Recuperar la il·lusió

Em serveix l'exemple de l'arribada d'Obama ja fa un any al poder per poder explicar allò que vull. Molt de cops se'ns diu que és bo que arribi un polític concret o que els polítics facin uns canvis determinats perquè el poble recuperi la il·lusió. i jo pregunto la il·lusió en què? La il·lusió per a què? Per a què tot continuï igual? Us sembla bo que el poble d'Estats Units recuperi la il·lusió en un sistema brutalment desigual, en un país on existeixen unes diferències abismals entre diferents classes socials, on el dret és dret per a uns i absència de dret per a molts? On la gent viu per treballar en comptes de treballar per viure i on molts no poden comprar-se unes pastilles sabent que sense aquestes moriran sense cap més remei, o no tindran mai un psicòleg o un psiquiatre quan el necessiten inexorablement, etcètera

Així és la nostra democràcia, volen que recuperem la il·lusió. I ara potser ens portaran un profeta català que ens portarà a la terra promesa i, pum!, tots els nostres problemes s'esfumaran. Si som un país independent no tindrem aquests problemes, perquè els polítics catalans són d'una raça superior, perquè els catalans som una raça d'una altra dimensió presumiblement. Jo sóc independentista, sabeu? però no nacionalista, perquè el nacionalisme té una sèrie de pressupostos que jo no els comparteixo. Tot allò que no fem nosaltres, ningú no ho farà per nosaltres. I Obama li va dir al seu poble "haurem de treballar dur per aixecar el país", i resulta que els nord-americans ja estan tips de treballar dur; és l'única cosa que fan en tot el dia. No ens vengueu més la pel·lícula que, aquesta és un remake d'una altra que ja feien en blanc i negre.

Això és, els polítics socialdemòcrates i socioliberals (en teoria) i liberals/neoliberals en la pràctica ens fan viure en una il·lusió. Aixó és precisament així, ens fan viure en la il·lusió de la democràcia per tal que no veiem la realitat, perquè si la veiéssim sortiríem al carrer a fer rebentar tot aquest sistema. Per aquest motiu, em pregunto a vegades si no és millor un polític dèspota que un d'aquests que va de bon rotllo però que ens la fot doblegada. No vull recuperar la il·lusió amb aquests polítics ni amb profetes negres ni blancs, ni amb polítics neoliberals independentistes amb cara de pomes agres i deliris de grandesa.

La il·lusió és quelcom no real, jo prefereixo la realitat a la il·lusió, prefereixo coses tangibles a coses possibles. Però allò possible me'l vull elaborar jo mateix, colze a colze amb els meus iguals, sense apòstols que provoquen fanatismes infantils i ridículs, sense apòstols que tenen la jugada molt ben calculada pel seu propi benefici o per alimentar els seus propis problemes psicològics que arrosseguen des de la infància, per a alimentar la seva necessitat d'alçar-se com a líders d'una presumpta revolució que ens portarà a un suposat paradís, o com a líders que ens conduiran a la terra promesa o que tan sols ens pintaran la casa

El meu bloc "prohibit"

Estic al·lucinant d'allò més. Cliqueu a sobre de la imatge que inicia aquest article. Des de fa uns dies el meu bloc apareix com a "prohibit" (forbidden) a Technorati; concretament des de fa 11 dies quan vaig anunciar la manifestació a Barcelona per l'alliberament de Franki de Terrassa va deixar d'actualitzar-se. Aquesta notícia que sí hi va ser publicada va ser la que va marcar l'última actualització del meu bloc a Technorati. Aquí ho podeu comprovar. Estem lluny de poder parlar d'un món democràtic i on la llibertat d'expressió és respectada, la mostra és prou aclaridora. No sé si hauria de sentir-me malament per aquest tipus de censura o, ben al contrari, sentir-me'n prou orgullós, perquè sé que hi ha blocs a la blocatsfera que mai no seran censurats, els autors dels quals insulten a tort i a dret a tothom per guanyar visites i fer-se un espai notori en la blogosfera catalana, a l'espanyola també uns altres, i fins i tot alguns a la blogosfera internacional; tristament, la majoria d'alguns amb ànims lucratius a curt o llarg termini. Aquests blocs fan mal i són molt mal exemple pels valors que transmeten -especialment pels interessos propis dels seus autors- però són allò que s'espera d'ells, el show business, la pallassada, el reality show, el conformisme, la reproducció dels esquemes socials més degradants, o no en alguns casos, però políticament correctes, l'esperit més acrític, etc., molts d'aquests solen ser alguns dels que estan primers a tots els rànquings; no tots els que hi són ho són, i no tots els que ho són hi són, evidentment, que només s'hi donin per al·ludits aquells o aquelles que s'ho han guanyat a pols.

És evident que tots els recursos existents en aquest món estan també per divertir al personal, el divertimento és necessari en el món de l'oci, però també és força trist que quan tenim a les nostres mans recursos potents, com l'escriptura, ja siguin llibres, blocs, etc., no siguin utilitzats també per ajudar a crear un món millor, com a denúncia social de tantes i tantes injustícies, per intentar un agermanament social... i no només per crear mala maror, brutícia i a sobre transmetre un conformisme fastigós que no fa res per millorar res. I ja se sap, el morb ("morbo") crea addictes perquè a una majoria de la gent, no a tothom, ens fa gràcia veure les misèries dels altres, riure'ns dels pallassos.

