El meu concert del proper divendres a Sant Boi

Com ja en tenen constància tots els meus amics i d'altres usuaris de Facebook (com podeu veure aquí) i els usuaris de MySpace (com podeu veure aquí), el proper divendres, dia 3 de juliol, a les 22 hores, actuaré a Sant Boi de Llobregat en el X Cicle de Cantautors i Intèrprets de Marianao i Barri Centre.

Els cantautors Santiago Castillo i Jordi Gomara, que sóc jo mateix, obrirem aquest nou cicle de música de Sant Boi que es durà a terme durant tres divendres consecutius, o sigui, durant els dies 3, 10 i 17 de juliol. Durant aquest dies hi actuarem: El sobrino del diablo, Nelson Poblete, Tríptic, Santiago Castillo i, jo, Jordi Gomara.

L'entrada és del tot gratuïta, però hi ha servei de bar per a tot aquell que ho vulgui, i es pot consumir durant les actuacions, doncs el format és tipus Cafè Concert. La consumició no és obligatòria sinó totalment opcional.

Per a tots aquells que vulgueu venir a veure'm i sentir-me cantar, us resumeixo les dades:

• Actuacions: Jordi Gomara i Santiago Castillo
• Dia i hora: divendres, 3 de juliol, a les 22 hores
• Lloc: Casal Marianao
• Adreça: Miquel, 2
  
• Ciutat: Sant Boi de Llobregat, Barcelona
• Com arribar-hi: Veure mapes de Google:

Mostra un mapa més gran



Mostra un mapa més gran

Més informació a: Agenda de Sant Boi, música

Una imatge val més que mil paraules...

... tanmateix, jo he dit això aquí:

És un cop d'estat en tota regla, com no es pot permetre que la població es pronunciï? Llavors què és la democràcia? Sembla que TV de Catalunya és favorable als colpistes militars pels comentaris que hi fan i per la forma de cobrir la notícia durant aquests dies, recolzen un cop militar abans que una consulta popular, en democràcia la decisió recau en el poble no en els militars. Però ja coneixem de sobres a aquests socioconvergents.

S'ha imposat la 'democràcia', el poder de les armes ha parlat; tenen por que el poble s'hi pronunciï?

Ja coneixem prou bé els periodistes; són el quart poder

Imatge extreta de: http://www.flickr.com/photos/breve gràcies a Jordi Salvia per un comentari a twitter

Si fumes no siguis pobre

No entenc que el govern espanyol apugi els impostos que graven sobre el tabac, entre d'altres, per recaptar més diners ("per sanejar l'economia de l'estat") i al mateix temps diguin que es proposen, amb aquesta mesura, reduir el consum del tabac perquè perjudica la salut. A veure, a mi no em surten els comptes, si es redueix el consum no es pot recaptar més.

Per cert, com sempre -tenint en compte que tenim un govern de dreta comandat pel PSOE- pel fet que redueixen els impostos directes i els de societats que són els que afavoreixen la redistribució de la renda i apliquen pujades als impostos indirectes, els més pobres ho seran encara més, perquè a més a més, la pujada del tabac es fa inversament proporcional al preu d'aquest; o sigui el tabac més barat pujarà més percentualment que el més car. Si ets ric, a més que et baixen els impostos gradualment, podràs continuar gaudint, i de manera més exclusiva, d'aquells privilegis que garanteixen totes les lleis de tots els estats del món vers els més afavorits. Fins i tot, del privilegi de morir dolçament (o no) fumant tabac de bona marca

I, ara, parlem de la gasolina, l'alcohol, l'electricitat? No, ara no, millor un altre dia. Salut, ecologisme, etcètera, però a costa dels més pobres, com sempre.

Imatge extreta de: La veritat sobre la pujada del tabac

Una gran petita afirmació

Hi ha pensaments molts senzills, petits, molt concisos... que provoquen la nostra ment i t'obliguen a pensar i replantejar-te moltes coses. Albert Esteruelas fa uns dies ens va deixar aquesta afirmació en un post:

Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit

i, en llegir-la, de seguida em va venir a la memòria aquella màxima típica dels anarquistes en dècades passades:

Viu com penses o sinó acabaràs pensant com vius

i, evidentment, aquell fragment del Viatge a Ítaca de Lluís Llach:

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes

I no crec que ja hi calgui dir gaire cosa més perquè, ja sabeu que: a bons entenedors, poques paraules basten

I, ara, si voleu, evidentment, ja podeu escoltar també aquell clàssic, assaborir-lo de nou, recordar, tenir present que fa tan de temps que volíem avançar però potser no ens hem mogut del mateix lloc, sí no és més aviat que hem retrocedit:



Fotografia: Cargol treu banya. Jordi Gomara, Vallromanes, 21/09/07

El tabac perjudica greument la salut

Autor: Maikel
Il·lustració procedent d'una exposició a l'Hospital de Bellvitge de l'any 2002

Quan el mal ve d'Almansa...

LLADRES (Eliseo Parra)

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Àlbum: Quan el mal ve d'Almansa...
Grup: Al Tall

La batalla d'Almansa

Més informació i sobre els actes de la diada a València:

Els llibres que m'han regalat

Dedicats de puny i lletra pels autors:

Montse Assens
Antoni Casals

Gràcies Montse (Mar) i gràcies Antoni per posar poesia a les nostres vides