El tabac perjudica greument la salut

Autor: Maikel
Il·lustració procedent d'una exposició a l'Hospital de Bellvitge de l'any 2002

Che cosa è Alberto Senderi?

En el post anterior vaig intentar fer un experiment que ja s'ha dut a terme d'altres vegades. Consistia en fer passar una petita peça musical, meva en aquest cas, atribuint-la a un autor ben consagrat o bé, com jo he fet, que fos desconegut o inventat però que "els experts" li haguessin donat un reconeixement de qualitat suficient. D'aquesta manera s'estudien les reaccions dels que hi participen. A més la peça musical la vaig situar en una etapa del barroc tardà que em vaig inventar amb la denominació de barroc tardà avantguardista. La música en qüestió es diu I jo encara sento la teva presència i està gravada en piano elèctric, transformada després al so de guitarra clàssica i sintetitzada manualment per mi a través de Garage Band d'Apple fins a fer-la més creïble, equalitzant-la i treballant-li les ressonàncies i l'eco per tal que quedés més o menys "arregladeta". No la vaig gravar amb guitarra directament perquè jo seria incapaç de poder interpretar aquesta partitura amb tal instrument ja que el meu domini de la guitarra és bastant precari, em serveix com a acompanyament de cançons i prou.

És cert que el post estava molt treballat perquè vaig agafar una notícia de la revista The Musical Times i la vaig retocar canviant-li també, evidentment, el contingut de la informació que va ésser inventat per mi. No existeixen, ni han existit mai, ni el compositor Alberto Senderi, ni el musicòleg Craig Smith Willson, ni el castell de Nemerotti on estan els arxius de Vivaldi, ni la universitat de Kranfford, ni el guitarrista Roberto Missini, ni la corresponsal Martha Tshcikell; vaja que jo sàpiga.

Tenint en compte que aquesta peça musical la vaig posar en circulació per internet el passat 26 de desembre, podia entendre que la gent que llavors l'havia escoltada no podria recordar-la més que res perquè és instrumental; o sigui sense lletra. Encara i així, aquesta música està i ha estat penjada en tot moment tant en Facebook, com a MySpace Music, com a aquest bloc. A més a més per deixar-hi més pistes, en la notícia inventada li vaig posar el nom de La vostra presenza eterna; molt similar a la denominació original. He estat en tot moment deixant pistes per veure-hi què passava, essencialment per posar a prova els nostres mecanismes inconscients. Així en aquest cas em va sorprendre molt veure com en Garrofaire digués "No seria català aquest compositor?" que, malgrat que ho deia pel cognom, podria haver-hi existit una associació inconscient, però a més a més en Garrofaire també va dir que a ell la peça li semblava que estaba tocada amb piano en comptes de guitarra i de fet estava tocada en piano originalment i transformada a so de guitarra que, encara que és molt convincent, l'execució del piano és molt diferent que la de la guitarra. Aquí han d'actuar forçosament mecanismes inconscients. Ara bé, està tan ben imitat el so de guitarra que, fins i tot, al final de la peça hi ha una nota que sona com si una corda no hagués estat ben trepitjada al tocar-la fent aquell so distorsionat, com una xerricada, característic de la guitarra.

Albert Esteruelas, que coneix molt bé la meva música ja que la té gravada en CD i l'escolta sovint, no va dir que era meva per seguir el joc, només es va a limitar a dir que ell era qui millor coneixia en Senderi, i tant, som més que amics, gairebé com germans! Antoni Casals va fer gala dels seus amplis coneixements en música, haig de quedar un dia amb ell perquè m'hi instrueixi, certament. Fer constar, en tot cas, que Antoni Casals em va fer sospitar que podia haver-se adonat que jo era l'autor perquè quan va escoltar la peça original sembla ser que li va agradar força. Però a més en un comentari que em va fer sobre una altra composició meva, em va dir que n'hi havien parts que li recordaven el Chillout i precisament aquí em torna a dir el mateix; és evident que sent del mateix autor la música sempre tindrà un segell distintiu, per dir-ho així, però també hi podria haver una associació inconscient, especialment em va cridar l'atenció que comentés que, malgrat que se suposava que la música era del segle XVIII, ell l'hagués situat més a prop. Aquest més a prop, malgrat que és evident que ho està utilitzant a l'àmbit de la temporalitat, bé podríem, si volguéssim, atribuir-lo a un àmbit espacial i/o de relació interpersonal.

És del tot obvi que les interpretacions que hi faig no tenen cap cientificitat, són pures divagacions, però bé que hi podrien tenir algun sentit. Tanmateix caldria haver-hi hagut una participació prou alta de persones per treure'n alguna conclusió i més havent portat a terme algun tipus de prova científica. Però tampoc es tractava d'això. Jo me l'havia plantejat més aviat, si voleu, com un joc, com un divertimento i per satisfer la meva pròpia curiositat sinó ja el meu propi ego. En tot cas, no sé si m'ha sortit pitjor del que esperava perquè sent un dels posts més llegits dels darrers temps al meu bloc (comptant des que fa mesos no escric gaire) només hi han participat 3 persones als comentaris del post. I és estrany perquè he superat de manera àmplia la xifra de 200 pàgines vistes segons puc interpretar, i per primera vegada, el 25% dels visitants han fet una visita al post o al bloc de més d'una hora de durada. Alguns de les premisses de les que he partit a l'hora de posar en marxa "aquest joc" és suposar que la gent quan llegim un post d'un bloc no reparem massa en detalls externs, no comprovem la veracitat de les fonts, fem una lectura lleugera, que encara que escoltis una peça musical breu diverses vegades no la recordaràs prou bé si no té lletra, que quan llegeixes alguna notícia d'una persona amb la que tens establerta una relació relativament propera encara que sigui virtual li atribueixes un grau de veracitat més gran que quan aquesta relació és llunyana...

