Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de les meves circumstàncies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de les meves circumstàncies. Mostrar tots els missatges

13 de juliol 2012

Aquest vespre concert a Sant Feliu de Guíxols

El dia 19 de febrer de 2011 anàvem per primera vegada a cantar a Sant Feliu de Guíxols, al Bar La Goleta, un lloc entranyable que porten una parella entranyable que amb el temps s'han convertit en uns bons amics. El dia 10 d'agost de 2011 tornàvem a Sant Feliu de nou convidats a cantar a la Festa de Sant Llorenç pel Manel del Restaurant Nit i Dia. Hi vam actuar al carrer, a la fresca, i ens ho vam passar també d'allò més bé. Ara ens han convidat de nou a cantar al Bar La Goleta, ara presentant el nostre disc, i cal dir que ens plau d'allò més tornar-hi de nou.

Estarem aquest vespre, dia 13 de juliol a les 23 h, al Bar La Goleta. No cal dir que us hi esperem a totes i a tots !!!!!!!!!!



    • Avui
    • 23:00
  • Presentació del disc "D'amor i d'altres dissidències" al Bar La Goleta de Sant Feliu de Guíxols, en acústic, veu i guitarra


Passeig dels Guíxols (Galeries del Mar, local 17) ,17220 Sant Feliu de Guíxols





03 de juliol 2012

T'enviem gratis el nostre disc a casa

Abans d'ahir vam obrir a Facebook, ahir a Google+, i ara també aquí a la meva pàgina oficial, on podeu trobar totes les cançons i les informacions relacionades amb elles, una espècie de concurs i regalem un exemplar del disc D'amor i d'altres dissidències, que enviarem totalment gratis, a la persona que respongui una pregunta. Guanyarà la primera persona que doni la resposta correcta. No poden participar les persones que ja tenen el disc, ni aquelles que són més properes o que hi han col·laborat i no volem que aquestes s'ho prenguin malament. No estem fent cap negoci amb aquest disc, ja podeu comptar, volem en part recuperar la inversió i intentar, per una altra, que les cançons arribin al major nombre possible de persones, perquè és un treball amb moltes hores de feina i entenem que té la suficient qualitat per tenir la seva oportunitat també, sincerament. 

Sent del tot conscients que la pregunta que vam fer no era gens fàcil, doncs cal escoltar el disc sencer, i de manera atenta, i aquest dura una hora en total (14 cançons, la majoria llargues) donaré una pista per endevinar la cançó. La cançó a la que em refereixo, la vaig compondre la mateixa nit que va morir José Antonio Labordeta, i, oficialment, està dedicada a aquest cantautor i polític, aquesta pista posa les coses molt fàcils realment

La pregunta és la següent:

- Quina és la cançó on en un moment determinat d'aquesta jo canto i recito al mateix temps? En quin moment de la cançó ho faig? Quins són els versos que canto i recito al mateix temps?

26 de juny 2012

Presentació del disc en acústic al barri de Sants de Barcelona

Dimecres presentarem el nostre disc D'amor i d'altres dissidències al barri de Sants de Barcelona. Com ja s'apropen les vacances hem volgut fer una presentació una mica més fresca i festiva, entranyable i amical, així que hem convidat a unes amigues i amics a que col·laborin amb nosaltres. Anna Maria Villalonga, de la qual he musicat un poema al disc, ens recitarà algun dels seus poemes, també ho farà Emili Gil, i Jordi Montañez cantarà una de les nostres cançons versionada per ell per l'ocasió. Està pendent la confirmació de Joan Boada, productor del disc i que va tocar la mandolina en Una cançó que és de tots. De venir, a part de cantar una de les seves cançons, ens acompanyaria a la mandolina en aquesta cançó. També vam convidar al guitarrista i tècnic de so del disc, David Pérez Barbero, en principi té difícil poder venir aquest dia, però encara no ho sabem segur. D'altres persones no podran assistir per tenir altres compromisos, però bé, els que hi siguem ens ho passarem d'allò més bé, espero. Entre totes les amigues i amics que vinguin, i la gent que vingui de públic també, volem cantar les tornades d'Una cançó que és de tots tal com surt al disc, sempre de manera voluntària, és clar. Bé, crec que no cal allargar-se més, us deixo les dades del concert. Gràcies per la vostra atenció



