Dues realitats en una sola única realitat

Sabeu que tinc un bloc que es diu Espai Vallromanes i que se centra especialment en els temes d'àmbit municipal. En aspectes socials, culturals i especialment de la política, de les coses que passen a la meva petita vila que és diu Vallromanes.

Jo visc només a 700 metres de la porta de l'Església -situada al bell mig del poble, on és actualment la seu del consistori-, la qual s'hi troba a la plaça del mateix nom, Plaça de l'Església, però la forta pendent que hi ha entre aquesta i casa meva fan que jo domini tota la vall pràcticament; tota la vall en el seu esplendor, en el seu màgic esplendor.

De vegades estic escrivint al bloc, enviant un post, llegint i contestant missatges (comentaris) i llavors sóc conscient que m'estic comunicant amb els meus conciutadans.

De vegades m'aixeco de la cadira de l'ordinador i vaig cap al menjador de casa meva; des d'allà, des de la finestra del menjador contemplo la vall -la vall de Vallromanes-, ja sigui de nit o de matinada com ara, sé que molts estan dormint, jo, de vegades, pateixo d'insomni, em costa d'anar a dormir i la nit és bona companya per a la creació, per a poder passejar aquests dits sobre el teclat d'aquesta computadora, per a escriure, per a comunicar-me amb vosaltres, per a comunicar-me amb els meus co-vilatans.

A vegades m'aixeco de l'ordinador i abandono la pantalla durant uns moments, una mica abans m'estava comunicant amb els meus veïns; d'altres, com ara, molta gent continua dormint.

És encisador contemplar la vall durant la nit; pensar que molta de la gent amb la que m'estic comunicant en aquell precís moment, o simplement m'estan llegint, o ho estaven fent fa una certa estona i, ara, potser segueixen tal vegada dormint, o s'entesten a patir d'insomni com jo en aquest instant, estan allà baix i jo puc endevinar-los a través dels vidres de la meva finestra.

És encisador contemplar les llums que emergeixen de la vall entre la foscor dels boscos durant la nit i poder contemplar Montserrat durant el dia, quan l'aire és net i pur, i saber, especialment que a unes passes més enllà tinc el teclat i la pantalla de la computadora i fa un moment jo m'hi estava comunicant, escrivia i llegia els comentaris dels meus veïns, i ara, a través de la finestra, puc endevinar els seus dits teclejant i els seus ulls mirant el monitor que estableix la nostra comunicació interactiva.

Només caldria obrir la porta i baixar caminant i en deu minuts estaríem ells i jo cara a cara, cos a cos, parlant sense barreres, parlant sense impulsos que viatgen a través d'un fil telefònic. Quan ho fas, és una altra realitat, t'hi trobes al fons de la vall, allà a baix, i s'estableix una relació molt diferent, una altra comunicació, una altra realitat.

Però ara estic aquí a casa, i miro a través de la finestra i els veig dormint en la pau de la nit i sé que demà m'esperen, a 700 metres només, perquè els expliqui les meves inquietuds, les meves idees, les meves vivències, i ells faran el mateix, i s'establirà una comunicació internàutica i jo podré contemplar-los de tant en tant des d'aquí dalt...,

...endevinant-los... estimant-los...

***Totes les fotografies són de Jordi Gomara, menys la primera que està presa per L. Cruz. Podeu trobar-les a: Fotografies de Jordi Gomara (itaca2000)