Generalment els guardians dels poderosos foten hòsties a tort i a dret molt sovint, però tal fet no té un ressò mediàtic comparable al d'aquesta vegada. Quan un programa tan mediocre i acrític com Hora Q, dirigit per la "pija" Helena García Melero, que es dedica a entrevistar a poderosos presidents de multinacionals com si fossin bona gent i grans herois, posa el crit en el cel durant més de dos dies per les agressions comeses per la policia al carrer, només hi ha un rerefons: han agredit també a periodistes. Això fa remoure els fonaments de la aburgesada societat catalana: han pegat als nostres periodistes!
Llegeixo articles en blocs i d'altres mitjans, el problema no és que la policia siguin uns violents incívics i armats que van fotent cops de porra per tot arreu, no, el problema és que han pegat a la gent equivocada, els altres (que són els que fan avançar la societat amb la seva lluita al carrer) que els fotin, però que no toquin els periodistes. Sento vergonya de la meva societat catalanament aburgesada: el primer dia que vaig veure que l'actitud incontrolada d'aquells que tenen més músculs que cervell per fi havia provocat alerta social, vaig pensar "ja era hora que la gent comenci a sensibilitzar-se una mica", però no, tot era perquè havia agressions a periodistes. Els periodistes sempre callen, són els altres gossos del poder, però quan els toquen protesten. I la gent som tan imbècils que només protestem quan protesten els periodistes, i callem quan ells callen. És evident que són el quart poder.
Fotografia: Hi som al teu servei. Jordi Gomara, Barcelona, 3 d'abril de 2008
Tens tota la raó, Jordi. El problema és que han pegat aperiodistes. Perquè els estudiants són antisistema i "no deixen fer classe", la qual cosa és mentida. ELs alumnes de pedagogia de la tancada són els més actius a classe. Els que "volen fer classe" moltes vegades són uns materialistes egoistes. El senyor Olmos va avivar les agressions en declarar el matí del dimecres que la càrrega havia estat "proporcionada". Com que no era veritat, els mossos pensarien "anem pel bon camí". Estic absolutament indignat i ja m'he apuntat al manifest de PAS i PDI en contra de Bolonyia. QUan hi ha hagut aquesta repressió tan béstia és perquè estan tocant els ciments de la societat que estem construint sense cap ni peus. El problema nol és que els alumnes estiguin en contra de que els títols siguin equivalents a Europa sinó que estan en contra del procés de mercantilització i del desmontatge de la Societat del benestar, dels serveis públics, (negat per Cardús, per exemple i tots els que vampiritzen l'educació i la Universitat). Dimissió del rector que va enviar els mossos i de Joan Saura, últim responsable de la repressió (Dimissió o dignitat). Perdó
ResponEliminaCiertamente, don Jordi, andamos siempre quejándonos del corporativismo de los jueces, del de los médicos o del de los políticos mismos, y rara vez reparamos en el de quienes están detrás de la cámara o del cuaderno de notas. La razón, creo yo, es esa, precisamente: que están detrás de algo que les esconde y nosotros miramos a donde apunta su dedo, sin fijarnos en el propio dedo. Eso, dice el aforismo, es lo que hay que hacer si uno no quiere ser tonto, pero la verdad es que muchas veces con ello nos perdemos algo muy importante: mirar de quién es el dedo y calcular qué pretende apuntando a donde apunta.
ResponEliminaUn saludo.
Tens tota la raó, Jordi. A més, és curiós que segons en quin mitjà de comunicació surt la noticia sembla que el seu contingut canvie.
ResponEliminaA mi aquest aldarull de porres i policies em recorda la meua època a la universitat, però aleshores tot era diferent i recordo que els estudiants demanavem la dimissió del ministre d'interior... i ara?
Besadetes