Avui us vull portar un altre article d'un altre company de la Catosfera. Aquesta vegada es tracta de l'amic, aquell que només fa que recollir mentides, garrofes, boles, guatlles, enganyifes, falsedats, enganys, falòrnies, llufes, butllofes, contes, embolics, insídies, gallofes, ensarronades, bòfies, trifulgues, falsies, empatolls, tergiversacions, injustícies, embrolles, mangarrufes, tripijocs, tupinades... No us vull repetir cada vegada el motiu pel qual porto aquests articles aquí, però ja sabeu, especialment per la seva "agudesa", perquè tenen una interpretació més enllà del correctament polític o del que pensem com a ramat plagudament domesticat, etc. O sigui sempre amb aquella capacitat de crítica envers el que ens ve establert des de les alçades (no de Déu) del líder polític del nostre partit, sindicat, mitjà de comunicació (ja sigui televisiu, o imprès, etc.), o del Gran Germà (l'ull que tot ho veu i tot ho controla) omnipresent i omnipotent. Així que sense més, avui us presento, senyores i senyors... LA ACORAZADA BRUNETEDimarts, Gener 16, 2007
La Acorazada Brunete
S’omplen la boca de Estado de derecho, però ja veiem com s’ho munten per no alliberar el pres de Juana o de com se salten a la torera l’acompliment de l’estatut. L’estatut d’ara i el d’abans, doncs no oblidem que l’estatut anterior ha passat a millor vida sense que s’hagin completat les transferències i ni tan sols complir amb les sentències del Tribunal Constitucional que els hi eren adverses. I a sobre ens veiem amb “l’obligació” de defensar el “pobre” Zapatero però alló del mal menor i bla, bla, bla, però en el fons és exactament igual que ells. Molts no recorden que el pacte antiterrorista també és un pacte antinacionalista i que només el va signar el PP i el PSOE. Un pacte on el psoe i el zp donaven carta blanca al PP per fer el que volguessin amb el procés de pau. I perquè un pacte incondicional amb el PP? Doncs per que tenien molt clar que el PP mai faria cap concessió que posés en perill el concepte d’Espanya que comparteixen amb el PSoe.
S’omplen la boca de no pagar precio político, però ells se’l cobren constantment. Si ETA són quatre eixelebrats irrecuperables amb cada cop menys suport de la societat basca, perquè quan es tracta de fer política, els governs espanyols de torn s’excusen amb l’existència d’ETA? Si s’ha de fer política, que se’n faci i que s’oblidin d’ETA! La prova més clara la tenim amb el Pla Ibarretxe que, recordem-ho, era una proposta de reforma de l’Estatut aprovada per la majoria del parlament basc. I que va fer Madrid, doncs no el va admetre a tràmit, és més no van permetre gairebé ni la lectura de l’índex.
Si ETA són quatre, perquè els governs de torn espanyols s’excusen amb la seva existència per no complir la llei amb la política penitenciària? Si eta són quatre, perquè s’excusen amb la seva existència per impedir que una part de la societat basca pugui presentar-se a les eleccions? I que no em diguin que la llei de partits no permet que batasuna es presenti, doncs la llei de partits és clarament inconstitucional, però això no admetrà mai el tribunal constitucional que no deixa de ser allò que en espanyol és diu juez y parte. Es més, que jo sàpiga, el PP encara no ha condemnat la violència franquista.
El PP i el PSOE ho tenen clar. Tenen una constitució que els blinda el seu concepte d’Espanya i d’aquí no es mouran. Mai acceptaran que Navarra s’integri a Euskadi, ni el País Basc francés tampoc. I només acceptarien algun tipus de referèndum d’autodeterminació si tinguessin la certesa de guanyar-lo. Acceptarien una victòria per la mínima, però no acceptarien una derrota amb els mateixos percentatges. El 51 a 49 només l’accepten quan els hi és a favor.
I en darrera instància sempre els queda la Brunete, però no la mediàtica Brunete no, els queda l’Acorazada Brunete, d’infausta memòria.
No només és que els catalans no obliden, ja volgués algun, que la
ResponEliminasobirania resideix en el poble, en tot el poble, del que és part, no
totalitat, part, Catalunya, sinó que a més la majoria dels demòcrates
voten a aquests partits que l'autor flama "espanyols". Dir que l'Estat
no entén la riquesa plurinacional, lingüística - en aquest cas ja la
demagògia arriba a un nivell que clama al cel-, i cultural no només és
que sigui simplement demagògic, és, per cridarlo pel seu nom, mentida.
