Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua i lingüística. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua i lingüística. Mostrar tots els missatges

15 de novembre 2009

El nas i les Parèmies (poema en un sol acte)



Ahir podia semblar qualsevol dia
però no era un dia qualsevol
jo era al llit, la serralada veure no podia
i la serralada no em mirava a mi tampoc
tanmateix si hagués sortit per mirar al fons de la vall
hagués vist al Senyor de la Paremiologia
amb la seva computadora incansable teclejant
clink, clonk, clink, clonk ("la màquina és una combinació de peces...."
)
però si intentava aixecar-me no podia, m'estava marejant
per això ho vaig deixar per avui
i avui ja gairebé sanat el sabria millor homenatjar
res de fer-li una cançó com a en Brossa
el meu refredat no em deixa fer millor cosa
li faig aquest petit poema i així mato un mica la pena
Oh! Senyor de la Vall que en nits solitàries jo et buscava
i entre les ombres no t'encertava però a internet t'hi trobava
En Víctor Pàmies de Vallromanes
paremiològicament caminant entre humans,
ros, alt, prim, una mica nassut, tenaç i tossut
ja has arribat a les tres-centes-mil
i ens amenaces d'arribar fins el milió
doncs déu et guardi la vista, el nas i l'acordió (no té sentit però rima)
si als darrers temps hi hagut quelcom important per la nostra llengua
ha estat que a en Víctor Pàmies no se li acabés la llenya
Jo continuaré mirant per la barana de la meva propietat
i tu continuaràs escrivint parèmies bé de dia o cap al tard
i avui el meu gos sí borda, que també et vol felicitar

10 de març 2009

Jo també vaig llegir allò que no hi havia escrit


Jo també vaig llegir allò que no hi havia escrit, i no només una vegada sinó moltes. Segurament pensaríeu que el meu article Llegim allò que no hi ha escrit era una mica estrany i no n'estàveu mancats pas de raó. Per començar semblava que parlaria de la percepció i interpretació del llenguatge escrit, però acte seguit "me'n vaig anar amb la música a un altre lloc", o sigui, que vaig acabar parlant de música; però és que la cosa té a veure amb el llenguatge escrit i amb la música i és ara que ho faré evident. Durant allò que diem festes de nadal, en les acaballes de 2008 i principis de 2009, vaig estar enllestint una cançó per l'homenatge a Joan Brossa. Aquesta cançó consistí en musicar 3 poemes del mateix Brossa que havia trobat a través de la xarxa. Tres poemes que em van fer certa gràcia perquè eren del tipus que anomenen de protesta o de denúncia social. Però no, no era exactament això el que jo volia dir, però és que a mi m'agrada enrotllar-me d'allò més quan escric, aprofitar que parlo sobre una cosa determinada per a lligar-ho amb d'altres assumptes; arreglar-me-les per anar entrellaçant temes que, fins i tot en un principi, podria semblar que no tinguessin cap relació entre ells però que en tenen. Tot està interrelacionat en el cosmos, això és una veritat inqüestionable. O potser no, per què ha de ser-ho?

Anem al gra d'una vegada. El primer cop que vaig llegir-me el poema La gent no s'adona del poder que té... de Joan Brossa, tot llegint el primer vers, vaig "veure" que deia: La gent no se n'adona del poder que té. Vaig pensar: "home, aquest home tan culte fent tal redundància vulgar"; em refereixo a ...no se n'adona... Vaig quedar-me sorprès que utilitzés el pronom en en presència del complement del poder que té; es podria haver justificat -crec, no sóc lingüista- en el cas que la frase fos de tal manera: La gent no se n'adona, del poder que té. En aquest cas al posar la coma no es dóna cap redundància. Bé ara tampoc m'allargaré en aquests detalls. La qüestió és que jo, malgrat haver llegit moltes vegades el poema, i tot i sabent que la inclusió del pronom en en la frase era incorrecte i "sospitós" -malgrat que s'hi inclogui sovint en el llenguatge "de carrer"- vaig acabar gravant la cançó dient "La gent no se n'adona del poder que té" perquè jo sempre interpretava que era el que hi havia escrit. Passat uns dies i mirant-me el poema de nou, adverteixo que no solament jo m'inventava contínuament la frase sinó que atribuïa a Joan Brossa un vulgarisme que jo hi veia però que no s'hi estava donant. Aquestes coses ens passen molt sovint quan percebem i interpretem el món.

