Vivim en una societat hipòcrita, consumista, neocapitalista, neoliberal que ens inventa dies per a cada cosa, maratons per a recollir diners com en els bons temps del franquisme, el dia de nadal, el dia de reis, el dia de sant jordi, etcètera, i la resta de dies què?En tot cas no seré jo qui digui que no és bo que hi hagi el dia de la dona maltractada, potser amb una bona educació psicològica i emocional basada en "valors" i no tant en continguts, no caldria convertir l'any en un aparador de dies per a cada cosa. És una moda de la nostra societat "democràtica" de doble moral on també les empreses més assassines tenen alhora la seva fundació d'ajuda als pobres.
Ara jo dic: no facis ni reivindiquis res tan sols un dia de cada any, fes-ho i reivindica-ho tots i cadascun dels dies de tots i cadascun dels anys. Com si fos tan fàcil! Però, si més no, aquesta idea és un bon punt de partida, una "guia de vida", s'ha d'intentar. Com a mínim, cal no deixar-se prendre el pèl d'un "sistema polític estètic".
En tot cas, tenint en compte que no havia dedicat ni una ratlla a la dona maltractada, en dedicaré aquí una cançó d'autor barroca (sí, una cançó de tall barroc), del "geni" de Sílvio Rodríguez (per cert una cançó molt irreverent), com a petit i humil homenatge. Que la gaudiu perquè és d'allò més original:
EVA
Eva no quiere ser para Adán
la paridora pagada con pan.
Eva prefiere también parir,
pero después escoger donde ir.
Por eso adquiere un semental
y le da uso sin dudas normal.
Eva cambió la señal.
Eva sale a cazar en celo
Eva sale a buscar semillas
Eva sale y remonta vuelo
Eva deja de ser costilla
Eva no intenta vestir de tul,
Eva no cree en un príncipe azul.
Eva no inventa falso papel
el fruto es suyo con padre o sin él.
Eva se enfrenta al que dirán
firme al timón como buen capitán
y encoge hombros Adán.
Eva. Àlbum: Oh, melancolía. Lletra i música: Sílvio Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada