Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

09 d’octubre 2007

Fem un tomb al món!...

A través del meu amic Daniel Lobo, urbanista, artista i investigador, administrador de D'aquella manera (paseo personal por inquietudes culturales, sociales y lo que tengamos a bien obrar) que defineix així "Daquella manera es una plataforma ecléctica y dialogante que busca fomentar un pensamiento crítico facilitando el debate, así como el desarrollo, la distribución y promoción de proyectos afines, propios y ajenos", un bloc o plataforma imprescindible que ens ve de Washington D.C., m'he trobat amb un bloc també prou interessant que s'anomena doctorculebra, que és un altre creador audiovisual i plàstic. Doctor Culebra ens presenta al seu bloc una imatge que m'ha agradat força i que convida a la reflexió. Perquè jo em pregunto: si la Terra és rodona qui va decidir el que era el nord i el que era el sud, o l'orient i l'occident? Doncs mireu, la cosa és fàcil, tenint en compte que estem en una "societat democràtica" i som "lliures" i "ens deixen participar en decisions que afecten allò públic, social, polític, etc.", qui ha dit que no podem fer un tomb al món?:



El meu amic Daniel Lobo ha col·laborat amb fotografies seves al disc Delay de la internacionalment coneguda violoncel·lista novaiorkesa, nascuda al Canadà, Julia Kent, la qual oferirà dos concerts en els propers dies a Barcelona, el dia 11 d'octubre a La Pedrera dins el Festival LEM i el dia 12 d'octubre a La Sala Castelló, acompanyant Blind Cave Salamander.

Escolteu AQUÍ un dels magnífcs temes de Julia Kent* ("Arlanda") mentre seguiu llegint el post, si voleu.

Així us acabo també de parlar de Doctor Culebra que va presentar, al costat d'un dels grans de l'art contemporani, Jochen Gerz, quatre vídeoinstal·lacions, dins la mostra Salviamo la luna, celebrada a Milan, a Lumbardia. A continuació us en deixo un vídeo:


I ja per acabar us deixo un vídeo de Julia Kent** on podreu observar la peculiar i elaborada tècnica que utilitza als seus concerts per a convertir un sol instrument en una autèntica orquestra:



* Julia Kent al bloc de Rosario Rivero
** Entrevista a Julia Kent

20 d’abril 2007

Què deus estar fent ara?



Qué andarás haciendo ahora,
hecha una madeja en el sillón,
dibujando constelaciones en los huecos
de los cuadros que aún faltan por colgar.

Qué andarás haciendo ahora,
apagando las luces del salón,
probándote quizá un vestido nuevo,
planeando una huida, ver el mar.

Y yo afilando lunas, perdido en el hotel,
encontrando tus caricias en el neceser.
Y yo buscándote en el espejo azul del baño,
en la ropa cansada del armario.

Qué andarás haciendo ahora,
cansada viendo la televisión,
guardando mi paz y mis retratos,
la costumbre de dormir al lado izquierdo.

Qué andarás haciendo ahora,
maldiciendo la luz, el primer sol,
hermosa con los párpados hinchados,
regando las plantas, todos los recuerdos.

Y yo retirando hojas secas de la cama,
soñándome contigo bajo el agua.
Y yo recordando que olvidé tender la ropa,
preguntándome qué andarás haciendo ahora.


Altres enllaços:
Vídeo de l'Ismael Serrano: Qué andarás haciendo

05 d’abril 2007

Si pogués...



Si pogués...
Si pogués...
Si trobés la genialitat
que, de tant en tant, es torna necessària.
La genialitat que em permetés apropar-me a vosaltres,
...romandre-hi...
apoderar-me indefectiblement de la vostra ànima,
que la meva sàvia fluís amb la vostra;
que ja no calgués mai més escriure.
Que el meu jo es despersonalitzés decisivament a favor de vosaltres,
a favor de la humanitat sencera.
La humanitat que riu, que plora, que gemega, que crida,
la humanitat defallida i trista, la humanitat que desitja,
la humanitat que lluita, que creu, que hi ofereix, que balla la dansa del ventre...
Aquesta nit, fins i tot, la dansa de la mort.

