La policia llegeix el meu bloc

Que la policia ens segueix la pista per internet no és res de nou, si més no en el cas d'alguns de nosaltres. La demostració és clara, i la teniu en aquest molt breu article meu, on es veu com els cossos policials, en un dels seus fòrums fan referència a un article meu, entre d'altres, de l'any 2006:

La policia llegeix el meu weblog 

ASSEMBLEA CIUTADANA PER INCLOURE EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ D'AHIR DISSABTE AL VESPRE. ALLÒ QUE POTSER NO HEM ENTÉS

Vaig a fer d'advocat del diable per a veure si es pot esclarir realment què va passar ahir:

El sistema assembleari es basa en la presa de decisions a través del consens no de votacions per majories. El mètode assembleari utilitza les votacions en assemblees multitudinàries per majories perquè sinó seria del tot inviable; perquè de fet està pensat per utilitzar en unitats descentralitzades (assemblees de barri, per exemple). Com està concebut per corregir ell mètode tradicional, que tant es critica del comunisme mal aplicat o mal entès, al que se li diu ''dictadura del proletariat o dictadura de la/es majoria/es', segons el mètode utilitzat conté un tipus o un altre d'estratègies consensuades de correcció per evitar que les majories imposin la seva voluntat a les minories. Si en la votació d'ahir 40 persones (que és una xifra significativa; desconec el mètode però que utilitzen) van demanar que es tornés a votar perquè no s'havia entès bé el plantejament de la pregunta, estan en principi en el seu dret. Ara bé, ho van fer per incloure de nou un torn de debat perquè la primera votació els va agafar per sorpresa. És fàcil manipular una assemblea de mil·ers de persones quan no es té la suficient experiència, no dic que no hi hagués un intent de manipulació, perquè es diu que el tema ja s'havia debatut, però potser tampoc és així perquè s'havia debatut el tema però crec que no el contingut exacte de la pregunta que s'havia de votar. En tot cas, entenc que per prudència qui coordina la votació en aquell moment ha de tirar cap enrere la votació i passar a debat per evitar el rodet de la majoria. No estic posicionant-me, si ho fes estaria molt clar la meva posició: sóc independentista . Ara bé, cal pecar per defecte que per excés en un cas així per evitar que la majoria imposi la seva voluntat quan hi ha persones que potser no poden haver entès bé la qüestió. Vaja, faig d'advocat del diable, però és evident que un cop debatut no s'hauria de permetre ja més demandes de debat pel fet que SE SUPOSA QUE LA VOTACIÓ D'AHIR ES VA TIRAR ENRERE, ES DEBATIA I ES TORNAVA A VOTAR, en principi res a objectar, però hem de pensar que DONADES LES HORES QUE EREN EL DEBAT S'AJORNAVA PER AVUI COM SI ES TRACTÉS DE LA MATEIXA SESSIÓ (PERÒ AJORNADA TEMPORALMENT), LLAVORS AVUI CONTINUA LA SESSIÓ, ES FA EL DEBAT I ES VOTA. Un cop debatut entenc que la votació que es faci haurà de respectar la decisió de la majoria, ara sí, perquè les minories ja han tingut l'oportunitat de debatre i buscar consens. El problema que pot donar és que avui no hi hagi, que no té perquè haver-hi el mateix percentatge de persones a favor o en contra de la proposta, clar això succeeix quan l'assemblea està formada per persones variables, però en aquest tipus d'assemblees això és del tot incontrolable perquè són assemblees per tota la ciutadania, no per a un grup fix, evidentment.

Si algú li sembla que el meu raonament no és correcte, per suposat que pot il·lustrar allò que dic

#acampadabcn #catalanrevolution

Aquests dies pateixo contradiccions enormes i em pregunto: Quin és el meu poble? Qui són els meus?

Aquests dies és quan més m'aborden les contradiccions. Pensava que hi havia coses que les tenia clares fins que he vist la cara de la bèstia. He descobert entre la gent del meu poble autèntics animals voraços plens d'odi contra la gent del poble, he trobat entre la gent del poble crítiques ferotges contra el meu poble. Em pregunto si els governants, els privilegiats, els xais domesticats i els fanàtics del meu poble són la gent del meu poble o si el meu poble és la gent del poble, amb les seves imperfeccions i contradiccions com éssers humans que són. Em pregunto si el meu poble és la gent de diferent color, llengua, raça i religió que pateix al carrer o bé el meu poble és el grup 'dels meus', entre els quals tinc autèntics enemics perquè van contra els meus propis interessos. Veig que abunden entre els privilegiats del meu poble també gent que no ha parlat mai la meva llengua i que no la pensa parlar mai. Veig que entre els uns i els altres hi ha gent que lluita feroçment per ocupar parcel·letes de poder. De fet molta gent del meu poble ja les ocupa. (Sé que el poder sempre és l'enemic a combatre, això sí que ho tinc clar). De fet, em pregunto qui són 'els meus'. Veig que els hereus dels privilegis són del meu poble però estan contra el poble. A quin poble pertanyo jo?