Llavors en el sentit del que acabo de dir potser m'hauria de sentir orgullós pel fet que un mitjà com a Technorati m'hagi censurat, però tal cosa queda lluny de les meves pretensions, per tres raons simples; en podrien ser més:

• Pel fet que per mi és una demostració que el món ha canviat poc en els aspectes essencials i que només es considera correcte allò que quan crida l'atenció no posa en perill el sistema de contravalors imperant ni l'estatus social dels que controlen el poder (la informació, els mitjans, la força, la intimidació, els recursos, etc.)
  
  
• Pel fet que això provoca que la informació destinada a crear opinió crítica en la societat quedi silenciada. No dic que jo sigui el millor per transmetre aquesta informació, sóc un com altre més però hi aporto el meu granet i per això m'hi censuren, no sóc dels més llegits evidentment (malgrat que conservo la tendència a estar sempre entre els destacats); entre d'altres coses perquè no escric de manera continuada i constant
  
  
• Pel fet que així perdem oportunitats, moltes oportunitats, una de les principals és que, en tractar de silenciar aquells mitjans que poden servir de model o d'exemple per altres persones amb ments obertes i crítiques, s'està tractant d'evitar que d'altres més joves, més ben formats, més preparats culturalment, amb més informació, amb més força i empenta... que podrien contribuir a fer aquest món més habitable amb la seva escriptura, per exemple, deixin de fer-ho
  

En tot cas, he entrat a alguns dels fòrums de Technorati per comprovar que significava el fet que jo tingués al meu bloc el 403 Forbidden i, sumat al meu coneixement no massa extens de l'anglès, l'única cosa que he pogut descobrir-hi és que no sóc l'única persona a la qui li apareix 403 Forbidden al títol del seu bloc i que alguns afectats s'han posat en contacte amb els administradors de Technorati però no han rebut mai cap resposta.

Si bé ja sabia que la policia llegia el meu bloc des de fa anys, ara a sobre sóc un dels "prohibits". Quina gràcia, alguns em consideren antisistema (d'alguna manera ho sóc, sí, estic en contra d'un sistema ultradretà, vull un món millor per a tothom) i al cap i a la fi, la meva pretensió és que els polítics (si hi han de ser-hi), la policia (si ha de ser-hi) i els jutges (si han de ser-hi) estiguin per donar servei al ciutadà i per protegir-lo, no per amenaçar-ho, no per aplicar-li la seva arbitrarietat, no per a deixar-lo en total indefensió i no per a veure'l com un enemic. Quan jo i d'altres intentem aportar el nostre granet de sorra per un món millor ho fem també perquè les persones que poden treballar en el que sigui que, a part de ser persones, desenvolupen una feina o funció de policia, de jutge o de polític puguin trobar també el seu espai de felicitat i desenvolupament personal i social interaccionant lliurement i obertament amb els altres i no contra els altres, i no protegint-se dels altres, i no competint amb els altres, i no tenint por dels altres, sinó ajudant-se, col·laborant-hi, tractant de tendir ponts d'enteniment, d'apropament, de cooperació, de comprensió, d'amabilitat...

Potser estic totalment equivocat respecte al que significa 403 Forbidden, tal vegada es tracta només de l'error núm. 403 i prou, però, per bé o per malament, m'ha servit, si més no, com a excusa per poder dir d'altres coses que déu sap ben bé que tenia força ganes de dir-les

Amén

PD. També sé que hi ha molts i moltes blocaires que els agradaria poder manifestar lliurement moltes coses que jo he expressat aquí però no s'atreveixen a fer-ho per no crear-se enemics o perquè s'hi troben en situacions a vegades delicades, perquè no volen donar més premsa a la "mala gent", o per altres diferents motius que entenc i comprenc però, en tot cas, sé de manera ben certa que estan totalment d'acord amb mi

Com és possible doncs?

De l'època Funk de Silvio, aquí us hi deixo una de les seves peces més rítmiques i sucoses del seu àlbum Causas y azares, amb un baix elèctric viu, atrevit, punxant, magistral i que gairebé ens va parlant durant pràcticament tota la peça musical i unes trompetes que hi sorgeixen de manera puntual -a la introducció i al final- dissonants, amb un so una mica trencat i esquinçat, un tant burlesc, si voleu. La cançó discorre d'una manera més suau i subtil en la primera estrofa, amb la guitarra acústica de Silvio com a acompanyament únic fins a la tornada i, a partir que comença la percussió -a la segona estrofa- va pujant en força fins el final, a mida que s'hi van sumant més instruments i més recursos interpretatius. La lletra metafòricament simbolitza un estat d'ànim que recobra actualitat perquè simplement és un clàssic, vigent a tothora i inamovible en el temps, malauradament, producte de l'observació de tot allò que esdevé al nostre voltant. Us aconsello escoltar-la, paga la pena:



Sueño de una noche de verano

Yo soñé con aviones
que nublaban el día,
justo cuando la gente
más cantaba y reía,
más cantaba y reía.