    • dimecres, 27 de juny de 2012
    • 20:30
  • Casal Independentista de Sants Jaume Compte
    Muntadas, 24
    Metro: Hostafrancs, Plaça de Sants, Tarragona, Sants-Estació
    RENFE: Sants-Estació



  • Entrada gratuïta. Hi ha servei de bar


 Per més informació i per confirmar l'assistència: https://www.facebook.com/events/319919338094360

17 de juny 2012

Nota informativa de Vallès Visió Televisió sobre la presentació del disc de Jordi Gomara

La cadena pública de televisió Vallès Visió ens va fer aquesta setmana una entrevista, de la qual han elaborat una nota informativa de poc més d'un minut que s'ha retransmès públicament al seu canal de televisió, i que resta arxivada al seu web i que us reproduïm a continuació al següent enllaç:

http://vallesvisio.cat/municipis.php?municipi=vallromanes&fitxer=6738&autostart=1&pagina=1&inici=1&fi=6

Moltes gràcies per la vostra atenció, el vostre temps i el vostre recolzament


15 de juny 2012

Entrevista a Ràdio Gavà

Ja podeu escoltar l'entrevista que m'han fet aquesta passada nit al programa El mirall de l'ànima de Ràdio Gavà. Amb tres cançons del disc i una en directe amb la meva guitarra


14 de juny 2012

Entrevista a Ràdio Sant Boi

Ja podeu escoltar l'entrevista que ens van fer ahir al vespre al programa El tintero de Radio Sant Boi. Amb dues cançons del disc D'amor i d'altres dissidències, una cantada amb Andreu Valor i una en directe amb la meva guitarra

12 de juny 2012

Properes presentacions del disc, la cosa va bé !!!


Aquestes són les properes presentacions que tenim del nostre disc D'amor i d'altres dissidències, no ens podem pas queixar, malgrat que hem de concretar algun concert a Barcelona abans que comenci l'estiu, després ja tirarem cap els pobles, que és allò que té l'estiu, no?


  • Avui, dimarts, 12 de juny anem a presentar el disc a Ràdio Mataró
  • Demà a la tarda, dimecres, 13 de juny ens entrevisten de Vallès Visió Televisió al nostre poble, Vallromanes
  • Demà al vespre, ens entrevisten a Ràdio Sant Boi
  • Dijous, 14 de juny ens entrevisten a Ràdio Gavà
  • Divendres, 15 de juny farem un petit recital a la Sala d'Exposicions d'Arenys de Munt
  • Dimarts, 19 de juny sortirem a ETV Televisó d'Esplugues de Llobregat



De moment això és el que tenim aparaulat abans de l'estiu, però hi ha més coses, i encara hi haurà més, esperem ;)

Salut i gràcies !!!!

02 de juny 2012

Avui presentació del disc a Blanes



Avui tenim entrevista d'una hora a Ràdio Blanes, al programa Las músicas del mundo. És un gran plaer tornar a estar amb els nostres amics de nou, presentarem i escoltarem algunes cançons del disc, recent sortit del forn (presentació en exclusiva !!!! ;) ) i també interpretarem algun tema en directe. Després a les 7 de la tarda, concert en acústic, íntim i directe, unplugged, a la Taverna de N'Esteve de Blanes també. O sigui que Blanes serà la primera ciutat del món que acollirà la primera presentació del nostre disc; genial !!! A penes el vam tenir ahir a la tarda per primera vegada a les nostres mans ;) A partir de les 5 de la tarda podeu seguir l'entrevista en directe, si voleu, clar ;) només faltaria. I qui vulgui venir a escoltar-nos després en persona, doncs també està convidat ;) Portarem al disc per si algú el vol, clar ;) Fins després !!! Moltes gràcies per la vostra atenció i el vostre recolzament !!!!