Però ara ja la vaig enregistrar de tal manera i, quan en faci una altra versió, potser més arregladeta, continuaré cantant La gent no se n'adona del poder que té perquè de cert que rítmicament m'agrada més així; llavors per no estar cometent un error, ho farem com si estigués escrit: La gent no se n'adona, del poder que té. Llicències del cantautor.
___________________________________
  • Imatge extreta de: Abloccedari Joan Brossa
  • Aquest article va ser escrit originalment el dia 6 de febrer d'enguany però fins avui no l'havia revisat per a la seva publicació

22 d’abril 2008

Un nou recurs lingüístic revolucionari 'on-line'

Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu bloc sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys



Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blocs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com

A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.

És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.

Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.

Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet (una obra també única i d'un valor inqüestionable; us aconsello que la feu servir), d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu bloc Raons que rimen

Enllaços:



Fotografia: Víctor Pàmies entrevistat a una presentació a la Casa de la Generalitat de Perpinyà (Catalunya Nord)

04 de desembre 2007

El traductor de la Generalitat una gran eina i una gran inutilitat (i després parlem de 'Madrid'...)



Fa temps que utilitzo els serveis lingüístics que la Generalitat de Catalunya té implementats al seu web. El servei Optimot és realment increïble, doncs si busques alguna paraula et fa una recerca no tan sols als diccionaris de l'Institut d'Estudis Catalans i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, sinó a més a Termcat on apareixen aquelles paraules que -o bé perquè s'han incorporat molt recentment o bé perquè són derivats, el femení, el plural, etc., o paraules científiques o utilitzades en contexts molts concrets- no trobaries mai als diccionaris; cal afegir que Optimot també et fa una recerca si vols dels mots tan en castellà com en català relacionat-los-hi.

Tanmateix jo volia centrar-me més en concret en el traductor automàtic que et tradueix del català al castellà, a l'anglès, al francès i a l'alemany i a la inversa. Realment, opino que aquest diccionari és molt superior en qualitat i en traducció "contextual" que Internostrum, el qual penso personalment que no fa traduccions de tan bona qualitat i té l'inconvenient que només tradueix del català al castellà o bé del castellà al català, la qual cosa el limita molt. Malgrat aquestes limitacions, una objectiva i les altres potser més subjectives, que hi apunto sobre Internostrum, aquest té una gran virtut en contraposició al diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya, i és que no falla generalment mai; sempre és operatiu, àgil i disposat a servir-te. El de la Generalitat, però, és lent, no saps mai si estarà operatiu o no, la major part del temps està sobrecarregat i no funciona simplement, i tan sols accepta textos de no més de 2.500 caràcters, poca cosa veritablement. Si vols utilitzar-lo en unes mínimes condicions, i no sempre, t'has d'esperar que sigui nit avançada, quan la major part de catalans i d'europeus, potser, estan dormint o veient la televisió, llegint un llibre o fent l'amor amb la seva parella tal vegada.

Em sembla realment vergonyós i lamentable que el diccionari automàtic de la Generalitat de Catalunya estigui allotjat a un servidor pràcticament inútil. És de suposar, i tinc tota la raó, que la Generalitat està obligada a donar tots els serveis de qualitat gratuïts per facilitar totes les eines que calguin a la població relacionades amb la llengua catalana; doncs el govern català és el garant principal de promoure l'ús, tan parlat com escrit, de la llengua pròpia de Catalunya, evidentment. Perquè si ens omplim la boca, des dels partits polítics (bé d'alguns només) i des del govern dient que s'ha de defensar la llengua pròpia a capa i espasa i després no posem els mitjans necessaris a l'abast de tothom, haurem de pensar, si més no, que aquesta "omplida de boca" respon tan sols a una estratègia política però no pas a un fet real.

Vull afegir només que si fos que aquest diccionari no estigués donant el servei correcte des de fa un cert temps raonable, pensaria llavors que és quelcom esperable, malgrat que no pas justificable -les coses s'han de preveure amb temps- fins que n'hi facin la migració a un nou servidor. Lamentablement no és així, atès que des de gairebé el primer moment que s'hi va posar en marxa ja donava un servei lamentable en quant a manca de rapidesa i en quant a les vegades que era inoperatiu. Llavors no critiquem pas (que jo també ho faig i hi vaig a les "manis") al govern de Madrid, que no pas al de la Comunitat de Madrid que també, per la manca de previsió, d'inversió i per dur a terme tan malament tot el tema d'infraestructures que ens afecten als catalans, que no pas als no-catalans que també, quan des del nostre propi govern allò més essencial relacionat amb la llengua, cultura i identitat (lemes que els serveixen per guanyar vots), com és el cas d'aquest traductor, és d'allò més meravellós però inútil des de quasi el primer dia que es va posar a l'abast de la població per manca de previsió, d'inversió, d'interès o vagi vostè a saber el perquè.