Tan sols és una prova, res definitiu (Bé com les altres). En un món on cada dia més se'ns imposen més normatives, més prohibicions, més arbitrarietats, on l'exercici de la nostra llibertat és cada vegada menys possible, cal, sens dubte, posar en pràctica la dissidència en un ampli sentit de la paraula. Pensant en tot això i en els companys i les companyes detingudes, empresonades... a causa de l'exercici de la seva llibertat, al maig de l'any passat vaig compondre aquest cant
LA DISSIDÈNCIA
La dissidència...
la dissidència absoluta,
la dissidència física i mental
Portaran les flors
-les de la primera primavera-
ens parlaran de la seva llarga espera,
d'un paradís que mai no hem viscut
T'obriran les mans
perquè puguis anar-hi amb saba nova
si no t'agrada molt com són les coses
i t'estimes més...
la dissidència,
la dissidència absoluta,
la dissidència física i mental
Tenen clar que el món
ha canviat poc durant la seva història,
només cal fer una mica de memòria...
tant que hem guanyat i tant que hem perdut!
Et proposaran
que et repensis el món, la teva vida,
la llibertat té una adreça compartida
i un nom que saps molt bé...
la dissidència,
la dissidència absoluta
la dissidència física i mental
Lletra i música: Jordi Gomara
Vallromanes, primavera de 2009
Ja he dit que era un prova, simplement. Hi he posat la veu doblada, una per cada canal, i en alguns moments les dues veus no estan ben sincronitzades, hi sóc conscient, però no és gens fàcil trobar el moment oportú per a fer un enregistrament i tornar-lo a repetir i repetir costa una mica, almenys en el meu cas amb els mitjans i l'espai del que disposo. És evident que la tornaré a enregistrar de nou, només volia veure com sonava i que us semblava a vosaltres malgrat les deficiències evidents
Bé, Jordi, bé. La lletra no m'agrda tant com d'altres, però té un no sé qué que la fa agradable. El problema que té aquesta cançó és que no és fpacil d'entendre, malgrat tot. EM refereixo a la dissidència de la què tu parles, que no és la mateixa que la dels que "es posen en contra". Tu parles de la dissidència bona, no sé si podríem dir "autèntica".
ResponEliminaAmic, Albert, t'entenc perfectament, ara bé, com que cada cosa té el que té, no sé noi, a aquells amics que tinc de Facebook que van per la Sala Vivaldi, i que m'han escoltat pràcticament totes les meves cançons, per alguns aquesta seria la que més els agrada, per a altres la segona que més els agrada després de 'Per tu'. Els gustos són variats, les raons, a vegades desconegudes. Comparteixo amb tu que no té ni la millor ni la més llarga, ni tal vegada la més elaborada. Tanmateix allò principal d'aquesta cançó no és la lletra, sinó el 'sense-lletra-. El fonamental d'aquesta cançó és precisament la tornada, que per això és tan repetitiva, que sembla que no diu res però ho diu tot; al meu entendre. I, un altre aspecte, és l'harmonia rebuscada, treballada, amb acords que donen sensació de suspensió durant la cançó (ara no t'ho explico perquè seria llarg i complicat). Evidentment, tornes a tenir raó, el mot 'dissidència' és un concepte ambigu, però s'ha d'entendre en el context. Si parlo de dissidència és tan sols perquè és musical i poètic. Realment m'estic referint a la desobediència civil i més, especialment, a l'antisistemisme de caràcter anarquista amb component d'acció directa. Clar en diràs això no ho diu la cançó, doncs home, no té tanta lletra, no ho diu, però d'alguna manera sí. Però el concepte de dissidència em serveix també per reflexionar a nivell individual (en una societat on res pot ser del teu grat, busca la teva pròpia llibertat interior i exterior (física i mental). Un noi 'malalt mental' de la presó Quatre Camins en va reflexionar llargament, es va quedar amb la tornada, li rondava pel cap. La 'malaltia mental' és, sens dubte, en molts casos, una dissidència, dóna-li el sentit que vulguis, una dissidència sempre és una dissidència, és trencar amb les regles del joc i separar-se del grup, de qualsevol tipus de grup, és un AWOL. Gràcies pel teu comentari, Albert
ResponElimina