27 de maig 2012

Nou vídeo amb Cesk Freixas

Bé, es tracta d'un diàleg amistós, desenfadat, distès, jocós, irònic... sobre cançons, cantautors, l'èxit i les sortides professionals. Amb molta rumba i bastant marxeta. Cesk Freixas i Jordi Gomara cantant per qui tingui a bé escoltar-nos

17 d’abril 2012

Refleixons i coses d'aquestes (I)

Quan li demanes una cosa a una persona (malgrat que li deixis ben clar que no passa res si no et pot complaure) i aquesta persona per no dir-te que no el que fa és callar durant temps i més temps (o et diu que sí, però a l'hora de la veritat no dóna mai la cara) a més de no aconseguir allò que volies d'ella perds també la persona per haver-li demanat una cosa a la que no és capaç de dir-te que no. I és que vivim en un món molt hipòcrita, i les persones som molt i molt informals. Som molt bons mentre els altres no necessitin res de nosaltres i/o no ens demanin cap favor, o dit d'una altra manera, tu ets molt bo mentre no em demanis cap favor o em plantegis alguna cosa a la que jo no sóc capaç de dir-te que no. I a més a més, quan estem en una situació de poder respecte als altres (o creiem estar-ho) ens pensem que no estem obligats a respondre davant d'ells. Però és ben cert que el món dóna molts tombs i algun dia tu et pots trobar a la situació inversa, i és després quan tothom et dóna l'esquena sovint. Es dóna un altre supòsit, ets molt bo mentre has estat complaent o has estat pendent dels altres, però el dia que necessites que els altres facin alguna cosa per tu o que t'atenguin, aquells desapareixen de la teva vida. En definitiva, un és molt bo mentre dóna i no demana res, mentre està atent pels altres i no demana cap atenció per si mateix. Si segueixes aquesta màxima sempre seràs molt bo però sempre et tindran com a una persona insignificant

_______________________________________


Avui he escrit això al meu blog, perquè m'he adonat que hem perdut el sentit original del que és un blog. Els que vam créixer a la xarxa a través dels blogs, aquells que vam ser-ne els pioners, teníem molt clar que els blogs van néixer per la necessitat de millorar els primers diaris personals, les primeres bitàcoles, allà on tu expressaves allò que necessitaves dir, allò que t'havia passat durant el dia, allò que et neguitejava o l'alegria que volies comunicar. Després, les noves possibilitats dels blogs permetien ja mostrar el teu últim poema o fer un anàlisi i fins i tot un article polític... Era el lloc on podies escriure els teus neguits, on podies confessar certes coses, on podies parlar de les teves circumstàncies, però després van venir coses com facebook que van canviar el sentit de les coses, i de cop t'adones que has de recórrer de nou a l'antiga bitàcola i no només utilitzar-la com a substitutiu d'una pàgina web estàtica que hauria d'estar feta amb html primordialment i una mica de java o com a substitutiu d'un sistema php que tu no ets capaç de fabricar

15 de març 2012

Sí que estic a Facebook, com sempre !!!


Ara hi ha moltes persones que no em troben a Facebook però continuo essent-hi, igual que abans. Tan sols he transformat el meu perfil en pàgina, entre d'altres coses, perquè hi havia un error en el compte que els de Facebook no em sabien resoldre, i era que tots els enllaços que hi posava apareixien com a enllaços potencialment perillosos o spam, i quan algú intentava seguir els enllaços no hi podia entrar. Continuo tenint-hi les mateixes amistats que abans, les meves amistats continuen, en teoria, rebent les meves actualitzacions com abans, poden fer-hi les mateixes accions també com abans, escriure a la meva pàgina, etiquetar-me en fotos, en anotacions, deixar-me un enllaç, fer-hi un comentari, escriure'm un correu privat. El que sí que és cert, és que ha canviat l'adreça d'internet de la meva pàgina, malgrat que la pàgina continua sent la mateixa que abans i es troba al mateix lloc. La nova adreça és: http://www.facebook.com/pages/Jordi-Gomara/338947282817676 . De moment, els buscadors d'internet encara no han pogut actualitzar l'adreça, però espero que aviat ho faran. Us convido a continuar entrant a la meva pàgina i que us hi sentiu com si fos la vostra; i si encara no ens seguiu a Facebook, ens agradaria molt que ho féssiu. Moltes gràcies