Yo soñé con aviones
que entre sí se mataban
destruyendo la gracia
de la clara mañana
de la clara mañana.

Si pienso que fui hecho
para soñar el sol
y para decir cosas
que despierten amor.
¿Cómo es posible entonces
que duerma entre saltos
de angustia y horror?

En mi sábana blanca
vertieron hollín,
han echado basura
en mi verde jardín
si capturo al culpable
de tanto desastre
lo va a lamentar.

Yo soñé un agujero
bajo tierra y con gente
que se estremecía
al compás de la muerte,
al compás de la muerte.

Yo soñé un agujero
bajo tierra y oscuro
y espero que mi sueño
no sea mi futuro,
no sea mi futuro.

Si pienso que fui hecho
para soñar el sol
y para decir cosas
que despierten amor.
¿Cómo es posible entonces
que duerma entre saltos
de angustia y horror?

En mi sábana blanca
vertieron hollín,
han echado basura
en mi verde jardín
si capturo al culpable
de tanto desastre
lo va a lamentar.

Anoche tuve un sueño
y anoche era verano
oh verano terrible
para un sueño malvado,
para un sueño malvado.

Anoche tuve un sueño
que nadie merecía
¿Cuánto de pesadilla
quedará todavía,
quedará todavía?

Si pienso que fui hecho
para soñar el sol
y para decir cosas
que despierten amor.
¿Cómo es posible entonces
que duerma entre saltos
de angustia y horror?

En mi sábana blanca
vertieron hollín,
han echado basura
en mi verde jardín
si capturo al culpable
de tanto desastre
lo va a lamentar.

(Silvio Rodríguez, Sueño de una noche de verano, Causas y Azares, 1986)

Fotografia: Bodegó. Madrid, Cra. de Villaverde a Vallecas. Jordi Gomara, 22 de gener de 2008

Li donarem (ens donarem) una oportunitat?

Continuarà...

I mentrestant...

I nosaltres... on som?

"Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?
A vosaltres ho pregunto
que sou amics, i que sou molts.
Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?" (1)



Sí, sí, ja em conec la història: "Que no s'hagués ficat en problemes, si hom no es fica en problemes no li passa res"



"Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu. Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar" (2)



Fa aproximadament 2 anys i mig va morir Rosa Lee Parks. Rosa es va negar a abandonar el seu seient a l'autobús perquè havia pagat el bitllet com els altres passatgers que no eren negres, això la va convertir en una "heroïna". Calen herois per a moure la història? Jo crec que no. És el Zeitgeist el que mou la història, però, mentre la majoria de persones diem que som socialistes, comunistes, anarquistes, republicans, etc. i no fem res de significatiu, hi ha persones que, per molts diferents motius (hauríem d'entrar a una anàlisi psicològica), surten al carrer i donen la cara, s'hi enfronten, reben els pals, a vegades fins i tot moren i són màrtirs; aquestes persones són els que fan esclatar de tant en tant aquells moviments populars que canvien la història, que fan que ja no siguem els esclaus de Grècia i de Roma o els remences de l'època feudal.

Tanmateix, que m'heu de dir? Seguirem callats? Portem ja massa temps fent-ho. El nostre silenci ens fa còmplices. La nostra complicitat ens fa botxins. Al final tots nosaltres som els nostres propis botxins.

Només volia fer-vos saber que, a part dels partits del Barça, els llibres de poemes i les simfonies de Beethoven, al món hi passen d'altres coses. Crec que aquesta és una de les importants. Aquesta vegada tampoc hi penses fer res?

Diuen que un tal Godin va dir tal cosa: "Els pastors seran tirans mentre les ovelles siguin imbècils", i així ens va a tots plegats.

(1) Lluís Llach
(2) Martin Niemöller

De l'àlbum de fotografies de Jordi Salvia




"Que fácil es protestar por la bomba que cayó
a mil kilómetros del ropero y del refrigerador
que fácil es escribir algo que invite a la acción
contra tiranos, contra asesinos
contra la cruz o el poder divino
siempre al alcance de la vidriera y el comedor"

(Silvio Rodríguez, Canción en harapos, Causas y Azares, 1986)

Ja ho vaig dir que n'hi parlaria... de "l'aigua"

Quan miro a través de la finestra



veig tot un món que s'obre fantàstic i màgic als meus ulls:

* Hi ets a la corda fluixa:



* Tranquil! Ells hi són al meu servei:



* Vigilen per la meva seguretat i llibertat:



* Ara hi estic segur... (crec que ja no aniré pas pel mal camí):



Totes les fotografies estan preses a Barcelona el dia 3 d'abril de 2008 per Jordi Gomara

