04 de juny 2011

Aquests dies pateixo contradiccions enormes i em pregunto: Quin és el meu poble? Qui són els meus?

Aquests dies és quan més m'aborden les contradiccions. Pensava que hi havia coses que les tenia clares fins que he vist la cara de la bèstia. He descobert entre la gent del meu poble autèntics animals voraços plens d'odi contra la gent del poble, he trobat entre la gent del poble crítiques ferotges contra el meu poble. Em pregunto si els governants, els privilegiats, els xais domesticats i els fanàtics del meu poble són la gent del meu poble o si el meu poble és la gent del poble, amb les seves imperfeccions i contradiccions com éssers humans que són. Em pregunto si el meu poble és la gent de diferent color, llengua, raça i religió que pateix al carrer o bé el meu poble és el grup 'dels meus', entre els quals tinc autèntics enemics perquè van contra els meus propis interessos. Veig que abunden entre els privilegiats del meu poble també gent que no ha parlat mai la meva llengua i que no la pensa parlar mai. Veig que entre els uns i els altres hi ha gent que lluita feroçment per ocupar parcel·letes de poder. De fet molta gent del meu poble ja les ocupa. (Sé que el poder sempre és l'enemic a combatre, això sí que ho tinc clar). De fet, em pregunto qui són 'els meus'. Veig que els hereus dels privilegis són del meu poble però estan contra el poble. A quin poble pertanyo jo?

2 comentaris:

  1. ets sents d'allà on et sentis còmode i no t'hagis de penedir de res del què fas i no hagis de donar explicacions, del què fas, ni del per què...
    crec que ets en ell lloc correcte, solament que n'hi ha que acaben d'arribar i se n'han fet amos perquè els hi hem permès

    salut

    ResponElimina
  2. El poble mai som nosaltres per això, quant ets sents molt del teu poble, t'estranyes.

    ResponElimina