Retirem la denúncia de l'assassinat del nostre gos

ESCRIT PROVISIONAL (En aquest moment, no tinc temps d'escriure quelcom millor, en faré la versió definitiva d'aquí a unes hores)

Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.

Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.

Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.

L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?

L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.

Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.

Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.

Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.

La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.

Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.

Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.

Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.

Hi ha un franctirador a un petit poble del Vallès

ACTUALITZACIÓ (19/1/08):

• Hem modificat el mapa d'on el gos va rebre el tret de bala que van disparar al carrer, d'acord amb els testimonis oculars i les petjades de sang al terra que mostraven el lloc de l'impacte i la direcció d'on provenia la bala
  
  
• També volem aclarir que ja no confiem pas en el que ens havia dit fins ara l'alcaldessa de Vallromanes, desprès que el grup MxV-Esquerra va fer arribar una instància a l'Ajuntament dirigida a ella, que mai no va contestar, pregant que l'Ajuntament fes una denúncia dels fets presentant-se com a part acusadora i després que l'alcaldessa també rebutgés una proposta de nou del grup MxV-Esquerra perquè es discutís al ple si l'Ajuntament podia presentar-s'hi com a part acusadora, i sabent que l'última vegada que l'alcaldessa ens va trucar a casa (ja fa molt temps) per dir-nos que ella estava sobre el tema va ser després que en David Ricart li havia requerit informació sobre els fets; imaginem que ens va trucar per quedar bé amb nosaltres per si David Ricart ens trucava per a dir-nos que n'havia parlat amb ella. Haig de dir que David Ricart, més elegant, no ens va trucar per quedar bé amb nosaltres aquell dia, i que si jo vaig assabentar-me que ell l'hi havia requerit informació a l'alcaldessa va ser perquè al dia següent em vaig trobar amb la seva dona a la plaça de l'Església i m'ho va comentar pel fet que parlàrem sobre l'assassinat del meu gos. La cosa és clara, mentre uns s'hi mouen i no diuen res, haig d'entendre que uns altres no fan res i fan veure que si que en fan

:

Aquest vespre cap a allà a les 20 h. un franctirador ha disparat, en la confluència del carrer Tres Pins amb el carrer de la Marinada, un tret de bala al nostre gos Balú, segons testimonis presencials que han sentit la forta detonació al temps que el gos cridava. La bala era del calibre 22, pel que se sap de moment. El tret li ha provocat la mort al cap d'una mitja hora just quan estàvem a la porta de la clínica veterinària. En aquell lloc només hi ha tres cases just a peu de carrer, en una de les quals habita una persona que en tres ocasions havia manifestat que un dia mataria el nostre gos perquè quan la seva gossa estava en zel, en Balú passava moltes hores al costat de casa seva, la qual cosa es veu que li molestava. Haig de dir que aquest fet l'he posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra, atès que si una persona et fa aquests tipus de manifestacions reiterades, un no sap si en broma o no, i després trobes el teu gos mort de bala, no et queda una altra alternativa que denunciar-ho. Resulta a més a més que aquesta persona té armes a casa seva, doncs es dedica a la caça. També he manifestat tenir sospites d'altres veïns, alguns, per exemple, que tenint un mur de baixa alçada a casa seva provocava que el meu gos hi entrés o sortissin els seus i a vegades tenien alguna enganxada entre ells, poca cosa en tot cas.

És cert que hi ha més cases a prop, una totalment aïllada al carrer Lleida. També hi ha dues adjacents a les cases del carrer dels Pins, tanmateix d'aquestes dues havem de descartar cap sospita, doncs la persona que s'ha prestat com a testimoni principal sortia d'una d'aquestes cases a passejar el seu gos quan s'ha trobat amb l'incident, i a l'altra casa viu la germana d'una de les altres persones que ens han acompanyat i ajudat i hi han estat presents quan la policia municipal de Vallromanes ens ha portat al lloc dels fets i a auxiliar al Balú.

