No pretenc pas dur aquí a terme un curs de dret, tanmateix en llegir
el post del company
Daniel Isaac que ve acabant d'aquesta forma:
Recuerdo cuando mi hermana Carmen empezó sociología: en una de las primeras clases un profesor les dijo algo así:
" La vida de cada ciudadano es distinta según su estatus social. Imaginen que la vida es una carrera, pues bien; para algunos la linea de salida está más cerca de la meta. Los menos afortunados tienen más recorrido hasta la meta. Con lo cuál se cansan más, redoblan esfuerzos y muchos ni llegan. Mientras esta sociedad admita estas diferencias el éxito no será cuestión de méritos en la mayoría de los casos."
i desprès de llegir d'
aquesta pàgina sobre un curs de dret el que ve a continuació:
Ocupa un lugar central la Declaración Universal de Derechos Humanos, de 10 de Diciembre de 1948:
- El Preámbulo, en el Considerando 1º establece:
Considerando que la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana.
- El artículo 1 afirma:
Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.
- El artículo 2 Párrafo 1º reconoce que:
Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición.
- El artículo 7 establece:
Todos son iguales ante la ley y tienen, sin distinción, derecho a igual protección de la ley. Todos tiene derecho a igual protección contra toda discriminación que infrinja esta Declaración y contra toda provocación a tal discriminación.
- En la Carta de San Francisco, la Carta Fundacional de las Naciones Unidas, de 25 de Junio de 1945, se declara en el artículo 1.2:
Todas las naciones fomentarán la igualdad de derechos de todos los pueblos.
- En la Declaración Americana de los Derechos y Deberes del Hombre, de 2 de Mayo de 1948 se establece en el artículo 2:
Todas las personas son iguales ante la ley y tendrán los derechos y deberes que ella consagra, sin distinción alguna.
- La Convención Europea de Salvaguardia de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales, de 4 de Noviembre de 1950, reconoce este derecho cuando afirma en su artículo 14:
El goce de los derechos y de las libertades fundamentales ha de ser asegurado a todos, sin distinción alguna.
Veig que les declaracions de dret (coactiu l'anomenen precisament) estan plenes de contradiccions. Vegem:
Si jo sóc dona (perquè els gens dels meus procreadors així ho han disposat), sóc negra (perquè he nascut a l'Àfrica), sóc pobre comparativament amb una "occidental" (perquè he nascut al "tercer món"), sóc pobre comparativament amb altres congèneres i conciutadanes (perquè els meus pares eren més pobres encara que els del seu entorn), a més sóc nascuda a Nigèria (perquè els meus pares vivien a Nigèria) i vull emigrar al "primer món" tinc problemes (si fos nascuda al "primer món" i volgués emigrar al "tercer món" m'obririen les portes de bat a bat"), etc. Quins nassos d'igualtat i d'igualtat de drets i de dret a la no discriminació, i de no discriminació al dret i a la igualtat, i quina igualtat davant la llei m'està proposant aquesta podridura de drets?
Si els meus pares són blancs, francesos, rics, sóc home, etc. potser no parteixo de més drets que els altres? Potser ja no estic privilegiat per una desigualtat? Potser sóc igual que la nigeriana quant a tots els drets dels drets dels drets? Doncs no.
Mentre existeixin fronteres i control fronterer, mentre existeixi l'herència de pares a fills, mentre existeixin diferències per gènere, mentre hi hagi fronteres en el pensament, i mentre no hi hagi tal barreja de races i de gèneres que quan algú surti al carrer li sigui tan normal tenir en el seu entorn la mateixa quantitat de negres, grocs, vermells, blaus i ataronjats, dones, travestís, homosexuals i homes, coixos, bornis... compartint el carrer, els centres de reunió i de decisió, les empreses, mentre hi hagi algú que a causa de la seva "diferència" no pugui també alçar la seva veu... no existirà la mateixa igualtat de drets i ningú serem iguals davant la llei i davant de res que s'inventin els més retorçats dels humans.
M'entenen vostès quan entenc que hi ha gent que roba, que mata, que competeix, que atropella, que coacciona, que humilia, que crida, que s'embogeix i que se suïcida?
Aquest món no és el meu, senyors, aquest món és per als maquinadors polítics. Molt omplir-nos la boca d'igualtat, democràcia, etc., però aquests conceptes no són res més que paraules que, de tant repetir-les en va, n'han perdut significat algun.
Potser
si no estiguéssim tan ocupats, tan hiperactivament ocupats, tan pragmàticament ocupats, i tinguéssim temps per pensar, raonar, reflexionar, mirar-nos al mirall, mirar-nos cap endins... "
pensar, reflexionar, somiar"... (perdre una nit escrivint un pensament com a aquest...). Potser
si no tinguéssim por de tanta diferència, no ens refugiéssim tant en el grup i en la nostra pròpia diferència,
si no tinguéssim por els uns dels altres, els homes de les dones, les dones dels homes, els blancs dels negres, els negres dels blancs, potser
si no tinguéssim por a sentir-nos lliures, lliures de pensament, lliures d'acció, lliures per decidir, dubtar, equivocar-nos i rectificar, lliures de veure l'altre com a lliure a la vegada, amb les seves diferències, amb els seus dubtes, amb les seves pors, amb els seus errors, amb la seva pròpia feblesa com a ser humà... potser no haguéssim muntat tantes mentides sobre d'altres tantes mentides.
I potser el món seria diferent.
Divendres passat 16 de febrer el Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Seguretat Social sota l’eufemístic nom de “Llei de Mesures en Matèria Social” i que desenvolupa l’acord al que van arribar UGT, CCOO, CEOE, CEPYME i Govern, signat el 13 de juliol de 2006 .
