25 de febrer 2007

Cap a la "Inseguretat Social"

Divendres passat 16 de febrer el Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Seguretat Social sota l’eufemístic nom de “Llei de Mesures en Matèria Social” i que desenvolupa l’acord al que van arribar UGT, CCOO, CEOE, CEPYME i Govern, signat el 13 de juliol de 2006 .

És aquesta reforma el segon eix sobre el qual gira la política socio-laboral del Govern socialista, sent el primer la “Reforma Laboral” aprovada el passat mes de maig.

Així, s’endureixen les condicions generals dels treballadors per a accedir a una pensió, a més d’incentivar la permanència en el treball més enllà dels 65 anys. Més específicament, i respecte al període de cotització mínima per a tenir dret a la pensió de jubilació, es passa de 12,5 anys a 15 anys complets, “premiant” a aquells que segueixin treballant a partir dels 65 amb una pujada d’un 2% en la seva pensió cada any cotitzat després d’aquesta edat.

Al mateix temps, aquesta reforma endureix els requisits per a accedir a la jubilació parcial i anticipada, augmentant l’edat necessària i els anys d’antiguitat en l’empresa per a poder tenir dret a la prestació.

El fet puntual de permetre l’accés a la pensió de viduïtat de les parelles de fet i el suposat avanç que això significa, es desvirtua al veure el contingut del text que indica que solament tindran dret aquelles parelles que acreditin cinc anys de convivència o tinguin fills comuns.

El mateix passa en cas d’Incapacitat Permanent, on la mínima reducció del període de cotització per a la prestació no compensa ni retorna la salut dels treballadors que queden incapacitats solament per anar a treballar.

En general, aquesta reforma suposa un nou revés en l’aspiració dels treballadors a treballar menys per a treballar tots, i a augmentar la qualitat de vida i la garantia de dignitat econòmica en els últims anys de la vida de les persones, i avança pels camins ja coneguts de les receptes neoliberals que va propiciar aquesta Europa-fortalesa, a través dels seus acords de Maastricht i Lisboa.

Cridem a tots els treballadors/as i a la ciutadania a denunciar i rebutjar aquesta nova volta de rosca d’un govern amb suposat tarannà progressista i polítiques antiobreres, i d’uns “agents socials” que actuen com a “agents antisocials”, simples peces de l’engranatge capitalista neoliberal

Confederació General del Treball de les Illes

Explicació de la fotografia que hi he inserit: "Els sindicats" ens deixen, un altre cop, amb el cul a l'aire

4 comentaris:

  1. Hola, em temo que cada vegada s'extendran més les formes de pensió privada no només plans de pensions, les hipoteques inverses i altres herbes.

    ResponElimina
  2. Des de quan, Jordi, se suposa que els sindicats han de defendre els interessos dels treballadors, abnas que els seus?
    Voleu, potser, que comenci a explicar-ne de grosses i que no acabi?
    Si us plau, quan parlem de seriositat i de treball, deixem els sindicats de banda!
    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. Si us plau, Pedra, comença a parlar de grosses i no acabis, així, com a mínim, si més no, ens ho passarem d'allò més bé.

    Salut company!

    ResponElimina
  4. àcrata, més que àcrata! ;)
    Una abraçada!

    pd
    es poden pujar arxius pdf. a blogger?

    ResponElimina