Quan el mal ve d'Almansa...

LLADRES (Eliseo Parra)
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Àlbum: Quan el mal ve d'Almansa...
Grup: Al Tall

La batalla d'Almansa

Més informació i sobre els actes de la diada a València:

Zapatero o el pacifista que venia armament

Espanya es troba entre els 10 principals exportadors d'armes per a la guerra; afirmen alguns que en el 8è lloc. Rodríguez Zapatero inventa el concepte d'Aliança de Civilitzacions, retira les tropes de l'Iraq després d'accedir al càrrec de president del govern de l'estat espanyol com a promesa electoral i a causa de les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra, però manté les tropes a l'Afganistan. En un programa de televisió, davant les insistents i encertades preguntes d'un convidat al programa, declara que l'armament que l'estat espanyol fabrica i exporta a Israel no ha estat utilitzat per la massacre de Gaza. Recordem les paraules de l'expresident Aznar: "Puedo asegurar que existen armas de destrucción masiva en Irak" i les comparem amb aquestes de Zapatero, i que podeu escoltar clarament en el breu vídeo que encapçala aquest article: "Estoy seguro que el armamento que nosotros hemos vendido a Israel no se ha utilizado para eso", i ens adonem que els polítics, si més no aquells de major importància, estan fets amb el mateix motllo. Si per aquell senyor de mal record assegurar l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq es basava en fets no provats i al final va resultar ser una mentida descarada, assegurar que, de l'armament que posseeix, Israel no va utilitzar aquell que compra de l'estat espanyol és simplement una presa de pèl de grans dimensions. Ens prenen per imbècils de nou i per enèsima vegada? Polítics... NO SOU NECESSARIS !

I com em va de perles, us deixo la lletra d'aquesta cançó a continuació, i al final hi trobareu l'enllaç per a poder escoltar-la, si us ve de gust:


PAMFLET

Corre la sang en Bagdad,
en Beirut, en la franja de Gaza
i en Afganistan.
Moren civils en Txetxènia,
Ruanda, Xiapas
i en altres indrets del “tercer món”
que costa ubicar en el mapa
amb els ulls embenats.

Fins a quin punt és moral
que els països més rics
del planeta traguen profit
dels conflictes armats;
que la guerra supose
un negoci dels més
lucratius per al G8,
que exporta el 80%
de les armes del món?

La indiferència és un crim
que es perpetra quotidianament
contra la humanitat.
Sense compassió

desviem la mirada impol•luta
cap a un altre costat,
amb el cor en un puny,

fingint que no som responsables,
que no som conscients.

Quin és el nostre paper?
Què podem fer nosaltres
per cloure el “mercat
de la mort”?

Hem de prendre partit,
no n’hi ha prou amb girar-nos
d’esquenes i fer com si res
no estiguera passant.
Som hereus d’una amarga esperança,
una escletxa de llum.

Lletra i música: Pau Alabajos


*** Per a escoltar la cançó Pamflet heu d'anar a:

• Pàgina de Pau Alabajos en Myspace Music

*** També us deixo l'enllaça al seu blog:

• Pau Alabajos TEORIA DEL CAOS
  

Com és possible doncs?

De l'època Funk de Silvio, aquí us hi deixo una de les seves peces més rítmiques i sucoses del seu àlbum Causas y azares, amb un baix elèctric viu, atrevit, punxant, magistral i que gairebé ens va parlant durant pràcticament tota la peça musical i unes trompetes que hi sorgeixen de manera puntual -a la introducció i al final- dissonants, amb un so una mica trencat i esquinçat, un tant burlesc, si voleu. La cançó discorre d'una manera més suau i subtil en la primera estrofa, amb la guitarra acústica de Silvio com a acompanyament únic fins a la tornada i, a partir que comença la percussió -a la segona estrofa- va pujant en força fins el final, a mida que s'hi van sumant més instruments i més recursos interpretatius. La lletra metafòricament simbolitza un estat d'ànim que recobra actualitat perquè simplement és un clàssic, vigent a tothora i inamovible en el temps, malauradament, producte de l'observació de tot allò que esdevé al nostre voltant. Us aconsello escoltar-la, paga la pena:



Sueño de una noche de verano

Yo soñé con aviones
que nublaban el día,
justo cuando la gente
más cantaba y reía,
más cantaba y reía.