El de la maquinària estatal tindria la seva gràcia sinó fora perquè 9
de cada 10 catalans van votar per que aquesta maquinària existeixi,
basada, precisament, en aquest Estat de Dret del que se'ns ompli la
boca, a tots, TOTS, els demòcrates. Perquè cal tenir una cosa clara,
sense aquest Estat de Dret que tan poc li agrada a l'autor no podria
dir el que diu. Coses de la nostra democràcia, que possiblement no
sigui tampoc del seu grat.
Barrejar la condemna de Juana Chaos amb altres tan pelegrines com les
transferències autonòmiques és tan desgavellat que no mereix ni
contestació. Encara que tinc un dubte referent a això, Quines
transferències de l'antic estatut d'autonomia no es van completar?
Ningú s'ha vist en l'obligació de defensar al President del país, ni
la seva gestió d'un tema d'Estat com el terrorisme a través del procés
de diàleg amb una banda terrorista, de la qual, per cert, forma part
Juana Chaos i per això està en la presó. És que la majoria dels
demòcrates tenen clar que quan qualsevol tipus de procés encaminat al
final de la violència i la criminalitat d'aquests descerebrados
fracassa, sobretot quan està protegit pel parlament - que és on
resideix la representativitat de tot el poble, també el català, i és
la màxima expressió de la sobirania popular, la sobirania de tot el
poble, de TOT, també el català- tots els demòcrates que van donar dit
diàleg fan pinya contra l'assassinat, contra el segrest i contra
l'extorsió com arma "política" dintre de la nostra democràcia. No és
només que tots recordem que el pacte antiterrorista va ser signat pel
PSOE i pel PP, és que a més va ser idea i iniciativa del PSOE, encara
que ara el PP digui altra cosa. Aquest pacte, és cert, era, a més
d'antiterrorista bastant antinacionalista. Per aquest motiu ara es
vulgui fer un pacte antiterrorista en el qual totes les forces
polítiques, per consens, puguin arribar a un acord que protegeixi un
document sense fisures que no permeti l'ús del xantatge terrorista ni
per part dels nacionalistes, que també ha estat moneda de canvi durant
molt temps per part de certs partits bascos - i si algú ho dubta que
es llegeixi l'entrevista de Begoña Errazti, de Eusko Alkartasuna en El
Mundo i el que diu la bona senyora sobre Navarra... per a emmarcarlo-,
ni per part dels partits majoritaris com el PP. El rèdit polític a
través d'un assumpte d'Estat com el terrorisme ha d'acabarse. I està
clar que cap govern farà cap concessió, ni al terrorisme ni a ningú,
que no estigui protegit per la majoria dels espanyols, catalans
inclosos. I jo que l'autor m'acostumaria, perquè el discursito del
"concepte" no va colar amb el PNV i no va a colar amb absolutament
ningú. Que s'acostumi o que es dirigeixi on ha de dirigirse per a
canviarlo, el Parlament.
ETA no és una excusa, és una realitat. Una realitat que costa vides.
L'existència d'ETA no és respatller per a cap tipus de política, és
més, durant aquesta legislatura mai ho ha estat, i aquí demostra
l'autor la contradicció clara en tot el que diu. Si resulta que el
govern està cobrantse algun tipus de preu polític... Com és que
existeix un nou Estatut per a Catalunya que ha estat ratificat en el
Parlament i impulsat per aquest mateix govern que, segons l'autor,
cobra preu polític? Quin preu polític? Donar més autonomia i impulsar
la mateixa a Catalunya???
Seria graciós fer una comparança entre el pla Ibarretxe i el document
que va donar lloc com sucedaneo de nou Estatut d'Autonomia i l'Estatut
que tant ha costat aprovar per a Catalunya. És més, jo animaria a
ferlo, sense complexos i amb dos collons, a veure qui és capaç
d'empassarlo, tant des del punt de vista dels fonaments jurídics de la
nostra democràcia com des del punt de vista polític. Ibarretxe té un
sol problema, que és un mediocre polític no li arriba ni a la sola a
uns altres que vénen pegant fort a la seva esquena - Jon Imaz, per
exemple-, és un polític incapaç de desmarcarse de postures que són
d'impossible defensa dintre d'una democràcia. I recordem una mica, tot
polític que ha intentat, en el país basc, nedar i guardar la roba han
acabat ofegantse amb els calçotets en la mà.
