El temps del crepuscle

He dut a terme una actualització més que important sobre el meu post "Els drets del dret".

Estigué tota la nit (una d'aquelles nits dolentes o bones o viceversa) llegint, fumant, pensant, escrivint. Quan arriba el crepuscle, el teu cos comença a acusar el cansament, la son t'hi guanya i les lletres del monitor de la computadora comencen a ballar davant els teus ulls... Sabia el que volia dir, però els meus dits tremolosos no podien moure's ja lliurement sobre el teclat. El teclat, el monitor, els meus ulls, els meus dits i jo sols, davant de la profunditat de la nit, davant de la solitud immensa de l'infinit. Total, avui dissabte podia dormir fins a més tard, els nostres amics es van entossudir que calia disfressar-se aquesta nit en el carnaval del poble. Haig de dormir més al matí per poder estar fresc de nit, és el carnaval, la manifestació de Dionisos. En fi.

La qüestió és que he dut a terme algunes aportacions molt substancials al meu post (entrada) (article), que ahir a la nit m'hi vaig deixar al tinter. Considero que són aportacions molt importants per al que volia expressar. No hi és tot, hi podria haver una mica més. Però no tot pot dir-se'n en un sol moment, en un sol escrit. Sol dic el que sol es pot dir en unes quantes paraules unides amb una finalitat comuna. Però cal posar-li un final a tot. Tot és molt. Llavors delimitem una part d'aquest tot. Demà, o potser un altre dia, continuarem escrivint sobre el mateix. Perquè no hi ha gaire més a dir potser, o potser sempre direm molt poc. Us convido a llegir-ho, amb sinceritat, amb humilitat, amb fraternitat, amb el cor. Un part és dolorós però acaba sent una creació. I a un li agrada compartir, li agrada crear i compartir.

És fàcil distingir les noves aportacions o "diferències" del text anterior: estan en negreta i en colors, en cursiva... (No sé si l'he millorat o l'he empitjorat, però allà hi és)

Sol pretenc convidar-te a compartir amb tu quelcom que jo he creat, que m'ha dolgut, i que vull que tu puguis llegir-ho, opinar, discutir, debatre, millorar, o simplement callar. Sol et demano que segueixis aquest enllaç res més. I gràcies per la teva atenció, i, de manera molt especial, pel teu temps.


***Fotografia: Espera. Joan Mateu (fotògraf i bon amic meu)
Una part de la seva obra genial: aquí

Post original en castellà