Doneu suport a Cesk Freixas i d'altres encausats per delicte electoral

Volia escriure aquest post abans però m'ha estat impossible, he tingut el cap de setmana totalment ocupat. Malgrat tot, la campanya que vaig fer divendres, pàgina a pàgina, en uns quants centenars de murs d'amics de Facebook, un a un, de manera personalitzada, ha estat molt més efectiva que si hagués escrit aquest post en aquell moment, per això vaig pensar que el temps que tenia era més oportú dedicar-ho a fer-ho arribar personalment que no pas escriure-ho en un bloc, doncs el nombre de persones que podien assabentar-se'n sempre seria infinitament superior, i així ha estat veient que ben bé un centenar dels amics als qui he deixat l'avís hi han deixat el seu suport. Aquest és el poder de convocatòria de Facebook que mai no ho tindria un bloc.

El cantautor Cesk Freixas i un bon grapat de persones més van manifestar-se en contra del SI al projecte de Constitució Europea neoliberal que ens volien imposar des de la Unió Europea. Com podeu llegir millor explicat al seu propi bloc, aquesta manifestació es va dur a terme en la jornada de reflexió que existeix en el sistema electoral espanyol del dia abans del referèndum. Malgrat que a molts països 'avançats' no existeix aquesta jornada de reflexió en aquest país encara es duu a terme aquest dia una mica folklòric, durant el qual, malgrat tot, en el cas que ens ocupa, diversos grups, personatges i mitjans de comunicació van trencar el silenci obligat d'aquell dia per manifestar la seva opinió favorable al SI a la constitució, entre ells, el mateix president de la Generalitat de Catalunya. Davant d'aquest tractament injust de diversos poders mediàtics manifestant-se a favor del SI i trencant les regles del joc es va dur a terme aquesta manifestació en la que van aparèixer uns guàrdies civils de paisà que van prendre els noms de 10 integrants de la manifestació, entre ells, el company Cesk Freixas.

Cinc anys després aquestes persones seran jutjades, amb possible pena de presó inclosa, per aquells fets, mentre que mitjans com Tele 5, el País, Expansión, o el mateix Ministeri d'Indústria, entre d'altres, havien estat denunciats per haver demanat explícitament el vot favorable el mateix dia de reflexió sense que cap d'aquestes denúncies prosperés, tan sols se li va imposar una multa de 600 € al llavors president de la Generalitat de Catalunya.

No crec que m'hagi d'allargar massa en aquest post, podreu trobar informació més detallada al bloc del propi Cesk Freixas i, el més important de tot, podeu deixar-hi la vostra adhesió, posant-hi el vostre nom i allò al que us dediqueu. I encara més, podeu anar a la concentració de demà, dia 1 de juny a les 10.00 h, davant l'Audiència Provincial, Pg. Lluís Companys núm. 14, a mostrar-ne el vostre rebuig. Moltes gràcies per la vostra atenció i el vostre suport

LA FOTO, QUÈ N'ÉS D'MPORTANT!

Els polítics sempre estan per fer-se la foto, no es perden cap esdeveniment que aixequi polseguera. Volen sortir sempre a la foto, i després què?

Petit i breu article de Cesk Freixas

Jo també hi era a la foto, però en una altra, jo allà cridava contra les polítiques arbitràries d'aquesta farsa de democràcia, contra la pràctica continuada de fer lleis i més lleis, normatives, normes... inventar-se noves formes de control, més i mes prohibicions de tot tipus cap al ciutadà, intentant proclamar la dissidència

Recuperar la il·lusió

Em serveix l'exemple de l'arribada d'Obama ja fa un any al poder per poder explicar allò que vull. Molt de cops se'ns diu que és bo que arribi un polític concret o que els polítics facin uns canvis determinats perquè el poble recuperi la il·lusió. i jo pregunto la il·lusió en què? La il·lusió per a què? Per a què tot continuï igual? Us sembla bo que el poble d'Estats Units recuperi la il·lusió en un sistema brutalment desigual, en un país on existeixen unes diferències abismals entre diferents classes socials, on el dret és dret per a uns i absència de dret per a molts? On la gent viu per treballar en comptes de treballar per viure i on molts no poden comprar-se unes pastilles sabent que sense aquestes moriran sense cap més remei, o no tindran mai un psicòleg o un psiquiatre quan el necessiten inexorablement, etcètera

Així és la nostra democràcia, volen que recuperem la il·lusió. I ara potser ens portaran un profeta català que ens portarà a la terra promesa i, pum!, tots els nostres problemes s'esfumaran. Si som un país independent no tindrem aquests problemes, perquè els polítics catalans són d'una raça superior, perquè els catalans som una raça d'una altra dimensió presumiblement. Jo sóc independentista, sabeu? però no nacionalista, perquè el nacionalisme té una sèrie de pressupostos que jo no els comparteixo. Tot allò que no fem nosaltres, ningú no ho farà per nosaltres. I Obama li va dir al seu poble "haurem de treballar dur per aixecar el país", i resulta que els nord-americans ja estan tips de treballar dur; és l'única cosa que fan en tot el dia. No ens vengueu més la pel·lícula que, aquesta és un remake d'una altra que ja feien en blanc i negre.

Això és, els polítics socialdemòcrates i socioliberals (en teoria) i liberals/neoliberals en la pràctica ens fan viure en una il·lusió. Aixó és precisament així, ens fan viure en la il·lusió de la democràcia per tal que no veiem la realitat, perquè si la veiéssim sortiríem al carrer a fer rebentar tot aquest sistema. Per aquest motiu, em pregunto a vegades si no és millor un polític dèspota que un d'aquests que va de bon rotllo però que ens la fot doblegada. No vull recuperar la il·lusió amb aquests polítics ni amb profetes negres ni blancs, ni amb polítics neoliberals independentistes amb cara de pomes agres i deliris de grandesa.

La il·lusió és quelcom no real, jo prefereixo la realitat a la il·lusió, prefereixo coses tangibles a coses possibles. Però allò possible me'l vull elaborar jo mateix, colze a colze amb els meus iguals, sense apòstols que provoquen fanatismes infantils i ridículs, sense apòstols que tenen la jugada molt ben calculada pel seu propi benefici o per alimentar els seus propis problemes psicològics que arrosseguen des de la infància, per a alimentar la seva necessitat d'alçar-se com a líders d'una presumpta revolució que ens portarà a un suposat paradís, o com a líders que ens conduiran a la terra promesa o que tan sols ens pintaran la casa

Militarisme i patriotisme, un plat combinat a la carta

Què hi pinta la TV3, què hi pinta un paio com en Ferran Adrià, anunciant la 'Fiesta Nacional', 'El dia de la Raza', rodejat de membres de les forces armades, donant suport a un 12 d'octubre on s'exalten els valors (millor dit 'els contravalors') de la guerra, o si ho voleu més suau però no menys desagradable, del militarisme i d'un exercit que va envair els pobles dels continents americans i dels pobles atlàntics i mediterranis de la vella Europa. Que hi pinta 'la nostra' televisió? per què hi dóna cobertura? Què hi pinta el 'símbol' més català de la cultura gastronòmica de casa nostra rodejat de militars amb els que intercanvia somriures i 'bon rotllo' fent apologia de la 'Fiesta Nacional' dia si i dia també a través d'un mitjà públic que paguem entre tots els catalans? Clar, que després d'escoltar dir a la Carme Chacón 'Viva España, viva el Rey' tot és possible, i és que la gent ven la seva ànima al diable per un plat de llenties. No puc deixar de recordar aquelles paraules cantades de Paco Ibáñez: "Cuando la fiesta nacional yo me quedo en la cama igual, que la música militar nunca me supo levantar, en el mundo pues no hay mayor pecado que el de no seguir al abanderado" (Quan parlo de l'abanderat jo hi vaig més enllà, perquè de banderes, de qualsevol 'pàtria', jo poques, per si de cas)



I, com no, ara us torno a deixar la perla de la ministra Chacón, extreta ara d'una versió de la TV3:

JO TAMBÉ VULL VOTAR!!!

JO TAMBÉ VULL VOTAR, i tu?

Pots adherir-te a la campanya AQUÍ

Músics catalans? Músics dels països catalans? Músics què...?