Yo soñé con aviones
que entre sí se mataban
destruyendo la gracia
de la clara mañana
de la clara mañana.

Si pienso que fui hecho
para soñar el sol
y para decir cosas
que despierten amor.
¿Cómo es posible entonces
que duerma entre saltos
de angustia y horror?

En mi sábana blanca
vertieron hollín,
han echado basura
en mi verde jardín
si capturo al culpable
de tanto desastre
lo va a lamentar.

Yo soñé un agujero
bajo tierra y con gente
que se estremecía
al compás de la muerte,
al compás de la muerte.

Yo soñé un agujero
bajo tierra y oscuro
y espero que mi sueño
no sea mi futuro,
no sea mi futuro.

Si pienso que fui hecho
para soñar el sol
y para decir cosas
que despierten amor.
¿Cómo es posible entonces
que duerma entre saltos
de angustia y horror?

En mi sábana blanca
vertieron hollín,
han echado basura
en mi verde jardín
si capturo al culpable
de tanto desastre
lo va a lamentar.

Anoche tuve un sueño
y anoche era verano
oh verano terrible
para un sueño malvado,
para un sueño malvado.

Anoche tuve un sueño
que nadie merecía
¿Cuánto de pesadilla
quedará todavía,
quedará todavía?

Si pienso que fui hecho
para soñar el sol
y para decir cosas
que despierten amor.
¿Cómo es posible entonces
que duerma entre saltos
de angustia y horror?

En mi sábana blanca
vertieron hollín,
han echado basura
en mi verde jardín
si capturo al culpable
de tanto desastre
lo va a lamentar.

(Silvio Rodríguez, Sueño de una noche de verano, Causas y Azares, 1986)

Fotografia: Bodegó. Madrid, Cra. de Villaverde a Vallecas. Jordi Gomara, 22 de gener de 2008

Carta contra la invasió a l'Iraq

La Plataforma Aturem la Guerra que va néixer arran de la guerra contra l'Iraq, que arreplega un munt d'organitzacions sindicals, polítiques, socials, professionals, eclesiàstiques, institucionals, veïnals, universitats, etc. i que no és pas morta sinó ben bé al contrari cada dia és més activa, ha fet circular una carta amb l'objectiu de difondre-la perquè sigui signada pel nombre major possible de persones i col·lectius per tal d'unir esforços per intentar aturar la invasió contra l'Iraq ara per part de les tropes turques.

Per col·laborar-hi i facilitar-vos la feina, he obert un document amb la carta a Google Docs, i que només has d'obrir, afegir les teves dades (Nom i cognoms, ocupació i, si és el cas, organització a la que pertanys) i donar-li a l'opció de "Guardar" i jo ja m'encarregaré de fer-ho arribar.

El document el pots trobar aquí: http://docs.google.com/Doc?id=dd7drtx3_4g3tkfs

A continuació us poso una còpia de la carta:

¡Paremos un ataque turco contra Irak!

El parlamento turco ha aprobado un decreto autorizando la entrada del ejército turco en Irak.

Esta decisión amenaza con intensificar el conflicto existente en la región, creando el riesgo de una agudización de la guerra civil en el Norte de Irak. Un invasión producirá miseria y muerte para cientos de miles de personas.

Bajo el pretexto de un ataque con mina en que murieron 13 soldados turcos, el ejército turco ya ha comenzado llevar a cabo operaciones militares masivas en el Sureste de Turquía. Informes señalan que estas acciones han golpeado a pueblos civiles en el Norte de Irak.

Además, en los últimos 18 meses el "estado en la sombra" turco ha realizado una serie de provocaciones para allanar el campo para este ataque. Han muerto muchos civiles, la mayoría kurdos, entre ellos muchos niños –cuyas muertes son atribuidas al PKK (Partido de los Trabajadores del Kurdistán). En un caso bien conocido, miembros de las fuerzas de seguridad han sido descubiertos con las manos en la masa colocando bombas.

La elección reciente de 20 diputados kurdos independientes al parlamento turco dio la esperanza de una solución pacífica al problema kurdo en Turquía. Un ataque contra Irak aplastará esta esperanza y traerá muerte y destrucción al pueblo kurdo en Turquía también.

Una incursión turca supondrá otro paso en el camino hacia el caos y la destrucción creado por la decisión de Bush y Blair de invadir a Irak.

