A Madrid i amb segons qui, SÍ, a Barcelona, amb el poble unit, NO

El PSC rebaixa el to reivindicatiu de la campanya 'Sí al Procés de Pau' per acabar-se'n desmarcant

La convocatòria prevista per diumenge al migdia a Barcelona en favor d’un procés de pau al País Basc, impulsada per multitud d'entitats de la societat civil catalana, no comptarà finalment amb la presència ni del PSC ni dels sindicats CCOO i UGT. Aquest anunci es produeix després que tant els socialistes com les centrals sindicals haguessin participat a les reunions prèvies i haguessin aconseguit refer de dalt a baix una primera proposta, diluint així el contingut de la reivindicació. Un contingut que inicialment apel.lava també, a més de la fi de la violència, al respecte als drets democràtics, i en especial, el dret de decidir del poble basc, que ha caigut del text definitiu per la pressió de determinats sectors.

Inexplicablement, però, ni amb el nou text -aprovat el 16 de gener també per aquestes tres forces- han estat capaços de sentir-se còmodes i han renunciat així a sortir al carrer per donar suport “al diàleg i la recerca d’un procés de pau”, tal com resa el manifest final.

De moment, però, ni el PSC ni els dos sindicats estatalistes han explicat els motius que, a última hora, els ha portat a no secundar la crida. Una crida que, d’altra banda, sí que fan seva ERC, ICV, EUiA i, fins i tot, Ciutadans pel Canvi, així com entitats com la Fundació per la Pau, la FAVB, Dones del 36, Justícia i Pau i Església Plural, entre d’altres. Aquest dijous, a més, s’ha sabut que el sacerdot irlandès Alec Reid, artífex i mediador del reeixit procés de pau irlandès, dóna suport també a la iniciativa.

Malgrat tot, des de la campanya Sí al Procés de Pau, conscients que la màxima prioritat a hores d’ara no és altra que la consecució d’un escenari de no violència i de respecte als drets humans, es vol defugir qualsevol polèmica sobre l’assumpte.

sialproces25/01/2007 · Barcelona


PREGUNTA 1: En què es diferencien UGT i CCOO, els que a si mateixos s'autoanomenen "els sindicats" -tal com si fossin els únics- i el Partit Socialista, ara en Barcelona, en contraposició al PP i a l'AVT quan l'organització de la manifestació a Madrid?

Resposta: En res. Han actuat d'idèntica manera durant tot el procés

PREGUNTA 2: En què s'assemblen al PP?

Resposta: En tot; quan no poden instrumentalitzar qualsevol acte, manifestació, etc., es desentenen, es desmarquen, es desvinculen. Sol actuen quan els serveix per fer-se autopublicitat per guanyar eleccions polítiques i sindicals

***Web de la campanya pel Sí al procés de pau

Fira d'entitats a Vallromanes

Si el proper dissabte no tens cap compromís, et suggereixo que visitis Vallromanes, una vila excepcional que es troba a 25 km. de Barcelona, a 8 de Granollers i d'El Masnou i a 5 d'Alella i Montornès. Una vila rodejada de grans extensions de muntanyes i boscos i amb una estètica que val la pena, actualment; i amb només 2.200 habitants i amb uns quants restaurants del millor que es pot trobar arreu de Catalunya. La invitació ve a conseqüència que sóc el secretari i un dels membres fundadors de l'Associació Amics de la Fotografia de Vallromanes i que aquest dissabte celebrem una fira d'entitats del poble. Us informo que a part de l'associació de fotografia, hi han associacions ecologistes, de defensa forestal, de dones, un ateneu social, etc. Us animo a que vingueu a conèixer-nos. I així, de passada, coneixereu el nou Casal del poble que ha estat inaugurat aquest passat divendres.

Us informem que, tal com surt a la programació del Casal de Vallromanes i dins dels actes del programa inaugural, el proper dissabte, dia 27 de gener, de 5 a 9 del vespre hi haurà una Fira d'Entitats del poble que organitzen el Casal i l'Ajuntament a través de la seva Regidoria de Cultura.

En nom de totes les associacions de Vallromanes, us convidem a assistir-hi per tal que ens conegueu i sapigueu les activitats que duem a terme, al mateix temps que podeu fer les vostres propostes i suggeriments i adherir-vos i/o col·laborar, si us ve de gust, a qualsevol de les nostres associacions i/o entitats.

Esperem, doncs, la vostra assistència. No hi faltis.

Jordi Gomara. Espai Vallromanes, 24 de gener de 2007

Perles bloguístiques: "Ancha es Castilla..."

