Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Esteruelas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Esteruelas. Mostrar tots els missatges

05 de setembre 2010

Quadern d'evocacions a NetworkedBlogs


Buscant per Facebook m'he trobat això, és sorprenent perquè l'autor d'aquest bloc diria jo que no té compte a Facebook. Qui l'haurà registrat llavors? Us vull parlar breument de l'aplicació NetworkedBlogs  als que no la coneixeu, que ja serà estrany que no sigui així, malgrat que sempre hi ha algun despistat. Comptant que tots els meus companys blocaires esteu a Facebook (tots, tant els de Vallromanes, Barcelona, Toulouse o Madrid) menys un o dos, si no recordo malament, és ben difícil que no la conegueu, però per si de cas. L'aplicació NetworkedBlogs et permet registrar el teu bloc i actualitza automàticament totes les entrades d'aquest, i a més a més, cada cop que hi ha una entrada nova s'afegeix al teu perfil i a la pàgina d'inici dels teus amics. Us la vull recomanar especialment perquè, tot i que des de fa temps no hi escric gaire, al bloc, m'han augmentat de manera molt considerable les visites el mateix dia i els dos o tres dies següents quan escric un nou post. És a dir, tot i que sóc massa despistat i no solc mirar les estadístiques, quan les miro veig que tal vegada el 90% de les visites que rebo actualment provenen de Facebook. També pots subscriure't als blocs que vulguis i pots fer que les entrades d'aquests, si així ho vols també, apareguin al teu perfil automàticament. A més a més, entre d'altres coses permet que les persones facin una valoració del teu bloc, s'hi facin seguidors, i es crea així una xarxa de blocaires dins de Facebook. Doncs, res més per avui, només volia aconsellar-vos que feu servir aquesta aplicació. Si en voleu saber més, segur que el meu company Víctor Pàmies en sap molt més perquè sempre està a l'última en temes informàtics ;)

Com a mostra un botó, o millor dit dos:

28 d’abril 2009

Una gran petita afirmació



Hi ha pensaments molts senzills, petits, molt concisos... que provoquen la nostra ment i t'obliguen a pensar i replantejar-te moltes coses. Albert Esteruelas fa uns dies ens va deixar aquesta afirmació en un post:
Ser qui s’havia de ser no té gaire mèrit


i, en llegir-la, de seguida em va venir a la memòria aquella màxima típica dels anarquistes en dècades passades:
Viu com penses o sinó acabaràs pensant com vius

i, evidentment, aquell fragment del Viatge a Ítaca de Lluís Llach:
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes

I no crec que ja hi calgui dir gaire cosa més perquè, ja sabeu que: a bons entenedors, poques paraules basten

I, ara, si voleu, evidentment, ja podeu escoltar també aquell clàssic, assaborir-lo de nou, recordar, tenir present que fa tan de temps que volíem avançar però potser no ens hem mogut del mateix lloc, sí no és més aviat que hem retrocedit:



Fotografia: Cargol treu banya. Jordi Gomara, Vallromanes, 21/09/07

21 de juny 2008

Premi Nacional d'Assaig "Francesc Ferrer i Gironès"



El meu gran amic entre els grans, Albert Esteruelas i Teixidó, vilatà d'Alella, doctor per la Universitat de Barcelona, psicopedagog, amb un nombre inconfessable de publicacions, professor de la Universitat de Barcelona, i de l'IES Gallecs de Mollet -on també hi treballen alguns vilatans de Vallromanes- dissabte passat al vespre ens convidà al sopar de lliurament de premis de la tercera convocatòria del Premi Nacional d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès a Girona.

Albert Esteruelas, l'amic que tot s'ho mereix, va ser el primer finalista d'aquest premi amb la seva obra La qüestió obrera i el caràcter català i va compartir amb nosaltres aquest esdeveniment convidant-nos-hi i pagant el nostre sopar; sempre n'ha tingut d'aquests detalls, no ens ve de nou.

Entre d'altres participants, la vetllada va ser amenitzada pel cantautor Josep Meseguer (amb qui em sona haver compartit escenari a la nostra joventut; no en vaig parlar amb ell dissabte però) i per la pianista i cantant Núria Pradas que hi actuaven conjuntament. L'acte estava previst que es portés a terme al pati "extraordinari i monumental" de la Casa de Cultura però la pluja va obligar a que s'hi celebrés a cobert.



La vetllada amb l'Albert va ser, com sempre, molt agradable i força interessant; però especialment molt entranyable. Després del sopar i l'homenatge a Francesc Ferrer i Gironès i de cantar l'himne de Catalunya entre tots els assistents (posant jo, com ja va sent habitual, la meva potent veu de baríton que ressonava per totes les parets amb "do de pit" final inclòs; en pla una mica "freaky") vam aprofitar per fer una passejada pel call jueu de nit i fer unes copes a un pub; la pluja ens va acompanyar gairebé a tothora, i, ja ben de matinada vam acomiadar-nos de la sempre encisadora ciutat de Girona.

Ja que ell mateix m'aconsella no allargar-me massa als meus posts, només vull acabar dient que, amb aquest tan senzill vull aprofitar per felicitar públicament a l'Albert Esteruelas i enviar-li, d'aquesta manera, la meva enhorabona pel premi aconseguit.