Llei de vida (avui a twitter). No tinc pas ganes de desenvolupar un article

itaca2000 a twitter

Quan la gent no pot conviure s'ha de separar. Qui ara no ens poden veure, quan siguem independents seran els nostres amics. Llei de vida

1 minut ago from web

itaca2000 Els atacs continuats contra allò català provocarà un rebuig insistent i gradual en Catalunya i d'altres llocs; això no és pas negatiu 5 minuts ago from web
itaca2000 Necessitem seleccions catalanes ja. Necessitem poder gaudir del nostre propi país JA. L'onada espanyolista i feixista-imperialista em fa por ... 9 minuts ago from web
itaca2000 Preferir que guanyi un equip de futbol llatí contra un saxó no treu que odio tots els símbol espanyolistes amb els que no m'identifico pas ... 11 minuts ago from web
itaca2000 Vaig dir que preferia que guanyés Espanya que no pas Alemanya (sóc llatí i mediterrani) però no suporto les celebracions que n'hi fan a TV ... 12 minuts ago from web
itaca2000 Visca Catalunya i els seus artistes. Darrerament no parem de presentacions de llibres, inauguracions d'exposicions, etcètera 14 minuts ago from web
itaca2000 Avui sopar a la platja d'Arenys amb els mateixos protagonistes del "Premi Nacional d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès" 16 minuts ago from web
itaca2000 Ahir inauguració d'exposició de pintura de la meva veïna i amiga Núria Sandalinas a Vilanova del Vallès, més de 100 assistents i bon cava ... 16 minuts ago from web

Premi Nacional d'Assaig "Francesc Ferrer i Gironès"

El meu gran amic entre els grans, Albert Esteruelas i Teixidó, vilatà d'Alella, doctor per la Universitat de Barcelona, psicopedagog, amb un nombre inconfessable de publicacions, professor de la Universitat de Barcelona, i de l'IES Gallecs de Mollet -on també hi treballen alguns vilatans de Vallromanes- dissabte passat al vespre ens convidà al sopar de lliurament de premis de la tercera convocatòria del Premi Nacional d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès a Girona.

Albert Esteruelas, l'amic que tot s'ho mereix, va ser el primer finalista d'aquest premi amb la seva obra La qüestió obrera i el caràcter català i va compartir amb nosaltres aquest esdeveniment convidant-nos-hi i pagant el nostre sopar; sempre n'ha tingut d'aquests detalls, no ens ve de nou.

Entre d'altres participants, la vetllada va ser amenitzada pel cantautor Josep Meseguer (amb qui em sona haver compartit escenari a la nostra joventut; no en vaig parlar amb ell dissabte però) i per la pianista i cantant Núria Pradas que hi actuaven conjuntament. L'acte estava previst que es portés a terme al pati "extraordinari i monumental" de la Casa de Cultura però la pluja va obligar a que s'hi celebrés a cobert.



La vetllada amb l'Albert va ser, com sempre, molt agradable i força interessant; però especialment molt entranyable. Després del sopar i l'homenatge a Francesc Ferrer i Gironès i de cantar l'himne de Catalunya entre tots els assistents (posant jo, com ja va sent habitual, la meva potent veu de baríton que ressonava per totes les parets amb "do de pit" final inclòs; en pla una mica "freaky") vam aprofitar per fer una passejada pel call jueu de nit i fer unes copes a un pub; la pluja ens va acompanyar gairebé a tothora, i, ja ben de matinada vam acomiadar-nos de la sempre encisadora ciutat de Girona.

Ja que ell mateix m'aconsella no allargar-me massa als meus posts, només vull acabar dient que, amb aquest tan senzill vull aprofitar per felicitar públicament a l'Albert Esteruelas i enviar-li, d'aquesta manera, la meva enhorabona pel premi aconseguit.