El meu bloc "prohibit"

Estic al·lucinant d'allò més. Cliqueu a sobre de la imatge que inicia aquest article. Des de fa uns dies el meu bloc apareix com a "prohibit" (forbidden) a Technorati; concretament des de fa 11 dies quan vaig anunciar la manifestació a Barcelona per l'alliberament de Franki de Terrassa va deixar d'actualitzar-se. Aquesta notícia que sí hi va ser publicada va ser la que va marcar l'última actualització del meu bloc a Technorati. Aquí ho podeu comprovar. Estem lluny de poder parlar d'un món democràtic i on la llibertat d'expressió és respectada, la mostra és prou aclaridora. No sé si hauria de sentir-me malament per aquest tipus de censura o, ben al contrari, sentir-me'n prou orgullós, perquè sé que hi ha blocs a la blocatsfera que mai no seran censurats, els autors dels quals insulten a tort i a dret a tothom per guanyar visites i fer-se un espai notori en la blogosfera catalana, a l'espanyola també uns altres, i fins i tot alguns a la blogosfera internacional; tristament, la majoria d'alguns amb ànims lucratius a curt o llarg termini. Aquests blocs fan mal i són molt mal exemple pels valors que transmeten -especialment pels interessos propis dels seus autors- però són allò que s'espera d'ells, el show business, la pallassada, el reality show, el conformisme, la reproducció dels esquemes socials més degradants, o no en alguns casos, però políticament correctes, l'esperit més acrític, etc., molts d'aquests solen ser alguns dels que estan primers a tots els rànquings; no tots els que hi són ho són, i no tots els que ho són hi són, evidentment, que només s'hi donin per al·ludits aquells o aquelles que s'ho han guanyat a pols.

És evident que tots els recursos existents en aquest món estan també per divertir al personal, el divertimento és necessari en el món de l'oci, però també és força trist que quan tenim a les nostres mans recursos potents, com l'escriptura, ja siguin llibres, blocs, etc., no siguin utilitzats també per ajudar a crear un món millor, com a denúncia social de tantes i tantes injustícies, per intentar un agermanament social... i no només per crear mala maror, brutícia i a sobre transmetre un conformisme fastigós que no fa res per millorar res. I ja se sap, el morb ("morbo") crea addictes perquè a una majoria de la gent, no a tothom, ens fa gràcia veure les misèries dels altres, riure'ns dels pallassos.

Llavors en el sentit del que acabo de dir potser m'hauria de sentir orgullós pel fet que un mitjà com a Technorati m'hagi censurat, però tal cosa queda lluny de les meves pretensions, per tres raons simples; en podrien ser més:

• Pel fet que per mi és una demostració que el món ha canviat poc en els aspectes essencials i que només es considera correcte allò que quan crida l'atenció no posa en perill el sistema de contravalors imperant ni l'estatus social dels que controlen el poder (la informació, els mitjans, la força, la intimidació, els recursos, etc.)
  
  
• Pel fet que això provoca que la informació destinada a crear opinió crítica en la societat quedi silenciada. No dic que jo sigui el millor per transmetre aquesta informació, sóc un com altre més però hi aporto el meu granet i per això m'hi censuren, no sóc dels més llegits evidentment (malgrat que conservo la tendència a estar sempre entre els destacats); entre d'altres coses perquè no escric de manera continuada i constant
  
  
• Pel fet que així perdem oportunitats, moltes oportunitats, una de les principals és que, en tractar de silenciar aquells mitjans que poden servir de model o d'exemple per altres persones amb ments obertes i crítiques, s'està tractant d'evitar que d'altres més joves, més ben formats, més preparats culturalment, amb més informació, amb més força i empenta... que podrien contribuir a fer aquest món més habitable amb la seva escriptura, per exemple, deixin de fer-ho
  

En tot cas, he entrat a alguns dels fòrums de Technorati per comprovar que significava el fet que jo tingués al meu bloc el 403 Forbidden i, sumat al meu coneixement no massa extens de l'anglès, l'única cosa que he pogut descobrir-hi és que no sóc l'única persona a la qui li apareix 403 Forbidden al títol del seu bloc i que alguns afectats s'han posat en contacte amb els administradors de Technorati però no han rebut mai cap resposta.

Si bé ja sabia que la policia llegia el meu bloc des de fa anys, ara a sobre sóc un dels "prohibits". Quina gràcia, alguns em consideren antisistema (d'alguna manera ho sóc, sí, estic en contra d'un sistema ultradretà, vull un món millor per a tothom) i al cap i a la fi, la meva pretensió és que els polítics (si hi han de ser-hi), la policia (si ha de ser-hi) i els jutges (si han de ser-hi) estiguin per donar servei al ciutadà i per protegir-lo, no per amenaçar-ho, no per aplicar-li la seva arbitrarietat, no per a deixar-lo en total indefensió i no per a veure'l com un enemic. Quan jo i d'altres intentem aportar el nostre granet de sorra per un món millor ho fem també perquè les persones que poden treballar en el que sigui que, a part de ser persones, desenvolupen una feina o funció de policia, de jutge o de polític puguin trobar també el seu espai de felicitat i desenvolupament personal i social interaccionant lliurement i obertament amb els altres i no contra els altres, i no protegint-se dels altres, i no competint amb els altres, i no tenint por dels altres, sinó ajudant-se, col·laborant-hi, tractant de tendir ponts d'enteniment, d'apropament, de cooperació, de comprensió, d'amabilitat...

Potser estic totalment equivocat respecte al que significa 403 Forbidden, tal vegada es tracta només de l'error núm. 403 i prou, però, per bé o per malament, m'ha servit, si més no, com a excusa per poder dir d'altres coses que déu sap ben bé que tenia força ganes de dir-les

Amén

PD. També sé que hi ha molts i moltes blocaires que els agradaria poder manifestar lliurement moltes coses que jo he expressat aquí però no s'atreveixen a fer-ho per no crear-se enemics o perquè s'hi troben en situacions a vegades delicades, perquè no volen donar més premsa a la "mala gent", o per altres diferents motius que entenc i comprenc però, en tot cas, sé de manera ben certa que estan totalment d'acord amb mi