Si la llei de partits és clarament inconstitucional l'única cosa que
ha de fer l'autor és dirigirse al Tribunal Constitucional perquè
aquesta llei deixi d'estar en vigor - encara que clar, si batatasuna
no ho ha fet ja per alguna cosa serà, el que no impedeix que qualsevol
ho intenti. Animo!-. Dir que una llei que obliga a tots, TOTS, els
partits polítics a condemnar la violència per a poder ser això,
partits polítics, és inconstitucional és de tal sense sentit que cada
vegada que ho escolto no puc per menys que descojonarme.
No existeix enlloc de les lleis penitenciàries del nostre país, ni
d'Europa, ni de cap part del món, una sola paraula que obligui als
organismes penitenciaris a acostar al condemnat a una presó propera al
seu habitatge habitual. És més, això és una mica que no ve recollit ni
en la Carta de Drets Humans, ni en la Carta de Drets Humans Europea,
ni ha estat mai confirmat pel tribunal d'Estrasburg - on ha estat dut
per batatasuna en 79 ocasions, 79 ocasions!-, tot el contrari, en
aquest sentit l'última sentència referent a això donada pel tribunal
d'Estrasburg en relació a una petició feta per un condemnat galés
contra la resolució del Regne Unit de separar als integrants d'una
banda de crim organitzat per presons de tot el país - al galés en
qüestió li va tocar Irlanda-, va anar d'absolut respatller al dret de
les autoritats del Regne Unit de separar, per una evident qüestió de
seguretat, als components d'aquesta banda. Així que ho tenen malament.
L'absorció, o no, de Navarresa per part d'Euskadi, i això és una mica
que li ha d'entrar en el cap no només a l'autor d'aquest article,
també a la senyora Begoña Errazti, la decidiran els navarresos, no els
bascos. I ara mateix Navarresa no està per la labor, per molt que els
agradés el contrari a certs partits nacionalistes bascos.
Està clar que sempre haurà qui intenti aprofitar, en política, això de
riu regirat, guany de pescadors, però anem, que no cola. Si al PP no
li val, perquè anava a valer per a qualsevol altre.
El que s'ha dit, demagògia la justita.
Ôo-~
Jordi: passava per donar-te les gràcies i dir-te que ets una mica, millor dit, bastant exagerat. Gràcies de totes maneres, encara que com es pot comprovar en el comentari anterior, no tothom veus les coses de la mateixa manera. En una primera lectura ràpida, podria dir que en algunes coses li podria donar fins i tot la raó, però sembla evident que partim de premisses molt diferents i això faria difícil polemitzar. O sigui que no penso polemitzar.
ResponEliminaPerdó, només per afegir que en el comentari anterior m'ha desaparegut una frase: després de
ResponEliminaEn una primera lectura ràpida, podria dir que en algunes coses li podria donar fins i tot la raó,
ha de continuar
però en moltes d'altres els hi podria rebatre fàcilment,
Amic Turrai, per què em dius que sóc exagerat?
ResponEliminaJordi, dic que exageres perquè considero que el meu article no mereix tant d'elogi per part teva. Ja saps que només pretenc posar una mica d'èmfasi en aquells aspectes que crec que els analistes professionals no li donen, a criteri meu, el tractament adequat.
ResponEliminaSalut, garrofes i república!
...i una mica d'anarquia.
Salutacions i enhorabona pel teu bloc.
ResponEliminaJo pense que en el fons molta de la gent de la qual parla l'article no diu les coses amb malícia ni un odi contra tot allò que no és Castella. Simplement s'ha deixat emportar per la repetició de certes afirmacions que han acabat per fer-se indiscutibles, però que són falses.
Tots recordem quan a secundària ens ensenyaven allò del Modus Ponens a filosofia. P implica q. P és vertader, aleshores q és vertader.
La deducció és correcta. El problema apareix quan les premises són incorrectes. Sota una deducció correcta es poden dir les majors bajanades.
És com si diguerem: Si baixen les temperatures, aleshores farà calor. Estan baixant les tempratures, posem-nos roba d'estiu, que passarem calor.
Salut company.
Molt d'acord amb tu, company del raval d'Elx.
ResponEliminaI gràcies pel comentari.
Salut