04 de juny 2011

Aquests dies pateixo contradiccions enormes i em pregunto: Quin és el meu poble? Qui són els meus?

Aquests dies és quan més m'aborden les contradiccions. Pensava que hi havia coses que les tenia clares fins que he vist la cara de la bèstia. He descobert entre la gent del meu poble autèntics animals voraços plens d'odi contra la gent del poble, he trobat entre la gent del poble crítiques ferotges contra el meu poble. Em pregunto si els governants, els privilegiats, els xais domesticats i els fanàtics del meu poble són la gent del meu poble o si el meu poble és la gent del poble, amb les seves imperfeccions i contradiccions com éssers humans que són. Em pregunto si el meu poble és la gent de diferent color, llengua, raça i religió que pateix al carrer o bé el meu poble és el grup 'dels meus', entre els quals tinc autèntics enemics perquè van contra els meus propis interessos. Veig que abunden entre els privilegiats del meu poble també gent que no ha parlat mai la meva llengua i que no la pensa parlar mai. Veig que entre els uns i els altres hi ha gent que lluita feroçment per ocupar parcel·letes de poder. De fet molta gent del meu poble ja les ocupa. (Sé que el poder sempre és l'enemic a combatre, això sí que ho tinc clar). De fet, em pregunto qui són 'els meus'. Veig que els hereus dels privilegis són del meu poble però estan contra el poble. A quin poble pertanyo jo?

01 d’abril 2011

Juan, mai no t'oblidarem, sempre seràs amb nosaltres



- Un petit poema en memòria: http://www.facebook.com/notes/jordi-gomara/ning%C3%BA-no-torna/10150145132720079

- Algunes fotos del record d'alguns últims moments entranyables: http://www.facebook.com/album.php?fbid=1912595850119&id=1098573890&aid=2111095


JUAN MORENO RUÍZ
Tanatori 'Sancho d'Àvila"
C/ Sancho d'Àvila, 20
Divendres, 1 d'abril de 2011
Capilla 13. De 15 a 22 hores
Barcelona



CERIMÒNIA:
dissabte, 2 d'abril a les 12.30 h. a la capella del Tanatori de Sancho d'Àvila

27 de gener 2011

Una cançó que és de tots

Lletra 'en proves' de la meva última cançó:


Mai no tindràs res vivint del propi esforç.
Mai no hauràs poder sinó ets un elegit.
Ara ja han tornat, hi són als governs.
Què ens ha quedat de quan tothom
parlava de canviar el món?

Llargs segles lluitant per tal de tombar un ordre
que havien imposat els amos als esclaus,
però tornen aquells com a presidents,
com diputats; representants
del poble que els ha votat

Jo us emplaço a lluitar. Jo us convido a somniar...
seria tan maco poder edificar la nova llar

Si no ens donem tots la mà res no serà realitat,
només la força, la unió de tots plegats reeixirà.

No creguis que mai tindràs el seu estatus.
En va somniaràs si hi penses arribar.
És el que t’han dit, però no és pas veritat,
et volen quiet, sense lluitar,
sagnant-te sense pietat.

No sóc un predicador, no sóc millor que ningú,
però volia que unim les nostres veus sols per cantar...

...una cançó que és d’amor, una cançó que és de tots;
una cançó que ens convidi a edificar la nostra llar.

Però ja ha arribat la fi de la tonada.
Sé que no serveix de massa dir el que dic
si tu no hi ets quan jo et buscava a tu.
Junts ho podrem, tot ho farem possible
si hi creiem; si ho volem.

Jordi Gomara
Vallromanes, 27 de gener de 2011

19 de setembre 2010

Ha mort un cantautor i jo he escrit una cançó


Sempre recordaré que la matinada que jo havia escrit una cançó de matinada amb un crit colpidor quan apuntava l'alba havia mort un dels cantautors que van omplir la meva infància de cançons amb una altra forma de fer, de dir, de poemar, de sentir, de lluitar, José Antonio Labordeta que juntament amb d'altres com Joaquín Carbonell (un altre dels impulsors de la Nova Cançó Aragonesa) Joan Baptista Humet, més tard Lluís Llach (sembla mentida, sí), Maria del Mar Bonet, Sílvio Rodríguez, també vindria després Pablo Milanés i d'altres. Hi ha relació entre els fets de la mort de José Antonio Labordeta i el d'escriure una nova cançó? Doncs no del tot, certament, els motius són diversos però personals, íntims, sorgeixen dels efluvis de la nit, de la matinada, de les penombres que omplen la casa, del misteri de la vall de Vallromanes, d'una barreja d'emocions, de sentiments, de vivències, de reflexions sobre la vida, el llarg camí caminat, les renúncies i el compromís amb les coses i les persones...(sí de la vida i de la mort també en un sentit ampli, ambigu, metafòric) per això aquesta és una de les meves cançons més intimistes, a la vegada que senzilla. He pensat que, malgrat que no us deixo la gravació de la cançó perquè encara no ho he fet, sí que us deixaré la lletra i el meu petit record al company Labordeta

DE MATINADA

Faig la cançó que no és possible,
de mots tancats rere les portes,
ni un vers que curi una ferida,
tan sols un crit que ve a cantar
de matinada

El sol encara no sortia
i en un paper jo em dessagnava,
els dits s’aferren a les cordes,
i aquesta veu que ve a cridar
de matinada

Ja gairebé apunta l’alba
i la cançó no està acabada,
no importa si la llum s’apaga
mentre plorava una guitarra,
i un crit llunyà i colpidor
de matinada

Ja gairebé no tinc paraules,
vaig dir que estaven amagades,
però ben del cert que no trobava
forma correcta d’expressar-les
si sento un crit que trenca el cor
de matinada

Ja veig per fi que apunta l’alba
i la cançó ja està acabada
i encara sento un crit llunyà
i colpidor... de matinada


Jordi Gomara, Vallromanes, 19 de setembre de 2010

I per acabar, una cançó de Labordeta dedicada a Víctor Jara;

17 de setembre 2010

Paraules i carícies


Les teves paraules
són el bàlsam per les meves ferides
la teva veu
la música que omple les meves cançons,
les teves carícies
la cura definitiva,
la teva presència ho és tot

Tu saps
que necessito les teves carícies.
Sense elles no sóc res,
una ombra projectada sobre la paret
en la penombra de la nit

Ahir no plovia, avui sí.
Ahir jo plorava, avui no.
Les meves llàgrimes d'ahir
han estat la pluja dels meus nous dies

Vull construir un pont de paraules
indestructible, entre tu i jo,
entre nosaltres;
i una casa.
Una casa de teules vermelles,
un jardí d'arbres, impenetrable,
que ens guardi del fred intens
del vent del nord

I poca cosa més,
i poca cosa més

I aquest poema que té un final,
com tots els poemes,
però aquest final no ha trobat encara
ni l'hora ni la forma d'escriure's

Ni tan sols sap del cert
si calia començar-se a si mateix

Jordi Gomara, Vallromanes, 17 de setembre de 2010
Fotografia: Finestra, de Jordi Gomara