LES MEVES FOTOGRAFIES

Els 'blaveros' i feixistes també poblen La Franja

Tal com m'ha demanat la Mireia Galindo que en realitat no és la Mireia, sinó aquest parell, i tal com ha fet ja el meu veí i company blocaire Victor Pàmies, que fa uns dies va reestrenar paternitat (aprofito per dir que el meu amic de Washington DC, Daniel Lobo, també acaba d'estrenar-se com a pare i per felicitar-lo des d'aquí) vull denunciar en aquesta pàgina a uns grupuscles molt perillosos que actuen còmodament per La Franja de Ponent. Són de l'estil blavero (us recomano especialment seguir aquest enllaç) però habiten a l'Aragó. Sembla ser que entre els seus representants màxims ens trobem gent de la federació FACAO, i que com es pot veure aquí van de la maneta amb el grup, d'extrema dreta segons ens diuen a Wikipedia, Democracia Nacional, que són uns racistes que fan por com ja podem veure només obrir la seva pàgina web, i que sembla ser que van nàixer dels grups més racistes, feixistes i nacionalsocialistes dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol, com ara CEDADE (seguiu l'enllaç d'aquesta gent si voleu que s'hi us posin els pèls de punta)

La qüestió és que uns companys van denunciar que el grup FACAO tenia vincles amb l'extrema dreta (les proves segons veiem aquí són prou aclaridores) i que actuen com a tal i per aquest fet s'ha obert un procés judicial contra els companys que van denunciar tal fet. Hi ha coses que són indignants, l'herència de Franco és gran, molt gran encara a l'Estat Espanyol, i la nostra democràcia liberal és la garant de tot això, i els nostres vots la signatura que legitima tot aquest sistema, lamentablement.

Bé, jo acompleixo amb l'encàrrec i faig difusió de tot això aquí. També vaig signar a les mostres de suport i no me n'hi amago. Si volen que em denunciïn també, em donaran fama, cosa que no busco, però quant més airegin el tema més enemics tindran i les seves vergonyes seran més públiques i notòries. Si bé hauríem d'acabar principalment amb aquest sistema vergonyós en el qual vivim i que ratifiquem a les urnes cada quatre anys, ens cal, si més no, anar fent feina i acabar amb aquests monstres que hi nien al nostre voltant i que sí, ja ho deia el mestre Llach, "Ells són aquí entre nosaltres"; i encara continuen sent-hi, i qui sap durant quant de temps. En tot cas, i per concloure, us animo a fer-ne també difusió i a donar-hi la vostra mostra d'adhesió.

Novetats cinematogràfiques?

Jaume d'Urgell productions presenta el seu darrer film titulat Franco 2. Podríem dir que es tracta d'una nova història, però no és del tot cert. Si bé hi apareix algun nou actor i d'algunes situacions poden semblar fins a cert punt desconegudes per l'espectador, la veritat és que el guió sempre és el mateix amb uns lleugers retocs. Aquesta pel·lícula també serà portada a les grans pantalles d'altres països, per exemple aquí en teniu la versió nord-americana, que malgrat que, tot i que té un certs matisos distintius, no es diferencia a gran trets de la versió en llengua espanyola. Bé, només em resta dir-vos que aquest film s'estrena el dia 9 de març d'enguany a tots els col·legis electorals de l'estat espanyol. Llavors hi podreu comprar els tiquets i tindreu dret a veure la mateixa pel·lícula durant els propers quatre anys.

A continuació, us deixo el cartell de la pel·lícula, on hi trobareu a l'estrella principal del film (paga la pena que hi feu una ullada):



Fotografia vista a: Grop de fotografia per l'afrairament occitanocatalan / Grup de fotografia per l'agermanament occitanocatalà

Espanya, "la nació..."

El vídeo del dia:



L'enllaç del dia:



La imatge del dia:



L'enquesta del dia:


Clica a sobre de la imatge si vols participar a l'enquesta *

*Captura extreta dels resultats parcials de l'enquesta de la pàgina web de Izquierda Castellana

Si heu vist el vídeo sencer, cosa que us recomano, haureu pogut escoltar les cançons següents:

Bisaik Berriak de Berri Txarrak
A las cosas por su nombre d'Habeas Corpus
Som d'Obrint Pas

Eleccions, votar o abstenir-s'hi

Mireu, cadascú ja és grandet per saber el que ha de fer a aquesta vida, jo no us diré si heu de votar a les properes eleccions o abstenir-vos-hi. No fa massa temps un bon amic meu (com a mínim pel que a mi em correspon) em deia el següent en un comentari a un article al meu bloc en castellà que no va veure mai la llum en aquest bloc en català (i que us recomano molt que llegiu dons està molt relacionat amb el d'avui i és curtet):

...Muy cierto que la llamada izquierda tiene multitud de problemas pero esa obligación moral, legal según en que lugares, de votar, no puedo evitar que me resulta simplista, impositiva y autocomplaciente..

La qüestió és que, tot i ser massa tard (ja hauria d'estar dormint a hores d'ara), m'he trobat amb una fotografia a Flickr, d'una companya xilena que m'ha cridat molt l'atenció i us la vull deixar aquí. I després que cadascú en tregui les conclusions que més li hi satisfacin, perquè com ja he dit, ja som prou grandets en aquesta vida i, d'alguns, ja hi hem fet un bon tros de camí:



En tot cas, jo votaré, gairebé sempre ho faig, però no buscant pas el "vot útil"; el més inútil dels vots és el vot útil perquè sempre perpetua els mateixos en el poder i permet les majories absolutes, ja que votes -que potser és de les poques coses que et deixen "fer lliurement" i de les poques que la democràcia liberal et permet dur a terme que puguin tenir, tal vegada, una mica de transcendència política- fes-ho bé. Sé que tinc contradiccions, sóc humà i jo tornaré a "exercir el meu dret a vot".

• Fotografia de: eme é ele á
• Més fotografies d'eme é ele á (Us recomano molt que hi feu una ullada. Són fotografies de denúncia d'una qualitat artística molt bona)

Dues realitats en una sola única realitat

Sabeu que tinc un bloc que es diu Espai Vallromanes i que se centra especialment en els temes d'àmbit municipal. En aspectes socials, culturals i especialment de la política, de les coses que passen a la meva petita vila que és diu Vallromanes.

Jo visc només a 700 metres de la porta de l'Església -situada al bell mig del poble, on és actualment la seu del consistori-, la qual s'hi troba a la plaça del mateix nom, Plaça de l'Església, però la forta pendent que hi ha entre aquesta i casa meva fan que jo domini tota la vall pràcticament; tota la vall en el seu esplendor, en el seu màgic esplendor.

De vegades estic escrivint al bloc, enviant un post, llegint i contestant missatges (comentaris) i llavors sóc conscient que m'estic comunicant amb els meus conciutadans.

De vegades m'aixeco de la cadira de l'ordinador i vaig cap al menjador de casa meva; des d'allà, des de la finestra del menjador contemplo la vall -la vall de Vallromanes-, ja sigui de nit o de matinada com ara, sé que molts estan dormint, jo, de vegades, pateixo d'insomni, em costa d'anar a dormir i la nit és bona companya per a la creació, per a poder passejar aquests dits sobre el teclat d'aquesta computadora, per a escriure, per a comunicar-me amb vosaltres, per a comunicar-me amb els meus co-vilatans.

A vegades m'aixeco de l'ordinador i abandono la pantalla durant uns moments, una mica abans m'estava comunicant amb els meus veïns; d'altres, com ara, molta gent continua dormint.

És encisador contemplar la vall durant la nit; pensar que molta de la gent amb la que m'estic comunicant en aquell precís moment, o simplement m'estan llegint, o ho estaven fent fa una certa estona i, ara, potser segueixen tal vegada dormint, o s'entesten a patir d'insomni com jo en aquest instant, estan allà baix i jo puc endevinar-los a través dels vidres de la meva finestra.

És encisador contemplar les llums que emergeixen de la vall entre la foscor dels boscos durant la nit i poder contemplar Montserrat durant el dia, quan l'aire és net i pur, i saber, especialment que a unes passes més enllà tinc el teclat i la pantalla de la computadora i fa un moment jo m'hi estava comunicant, escrivia i llegia els comentaris dels meus veïns, i ara, a través de la finestra, puc endevinar els seus dits teclejant i els seus ulls mirant el monitor que estableix la nostra comunicació interactiva.

Només caldria obrir la porta i baixar caminant i en deu minuts estaríem ells i jo cara a cara, cos a cos, parlant sense barreres, parlant sense impulsos que viatgen a través d'un fil telefònic. Quan ho fas, és una altra realitat, t'hi trobes al fons de la vall, allà a baix, i s'estableix una relació molt diferent, una altra comunicació, una altra realitat.

Però ara estic aquí a casa, i miro a través de la finestra i els veig dormint en la pau de la nit i sé que demà m'esperen, a 700 metres només, perquè els expliqui les meves inquietuds, les meves idees, les meves vivències, i ells faran el mateix, i s'establirà una comunicació internàutica i jo podré contemplar-los de tant en tant des d'aquí dalt...,

...endevinant-los... estimant-los...

***Totes les fotografies són de Jordi Gomara, menys la primera que està presa per L. Cruz. Podeu trobar-les a: Fotografies de Jordi Gomara (itaca2000)

Fem un tomb al món!...

A través del meu amic Daniel Lobo, urbanista, artista i investigador, administrador de D'aquella manera (paseo personal por inquietudes culturales, sociales y lo que tengamos a bien obrar) que defineix així "Daquella manera es una plataforma ecléctica y dialogante que busca fomentar un pensamiento crítico facilitando el debate, así como el desarrollo, la distribución y promoción de proyectos afines, propios y ajenos", un bloc o plataforma imprescindible que ens ve de Washington D.C., m'he trobat amb un bloc també prou interessant que s'anomena doctorculebra, que és un altre creador audiovisual i plàstic. Doctor Culebra ens presenta al seu bloc una imatge que m'ha agradat força i que convida a la reflexió. Perquè jo em pregunto: si la Terra és rodona qui va decidir el que era el nord i el que era el sud, o l'orient i l'occident? Doncs mireu, la cosa és fàcil, tenint en compte que estem en una "societat democràtica" i som "lliures" i "ens deixen participar en decisions que afecten allò públic, social, polític, etc.", qui ha dit que no podem fer un tomb al món?:



El meu amic Daniel Lobo ha col·laborat amb fotografies seves al disc Delay de la internacionalment coneguda violoncel·lista novaiorkesa, nascuda al Canadà, Julia Kent, la qual oferirà dos concerts en els propers dies a Barcelona, el dia 11 d'octubre a La Pedrera dins el Festival LEM i el dia 12 d'octubre a La Sala Castelló, acompanyant Blind Cave Salamander.