Hacemos un llamamiento al movimiento antiguerra en todo el mundo para que se oponga a esta intensificación de la guerra en Irak.

¡No a una invasión turca de Irak! ¡Fuera todas las tropas de Irak!

Firma la declaración; preséntala a tu grupo antiguerra

(Por favor, escribe tu ocupación y la organización antiguerra, antiglobalización o de otro tipo en que participas)

Envía las firmas a:

declaration@stopincursion.net

Página web:

www.stopincursion.net

Información:

Turkan Uzun

turkanuzun@yahoo.com

Firmantes:

A título personal: (en orden alfabético)

Necati ABAY (periodista)

Inci AKDENIZ (Asociación de Jubilados)

Kadir AKIN (Partido de la Democracia Socialista -SDP)

Ahmet ARGUN (Sindicato de la Enseñanza -Egitim Sen)

Mustafa C. ARSLAN (arqueólogo, los Verdes)
Metin AYCICEK (periodista, escritor)

Ummuhan Kursun BAHAR (Asociación de Profesionales -TMMOB)

Imam BAKIR

Dr. Metin BAKKALCI

Fikret BASKAYA (presidente de la Fundación Foro para el Oriente Medio –Universidad Libre)

Celal BASLANGIC (periodista)

Ayse BATUMLU (abogada, Iniciativa por la Paz, Partido de la Democracia Socialista –SDP)

Kubilay BECERIK (ingeniero eléctrico)

Ayse BERKTAY (Iniciativa por la Paz)

Gülay BULUT (psicóloga)

Murat CAKIR (columnista)

Mukaddes Erdogdu CELIK (periodista, escritora)

Osman CEN (científico)

Turan CENGIZ (Asociación Pro Derechos Humanos)

Belgin CETINKAYA (Partido del Trabajo -EMEP)

Sertug CICEK (investigador, Campaña de Candidatura Común)

Nurettin DEMIRTAS (co-vicepresidente del Partido de la Sociedad Democrática –DTP)

Hasan DERMAN (Asociación Pro Derechos Humanos)

Aysegul DEVECIOGLU (escritora, PEN)

Hatip DICLE (exdiputado del prohibido Partido de la Democracia Popular –HADEP)

Ali DINSEVER (abogado, Asociación Pro Derechos Humanos)

Ergin DOGRU (Iniciativa de Alivio Democrático)

Ibrahim ERDOGAN (Representante Sindical en la Enseñanza -Egitim-Sen)

Naile EROGLUER (Federación de Asociaciones de Alivio)

Dr. Cumhur ERSOY (Asociación Médica)

Velat ERTUGRUL (Representante Sindical de Empleados de Oficinas –BES)

Ozgur Sevgi GORGAL (El Otro Centro Cultural)

Jordi GOMARA i PÉREZ (Funcionario en excedencia) (Confederació General del Treball-CGT)

Selami GUREL (escritor)

Aysen HADIMOGLU (Asociación de Profesionales -TMMOB)

Selma IRMAK (co-vicepresidente del Partido de la Sociedad Democrática –DTP)

Tayfun ISCI (escritor)

©onso/JAFE® (escritor de blog)

Murat KANATLI (Partido del Chipre Nuevo)

Hasan Basri KARABEY (editor)

Sinan KARA (periodista)

Hidir KALAY (pedagogo social)

Taylan KOC ( conferenciante universitario)

Filiz KOCALI (presidente del Partido para la Democracia Socialista –SDP)

Evide KOCER (escritora)

Delil KARAKOCAN (periodista, escritora)

Filiz KARAKUS (feminista, activista por los derechos humanos)

Eren KESKIN (abogadoa, activista por los derechos humanos)

Doctor Nevin KUCUKCALLI

Ertugrul KURKCU (periodista, Movimiento Socialista de Trabajo –SEH)

Mustafa MAYDA (miembro del Comité Nacional del Sindicato de Vidrio y Cerámica)

Ali Kerim MUTLU (Asociación de Profesionales TMMOB)

Banu OZTURK ( conferenciante universitaria)

Hakan OZTURK (Partido del Movimiento de Trabajo)

Gulseren PUSATLIOGLU (Partido de la Democracia Socialista –SDP)

Nevay SAMER (Grupo por la Paz)

Mustafa SARIKAYA (asesor a los co-presidentes del Partido de la Sociedad Democrática –DTP)

Sungur SAVRAN (escritor, Iniciativa para el Partido Revolucionario de los Trabajadores –DIP)

Salih Mahir SAYIN (Partido Democrático Socialista –SDP)

Ali SAYSEL (profesor universitario)

Macide SIMSEK (Partido de la Libertad y la Solidaridad –ODP)

Asmin SINGEZ (dramaturgoa)

Erdal SOYLEMEZ (ex vicepresidente del prohibido Partido de la Democracia Popular -HADEP)

Hakan TAHMAZ (Partido de la Libertad y la Solidaridad –ODP)

Mehmet TARHAN (objetor de conciencia)

Ozan TELLI (poeta)

Salim TURGUT (periodista)

Attila TUYGAN (redactor, Belge Publishing House)

Turkan UZUN (redactora, Antikapitalist)

Erdal YILDIRIM (Asociación de Cultura Pir Sultan Abdal)

Tuncay YILMAZ (Plataforma por las Libertades Sociales –TOP)

Leman YURTSEVER (activista por los derechos humanos)

Trenquem el bloqueig a Gaza

Lluita internacionalista m'ha fet arribar aquesta informació per si podia publicar-la al meu bloc:

Palestina Trenquem el bloqueig a Gaza!

Des del gener de 2006 Israel, els EUA, la UE, l’ONU i Rússia imposen un bloqueig ferotge sobre els territoris palestins que ha generat un nivell de misèria desconegut fins ara a Gaza, un càstig col·lectiu imposat perquè el resultat d’unes eleccions netes no era el que desitjaven les grans potències. El bloqueig utilitza la fam com a arma de guerra, mentre Israel no deixa de bombardejar i colpejar els palestins. Sota el pretext que cal aturar un govern islamista i terrorista, s’està ofegant tot un poble per fer-lo renunciar a la lluita contra una ocupació que no s’atura. Les accions militaris israelianes sobre Gaza son diàries, amb desenes de morts, sovint silenciades per la premsa i la perspectiva d'una intervenció militar israeliana a gran escala segueix sobre la taula. Mentre, el bloqueig internacional sembra la franja de misèria i desesperació. El 85% de les poques indústries i tallers que quedaven a Gaza han hagut de tancar per manca de matèries primeres i es calcula que 70.000 treballadors han estat acomiadats des de juny. El preu del menjar a la franja s'ha disparat Gaza s'ha convertit en una gran presó. El pas de Rafah, a la frontera amb Egipto i sota control internacional, porta tres mesos tancat i barrat: no hi ha excepcions, ni pels malalts que necessiten un tractament urgent. Hem de reaccionar i donar un nou impuls a la solidaritat amb el poble palestí, en primer lloc per acabar amb un bloqueig genocida, del qual participa el govern espanyol. Trenquem el bloqueig polític i econòmic a Gaza! Tot el suport a les organitzacions dels treballadors palestins! >> Carta de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins >> Recollida de signatures >> Trenquem el silenci >> Sense excuses: Lluitem contra el bloqueig a Gaza

Enllaços relacionats:

• Carta de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins
• El primer de maig a Palestina

Fotografia de: Si podemos, la resistencia pacífica del consumidor

Carta de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins

Gaza Carta de la Unión Independiente de Comités de Trabajadores Palestinos

7 de octubre de 2007 A todos nuestros amigos en el Estado Español Camaradas de las Federaciones Obreras Camaradas de la izquierda del estado español Amigos en los movimientos de solidaridad Saludos obreros a todos, Escribimos esta carta cuando el pueblo Palestino atraviesa las circunstancias políticas y de seguridad más peligrosas. De hecho, el peor momento en la historia de Palestina. Israel está imponiendo un asedio injusto e injustificado sobre los palestinos, que provoca el deterioro de las condiciones de vida a un nivel que afecta todos los detalles de la vida de los palestinos, particularmente de los trabajadores, las mujeres, los niños y los ancianos. A medida que pasan los días, nos vemos incapaces de conseguir el mínimo vital de comida, tratamiento médico, vivienda y educación. A la vez, confiscaciones de tierra, demoliciones de edificios, expansión de asentamientos, el muro de segregación, repetidas incursiones sobre los territorios palestinos, asesinatos y masacres y violación de la libertad de movimientos. Israel se está desentendiendo de sus compromisos e ignorando el derecho legítimo de los palestinos a la libertad y la independencia. Por otra parte, la espiral de violencia de la ocupación ha motivado el aumento de la violencia interna que ha explotado con los últimos enfrentamientos entre facciones palestinas. Sabemos por nuestra experiencia que los trabajadores siempre han estado en la primera línea de la lucha por la liberación social y nacional. Sin embargo, este papel se ve gravemente afectado como resultado de las alarmantes circunstancias generales en el conjunto de Palestina y particularmente en la franja de Gaza. Así, pensamos que es urgente trabajar para la mejora la situación de los obreros y levantar la presión impuesta sobre ellos. Queridos amigos, Os escribimos esta carta pensando en la universalidad de las causas de los trabajadores, y su derecho universal a ejercer sus derechos y jugar su papel. Nos animamos a escribiros por vuestras posiciones avanzadas y el apoyo que en el pasado habéis dado a los trabajadores en Palestina. Os pedimos vuestra solidaridad en estos puntos: Interferir para ayudar a la mejora de la situación de los trabajadores palestinos. Os pedimos que organicéis actividades para presionar sobre la ocupación israelí a levantar el asedio y el embargo impuesto a los palestinos. Interferir, nuestro amigos en todo el mundo, a forzar a la ocupación a respetar las convenciones internacionales y los acuerdos relativos a la ocupación militar y la obligación del ocupante de garantizar a los trabajadores el acceso a su puesto de trabajo y, en consecuencia, proteger su fuente de ingresos como un paso vital para reducir la tensión e el área y respetar los derechos humanos Exigir a Israel que reembolse a los trabajadores de los territorios ocupados las sumas que se recortaron de sus sueldos. Mientras trabajamos para evitar que el pueblo palestino quede sumido en un desastre interno, no dejamos de luchar para conseguir que se garanticen los derechos económicos y sociales de los trabajadores. Vosotros siempre habéis apoyado al pueblo palestino para conseguir sus derechos legítimos de libertad e independencia. Creemos que es el momento para todos los que se preocupan por los derechos humanos a escala global para interferir y forzar a la ocupación ilegal israelí a levantar las sanciones colectivas impuestas sobre los palestinos. Saludos para todos, confiando en vuestro papel para ayudar a los trabajadores palestinos a recuperar su ritmo normal de vida. Trabajadores palestinos. Franja de Gaza. Palestina. Firman este llamamiento: Unión Independiente de Comités de Trabajadores Palestinos Unión General de Trabajadores del Comercio y de los Servicios públicos Unión General de Trabajadores Petroquímicos y del Gas Unión General de Trabajadores de los Servicios de Salud. Sindicato de Trabajadores de Guarderías. Centro par el Desarrollo de Estudios Laborales Centro de Recursos Laborales El Centro para la Democracia y los Derechos de los Trabajadores en Palestina

Enllaços relacionats:

• Trenquem el bloqueig a Gaza
• El primer de maig a Palestina
  

La nostra immensa fragilitat

Fragilidad



Todo es frágil:
tu costumbre de amarme,
mi fe,
el silencio y la vida que duerme
en un vagón de tren.
Tu contrato fugaz,
la memoria,
este hilo de voz,
las quimeras que surcan estrechos
y este corazón
que persigue tu rastro
en la alfombra de la habitación.

No es tan frágil
el trueno del fúsil,
el temor
a perderme tus dulces mañanas,
tanto dolor.
La memoria del banco,
el aroma de aceite en el mar,
las fronteras de acero para hombres,
humo para el capital
que regula espejismos
y ordena tu necesidad.

Yo soy frágil como un cristal
si falta usted a esta cita, mi amor,
si el canto se llena de olvido,
si el recuerdo se va
y ya no ríe conmigo.
Quizá no seamos héroes
pero aún seguimos vivos
y en la crisálida su voz estallará.
Y no se quedará inmóvil al borde del camino
y hará futuro su fuerte fragilidad.

Es tan frágil el abrazo del mundo y su paz,
la promesa desde la tribuna
y su empeño por perdurar.
Soberbio y resistente
es el grito del miedo anunciando el final
y la noche que escupen al cielo
tantas chimeneas,
los disparos de nieve,
el rugido de las bayonetas.

Quizá no sea tan frágil
tu costumbre de amarme,
mi fe,
tu voz y tu memoria.
¿Sabes?, quizá me equivoqué.
Quizá no sea indestructible
el trueno del fusil, tanto dolor,
la burbuja que encierra este grito
y este temor
a saberme perdido,
a perderte y perder la razón.

Yo soy frágil como un cristal
si falta usted a esta cita, mi amor,
si el canto se llena de olvido,
si el recuerdo se va
y ya no ríe conmigo.
Quizá no seamos héroes
pero aún seguimos vivos
y en la crisálida su voz estallará.
Y no se quedará inmóvil al borde del camino
y hará futuro su fuerte fragilidad.

Ismael Serrano. Àlbum: Naves ardiendo más allá de Orión. (2005)

***Il·lustració

Perles bloguístiques: "Sobre Saddam et alter"

Sabeu que de tant en tant m'agrada portar aquí articles d'altres blocs que em semblen interessants doncs surten una mica del pensament únic instal·lat tant a l'esquerra com a la dreta ("que de haberlas hailas") per molt que alguns no ho vulguin reconèixer; és la simplificació postmoderna que ja no existeix ni dreta ni esquerra o el seguiment de les modes de la transversalitat política.

Dins d'aquests articles que poden aportar crítiques al "sistema de pensament" implantat als nostres cervells pel Zeitgeist, o que poden fer reflexionar més enllà del que és correctament polític o més enllà d'aquells que s'autoproclamen gratuïtament i ridícula -per la saturació, l'abús, inexactitud i ambigüitat d'un mot que ja comença a perdre cap sentit- com a "demòcrates", avui us portaré aquí un article de l'Antoni Ibáñez, que publicà el mes passat al seu bloc Entrellum i que parla de Saddam i, col·lateralment, d'altres assumptes.

Breu, menys de 10 línies, concís i molt interessant. Recordeu que la feina de l'investigador (l'utòpic) és partir del dubte, de l'anar més enllà, de fer-se preguntes, del no quedar-se en el que ja coneixem o creiem conèixer, de descobrir quelcom més enllà del que ens volen fer creure o del que pensem que creiem. Com deia el Sílvio Rodríguez "Yo he preferido hablar de cosas imposibles porque de lo posible se sabe demasiado"

Doncs bé, en aquest sentit us porto ara el post titulat Saddam del bloc Entrellum (us vull indicar que el més important del post no és el que és diu explícitament sinó allò que hi ha implícit. Vaja, que us recomano llegir especialment els enllaços del post:

28.12.06

Saddam

La més que probable execució de Saddam Hussein només demostra el fracàs absolut de la política de Bush a l'Iraq. És un cop d'efecte que no servirà per a dissimular aquest nou Vietnam, ans al contrari. L'evidència és que, a hores d'ara, Iraq no està millor que quan governava Saddam. Bush té els dies comptats a La Casa Blanca. El futur és incert. El futur sempre és incert, sobretot quan es tracta de política i de passions humanes. Bush marxarà amb un altre cadàver a les espatlles mentre deixa el món més insegur... La pregunta és: ¿On està Bin Laden?

posted by tonibanez at 21:14

Ens hem de creure mai allò que ens diuen?

11 de setembre de 2001. Cauen dos gratacels. El misteriós assumpte encara no s'ha resolt. S'hi bombardeja l'Afganistà, s'hi bombardeja l'Iraq. Amb l'Afganistà i l'Iraq sotmesos, ara vindrà l'Iran. Els interessos energètics i d'expansió a l'Orient Mitjà del gran llop no tenen límit. La vida humana no val res per als voltors assedegats de sang. Després l'11-M a Madrid. Sabem encara el que va passar? Que els de l'ETA no van ésser crec que ha estat suficientment provat, però, llavors qui? Al-Qaida, aquest grup sempre serveix d'excusa? Que quedi clar que no vull donar recolzament ni de lluny a les tesis del PP, però això no implica que sempre tingui els meus dubtes respecte a tots els atemptats comesos per presumptes bandes terroristes nacionals i/o internacionals, que han servit a diferents governs i/o partits polítics per a diferents canvis significatius en la història de la humanitat

D'altres fets significatius:

• Durant el 1995, Aznar pateix un atemptat perpetrat suposadament per ETA. Poc després guanyaria les eleccions
• Durant els mandats del PP i els darrers del PSOE s'han anat trobant, segons les repetitives notícies en els mitjans de comunicació oficials, especialment per part de la Guàrdia Civil, armes, bombes, plànols, "agendes" d'ETA que demostraven imminents atemptats de grans dimensions, dirigits contra la població. Però durant tot aquell temps no va existir cap atemptat important per part de la banda armada. De fet l'únic atemptat de grans dimensions que podíem recordar datava de l'any 1987 a l'Hipercor de la Meridiana de Barcelona. Llavors són certes aquestes informacions o són inventades per a anar sembrant terror a la població a l'estil Bush que sempre busca un enemic per a combatre i, d'aquesta manera, invertir més en cossos de seguretat i anar limitant la llibertat de les persones, al temps que provoca credibilitat i submissió al sistema de "representació" partitocràtic?
• Durant les votacions al parlament espanyol per a la investidura com a president del govern a Leopoldo Calvo-Sotelo, on els parlamentaris no s'hi posaven d'acord, s'intenta un cop d'estat que dóna com a resultat que els diputats aprovin immediatament la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president de l'estat espanyol
• Dies després de l'atemptat de l'11-M a l'estació d'Atocha, el PSOE guanya les eleccions amb un govern en minoria
• En plenes negociacions amb ETA, aturades potser més de banda del govern que no pas de banda dels terroristes, es perpetra un atemptat a l'aeroport de Madrid el mateix dia que assassinen a Saddam Hussein, com a conseqüència el president del govern espanyol es posarà d'acord amb el PP amb les estratègies a seguir amb ETA
• Ahir suposadament la policia troba un altre artefacte d'ETA preparat per a fer-lo esclatar de forma imminent; entre les possibles conseqüències podríem trobar-nos que es crea un clima de més por entre la població, que queda justificat que hi hagi més pressió policial (més recursos per als cossos de seguretat), el fet que acceptem les regles democràtiques establertes: negociacions amb totes les forces polítiques (més força per al diàleg entre govern espanyol i PP), més silenci sobre allò que porten entre mans de cara a la població "per motius de seguretat nacional", etc.
  
• etc.,
  

...així que us deixo unes reflexions del meu amic Romaní de Mata

Plouen mentides o co-incidències?

romanidemata | dissabte, 30 de desembre de 2006 | 21:38h

... " ha sido eta "... va anunciar el president de l'anterior govern, i varen mentir quan els atemptats als trens a Madrid, pretenien lligar, fer co-incidir que hi hagués relació entre l'atemptat "islamita" i la organització eta.

Es llencen bombes, s'exterminen milers de persones, per finalment lliurar al nou govern iraquià, el cabdill criminal, i executar-lo

... han penjat al dictador Saddam, han executat la sentència, han dictat justícia.
... executaran també, "the president" a la cadira elèctrica pels crims comesos contra el poble iraquià?
...criminal executa criminal. - Qui és el criminal?

Co-incidència, al mateix dia que s'ha executat al dictador, explota un cotxe bomba a l'aeroport de Madrid.
No hi ha hagut previ avís.
No hi ha hagut comunicat de trencament de treva.

Els serveis d'intel.ligència tenen informació i la poden utilitzar per enderrocar governs. L'atribució de l'atemptat a eta en aquests moments de converses potser és obrir la porta a l'anterior govern. Cop intern de les mateixes forces de l'estat. Habilitat.

Les investigacions i imputacions contra tavernes de Batasuna per vincular-les amb l'organització armada no han donat fruit., potser per interessos polítics o potser perquè no hi havia res de res. Les imputacions contra Egunkaria han resultat mentides,"plouen mentides" ?, no tenien fonament.

tot és possible...
votar governs per continuar essent sotmesos.

*** I ja per acabar només em queda recomanar-vos l'article del meu amic Jimmy Jazz sobre el Año Nuevo (que també té el seu interès especial sobre la temàtica)

...A qui?

"El elegido"

Aquest post ha nascut "inspirat" amb l'últim article de Jimmy Jazz (el cor res té que veure amb la raó, o potser sí, i viceversa), i per aquest motiu l'hi dedico:

"Supo la historia de un golpe,
sintió en su cabeza cristales molidos
y comprendió que la guerra 
era la paz del futuro:
lo más terrible se aprende enseguida
y lo hermoso nos cuesta la vida.

La ultima vez lo vi irse
entre humo y metralla, 
contento y desnudo...
iba matando canallas 
con su cañon de futuro"

Sílvio Rodríguez, Canción del Elegido, 1969