La multinacional IKEA també adora Obama
Després de la posta en escena premeditada i multimilionària del xou mediàtic d'ahir, d'avui i de no sé quants dies més que durarà, llegir alguna cosa tan sensata com això val simplement la pena (us aconsello seguir l'enllaç subjacent):
Tot plegat és excessiu, embafador, reiteratiu. Obama és el president d’Estats Units, però també l’home que ens ha de salvar, el messianisme del nou mil·lenni i, segons diuen, una nova forma de fer política. Prou d’Obama. Prou de prendre’ns per retardats. Prou d’aquest discurs de tant baix nivell, però proper, del Yes We Can. Prou... (Gràcies amic Elliot pel resum)
Per finalitzar, hi afegeixo:
- Sabíem que els polítics i els periodistes eren "diferents" -per ser "educat" i que em disculpin aquells que em són amics :-) - però no podia imaginar-me fins a quin nivell!
- Una persona que agrada a tothom (inclosos els dolents, redolents i recontradolents de la pel·lícula) és clar que no ens ha de salvar de res! El tema comença a desprendre massa mala olor, i a mi ja me cansa. Gairebé prefereixo que parlin de La Roja.
I, per acabar, hi deixo una perla més del post que recomano anteriorment:
L'únic que volem és que algú ens tregui els radars de l'entrada de Barcelona. Prou de la tàctica de la cortina de fum:
___________________________________________
Fotografia de: Daquellamanera. Amb l'etiqueta Obama: http://www.flickr.com/photos/daquellamanera/tags/obama
Articles relacionats i recomanats:
ACTUALITZACIÓ 1: No us perdeu aquest magistral post tampoc (ull! no apliqueu el traductor automàtic d'aquest blog per llegir-lo en altres idiomes diferents del català ja que l'article està escrit en espanyol):
M'estimo més un demòcrata que no pas un republicà i prefereixo l'Obama abans que el McCain, però això no treu que que tot aquest xou comença a cansar una mica i ja ens estem instal.lant en el papanatisme.
ResponEliminaEm llegiré els enllaços que recomanes. Estic convençut que compartiré la teva opinió.
Fixat en un detall: resulta que l'Obama és mig negre perquè és fill de pare negre i mare blanca. I dic jo: per la mateixa raó podria ser mig blanc, no?
Home, JOrdi, aquest post no l'havia pogut llegir perquè no em sortia al meu blog.
ResponEliminaObama, Obama. Ni Obama ni res. Fora imperialismes infantils. EL que volem és un món més equilibrat, no messies.
Gràcies amics pels vostres comentaris. Joan, els enllaços trobo que estan bé en general. El del meu amic madrileny d'Izquierda Unida és bastant raonable; l'esquerra a falta de veritables conquestes s'aferra a qualsevol polític que hagi guanyat les eleccions com si fos un gran triomf perquè hi ha "gana de victòries", perquè en realitat les hi ha ben poques; sempre guanyen els mateixos. El post al que faig referència en primer lloc, tal vegada no és tan sensat com jo deia perquè està escrit en un moment de ràbia, però em sembla bastant interessant, especialment ressaltar aquesta ràbia quan ens bombardegen amb la idea de que val la pena gaudir de l'espectacle de la investidura del nou president. Recordo la Melero en hora Q tres dies després encara preguntant al seus entrevistats al programa si havien vist la investidura d'Obama perquè va ser una cosa molt maca i espectacular (com si la política fos gastar-se una barbaritat de diners en muntar un espectacle televisiu que dura tot un dia sencer i part de la nit). Poc nivell els periodistes en general, no es tracta d'uns jocs olímpics ni de la final de la lliga europea de futbol; és una investidura d'un president només, sigui blanc, negre, mig negre o mig blanc (molt bona idea aquesta de mig blanc).
ResponEliminaAmic Albert, m'has enganyat com a un "chino" perquè he vist al comptador de visites que han entrat al meu blog vàries vegades des del teu. El que passa és que, des que vaig estar a casa teva i vas haver de cuinar tant i ens vam beure tot el Lambrusco, ens la tens jurada!!! També haig de dir que, malgrat que jo he entrat vàries vegades al teu blog no t'hi he deixat cap comentari tampoc els darrers dies.
Fixeu-vos hi bé, ja ho he parlat amb el meu col·lega Antoni Casals Pascual al Facebook, cada any desprès de les festes de nadal i any nou, a la gent ens entra una mandra internàutica terrible, jo ho tinc comprovat. A mida que vagi passant les setmanes la gent ja començarem a posar-nos les piles de nou.
Bé, us agraeixo els comentaris, i, ja sabeu, tots amb pocs o molts comentaris estem per aquí ben entrellaçats.