A Facebook vaig obrir un grup per a ajuntar els músics, cantants, cantautors... i totes aquelles persones que duguessin a terme alguna activitat relacionada amb la música, ja fossin professionals o amateurs (els quals són termes, els dos darrers, entre els quals a vegades es fa difícil posar un límit), per si ens calia compartir experiències o qualsevol altre assumpte que ens concerneixi. No hi vaig trobar cap grup similar i a mi em semblava del tot coherent, lícit, legítim i interessant la seva creació.

La meva intenció era agrupar tota la gent a l'entorn del món musical que tinguéssim en comú la llengua i/o el territori on es parla la llengua comuna, indistintament de la seva denominació legal o popular, i indistintament de la llengua que utilitzéssim en la nostra expressió musical (podent ser aquesta espanyol, francès, italià o, fins i tot, anglès).

Si la memòria no em falla, crec recordar que un dels primers noms que vaig posar al grup era Músics, cantants i cantautors catalans, i s'hi va apuntar gent que era, si més no, del País Valencià i de la Catalunya Sud. Tanmateix com solc ser respectuós amb alguns temes que fereixen la sensibilitat d'algunes persones, desprès el vaig canviar a Músics, cantants i cantautors dels països catalans. Torno a dir que sóc respectuós amb cert temes que poden crear malestar en certes persones i, per aquest motiu, aquest nom no el trobo del tot encertat, si voleu, per a aquest grup. Jo el tema el tinc molt clar, no tinc cap inconvenient en denominar Països Catalans al territori i català a seques a la llengua comuna, però entenc que hi ha gent que es pugui molestar, de fet ja sabem que així passa. Tot és qüestió de legalitats, si existissin legalment uns països catalans tothom ho acceptaria i prou.

Els espanyols en aquests assumptes ho tenen molt clar, parlen d'Hispanoamèrica per a referir-se a Espanya i l'Amèrica de parla hispana i d'Iberoamèrica per referir-se a la península ibèrica i l'Amèrica de parla hispana i portuguesa, com a mínim (fins i tot aquí devem tenir lloc els catalans), i aquí s'ha acabat el bròquil, i, més o menys, tothom ho accepta. Digueu-me o no si la cosa és així més o menys.

Al cap d'un temps d'haver obert el grup m'hi trobo el següent comentari d'un tal Tomeu Martorell Gonella:

Cualqu me podria explicar que es aixo des Paisos Catalans????? es que m´he lletgit tota s´historia de Ses Balears i som conscient de que varem tenir 6 reinats, i que per aquell entonces Cataluña simplement no existia, de que varem ser independents, de que tenim gramatica desde 1813, i diccionari desde 1830... de que Ses Balears mai han format part de cap Pais Catala... pero ara veig axó, i realment me sorpren bastant de veure que hi ha gent nazionalista que s´inventa paisos inexistents????? es vere?? jo com a mallorqui form part de uns ilusos Paisos Catalans??... estiria be que cualqu m´ho explicas.... es que resulta que jo no som catala.... i me fican a jo, a nes meus amics, a sa meva familia dins un pais inventat... axo que es el Pais de nunca Jamas de´n Peter Pan??? i es Dni, quin es??? es des Club super 3???? cualqu m´ho podria explicar??????

un mallorqui....

i jo li contesto aixó:

Tomeu, a hores d'ara no sé si m'acaba de fer el pes el nom de països catalans per a aquest grup, de fet el nom li he canviat 2 o 3 vegades. Si trobes un nom més adient per agrupar aquella gent que fa música en els territoris on es parla la llengua que tu i jo utilitzem (si utilitzem aquesta és perquè sabem que ens podrem fer entendre, independentment de la seva denominació, si sabessim que és una llengua diferent utilitzaríem el castellà per poder entendren'ns, lògic, no?), o sigui, València, l'Alguer, el Carxe, Andorra, Les Illes, Catalunya, La Franja... Els espanyols ho tenen clar, dieun músics hispanoamericans i es queden tan amples, aquí sempre hi posem problemes. Parlem una llengua comú perquè si no fos així, repeteixo, utilitzariem el castellà per entendre'ns en els territoris de la península, si no ho fem és perquè sabem que la nostra llengua és comú. Digues-me un nom per agrupar aquells que canten en aquesta llengua que ens indentifica

Hem de pensar que la pàgina web de l'ajuntament de l'Alguer, del govern d'Andorra, del Govern de Les Illes, etcètera, denominen català a la llengua en la que està escrita la pàgina, i que sabem que únicament el govern dels territoris valencians i les de la majoria dels seus ajuntaments, etcètera, denominen valencià a la llengua en la que ells i nosaltres ens entenem i parlem de manera natural entre nosaltres.