Escolteu AQUÍ un dels magnífcs temes de Julia Kent* ("Arlanda") mentre seguiu llegint el post, si voleu.

Així us acabo també de parlar de Doctor Culebra que va presentar, al costat d'un dels grans de l'art contemporani, Jochen Gerz, quatre vídeoinstal·lacions, dins la mostra Salviamo la luna, celebrada a Milan, a Lumbardia. A continuació us en deixo un vídeo:

MFC - Salviamo la luna - spot1
Uploaded by maedios

I ja per acabar us deixo un vídeo de Julia Kent** on podreu observar la peculiar i elaborada tècnica que utilitza als seus concerts per a convertir un sol instrument en una autèntica orquestra:



* Julia Kent al bloc de Rosario Rivero
** Entrevista a Julia Kent

Parlarem del rei i del govern, però avui...

ACLARIMENT D'ÚLTIMA HORA (per als despistats i les despistades; per qui no ho sàpiga, vaja!):

El Sr. Antoni Ibáñez no se sent pas molest pel que vaig publicar-hi ahir, i que vé a continuació, ans al contrari, déu sentir-se "feliç". Quan parles presumiblement "mal d'ell" li estàs donant publicitat, més lectures, la possibilitat d'endisar-se encara més dins l'espirall, el punt de mira, de la polèmica, quan més territori abasti millor encara per ell. Al cap i a la fi, és un dels seus objectius. Us ho vull aclarir perquè no penseu que sóc "massa dur" amb ell (sí és cert que m'agrada la polèmica, etc.), tanmateix li estic fent un favor; ell ja acostuma a "fer picar" a la gent perquè li donin aquesta publicitat que busca constantment. Ja me val, m'ha regalat un post, vaig dir ahir, i així també "creem més xarxa". A mi, no em respondrà pas. El mètode que segueix amb mi és fer passar-se per algun anònim o fer suplantació d'identitat en un altre bloc meu diferent a aquest normalment, o escriure posts posteriorment que són indirectes "sibil·lines". Tanmateix, ara potser no ho farà, per no quedar al descobert. Al cap i a la fi, tot plegat té la seva gràcia, forma part d'aquest món tan curiós de la blogosfera.
__________________________________________________

(05/10/07 a les 21:30 h.):

Antoni Ibáñez, conegut blocàire de la catosfera, que llegeixo alguna vegada perquè és veí, i que diu defensar la llibertat d'expressió -anit mateix, per exemple, en un ple de l'ajuntament de la nostra vila- publica el següent en un post d'ahir:

Al meu institut no deixem que els alumnes portin posada la gorra a classe. La gorra és el distintiu propi d'algunes tribus urbanes (MC -rapers, grafiters, B-Boys-, latins, etc.). En canvi, acceptem que algunes noies portin el vel islàmic (hijab). No entenc aquesta discriminació. O tots moros o tots cristians. El vel aïlla socialment les envelades les quals formen un gueto escolar. A més, la cosa s'ha agreujat respecte al curs passat. Potser enguany han canviat l'imam i es nota encara més la diferència... Aquesta situació, que pot semblar molt políticament correcta i molt multicultuguai, resulta molt poc favorable per a la integració i la convivència entre l'alumnat. ¿Algú em pot dir cap a on anem?

Ell té activada l'opció de moderació de comentaris. Jo en vaig enviar-li un, el qual ha obviat, com era d'esperar. Ja n'estic acostumat, ell no em vol donar publicitat; cosa que no em preocupa gens ni mica, sincerament. Ell es dedica a publicar comentaris anònims o amb suplantació d'identitat als meu blocs. En el fons, és un fidel seguidor meu però no vol demostrar-ho, això provocaria greus ferides en la seva personalitat messiànica i egocèntrica. Tanmateix pel nivell tan barroer i ximple de la major part dels comentaris publicats, jo li en vaig enviar un súper curt, clar, concís, irònic, amb alguns missatges i una mica d'humor implícits. No l'ha volgut publicar. Jo avui volia parlar del rei, us ho ben asseguro, però això em provocava una feina més gran per escriure i elaborar el meu post. A mi m'agraden en general els posts ben treballats. I, vet aquí, he pensat que, ja que el Sr. Ibáñez vol continuar en el seu món tancat i d'ignorància supina, jo podia publicar el comentari que ell no ha volgut publicar i així em sortia un post de franc. D'aquesta manera, sense res més a afegir us deixo el meu comentari al seu post a continuació, i li agraeixo al Sr. Ibáñez que m'hagi regalat un post:

Si un noi assisteix a les classes amb corbata, se li posa alguna pega?

Treure's el barret o la gorra quan entres a llocs tancats pertany al costum del règims militars.

Lluís Llach no es treu la gorra quan entra a un espai tancat. No m'imagino a Lluís Llach a una classe de l'institut sense una de les seves centenars de gorres posades. Malgrat que li hagi passat l'edat per anar a l'institut.

