Molts observadors del fenomen sociopolític i econòmic, entre d’ells Chomsky –que ja sé que Cyric em diria que no és pas l’únic- sempre insinuen que el poder s’ha de combatre enllà en el lloc i en la forma més nímia que hi aparegui. El virus del poder es troba en el dia a dia, s’hi manifesta en les expressions més mínimes possibles. En un gest, en una mirada... Aquest virus s’engendra i s’hi inocula en cadascun i cadascuna de nosaltres, malgrat que en siguem conscients. Ser-hi conscient, però, és el primer gran pas per a poder-lo combatre. Estar-ne conscienciat és una primera forma de lluita contra la gestació d’aquest.
La chica con falda roja en el seu post de divendres ens recorda a Rosa Lee Parks, que dilluns passat s’adormí i ja no despertà mai més. Rosa Lee Parks és l’exemple de com combatre el poder en la seva més insignificant manifestació; la desobediència a un simple conductor d’autobús en el fet de negar-se abandonar el seu seient perquè havia pagat el seu tiquet, com qualsevol passatger, pot donar pas a tot un moviment contestatari que faci remoure de sobte tots els pilars d’una societat. Un simple conductor d’autobús que en aquell moment ostentava poder i, d’aquesta manera, un “petit” gest de desobediència en resposta a un “petit” brot de poder donarà com a resultat un replantejament social a USA que farà canviar tota la legislatura en matèria de drets de la gent de raça negra.
La simple expressió d’un “vete a tomar por el culo” dirigida a un professor de secundària, originada presumiblement en un desajustament educatiu i social, podria fer remoure tot el virus engendrat en el nostre sistema educatiu? Doncs, sembla que, malauradament, aquesta vegada no serà així.
En tot cas, que Rosa Lee Parks, en la seva immensa fragilitat, serveixi d’exemple per a tots nosaltres fent-nos veure que, a vegades, combatre el sistema del poder es basa només en un "insignificant" i "espontani" gest de ràbia acumulada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada