Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-nos-en.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare, i tancar amb tres panys la casa
i deia-ho vostè...
Pare, si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no, no tingueu por, i digueu que no,
que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.
Música i lletra de Joan Manuel Serrat
Versió en espanyol de: Por la Reserva, Asociació ecologista de l'Argentina, a http://itaca2000.blogspot.com/2007/05/padre-deje-de-llorar-que-nos-han.html
Moltes gràcies al Josep María pel regal que ens ha fet al seu post del clip-musical que he publicat aquí
Jordi has currat la lletra, es maca oi?
ResponEliminaGracies per la teva interacció de debò.
Un forta abraçada amic
Maca i molt adequada a aquests temps, no creus?
ResponEliminaSalutacions