I si un alumne/a porta un anell de casat? Li ho fan treure? I si porta un penjant al coll amb una creu cristiana? Li prohibeixen portar-la?

I si una noia porta faldilla en comptes de pantaló? Li obliguen a posar-se pantaló perquè la faldilla és un símbol masclista?

Amén!

________________________________________________

Si voleu llegir el post sencer el trobareu a Entrellum, enllà hi podreu veure el post sencer amb els enllaços que jo no hi he afegit i amb un vídeo d'última hora. He obviat el vídeo i els enllaços al meu post perquè, sincerament, no me'ls he mirat.

'Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra'

Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.

Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.

Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-nos-en.

Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare, i tancar amb tres panys la casa
i deia-ho vostè...

Pare, si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.

Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.

Pare, no, no tingueu por, i digueu que no,
que jo us espero.

Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.



Música i lletra de Joan Manuel Serrat
Versió en espanyol de: Por la Reserva, Asociació ecologista de l'Argentina, a http://itaca2000.blogspot.com/2007/05/padre-deje-de-llorar-que-nos-han.html

Moltes gràcies al Josep María pel regal que ens ha fet al seu post del clip-musical que he publicat aquí

SALVEM LA VALL DE CARDÓS

El senyor Josep Lladós Comenge, que viu a Nova York, vol comprar els dos càmpings, la serradora de la Vall de Cardós i moltes hectàrees agrícoles per a construir un camp de golf de 18 forats amb el seu gran complex turístic: 200 habitatges de luxe, 4 hotels de 5 estrelles, zones comercials de categoria en diversos punts de la comarca, zones d’spa, etc. A més, té previst obrir un túnel que comuniqui el Pallars amb Andorra, la qual cosa pot ser l’inici d’una invasió de capital andorrà que inverteixi en totxo i ciment a les valls directament lligades al país veí. Aquest projecte, que encara no està aprovat, destruirà el paisatge pirinenc, planteja un model elitista i excloent que poc té a veure amb la realitat social i cultural del Pallars, i a més, es vol dur a terme en uns moments en què la manca d’aigua és un problema greu fins i tot en aquestes valls pirinenques. Si vols fer pressió per aturar-lo, adhereix-te al manifest a:

http://www.lavalldecardos.info

Informació de: Sebastià Garcia i Pérez - Les Borges Blanques

Article extret del bloc de Josep María García i Pérez

La nostra immensa fragilitat

Fragilidad



Todo es frágil:
tu costumbre de amarme,
mi fe,
el silencio y la vida que duerme
en un vagón de tren.
Tu contrato fugaz,
la memoria,
este hilo de voz,
las quimeras que surcan estrechos
y este corazón
que persigue tu rastro
en la alfombra de la habitación.

No es tan frágil
el trueno del fúsil,
el temor
a perderme tus dulces mañanas,
tanto dolor.
La memoria del banco,
el aroma de aceite en el mar,
las fronteras de acero para hombres,
humo para el capital
que regula espejismos
y ordena tu necesidad.

Yo soy frágil como un cristal
si falta usted a esta cita, mi amor,
si el canto se llena de olvido,
si el recuerdo se va
y ya no ríe conmigo.
Quizá no seamos héroes
pero aún seguimos vivos
y en la crisálida su voz estallará.
Y no se quedará inmóvil al borde del camino
y hará futuro su fuerte fragilidad.

Es tan frágil el abrazo del mundo y su paz,
la promesa desde la tribuna
y su empeño por perdurar.
Soberbio y resistente
es el grito del miedo anunciando el final
y la noche que escupen al cielo
tantas chimeneas,
los disparos de nieve,
el rugido de las bayonetas.

Quizá no sea tan frágil
tu costumbre de amarme,
mi fe,
tu voz y tu memoria.
¿Sabes?, quizá me equivoqué.
Quizá no sea indestructible
el trueno del fusil, tanto dolor,
la burbuja que encierra este grito
y este temor
a saberme perdido,
a perderte y perder la razón.

Yo soy frágil como un cristal
si falta usted a esta cita, mi amor,
si el canto se llena de olvido,
si el recuerdo se va
y ya no ríe conmigo.
Quizá no seamos héroes
pero aún seguimos vivos
y en la crisálida su voz estallará.
Y no se quedará inmóvil al borde del camino
y hará futuro su fuerte fragilidad.

Ismael Serrano. Àlbum: Naves ardiendo más allá de Orión. (2005)

***Il·lustració

El Primer de maig a Palestina

Una delegació de 22 catalans, pertanyents a CGT, IAC, Mesa de l’Educació d’Adults de Catalunya, Federació d’Associacions de Veins de Catalunya, Casal Popular La Traca i Lluita Internacionalista van participar a la manifestació del Dia Internacional dels Treballadors a la ciutat de Gaza (Palestina) que, per motius d’organització, es va celebrar ahir. Set sindicats palestins van organitzar un acte unitari al davant de la seu del Parlament palestí a Gaza, que va reunir uns dos mil treballadors de tota la franja. Amb el lema “Volem treball, no almoines”, els treballadors van plantejar les seves reivindicacions davant el vicepresident del Parlament palestí i les van adreçar per escrit al president de l’Autoritat Nacional Palestina,a l’Organització Internacional del Treball, i l’ONU.

Les seves principals demandes són:

1. Fi immediata dels enfrontaments entre faccions palestines
2. Creació d’una bossa de treball per als aturats
3. Reforma de la legislació laboral per garantir les llibertats sindicals
4. Creació d’un sistema d’inspecció de treball per supervisar les condicions laborals
5. Prestació d’atur i garantia d’accés als serveis públics: escolarització primària gratuïta, seguretat social
6. Establiment del salari mínim

Des de la delegació catalana vam saludar la manifestació, recolzant la lluita dels treballadors palestins, que hem fet nostra, i condemnat el bloqueig internacional imposat a Palestina. Aquests dies a Gaza hem pogut comprovar les conseqüències nefastes d’aquest embargament internacional que fan encara més dura la vida del poble palestí sota l’ocupació israeliana.

Telèfon de contacte de la delegació a Palestina 009725998667

(Aquesta delegació visitarà Gaza fins el dissabte 5 de maig. La possibilitat de celebrar el 1r de maig a Gaza va sorgir en la visita a Espanya de dos companys de la Unió Independent de Comitès de Treballadors de Palestina (UICTP) convidats per Lluita Internacionalista)

Imatge de: http://blogs.ideal.es/index.php/Fatimafaresmedina/2006/08/

Enllaços:

Comunitat palestina de Catalunya

Xarxa d'Enllaç amb Palestina

______________________________

Llista-Aturemlaguerra mailing list
Llista-Aturemlaguerra@grups.pangea.org
http://www.grups.pangea.org/mailman/listinfo/llista-aturemlaguerra
Web de la Plataforma: http://www.aturemlaguerra.org

La Núria continua a la presó, i tu, on ets?

Avui li ha tocat a ella, potser demà podries ser tu, encara no hi has signat?

Mira totes les organitzacions i persones que hi han signat, i contínuament la llista va fent-se més llarga

Ajuda la Núria i col·labora per un món millor i més lliure

Més informació: http://elsud.org/nuri

Acte de la campanya "Sí al procés de pau"

M'ha arribat aquest e-mail i, tenint en compte la seva importància, us el copio a continuació:

Fermin Muguruza, Martxelo Otamendi, Cassià Just i Neus Català són algunes de les "Veus per la pau al País Basc" que aquest 22 de març es podran escoltar a Barcelona.

Serà en un acte organitzat per la campanya "Sí al procés de pau", constituïda per més d'un centenar d'entitats, i amb el qual es vol donar impuls a les iniciatives ciutadanes que treballen per la resolució del conflicte al País Basc a través de la pau i el diàleg.

"Veus per la Pau" pretén fer-se ressò de les diferents iniciatives que han sorgit arreu de l'estat espanyol amb un únic objectiu: impulsar la pau i el diàleg al País Basc. I ho fa amb els protagonistes d'aquestes campanyes, persones que venen del món de l'associacionisme, la música, la política, l'església o la judicatura.

Per això, aquest 22 de març, a la Sala de Plens de la seu del Districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona, a les 19.30h es podran escoltar les veus de:

• Mònica Sabata, "Sí al procés de pau"
• Cassià Just, ex abat de Montserrat
• Gemma Calvet, advocada i membre de l'ACDDH
• Manuel Espinar, Red por Las Libertades y el Diálogo Social. Madrid.
• Fermin Muguruza, músic i impulsor de Milakabilaka
• Ramon Llena, Jutges per la Democràcia
• Martxelo Otamendi, director del Diari "Berria"
• Neus Català, Amical Ravensbrük

Al final de l'acte es donarà el tret de sortida a la recollida de signatures fotogràfica i s'escriuran les primeres ratlles d'un llibre que vol recollir els pensaments de totes aquelles persones que diuen "Sí al procés de pau".

Us convidem a participar i ser una més d'aquestes "Veus per la Pau"

Lloc: Sala de Plens de la seu del Districte de Gràcia, pl. de Rius i Taulet, 2

Dia i hora: 22 de març a les 19.30h

Organitza: Campanya "Sí al procés de pau".

Feu-ne difusió.

Web de la campanya: http://blocs.mesvilaweb.cat/sialproces

Podeu descarregar el cartell en pdf aquí

Encara existeix Ítaca

Ho ha dit l'Alaska: Encara existeix Ítaca. També ha dit que la industria del disc s'enfonsa, que hi desapareixerà.

És una gran notícia; totes les indústries del món s'enfonsen, hi desapareixeran, perquè encara existeix Ítaca. Tal vegada ja hi som a prop...

Un vídeo molt bo. Un comentari molt bo. Mireu-lo, si us plau, és curtet, curtet i molt concret.



Gràcies Elliot per la informació
Ítaca TV Mallorca en Google Vídeo

----------------------------------------------FOTOGRAFIA:

Del bloc: http://serrizomatico.blogia.com


UN BLOC MOLT RECOMENABLE----------------------------------------------