En Balú era un gos que s'escapava sovint de casa i era molt conegut a tot el poble, portava la seva xapa d'identificació del cens de gossos de Vallromanes amb el núm. 1 precisament. Si teniu una casa a 4 vents sabreu que és molt difícil aconseguir que un gos no s'escapi de casa malgrat que la finca estigui totalment tancada. Això ja ens preocupava molt però en Balú era un gos molt dòcil i tranquil, gens agressiu i en tot cas prou petit perquè donés problemes. Just pels voltants d'on li han disparat s'ajuntaven tots els gossos de l'entorn i avui també hi eren quan un boig ha disparat un arma de foc en ple casc urbà. Un arma de foc que podria haver matat alguna persona, com la mateixa noia que passava en aquell moment per enllà.

Crec que no es pot permetre que un boig que va disparant trets en ple casc urbà pugui disposar lliurement d'armes de foc i que ha de rebre el càstig just que mereix. Ja no és el fet en sí de matar un gos malgrat tot el que implica en un entorn familiar on hi ha un nen de 8 anys que ha patit un gran trasbals en saber la desagradable notícia, sinó especialment el fet que hi hagi un boig que dispara al carrer podent provocar la mort de qualsevol persona de manera accidental.

Bé, dir-vos que ara tot el tema està en mans de la policia i que portaran a terme les investigacions pertinents per trobar l'assassí. I, en tot cas, manifesto públicament el meu agraïment cap a la Sra. Alcaldessa, Maria Cabot, que ens ha telefonat tan aviat ha sabut el fet. També vull dir que la Sra. Alcaldessa s'ha mostrat molt disposada a esclarir l'assumpte, tenint en compte que als mateixos mossos d'esquadra els ha semblat increïble que a un poble de 2000 habitants hagi passat un fet com aquest. És evident que no es pot deixar a un assassí la tinença d'armes de foc i que ha de pagar pel crim comés. Insisteixo en tot cas en el fet que la Sra. Cabot ens ha dit que estava a la nostra disposició en allò que poguéssim necessitar i és un gest que agraeixo de tot cor. Quan sapiguem alguna cosa més ja us la faré saber també. Perdoneu si l'estil de l'escrit no és del tot correcte però en aquests moments, com podeu entendre, no estic d'allò més bé anímicament.

'Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra'

Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.

Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.

Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-nos-en.

Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare, i tancar amb tres panys la casa
i deia-ho vostè...

Pare, si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.

Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.

Pare, no, no tingueu por, i digueu que no,
que jo us espero.

Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.



Música i lletra de Joan Manuel Serrat
Versió en espanyol de: Por la Reserva, Asociació ecologista de l'Argentina, a http://itaca2000.blogspot.com/2007/05/padre-deje-de-llorar-que-nos-han.html

Moltes gràcies al Josep María pel regal que ens ha fet al seu post del clip-musical que he publicat aquí

Fira d'entitats a Vallromanes

Si el proper dissabte no tens cap compromís, et suggereixo que visitis Vallromanes, una vila excepcional que es troba a 25 km. de Barcelona, a 8 de Granollers i d'El Masnou i a 5 d'Alella i Montornès. Una vila rodejada de grans extensions de muntanyes i boscos i amb una estètica que val la pena, actualment; i amb només 2.200 habitants i amb uns quants restaurants del millor que es pot trobar arreu de Catalunya. La invitació ve a conseqüència que sóc el secretari i un dels membres fundadors de l'Associació Amics de la Fotografia de Vallromanes i que aquest dissabte celebrem una fira d'entitats del poble. Us informo que a part de l'associació de fotografia, hi han associacions ecologistes, de defensa forestal, de dones, un ateneu social, etc. Us animo a que vingueu a conèixer-nos. I així, de passada, coneixereu el nou Casal del poble que ha estat inaugurat aquest passat divendres.

Us informem que, tal com surt a la programació del Casal de Vallromanes i dins dels actes del programa inaugural, el proper dissabte, dia 27 de gener, de 5 a 9 del vespre hi haurà una Fira d'Entitats del poble que organitzen el Casal i l'Ajuntament a través de la seva Regidoria de Cultura.

En nom de totes les associacions de Vallromanes, us convidem a assistir-hi per tal que ens conegueu i sapigueu les activitats que duem a terme, al mateix temps que podeu fer les vostres propostes i suggeriments i adherir-vos i/o col·laborar, si us ve de gust, a qualsevol de les nostres associacions i/o entitats.

