Cada dia ho tinc més clar (sabeu... tenir les coses massa clares és quedar-se una mica estancat; cal avançar-hi més i avançar és no deturar el pas, no deixar de caminar mai, no tenir gaire les coses clares) malgrat tot ho tinc més clar cada dia:
Nosaltres no som culpables de la societat en la que vivim, nosaltres no som culpables de les polítiques que rebem, nosaltres no som culpables del sistema econòmic que tenim. Ben senzill, algú gosa dir que els esclaus de l'antiga Grècia, provinents en la seva major part dels presoners que feien en les conquestes de guerra, eren culpables de patir una guerra, ser empresonats i convertir-se en esclaus?
Ara si em dieu que la nostra complicitat ens fa víctimes i xais domesticats, sí, en aquest sentit fem pena, absoluta pena. La nostra complicitat, sí, perquè a ningú li passa inadvertit que la por és allò que fa que uns homes i dones continuïn sent esclaus i esclaves. I la nostra complicitat es diu por a la llibertat
_____________________________
Arran de la segona guerra mundial i de l'observació de les actituds i del comportament de la gent com a conseqüència d'aquest conflicte, el llavors psicoanalista Erich Fromm escrigué un llibre que analitzava la por de les persones davant la llibertat titulat, com bé sabeu, Por a la llibertat que en dóna explicacions que encara són, i que potser ho seran sempre, del tot vigents
Fa poc he establert que ningú ha de tenir les coses massa clares, perquè deixa d'evolucionar -ben trobat-. CAP cosa s'ha de tenir clara, menys mitja dotzena. Perquè tot no es pot relativitzar.
ResponEliminaCoincidència asombrosa. Sujuru que després de contestar l'Albert, he passat per aquí i he pensat que en això i hi tenia algo a dir. (al refer una conexió fallida he vist que havies escrit)I no saps com t'agraeixo que hi vegi que no estic sol en el meu anàlisi. Criteri propi i una Itaca ens uneix.
A l'escriure a raig a vegades erro. Quan deia ben trobat em referia a la teva observació sobre el deixar d'evolucionar. El que aporto jo és que algunes veritats absolutes -les que la conciència ens diu que son nobles- s'han de tenir i mantenir, (mentre calgui.) Tampoc féssim com els polítics, a qui per ells EL CONCEPTE SEMPRE POT VOLER DIR UN MES,
ResponEliminaJo, Jordi, també penmso que hi ha algunes veritats molt importants. Cal, això, sir argumentar-les. Ja en parlarem. El cas és que em fa molta ràbia algun comentari d'alguns superrevoloucionaris que afirmen que tenim el que ens mereixem. És cert que la societat la fem entre tots, però igual que com a professor la màxima resposnabilitat de l'educació que dono als meus alumnes la tinc jo, i si no la vull haig de plegar, en la societat, la màxima resposnabilitat la tenen els polítics. Ells donen forma a les polítiques, proposen lleis, etc; un munt de gent no té ni la preparació, ni les opotunitats per a fer-ho. Pateixen les polítiques. Com que el blog no s'acaba avui, ja anirem destil.lant tot això.
ResponEliminaSí, Criteri, estem d'acord i tant. Aute cantava: "El pensamiento es estar siempre de paso". Jo hi crec. Ara bé hi han una sèrie de coses que han de ser gairebé unes veritats absolutes (no sé el nombre exacte però d'algunes segur) ni que sigui com bé dius, si més no, mentre aquestes siguin d'utilitat.
ResponEliminaSalutacions
Exacte, Albert, el que he dit m'ha sortit per la necessitat de contestar un article d'un antic company de "Red Progresista" que és un polític d'"Izquierda Unida" i, clar, ell argumenta el contrari perquè vol fer veure que si la gent vota IU té la possibilitat de modificar la política. Això no ens ho creiem massa, ja n'hem parlat. Però a més a més em sembla perillós culpar la gent del que passa a la societat, nosaltres venim d'un món on existia l'esclavatge i lluites sagnants ens han portat a unes quotes de llibertat més àmplies. Tota l'herència dels que ostenten el poder des dels principis segurament del neolític és el que ha permès que les coses siguin com ells les fan i nosaltres no hi tenim massa incidència. Hi havia algun teòric de l'educació en valors que parlava, crec, de les 10 mentides o quelcom semblant, on argumentava ben bé perquè veiéssim que ens volien culpar de coses que nosaltres ni hem establert i que difícilment podem corregir, com la que molts nens morin de fam al món; llàstima que no en tinc més dades perquè era molt interessant. Tanmateix nosaltres no tenim ni el poder ni les eines per canviar això, però el que segur que no tenim és la culpa, doncs no som nosaltres qui hem creat aquest estat de coses. Bé ho dius, tenim blocs i temps per parlar-ne i debatre si cal.
ResponEliminaCrec que cada cop tinc més clar que no tinc res clar.
ResponEliminaHola amic garrofaire, això ja és tenir alguna cosa ben clara, hehehe....
ResponEliminaPoco más que añadir a excepción de animar a leer el artículo de Fernández Liria a aquellos que no lo hayan hecho ya. Muy relevante "Los diez mandamientos y el siglo XXI" http://daquellamanera.org/?q=node/428
ResponEliminaHay un enlace directo al PDF en el post.
Saludos,
Daniel
Més que la por a la llibertat, de vegades la gent no creu que pugui ser lliure.
ResponEliminaNo s'acaba de creure fins on pot arribar.
Noi, veig que, no tenint-ne prou amb les obres a casa, ara també estàs d'obres als blogs. Avisa per la inauguració! :-)
Gràcies Víctor, jo crec que tot és qüestió d'intentar-ho o, si més no, de ser-ne conscient i intentar practicar-ho ni que sigui en l'àmbit individual i del teu entorn més immediat. En tot cas, les reflexions de l'Erich Fromm em semblen molt interessants i aplicables a qualsevol context animal,tant espaial com temporal. Recordo un amic bidell de la universitat que em deia que preferia que li manessin a tenir que decidir per ell mateix amb l'agreujant de poder equivocar-se. Aquesta és la qüestió, ser lliure t'obliga a prendre decisions i poder equivocar-te, ser manat és pagar un altre preu molt diferent.
ResponEliminaDoncs gràcies a les obres d'Espai Vallromanes he detectat el teu nou post (oh, perdó!, apunt), em sembla maco poder agrupar tot el que va sortint a/de/sobre Vallromanes en un sol lloc ;-)