i no precisament del ciutadà del carrer.

“Ara es fa una llei sobre qualsevol cosa, abans era diferent, hi havia llibertat”

“Es persegueix el 'botellón' perquè és una forma alternativa d'organitzar festes, l'autoritat t'obliga a consumir a preus sovint prohibitius dins els llocs d'oci creats per a aquest objectiu”

“A la rambla de Barcelona trobaves immigrants que venien llaunes de cervesa, Coca Cola, etc., però la policia va acabar amb aquesta pràctica a petició dels comerciants de la zona que es queixaven que això era ‘il•legal’ i que els perjudicava directament”

“Que no siguin tan cínics i tan falsos els contertulians de la ràdio, tota la vida s'ha practicat el 'botellón' per la joventut de cada època, abans no s’hi perseguia, avui dia ens marquen la vida amb una normativa rera d'una altra”

“He escoltat que existeix un ministre que pretén portar a terme una normativa de quan i què ha de menjar la gent cada dia”

“El govern ha dit que promulga li llei antitabac per a cuidar de la salut del ciutadà i perquè es vagi abandonant l'hàbit de fumar”

“El govern ha dit que pretén recaptar més fons per a l'Estat amb la nova llei antitabac, o sigui que té previst guanyar més diners durant l'exercici de 2006 que durant l'exercici de 2005; jo pensava que la llei antitabac era per a millorar la salut del ciutadà i no per a abastir-se de més diners”

“A Espanya es posen uns límits de velocitat de vegades bastant ridículs. Com hom pot pretendre que s’hi circuli a 60 Km. per hora a la ronda litoral de Barcelona en el tram, per exemple, de la sortida del túnel a sota de Colón cap a la Zona Franca? si a aquesta velocitat gairebé t’hi adorms i has d'estar tota l'estona comprovant que no et passis de velocitat mirant el comptaquilòmetres. A Alemanya no hi ha límit de velocitat en les vies ràpides i hi ha molts menys accidents que aquí”

“Si hom observa bé com es legisla, de seguida t'adones que es fa per a satisfer els interessos del capital privat. Ara pretenen prohibir que es deixi fumar als bars perquè els restaurants que no poden deixar fumar perden clients i s’hi queixen”

“A Ceuta i a Melilla, on a penes hi existeix indústria, es dóna el fet que, fumant igual o més que a la resta d'Espanya, és on hi existeix moltíssims menys casos de càncer de pulmó”

Hi ha moltíssimes més, però ara me n'he recordat d’aquestes quantes i les volia recollir en aquest article. Cadascun ja som prou grandets per a opinar el que creguem oportú. Jo simplement ho deixo aquí.

***Imatge extreta de: http://loucuraenata.weblog.com.pt/arquivo/2005/09

08 de febrer 2006

Canvis urbanístics

Us anuncio una xerrada sobre els canvis urbanístics a Vallromanes. Donada la seva transcendència en el futur del nostre entorn, us animo a participar-hi.

XERRADA

CANVIS URBANÍSTICS A VALLROMANES

Ponent: Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC)

QUÈ ÉS EL PEIN?
QUÈ ÉS EL POUM?
I COM ENS AFECTEN

DIUMENGE 12 DE FEBRER A LES 12 H. A LA CARPA MUNICIPAL

Organitza: Ateneu Apolític i Assembleari de Vallromanes

19 de gener 2006

Sin piel España 2006

Cada año a finales de enero se celebra en Barcelona el salón más importante de comerciantes de pieles y cuero.

El año 2005, AnimaNaturalis ideó una original protesta que tuvo gran éxito mediático, apareciendo en noticiarios, diarios y agencias noticiosas de más de 10 países. Nuestro objetivo era representar con veinte activistas desnudos, tumbados en el suelo, el número de zorros que se necesitan para un abrigo de pieles.

Este 2006 queremos hacer algo más llamativo: triplicar el número y reunir 70 activistas que se desnuden para simbolizar la cantidad de visones que se matan para un abrigo.

En el pasado Piel España participaron activistas de diferentes organizaciones defensoras de los animales, así como gente sensible ante la crueldad de la industria peletera.

Este año invitamos a los participantes que vivieron esa experiencia a acompañarnos una vez más y a invitar a amigos y conocidos para que podamos reunir 70 “cadáveres”.

El frío o el pudor no deben ser obstáculo para representar por unos minutos el sufrimiento de los animales. Quien vivió Piel España 2005 puede decirte que es una experiencia única. Acciones como esta significan la oportunidad para que el público reflexione sobre el uso que nuestra sociedad hace de los animales, en este caso concreto, como vestimenta.

Tu participación es muy importante. Ayúdanos a mostrar que hay cada vez más gente dispuesta a defender a los animales.

¡Apúntate ya!

Sin Piel España 2006 - contra las peleterías

Fecha: 21 de enero de 2006
Lugar: Plaça Sant Jaume, Barcelona
Hora: 12 del mediodía


El próximo día 21 de enero, 70 activistas convocados por AnimaNaturalis se desnudarán y tumbarán en el centro de la plaza, formando una gran masa de escalofriantes cuerpos desnudos para simbolizar los 70 visones que se matan cada vez para hacer solo un abrigo de pieles

Tu participación es muy importante. Ayúdanos a mostrar que hay cada vez más gente dispuesta a defender a los animales.
¡Apúntate ya!

Persona de contacto:
Aïda Gascón – aida@animanaturalis.com


Más información:
http://www.animanaturalis.org/modules.php?goto=Svst227_965

***Imatges i informació de: http://www.animanaturalis.org/index.php?my_country=es

Si us plau, passeu aquesta informació, gràcies