Exposant tots aquests assumptes, alguns dels quals ja fan una mica de pudor, us volia fer només la següent pregunta:

Com denominaríeu vosaltres un grup que ha d'ajuntar a tots aquells músics, cantants, cantautors... que o utilitza en la seva música "la llengua comuna" o bé habiten en aquells territoris on s'utilitza a la pràctica, si més no, una llengua comuna? o sigui, amb quin nom agruparíeu a tots els músics, cantants, cantautors i altres herbes de l'Alguer, el Carxe, la Franja de Ponent, Andorra, el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i les Pitiüses?

Imatge de: Abloccedari Joan Brossa

Una imatge val més que mil paraules...

... tanmateix, jo he dit això aquí:

És un cop d'estat en tota regla, com no es pot permetre que la població es pronunciï? Llavors què és la democràcia? Sembla que TV de Catalunya és favorable als colpistes militars pels comentaris que hi fan i per la forma de cobrir la notícia durant aquests dies, recolzen un cop militar abans que una consulta popular, en democràcia la decisió recau en el poble no en els militars. Però ja coneixem de sobres a aquests socioconvergents.

S'ha imposat la 'democràcia', el poder de les armes ha parlat; tenen por que el poble s'hi pronunciï?

Ja coneixem prou bé els periodistes; són el quart poder

Imatge extreta de: http://www.flickr.com/photos/breve gràcies a Jordi Salvia per un comentari a twitter

Si fumes no siguis pobre

No entenc que el govern espanyol apugi els impostos que graven sobre el tabac, entre d'altres, per recaptar més diners ("per sanejar l'economia de l'estat") i al mateix temps diguin que es proposen, amb aquesta mesura, reduir el consum del tabac perquè perjudica la salut. A veure, a mi no em surten els comptes, si es redueix el consum no es pot recaptar més.

Per cert, com sempre -tenint en compte que tenim un govern de dreta comandat pel PSOE- pel fet que redueixen els impostos directes i els de societats que són els que afavoreixen la redistribució de la renda i apliquen pujades als impostos indirectes, els més pobres ho seran encara més, perquè a més a més, la pujada del tabac es fa inversament proporcional al preu d'aquest; o sigui el tabac més barat pujarà més percentualment que el més car. Si ets ric, a més que et baixen els impostos gradualment, podràs continuar gaudint, i de manera més exclusiva, d'aquells privilegis que garanteixen totes les lleis de tots els estats del món vers els més afavorits. Fins i tot, del privilegi de morir dolçament (o no) fumant tabac de bona marca

I, ara, parlem de la gasolina, l'alcohol, l'electricitat? No, ara no, millor un altre dia. Salut, ecologisme, etcètera, però a costa dels més pobres, com sempre.

Imatge extreta de: La veritat sobre la pujada del tabac

Quan el mal ve d'Almansa...

LLADRES (Eliseo Parra)
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Àlbum: Quan el mal ve d'Almansa...
Grup: Al Tall

La batalla d'Almansa

Més informació i sobre els actes de la diada a València:

Oh, perdó SR. PERIODISTA! li he pegat per equivocació!

Generalment els guardians dels poderosos foten hòsties a tort i a dret molt sovint, però tal fet no té un ressò mediàtic comparable al d'aquesta vegada. Quan un programa tan mediocre i acrític com Hora Q, dirigit per la "pija" Helena García Melero, que es dedica a entrevistar a poderosos presidents de multinacionals com si fossin bona gent i grans herois, posa el crit en el cel durant més de dos dies per les agressions comeses per la policia al carrer, només hi ha un rerefons: han agredit també a periodistes. Això fa remoure els fonaments de la aburgesada societat catalana: han pegat als nostres periodistes!

Llegeixo articles en blocs i d'altres mitjans, el problema no és que la policia siguin uns violents incívics i armats que van fotent cops de porra per tot arreu, no, el problema és que han pegat a la gent equivocada, els altres (que són els que fan avançar la societat amb la seva lluita al carrer) que els fotin, però que no toquin els periodistes. Sento vergonya de la meva societat catalanament aburgesada: el primer dia que vaig veure que l'actitud incontrolada d'aquells que tenen més músculs que cervell per fi havia provocat alerta social, vaig pensar "ja era hora que la gent comenci a sensibilitzar-se una mica", però no, tot era perquè havia agressions a periodistes. Els periodistes sempre callen, són els altres gossos del poder, però quan els toquen protesten. I la gent som tan imbècils que només protestem quan protesten els periodistes, i callem quan ells callen. És evident que són el quart poder.