Lligar-vos intemporalment.
Lligar-nos, fins el mai més, per sempre.
Malgrat que
la glaçada és persistent, i ja saps
que ara és temps de neus.

Crear aquest lligam permanent
transcendent i congruent,
...definitiu...
que no m'empenyi, no,
que no m'empenyi cada dia
a haver de desplaçar aquests dits sobre l'absurd del teclat
per a dir-vos que us entenc, que us estimo,
que estic amb vosaltres,
tan amaradament amb vosaltres que,
gairebé, quasi que, de tal manera que
som la mateixa persona
tal vegada una unitat,
tal vegada un pensament comú,
un cor comú,
un cor únic,
com a mínim, una complicitat etèria,
una mà amiga,
un mutu enteniment,
emparats en la necessitat de voler ser
de voler ser el mateix, però al mateix
temps, individualment diferents
i quasi obligatòriament distints
però no desiguals, no, desiguals no,
mai més desiguals,
compartint la mateixa casa
compartint, fins i tot, la mateixa matèria,
el mateix ordinador, i
per què no?
el mateix aparell de televisió.

Vingueu aquí.
Vingui allà.
Per apropar-t'hi.
Per apropar-m'hi.
Per fer un pacte de sang, si cal,
per recordar-te
que sóc aquí
i que tu hi ets enllà
junts i lluny,
lluny i junts,
tan junts que el nostre alè és una sola mateixa respiració.
Una sola respiració comú i individualment tan diferent
que qualsevol intent de reducció a la simplicitat grupal
mera i sense cap matís individualitzant
resultés, per se, tant ridícula que calgués del tot
fer-la inviable de manera científicament intuïtiva.


Poema i fotografia de Jordi Gomara

(Veure l'adaptació al castellà)

24 de gener 2007

Fira d'entitats a Vallromanes

Si el proper dissabte no tens cap compromís, et suggereixo que visitis Vallromanes, una vila excepcional que es troba a 25 km. de Barcelona, a 8 de Granollers i d'El Masnou i a 5 d'Alella i Montornès. Una vila rodejada de grans extensions de muntanyes i boscos i amb una estètica que val la pena, actualment; i amb només 2.200 habitants i amb uns quants restaurants del millor que es pot trobar arreu de Catalunya. La invitació ve a conseqüència que sóc el secretari i un dels membres fundadors de l'Associació Amics de la Fotografia de Vallromanes i que aquest dissabte celebrem una fira d'entitats del poble. Us informo que a part de l'associació de fotografia, hi han associacions ecologistes, de defensa forestal, de dones, un ateneu social, etc. Us animo a que vingueu a conèixer-nos. I així, de passada, coneixereu el nou Casal del poble que ha estat inaugurat aquest passat divendres.

Us informem que, tal com surt a la programació del Casal de Vallromanes i dins dels actes del programa inaugural, el proper dissabte, dia 27 de gener, de 5 a 9 del vespre hi haurà una Fira d'Entitats del poble que organitzen el Casal i l'Ajuntament a través de la seva Regidoria de Cultura.

En nom de totes les associacions de Vallromanes, us convidem a assistir-hi per tal que ens conegueu i sapigueu les activitats que duem a terme, al mateix temps que podeu fer les vostres propostes i suggeriments i adherir-vos i/o col·laborar, si us ve de gust, a qualsevol de les nostres associacions i/o entitats.

Esperem, doncs, la vostra assistència. No hi faltis.

Jordi Gomara. Espai Vallromanes, 24 de gener de 2007

08 de setembre 2006

Aquell estiu del 92...



Corrien els temps a l'any 92. Era Cali, Santiago de Cali, Colòmbia. Agost. Calor, color, exuberància, magia. Érem tots dos, tan sols tu i jo. Era poesía, era una cançó...

Fotografia: Jordi Gomara. El gato del río. Santiago de Cali, Colombia. Estiu de 2006

Enllaços relacionats:

*Lletra de la cançó

*Maria Bethania

*Joan Manuel Serrat


*Les cançons d'Itaca2000

*Sinceramente teu