Esperem, doncs, la vostra assistència. No hi faltis.

Jordi Gomara. Espai Vallromanes, 24 de gener de 2007

Nova vacuna

Tal vegada el desig de sentir-nos déus –poder atorgar i treure la vida-, destruir i delectar-nos amb el sofriment dels altres, provingui de manera innata en l'ésser humà. Però, evidentment, ens dotem d'un sistema de valors que pot produir-nos horror davant tals fets de “manera gairebé instintiva”. Però és fàcil observar com triomfen les “pel·lícules d'acció” nord-americanes, i el plaer morbós que produïx veure escenes de violacions i atrocitats múltiples en l'espectador. Els cineastes ho saben, els productors de telediaris televisius ho saben… les imatges que més triomfen són les més sagnants (reportatges del 11 M a Madrid, etc.).

La “festa nacional” de l'estat espanyol és una mostra vergonyosa de com l'ésser humà pot delectar-se amb el sofriment d'un animal, atès que delectar-se amb el sofriment d'una persona és “quasi” “políticament incorrecte”.

Però bé, el meu amic Garrofaire n'ha trobat un antivirus i ho va proposar fa diversos dies en el seu blog. Aquest antivirus no l'ha creat ell perquè no és metge, però l'ha fet arribar a través de la seva pàgina i jo vull transmetre'l també a través de la meva amb la bona intenció que pugui arribar a una major part de la població i que la vacuna pugui estendre's més ràpidament i amb major efectivitat.

Us convido a vacunar-vos contra el virus de la “festa nacional” si ja no esteu vacunats contra ell, i si ho esteu us en pot servir com a dosi de record:

MATAR POR DIVERSIÓN (arxiu pdf)

***Imatge/fotografia

Sin piel España 2006

Cada año a finales de enero se celebra en Barcelona el salón más importante de comerciantes de pieles y cuero.

El año 2005, AnimaNaturalis ideó una original protesta que tuvo gran éxito mediático, apareciendo en noticiarios, diarios y agencias noticiosas de más de 10 países. Nuestro objetivo era representar con veinte activistas desnudos, tumbados en el suelo, el número de zorros que se necesitan para un abrigo de pieles.

Este 2006 queremos hacer algo más llamativo: triplicar el número y reunir 70 activistas que se desnuden para simbolizar la cantidad de visones que se matan para un abrigo.

En el pasado Piel España participaron activistas de diferentes organizaciones defensoras de los animales, así como gente sensible ante la crueldad de la industria peletera.

Este año invitamos a los participantes que vivieron esa experiencia a acompañarnos una vez más y a invitar a amigos y conocidos para que podamos reunir 70 “cadáveres”.

El frío o el pudor no deben ser obstáculo para representar por unos minutos el sufrimiento de los animales. Quien vivió Piel España 2005 puede decirte que es una experiencia única. Acciones como esta significan la oportunidad para que el público reflexione sobre el uso que nuestra sociedad hace de los animales, en este caso concreto, como vestimenta.

Tu participación es muy importante. Ayúdanos a mostrar que hay cada vez más gente dispuesta a defender a los animales.

¡Apúntate ya!

Sin Piel España 2006 - contra las peleterías

Fecha: 21 de enero de 2006
Lugar: Plaça Sant Jaume, Barcelona
Hora: 12 del mediodía

El próximo día 21 de enero, 70 activistas convocados por AnimaNaturalis se desnudarán y tumbarán en el centro de la plaza, formando una gran masa de escalofriantes cuerpos desnudos para simbolizar los 70 visones que se matan cada vez para hacer solo un abrigo de pieles

Tu participación es muy importante. Ayúdanos a mostrar que hay cada vez más gente dispuesta a defender a los animales.
¡Apúntate ya!

Persona de contacto:
Aïda Gascón – aida@animanaturalis.com

Más información:
http://www.animanaturalis.org/modules.php?goto=Svst227_965

***Imatges i informació de: http://www.animanaturalis.org/index.php?my_country=es

Si us plau, passeu aquesta informació, gràcies