02 de febrer 2007

Raimon i jo ...per camins d'aigua



El diumenge 28 de gener a les 12 hores, allà hi érem. Molts no ho sabien, d'altres ho sabien i callaven, molts ho ignoraven, d'altres ho sabien però feien que s'hi ignorés. Molts hi vam anar (no tants com els que segueixen les consignes dels poders respectius), d'altres es van quedar a casa o van anar a fer una copa, d'altres potser feien l'amor o miraven la llunyania del sol. Els que hi érem hi crèiem i ho vam manifestar. Crèiem en la pau, però no en els poderosos que ens venen la seva història. Érem pocs però érem poble. Érem pocs però potser en serem més. Potser en serem més demanant que la sobirania recau en el poble. Que el poble ha de decidir per sí mateix. Sense protagonismes, ni campanyes autopropagandístiques per a aconseguir vots i misèria. Sense més protagonisme que ser enllà, un més, entre la multitud individual de cadascun reclamant la nostra força per a decidir viure en pau i en solidaritat humana. Reclamant la llibertat dels pobles a decidir per si mateixos. Oi que sona a demagògia barata i poesia de quatre rals? Doncs, mireu, així ho vaig viure jo i els altres que hi eren, segurament. No costa tant. No costa tant...

En Raimon i jo ens vam fer la foto (per què no, m'hi feia gràcia). En Raimon i jo vam estar allà i després cadascú va seguir el seu propi camí, allunyant-se amb la seva solitud humana i amb la seva grandesa de poder ser, amb els nostres peus que van per camins d'aigua...

... per camins d'aigua

11 comentaris:

  1. Subscric totes i cadascuna de les teves paraules, Jordi. Només un però: l'esdeveniment no va tindre el recolzament mediàtic i publicitari que calia, i qui va tindre la idea de posar-la un diumenge de gener al migdia, es va equivocar.
    Salutacions cordials!
    (P.S.: Sí, és cert, tal i com queda demostrat en el meu blog -on hi ha un enllaç a l'antic blog meu- era l'Imagine).

    ResponElimina
  2. per la pau!

    per cert heu sortit molt bé a la foto jej

    ResponElimina
  3. Pedra, jo ja em queixo del recolzament mediàtic i publicitari que no va tenir. Potser sí que tens raó en l'hora i el dia, però va ser decisió d'una assemblea. A les properes assemblees, si puc i em veig amb cor, intentaré assistir-hi. Per cert, jo era un fan de l'Imagine, no sé si te'n recordes? Jo pensava que era un noi molt jove, per això, no dic que siguis tan gran, ei!!! Ara, m'agradava perquè era molt punyent.

    Fins aviat, amic!!!

    ResponElimina
  4. Amic Elliot, no em diguis que hem sortit guapos a la foto, jo tinc cara de "tortuga ninja" en aquesta foto, hehehehehe....

    Salut, pau i llibertat

    ResponElimina
  5. Qui és aquest home que está al costat del Jordi? :)

    ResponElimina
  6. Hola, amic Tristany, la veritat és que no sé ben bé qui és. Quan em va veure s'hi va fotre al meu costat dient que era un fan meu, que em seguia des que ell era ben jovenet, que li agradava molt la meva cançó "Eloise", i no hi havia manera de desfer-se'n d'ell. Al final li vaig dir que m'esperaven a l'acadèmia d'Operación Triunfo i que havia de marxar, hehehehe....

    Salutacions amic

    ResponElimina
  7. Jordi: el que et volia dir és que si s'han de remoure les conciències pètries més enllà d'on arriba la "solidaritat del cap de setmana", no es pot posar una mani un diumenge al migdia. No sé si m'explico...

    ResponElimina
  8. Pedra, no acabo bé d'entendre't quan dius "no sé si m'explico". La qüestió és que tampoc era una mani expressament, tant sols una concentració curta, una estona. La gent surt a passejar per barna perquè hi ha la concentració i hi aprofita per anar a dinar a algun lloc de barna, m'entens. En tot cas, va ser decisió d'una assemblea de persones i entitats diverses (jo no vaig assistir-hi); qui vulgui ho pot fer.

    M'imagino que, al principi, hi havia voluntat de fer alguna cosa més grossa, però els que recolzen del govern de Madrid, i mitjançant amb els seus sindicats, es van avançar a convocar d'altra, jo crec que premeditadament i amb mala llet, la qual cosa va refredar la que hi havia anunciada anteriorment a Barcelona per al dia 28 de gener. A més a sobre, després a Catalunya després de fer i refer el manifest al seu gust, els que la van convocar a Madrid es retiren. Jo crec que són estratègies polítiques clares, per mi, eh!.

    En tot cas, si no s'acaba refredant del tot la cosa, l'assemblea de "Sí al procés de pau" el que va fer era un primer acte per anar creant una mica d'ambient i no anar tant de pressa.

    Al cap i a la fi, el que passa a Madrid, és que la meitat dels votants són del PSOE i l'altra meitat del PP, i uns van una mani avui, els altres demà i tenen els mateixos index d'assistència al cap i a la fi. A mi no em semblen manifestacions populars a favor de res, sinó una lluita de partits polítics (d'estil bipartidista, clàssic a aquelles terres espanyoles) al carrer per a guanyar les properes eleccions. Jo no hi vull jugar. Que s'ho facin. Penso que aquí en Catalunya hem d'anar a poc a poc i partint d'assemblees populars no partidistes, malgrat que hi participin els partits polítics i els sindicats, amén d'altres associacions, organitzacions i particulars.

    Salut company

    ResponElimina
  9. Quan dic: "però els que recolzen del govern de Madrid, i mitjançant amb els seus sindicats, es van avançar a convocar d'altra..."

    Vull dir: "però els del govern de Madrid -s'entén Madrid (Espanya) no comunitat de Madrid-, i mitjançant els seus sindicats, es van avançar a convocar d'altra..."

    ResponElimina
  10. Turrai, repeteixo, a la foto he sortit amb cara de "tortuga ninja".

    Salut company

    ResponElimina