Parlarem del rei i del govern, però avui...

ACLARIMENT D'ÚLTIMA HORA (per als despistats i les despistades; per qui no ho sàpiga, vaja!):

El Sr. Antoni Ibáñez no se sent pas molest pel que vaig publicar-hi ahir, i que vé a continuació, ans al contrari, déu sentir-se "feliç". Quan parles presumiblement "mal d'ell" li estàs donant publicitat, més lectures, la possibilitat d'endisar-se encara més dins l'espirall, el punt de mira, de la polèmica, quan més territori abasti millor encara per ell. Al cap i a la fi, és un dels seus objectius. Us ho vull aclarir perquè no penseu que sóc "massa dur" amb ell (sí és cert que m'agrada la polèmica, etc.), tanmateix li estic fent un favor; ell ja acostuma a "fer picar" a la gent perquè li donin aquesta publicitat que busca constantment. Ja me val, m'ha regalat un post, vaig dir ahir, i així també "creem més xarxa". A mi, no em respondrà pas. El mètode que segueix amb mi és fer passar-se per algun anònim o fer suplantació d'identitat en un altre bloc meu diferent a aquest normalment, o escriure posts posteriorment que són indirectes "sibil·lines". Tanmateix, ara potser no ho farà, per no quedar al descobert. Al cap i a la fi, tot plegat té la seva gràcia, forma part d'aquest món tan curiós de la blogosfera.
__________________________________________________

(05/10/07 a les 21:30 h.):

Antoni Ibáñez, conegut blocàire de la catosfera, que llegeixo alguna vegada perquè és veí, i que diu defensar la llibertat d'expressió -anit mateix, per exemple, en un ple de l'ajuntament de la nostra vila- publica el següent en un post d'ahir:

Al meu institut no deixem que els alumnes portin posada la gorra a classe. La gorra és el distintiu propi d'algunes tribus urbanes (MC -rapers, grafiters, B-Boys-, latins, etc.). En canvi, acceptem que algunes noies portin el vel islàmic (hijab). No entenc aquesta discriminació. O tots moros o tots cristians. El vel aïlla socialment les envelades les quals formen un gueto escolar. A més, la cosa s'ha agreujat respecte al curs passat. Potser enguany han canviat l'imam i es nota encara més la diferència... Aquesta situació, que pot semblar molt políticament correcta i molt multicultuguai, resulta molt poc favorable per a la integració i la convivència entre l'alumnat. ¿Algú em pot dir cap a on anem?

Ell té activada l'opció de moderació de comentaris. Jo en vaig enviar-li un, el qual ha obviat, com era d'esperar. Ja n'estic acostumat, ell no em vol donar publicitat; cosa que no em preocupa gens ni mica, sincerament. Ell es dedica a publicar comentaris anònims o amb suplantació d'identitat als meu blocs. En el fons, és un fidel seguidor meu però no vol demostrar-ho, això provocaria greus ferides en la seva personalitat messiànica i egocèntrica. Tanmateix pel nivell tan barroer i ximple de la major part dels comentaris publicats, jo li en vaig enviar un súper curt, clar, concís, irònic, amb alguns missatges i una mica d'humor implícits. No l'ha volgut publicar. Jo avui volia parlar del rei, us ho ben asseguro, però això em provocava una feina més gran per escriure i elaborar el meu post. A mi m'agraden en general els posts ben treballats. I, vet aquí, he pensat que, ja que el Sr. Ibáñez vol continuar en el seu món tancat i d'ignorància supina, jo podia publicar el comentari que ell no ha volgut publicar i així em sortia un post de franc. D'aquesta manera, sense res més a afegir us deixo el meu comentari al seu post a continuació, i li agraeixo al Sr. Ibáñez que m'hagi regalat un post:

Si un noi assisteix a les classes amb corbata, se li posa alguna pega?

Treure's el barret o la gorra quan entres a llocs tancats pertany al costum del règims militars.

Lluís Llach no es treu la gorra quan entra a un espai tancat. No m'imagino a Lluís Llach a una classe de l'institut sense una de les seves centenars de gorres posades. Malgrat que li hagi passat l'edat per anar a l'institut.

I si un alumne/a porta un anell de casat? Li ho fan treure? I si porta un penjant al coll amb una creu cristiana? Li prohibeixen portar-la?

I si una noia porta faldilla en comptes de pantaló? Li obliguen a posar-se pantaló perquè la faldilla és un símbol masclista?

Amén!

________________________________________________

Si voleu llegir el post sencer el trobareu a Entrellum, enllà hi podreu veure el post sencer amb els enllaços que jo no hi he afegit i amb un vídeo d'última hora. He obviat el vídeo i els enllaços al meu post perquè, sincerament, no me'ls he mirat.

No et casis mai amb una "lolita"

El vídeo-clip me l'ha fet arribar Larissa

• New Yorker

• The New Yorker

Un home de seny

Endevinalla "política"

Avui, en relació a un post que he publicat a Espai Vallromanes, se m'ha ocorregut fer una endevinalla. Vull posar a "dura prova" els vostres coneixements catosfèrics i polítics. Es tracta del següent:

A continuació hi trobareu una foto (és d'una candidatura política), heu d'ampliar-la clicant a sobre d'ella, i després heu d'endevinar qui és la persona que aguanta entre les seves mans la lletra "O"

"Adivina, adivinanza, ¿quién tiene la O en la panza?"