Fotografia: Hi som al teu servei. Jordi Gomara, Barcelona, 3 d'abril de 2008

Nosaltres no en som culpables

Cada dia ho tinc més clar (sabeu... tenir les coses massa clares és quedar-se una mica estancat; cal avançar-hi més i avançar és no deturar el pas, no deixar de caminar mai, no tenir gaire les coses clares) malgrat tot ho tinc més clar cada dia:

Nosaltres no som culpables de la societat en la que vivim, nosaltres no som culpables de les polítiques que rebem, nosaltres no som culpables del sistema econòmic que tenim. Ben senzill, algú gosa dir que els esclaus de l'antiga Grècia, provinents en la seva major part dels presoners que feien en les conquestes de guerra, eren culpables de patir una guerra, ser empresonats i convertir-se en esclaus?

Ara si em dieu que la nostra complicitat ens fa víctimes i xais domesticats, sí, en aquest sentit fem pena, absoluta pena. La nostra complicitat, sí, perquè a ningú li passa inadvertit que la por és allò que fa que uns homes i dones continuïn sent esclaus i esclaves. I la nostra complicitat es diu por a la llibertat
_____________________________

Arran de la segona guerra mundial i de l'observació de les actituds i del comportament de la gent com a conseqüència d'aquest conflicte, el llavors psicoanalista Erich Fromm escrigué un llibre que analitzava la por de les persones davant la llibertat titulat, com bé sabeu, Por a la llibertat que en dóna explicacions que encara són, i que potser ho seran sempre, del tot vigents

Ofensiva imperial internàutica

És vergonyós veure durant el dia d'avui com van desapareixent i apareixent de tant en tant els vídeos que tenim penjats als nostres blogs. Això és conseqüència de la neteja que està fent Google dins de YouTube perquè l'imperi econòmic recolzat per l'imperi polític, que està al servei de l'econòmic i financer, els obliga a treure aquells vídeos que portin música de la Warner Bros. (segons informacions que he rebut a Facebook, i aviso que no he pogut contrastar aquestes informacions*) Però en tot cas, tot apunta a que això serà una constant a partir d'ara, fins que algun dia parem els peus al totalitarisme regnant. Si us plau, que estem al segle XXI, prou de manipular els continguts de la xarxa! No a la censura a internet! Serà que sempre callarem com un ramat domesticat!

Mira, ja que parlem de dictadura, us deixo un parell d'enllaços a dos articles que m'han agradat força:

• D3M i Askatasuna
  
• Diatriba contra els claudicants

Imatge extreta de: http://velsas.com/catalog/product_info.php?products_id=404&osCsid=c63sa53k34hqfr6r0rv68nbln6

_______________________________

*Sobre la veracitat d'aquestes informacions, m'agradaria que algú, si és que en té millors dades, en fes algun aclariment, ja que no m'agrada donar informacions errònies

Obama o el rentat de cervell político-periodístic internacional

La multinacional IKEA també adora Obama

Després de la posta en escena premeditada i multimilionària del xou mediàtic d'ahir, d'avui i de no sé quants dies més que durarà, llegir alguna cosa tan sensata com això val simplement la pena (us aconsello seguir l'enllaç subjacent):

Tot plegat és excessiu, embafador, reiteratiu. Obama és el president d’Estats Units, però també l’home que ens ha de salvar, el messianisme del nou mil·lenni i, segons diuen, una nova forma de fer política. Prou d’Obama. Prou de prendre’ns per retardats. Prou d’aquest discurs de tant baix nivell, però proper, del Yes We Can. Prou... (Gràcies amic Elliot pel resum)

Per finalitzar, hi afegeixo:

• Sabíem que els polítics i els periodistes eren "diferents" -per ser "educat" i que em disculpin aquells que em són amics :-) - però no podia imaginar-me fins a quin nivell!
• Una persona que agrada a tothom (inclosos els dolents, redolents i recontradolents de la pel·lícula) és clar que no ens ha de salvar de res! El tema comença a desprendre massa mala olor, i a mi ja me cansa. Gairebé prefereixo que parlin de La Roja.
  

I, per acabar, hi deixo una perla més del post que recomano anteriorment:

L'únic que volem és que algú ens tregui els radars de l'entrada de Barcelona. Prou de la tàctica de la cortina de fum:

___________________________________________

Fotografia de: Daquellamanera. Amb l'etiqueta Obama: http://www.flickr.com/photos/daquellamanera/tags/obama

Articles relacionats i recomanats:

• Obama o la cortina de fum
• Estrès d'Obama

ACTUALITZACIÓ 1: No us perdeu aquest magistral post tampoc (ull! no apliqueu el traductor automàtic d'aquest blog per llegir-lo en altres idiomes diferents del català ja que l'article està escrit en espanyol):

• Hambre de victorias

Caldria parlar de tantes coses... (i fer també)

No sé, a vegades em cal parlar de tantes coses que no dic res. Al cap i a la fi, sembla que la gent està immunitzada contra tot, malgrat aquesta immunitat els virus ens estan devorant dia rere dia, i tothom com si res. Endavant, celebrem el nadal i els reis! Els reis? Ai, sí! pobrissó. L'altre dia el borbó va celebrar el seu aniversari i va tenir una despesa descomunal; no pots deixar els convidats sense allò millor! Quina pena, amb tanta crisi i haver de gastar tant, ara no tindran prou per tirar 2009 endavant la pobra família reial d'aquell país imperial.

La gent no se n'adona, del poder que té... però res, què hi podem fer si és com un clam al desert. No som més "tontos" perquè no ens n'hem entrenat! "Els pastors seran tirans mentre les ovelles siguin imbècils" deia aquell que ho deia i no hi era mancat pas de raó. La crisi és fictícia. És l'excusa i l'estratègia última del sistema per acabar amb els drets socials, laborals, sindicals... que ens queden. Els rics poderosos es reomplen les butxaques més que mai. Els polítics treballen per ells. Jo també ho vaig dir aquí en un comentari a un bloc; (Obama per qui treballaràs tu?). El maleït ministre d'economia de les espanyes ens deixa l'IPC al 2% -mentider i traïdor- i tot puja escandalosament per sobre d'aquest índex, especialment serveis i productes bàsics. Es redueix l'IRPF per als poderosos; l'IRPF, gairebé l'únic instrument que tenim perquè aquells que ens van espoliar i ho continuen fent ens retornin part del que és nostre mentre no s'ho quedi l'Estat per redistribuir-lo de nou entre els poderosos i aplicant també aquell sistema tan indecent de "que cadascú pagui per igual per allò que fa servir".

La Generalitat puja els peatges en contra d'anular-los, quina colla, quanta merda! i ens baixa la velocitat. I enllà a la Franja de Gaza mor una persona que d'això ni en sabia res, i una altra, i una altra, i una altra, I UNA ALTRA! mentre els senyorets amos de la política, esclaus dels poderosos, s'hi posen o no d'acord. La diplomàcia internacional! I els "agents socials" (sic) no s'han recordat aquest any que s'havia de convocar la típica vaga nadalenca que fa patxoca i fa content el personal per les quotes que paguen. Mentrestant resta pendent LA GRAN VAGA GENERAL. LA PUTA REVOLUCIÓ PENDENT que quedarà posposada per a una altra ocasió; per això es diu pendent.

Sabeu que us dic: La vida és llarga, la vida cansa, un ja ha lluitat molt a la seva manera. També cal que uns altres es mullin el cul. Estic veritablement cansat. I jo mentrestant feia música i no sé si n'era el moment adequat. Ai! en Brossa. Bon any nou a totes i a tots.

Rei de reis

M'he llegit l'article del meu amic Quico Ventalló, titulat Salvem el diputat Tardà?, i no n'hi he deixat cap comentari, encara m'ho estic rumiant tot plegat; aquesta vegada -tot i ser "primari" i impulsiu, com suposadament dec ser, i d'anar de revolucionari a la moda- no vull caure en cap trampa del nostre sistema. La primera vegada que vaig votar Esquerra -tot i ser també abstencionista-antisistema de cor- ho vaig fer especialment pel "linxament" contra Carod-Rovira per l'afer de Perpinyà. Tanmateix en Carod "és" el "sistema". Jo voto Esquerra per anar contra corrent però Esquerra demana que es rebaixi l'impost de societats. I, en Tardà, que és d'Esquerra ha afirmat en alguna ocasió que és socialdemòcrata però que forma part d'un partit que fa polítiques liberals. En tot cas per mi la socialdemocràcia, si més no la contemporània, tampoc és gaire més cosa que anar tapant forats; reformisme que diem els àcrates, fins i tot els que ens sentim d'una tendència social o socialitzant (socialitzadora).

En qualsevol cas, en Quico té raó, si ets català no tens rei, i jo afegeixo: si ets àcrata tampoc. Tot és qüestió d'on estiguis situat.