Avui us vull portar un altre article d'un altre company de la Catosfera. Aquesta vegada es tracta de l'amic, aquell que només fa que recollir mentides, garrofes, boles, guatlles, enganyifes, falsedats, enganys, falòrnies, llufes, butllofes, contes, embolics, insídies, gallofes, ensarronades, bòfies, trifulgues, falsies, empatolls, tergiversacions, injustícies, embrolles, mangarrufes, tripijocs, tupinades... No us vull repetir cada vegada el motiu pel qual porto aquests articles aquí, però ja sabeu, especialment per la seva "agudesa", perquè tenen una interpretació més enllà del correctament polític o del que pensem com a ramat plagudament domesticat, etc. O sigui sempre amb aquella capacitat de crítica envers el que ens ve establert des de les alçades (no de Déu) del líder polític del nostre partit, sindicat, mitjà de comunicació (ja sigui televisiu, o imprès, etc.), o del Gran Germà (l'ull que tot ho veu i tot ho controla) omnipresent i omnipotent. Així que sense més, avui us presento, senyores i senyors... LA ACORAZADA BRUNETE

Dimarts, Gener 16, 2007

La Acorazada Brunete

Els catalans oblidem sovint que, si una cosa tenen tots els partits espanyols, és que a diferència del que ens passa a casa nostra, primer de tot són espanyols. I aquesta convicció els permet tenir la mateixa actitud de fons davant de qualsevol problema que afecti la integritat d’Espanya. De l’Espanya tal com ells l’entenen, és a dir, ni plurinacional, ni plurilingüe, ni multicultural; una Gran Castilla a la manera de la ja desapareguda (per sort) Gran Sèrbia, és el que ells entenen. Hi pot haver diferències de matís, de talante o simplement tàctiques, però tots tenen claríssim el que són i el que volen, o millor dit, el que no volen. I la maquinària estatal que tenen darrera els permet tota mena de martingales.

S’omplen la boca de Estado de derecho, però ja veiem com s’ho munten per no alliberar el pres de Juana o de com se salten a la torera l’acompliment de l’estatut. L’estatut d’ara i el d’abans, doncs no oblidem que l’estatut anterior ha passat a millor vida sense que s’hagin completat les transferències i ni tan sols complir amb les sentències del Tribunal Constitucional que els hi eren adverses. I a sobre ens veiem amb “l’obligació” de defensar el “pobre” Zapatero però alló del mal menor i bla, bla, bla, però en el fons és exactament igual que ells. Molts no recorden que el pacte antiterrorista també és un pacte antinacionalista i que només el va signar el PP i el PSOE. Un pacte on el psoe i el zp donaven carta blanca al PP per fer el que volguessin amb el procés de pau. I perquè un pacte incondicional amb el PP? Doncs per que tenien molt clar que el PP mai faria cap concessió que posés en perill el concepte d’Espanya que comparteixen amb el PSoe.

S’omplen la boca de no pagar precio político, però ells se’l cobren constantment. Si ETA són quatre eixelebrats irrecuperables amb cada cop menys suport de la societat basca, perquè quan es tracta de fer política, els governs espanyols de torn s’excusen amb l’existència d’ETA? Si s’ha de fer política, que se’n faci i que s’oblidin d’ETA! La prova més clara la tenim amb el Pla Ibarretxe que, recordem-ho, era una proposta de reforma de l’Estatut aprovada per la majoria del parlament basc. I que va fer Madrid, doncs no el va admetre a tràmit, és més no van permetre gairebé ni la lectura de l’índex.

Si ETA són quatre, perquè els governs de torn espanyols s’excusen amb la seva existència per no complir la llei amb la política penitenciària? Si eta són quatre, perquè s’excusen amb la seva existència per impedir que una part de la societat basca pugui presentar-se a les eleccions? I que no em diguin que la llei de partits no permet que batasuna es presenti, doncs la llei de partits és clarament inconstitucional, però això no admetrà mai el tribunal constitucional que no deixa de ser allò que en espanyol és diu juez y parte. Es més, que jo sàpiga, el PP encara no ha condemnat la violència franquista.

El PP i el PSOE ho tenen clar. Tenen una constitució que els blinda el seu concepte d’Espanya i d’aquí no es mouran. Mai acceptaran que Navarra s’integri a Euskadi, ni el País Basc francés tampoc. I només acceptarien algun tipus de referèndum d’autodeterminació si tinguessin la certesa de guanyar-lo. Acceptarien una victòria per la mínima, però no acceptarien una derrota amb els mateixos percentatges. El 51 a 49 només l’accepten quan els hi és a favor.

I en darrera instància sempre els queda la Brunete, però no la mediàtica Brunete no, els queda l’Acorazada Brunete, d’infausta memòria.

Article original escrit per Turrai en Garrofaire

Verònica del Mar

Atonal, dissonant, a contraritme, màgica, boja, misteriosa, de manera acústica (sense percussió, ni sons electrònics, no ho necessita; les grans obres no ho necessiten), senzilla i sublim, una barreja estranya i confusa entre funk, country, blues, jazz, rock, bossa... (qui sap aquest boig allò que entremescla, és el seu estil personal), Verònica del Mar, com només un "geni" de la cançó pot dur a terme.

No us oblideu punxar sobre la foto per descobrir la magistralitat que hi ha al darrere de Verónica del Mar...

Als comentaris, més informació.

No ens agrada investigar, no!

Per quin motiu hi ha tanta gent que quan entra a una pàgina web no punxa a sobre les imatges per a veure que és el que hi ha darrera, no ens agrada investigar massa, probablement. Proveu-ho, no costa tant...

PD: A vegades també n'és convenient llegir els comentaris

Retrat a l'oli de dona amb barret

Perles bloguístiques: "Sobre Saddam et alter"

Sabeu que de tant en tant m'agrada portar aquí articles d'altres blocs que em semblen interessants doncs surten una mica del pensament únic instal·lat tant a l'esquerra com a la dreta ("que de haberlas hailas") per molt que alguns no ho vulguin reconèixer; és la simplificació postmoderna que ja no existeix ni dreta ni esquerra o el seguiment de les modes de la transversalitat política.

Dins d'aquests articles que poden aportar crítiques al "sistema de pensament" implantat als nostres cervells pel Zeitgeist, o que poden fer reflexionar més enllà del que és correctament polític o més enllà d'aquells que s'autoproclamen gratuïtament i ridícula -per la saturació, l'abús, inexactitud i ambigüitat d'un mot que ja comença a perdre cap sentit- com a "demòcrates", avui us portaré aquí un article de l'Antoni Ibáñez, que publicà el mes passat al seu bloc Entrellum i que parla de Saddam i, col·lateralment, d'altres assumptes.

Breu, menys de 10 línies, concís i molt interessant. Recordeu que la feina de l'investigador (l'utòpic) és partir del dubte, de l'anar més enllà, de fer-se preguntes, del no quedar-se en el que ja coneixem o creiem conèixer, de descobrir quelcom més enllà del que ens volen fer creure o del que pensem que creiem. Com deia el Sílvio Rodríguez "Yo he preferido hablar de cosas imposibles porque de lo posible se sabe demasiado"

Doncs bé, en aquest sentit us porto ara el post titulat Saddam del bloc Entrellum (us vull indicar que el més important del post no és el que és diu explícitament sinó allò que hi ha implícit. Vaja, que us recomano llegir especialment els enllaços del post:

28.12.06

Saddam

La més que probable execució de Saddam Hussein només demostra el fracàs absolut de la política de Bush a l'Iraq. És un cop d'efecte que no servirà per a dissimular aquest nou Vietnam, ans al contrari. L'evidència és que, a hores d'ara, Iraq no està millor que quan governava Saddam. Bush té els dies comptats a La Casa Blanca. El futur és incert. El futur sempre és incert, sobretot quan es tracta de política i de passions humanes. Bush marxarà amb un altre cadàver a les espatlles mentre deixa el món més insegur... La pregunta és: ¿On està Bin Laden?

posted by tonibanez at 21:14

Aclariment més que important sobre l'article anterior

Volia fer una rectificació que considero "vital" per a la interpretació del meu post anterior, rectificació que dóna com a resultat sens dubte que les conclusions que es puguin extreure d'aquests tinguin un caire ben bé diferent (ja se sap les presses del guió):

(Allà on diu): però això no implica que sempre tingui els meus dubtes respecte a tots els atemptats comesos per presumptes bandes terroristes nacionals i/o internacionals, que han servit a diferents governs i/o partits polítics per a diferents canvis significatius en la història de la humanitat

(Hi hauria de dir): però això no implica que sempre tingui els meus dubtes respecte a tots els atemptats comesos per presumptes bandes terroristes nacionals i/o internacionals, que han servit a diferents governs, partits polítics, serveis d'inteligència i/o d'altres serveis especials o d'altres forces, serveis o poders fàctics o "de dret" dels estats i/o internacionals per a diferents canvis significatius en la història de la humanitat

*** També voldria remarcar que allà on dic "govern del PSOE en minoria" s'entengui clarament que estic dient "en minoria", perquè es podria haver donat el cas que, si les informacions sobre l'11-M haguessin tingut un altre desenllaç, haguéssim tingut molt probablement un govern del PP en majoria. Crec, molt sincerament, que les mobilitzacions espontànies de molta gent que ens hi vam posar d'acord utilitzant diversos instruments de convocatòria i pressió al nostre abast (acció directa) van aconseguir que el resultat de les eleccions donés un gir inesperat.

Ens hem de creure mai allò que ens diuen?

11 de setembre de 2001. Cauen dos gratacels. El misteriós assumpte encara no s'ha resolt. S'hi bombardeja l'Afganistà, s'hi bombardeja l'Iraq. Amb l'Afganistà i l'Iraq sotmesos, ara vindrà l'Iran. Els interessos energètics i d'expansió a l'Orient Mitjà del gran llop no tenen límit. La vida humana no val res per als voltors assedegats de sang. Després l'11-M a Madrid. Sabem encara el que va passar? Que els de l'ETA no van ésser crec que ha estat suficientment provat, però, llavors qui? Al-Qaida, aquest grup sempre serveix d'excusa? Que quedi clar que no vull donar recolzament ni de lluny a les tesis del PP, però això no implica que sempre tingui els meus dubtes respecte a tots els atemptats comesos per presumptes bandes terroristes nacionals i/o internacionals, que han servit a diferents governs i/o partits polítics per a diferents canvis significatius en la història de la humanitat

D'altres fets significatius:

• Durant el 1995, Aznar pateix un atemptat perpetrat suposadament per ETA. Poc després guanyaria les eleccions
• Durant els mandats del PP i els darrers del PSOE s'han anat trobant, segons les repetitives notícies en els mitjans de comunicació oficials, especialment per part de la Guàrdia Civil, armes, bombes, plànols, "agendes" d'ETA que demostraven imminents atemptats de grans dimensions, dirigits contra la població. Però durant tot aquell temps no va existir cap atemptat important per part de la banda armada. De fet l'únic atemptat de grans dimensions que podíem recordar datava de l'any 1987 a l'Hipercor de la Meridiana de Barcelona. Llavors són certes aquestes informacions o són inventades per a anar sembrant terror a la població a l'estil Bush que sempre busca un enemic per a combatre i, d'aquesta manera, invertir més en cossos de seguretat i anar limitant la llibertat de les persones, al temps que provoca credibilitat i submissió al sistema de "representació" partitocràtic?
• Durant les votacions al parlament espanyol per a la investidura com a president del govern a Leopoldo Calvo-Sotelo, on els parlamentaris no s'hi posaven d'acord, s'intenta un cop d'estat que dóna com a resultat que els diputats aprovin immediatament la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president de l'estat espanyol
• Dies després de l'atemptat de l'11-M a l'estació d'Atocha, el PSOE guanya les eleccions amb un govern en minoria
• En plenes negociacions amb ETA, aturades potser més de banda del govern que no pas de banda dels terroristes, es perpetra un atemptat a l'aeroport de Madrid el mateix dia que assassinen a Saddam Hussein, com a conseqüència el president del govern espanyol es posarà d'acord amb el PP amb les estratègies a seguir amb ETA
• Ahir suposadament la policia troba un altre artefacte d'ETA preparat per a fer-lo esclatar de forma imminent; entre les possibles conseqüències podríem trobar-nos que es crea un clima de més por entre la població, que queda justificat que hi hagi més pressió policial (més recursos per als cossos de seguretat), el fet que acceptem les regles democràtiques establertes: negociacions amb totes les forces polítiques (més força per al diàleg entre govern espanyol i PP), més silenci sobre allò que porten entre mans de cara a la població "per motius de seguretat nacional", etc.
  
• etc.,
  

...així que us deixo unes reflexions del meu amic Romaní de Mata

Plouen mentides o co-incidències?

romanidemata | dissabte, 30 de desembre de 2006 | 21:38h

... " ha sido eta "... va anunciar el president de l'anterior govern, i varen mentir quan els atemptats als trens a Madrid, pretenien lligar, fer co-incidir que hi hagués relació entre l'atemptat "islamita" i la organització eta.

Es llencen bombes, s'exterminen milers de persones, per finalment lliurar al nou govern iraquià, el cabdill criminal, i executar-lo

... han penjat al dictador Saddam, han executat la sentència, han dictat justícia.
... executaran també, "the president" a la cadira elèctrica pels crims comesos contra el poble iraquià?
...criminal executa criminal. - Qui és el criminal?

Co-incidència, al mateix dia que s'ha executat al dictador, explota un cotxe bomba a l'aeroport de Madrid.
No hi ha hagut previ avís.
No hi ha hagut comunicat de trencament de treva.

Els serveis d'intel.ligència tenen informació i la poden utilitzar per enderrocar governs. L'atribució de l'atemptat a eta en aquests moments de converses potser és obrir la porta a l'anterior govern. Cop intern de les mateixes forces de l'estat. Habilitat.

Les investigacions i imputacions contra tavernes de Batasuna per vincular-les amb l'organització armada no han donat fruit., potser per interessos polítics o potser perquè no hi havia res de res. Les imputacions contra Egunkaria han resultat mentides,"plouen mentides" ?, no tenien fonament.

tot és possible...
votar governs per continuar essent sotmesos.

*** I ja per acabar només em queda recomanar-vos l'article del meu amic Jimmy Jazz sobre el Año Nuevo (que també té el seu interès especial sobre la temàtica)