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

31 de juliol 2010

Duet amb Xus Morales a Sant Andreu Decideix


L'Elisenda va contactar amb mi i en poc més de tres dies vam haver d'improvisar un espectacle musical, i al final poètic també, que és el que es va dur a terme dins la botifarrada popular que es celebrà el passat dia 17 de juliol. Ben cert és que grups i solistes que van dir que hi vindrien al final van fallar, també un grup d'animació, jo vaig contactar amb un company que té una companyia de titelles però aquell cap de setmana no hi podia venir. Tot eren obstacles. A part de tot això, l'Ajuntament de Barcelona, símbol de llibertat, va estar duent a terme tota una sèrie d'actuacions per boicotejar l'acte fins a darrere hora, i, tal vegada, la denúncia d'aquest boicot que feren alguns mitjans de comunicació va ser el que va evitar que s'acabés suspenent. A part de totes les voluntàries i tots els voluntaris que van organitzar l'esdeveniment i que es van passar tot el matí fent botifarres i mongetes i preparant les amanides, es va aconseguir un equip de so bastant decent, va col·laborar-hi un tècnic de so (amb un generador autònom d'electricitat perquè l'ajuntament no va deixar cap punt de llum) i la Lorena Avelar, el Xus Morales i jo mateix vam portar l'espectacle poètico-musical després de dinar. Amb un sol de justícia i una carpa improvisada que tampoc ens tapava massa del sol, ens vam estar gairebé quatre hores a sobre de l'escenari i sí, malgrat que els dits suaven i es feia difícil arpegiar -la tècnica que més utilitzo jo amb la guitarra- al final ho vam passar d'allò més bé. Les cançons fresques del Xus i les seves versions d'estil country i rock, majoritàriament, els poemes profunds i immensos de la Lorena i les meves cançons intimistes i de denúncia social i política,  barrejades amb versions de Lluís Llach, Sílvio Rodríguez, etcètera, van posar punt i final a una festa que es va haver d'empassar en Jordi Hereu que quedarà en la història de Barcelona, presumiblement, com l'alcalde més impresentable que hagi tingut la ciutat de Barcelona, i, tal vegada, serà el que tancarà l'etapa del poder dels pseudo-socialistes al govern del consistori de la ciutat. Tal vegada, la ciutat de Barcelona es mereix un canvi per fi, que no sabem si serà a millor o a pitjor però que és ben possible que aturi unes inèrcies ben viciades

Aquí teniu una molt breu crònica de Barcelona Televivisó (BTV) Districte de Sant Andreu de tot plegat i dos reculls de fotografies




http://www.facebook.com/photo.php?pid=31482052&id=1098573890&ref=mf&fbid=1498802385541

http://www.facebook.com/album.php?aid=189053&id=626581136&ref=mf

18 de juny 2010

I demà a Cardedeu




Demà, dissabte dia 19 de juny cantarem de nou -mira per on- amb el company Jordi Montañez, no ha estat pas premeditat, ha estat cosa de l'organització de la Fira de Música al carrer de Cardedeu. Ells sabran quin criteris utilitzen per organitzar les actuacions. En tot cas sempre és un plaer compartir actuacions amb els companys, és prou enriquidor. A Cardedeu a prop de casa. Us hi deixo les dades de les meves actuacions per si no sabeu què fer i hi voleu venir:

III Fira de música al carrer de Cardedeu:



Tipus:
Data:
dissabte, 19 / juny / 2010
Hora:
12:00 - 14:00
Lloc:
Escenari zona I, Avda. Onze de Setembre
Adreça:
Avda. Onze de Setembre
Ciutat/Poble:
Cardedeu, Spain

Descripció 

Jordi Gomara a la III Fira de Música de Cardedeu

1a. actuació: 12 a 12.20 h.
2a. actuació: 13.40 a 14 h.

Espectacle gratuït

Per a més informació i per confirmar l'assistència:

http://www.facebook.com/event.php?eid=111979938845288&ref=ts



VISITEU: http://www.myspace.com/jordigomara