No hi era, malgrat que jo volia ser-hi

Aquests darrers dies no m'haureu vist pas ni escrivint en aquest bloc ni a Facebook ni a Twitter. La raó és senzilla i desagradable; el meu proveïdor d'internet, Jazztel, m'ha tingut sense connexió durant 8 dies sencers.

Dilluns de la setmana passada van trucar de Telefònica per a comunicar-me que Jazztel m'havia donat d'alta com a nou usuari. Els faig saber que jo tenia ADSL contractat des de l'estiu amb Jazztel. Qui em truca de Telefònica afirma no entendre el que està succeint, doncs, segons aquesta persona, els havia arribat una comunicació assabentant-los que, des d'aquell moment, jo operaria amb Jazztel. Haig de dir que des de l'estiu no solament estic treballant a internet a través de Jazztel sinó, que a més a més, aquesta empresa em cobra les factures d'ADSL amb trucades estatals gratuïtes i Telefònica, des de l'estiu també, no m'ha tornat a cobrar mai més el servei d'ADSL ni de telefonia, sí però, el de manteniment de la línia.

Dimarts al matí, un dia després de la trucada, deixo de tenir connexió d'internet, malgrat que el meu router rep senyal d'ADSL. Em poso en contacte amb el servei tècnic de Jazztel, i després de un munt de trucades interminables, al cap de 8 dies, em truca avui al matí un tècnic de Telefònica dient-me que el meu proveïdor d'ADSL li havia comunicat que jo no podia entrar a internet, li ho confirmo i seguidament m'indica que miri si ja hi puc connectar. Efectivament, faig una ullada al meu equip informàtic i veig que ja s'hi connecta.

He passat 8 dies trucant sense parar a Jazztel, sense que em donessin cap solució ni una explicació satisfactòria. Però em temo molt que aquella persona de Telefònica que va trucar-me dilluns de la setmana passada no es mereix, si més no, que li desitgi bones festes, ja que en comptes de comprovar on era l'error, va enviar, presumiblement, un tècnic de Telefònica a la central que m'envia el senyal a que toqués allò que no devia de tocar. Tot plegat un perjudici greu i una situació d'indefensió malgrat que tu siguis qui paga causada per empreses privades que cobren de la teva butxaca, tenint en compte que, a casa meva, una de les persones que hi vivim depèn d'internet per a la seva tasca professional diària.

Sí, podem demanar una indemnització, però qui repara el perjudici causat aquests dies? I, qui assegura que tal situació no tornarà a repetir-se en un futur?

Sempre hi ha un dia per tot, fins i tot per a Eva

Vivim en una societat hipòcrita, consumista, neocapitalista, neoliberal que ens inventa dies per a cada cosa, maratons per a recollir diners com en els bons temps del franquisme, el dia de nadal, el dia de reis, el dia de sant jordi, etcètera, i la resta de dies què?

En tot cas no seré jo qui digui que no és bo que hi hagi el dia de la dona maltractada, potser amb una bona educació psicològica i emocional basada en "valors" i no tant en continguts, no caldria convertir l'any en un aparador de dies per a cada cosa. És una moda de la nostra societat "democràtica" de doble moral on també les empreses més assassines tenen alhora la seva fundació d'ajuda als pobres.

Ara jo dic: no facis ni reivindiquis res tan sols un dia de cada any, fes-ho i reivindica-ho tots i cadascun dels dies de tots i cadascun dels anys. Com si fos tan fàcil! Però, si més no, aquesta idea és un bon punt de partida, una "guia de vida", s'ha d'intentar. Com a mínim, cal no deixar-se prendre el pèl d'un "sistema polític estètic".

En tot cas, tenint en compte que no havia dedicat ni una ratlla a la dona maltractada, en dedicaré aquí una cançó d'autor barroca (sí, una cançó de tall barroc), del "geni" de Sílvio Rodríguez (per cert una cançó molt irreverent), com a petit i humil homenatge. Que la gaudiu perquè és d'allò més original:



EVA

Eva no quiere ser para Adán
la paridora pagada con pan.
Eva prefiere también parir,
pero después escoger donde ir.
Por eso adquiere un semental
y le da uso sin dudas normal.
Eva cambió la señal.

Eva sale a cazar en celo
Eva sale a buscar semillas
Eva sale y remonta vuelo
Eva deja de ser costilla

Eva no intenta vestir de tul,
Eva no cree en un príncipe azul.
Eva no inventa falso papel
el fruto es suyo con padre o sin él.
Eva se enfrenta al que dirán
firme al timón como buen capitán
y encoge hombros Adán.


Eva. Àlbum: Oh, melancolía. Lletra i música: Sílvio Rodríguez