Jo també vaig llegir allò que no hi havia escrit, i no només una vegada sinó moltes. Segurament pensaríeu que el meu article Llegim allò que no hi ha escrit era una mica estrany i no n'estàveu mancats pas de raó. Per començar semblava que parlaria de la percepció i interpretació del llenguatge escrit, però acte seguit "me'n vaig anar amb la música a un altre lloc", o sigui, que vaig acabar parlant de música; però és que la cosa té a veure amb el llenguatge escrit i amb la música i és ara que ho faré evident. Durant allò que diem festes de nadal, en les acaballes de 2008 i principis de 2009, vaig estar enllestint una cançó per l'homenatge a Joan Brossa. Aquesta cançó consistí en musicar 3 poemes del mateix Brossa que havia trobat a través de la xarxa. Tres poemes que em van fer certa gràcia perquè eren del tipus que anomenen de protesta o de denúncia social. Però no, no era exactament això el que jo volia dir, però és que a mi m'agrada enrotllar-me d'allò més quan escric, aprofitar que parlo sobre una cosa determinada per a lligar-ho amb d'altres assumptes; arreglar-me-les per anar entrellaçant temes que, fins i tot en un principi, podria semblar que no tinguessin cap relació entre ells però que en tenen. Tot està interrelacionat en el cosmos, això és una veritat inqüestionable. O potser no, per què ha de ser-ho?
Anem al gra d'una vegada. El primer cop que vaig llegir-me el poema La gent no s'adona del poder que té... de Joan Brossa, tot llegint el primer vers, vaig "veure" que deia: La gent no se n'adona del poder que té. Vaig pensar: "home, aquest home tan culte fent tal redundància vulgar"; em refereixo a ...no se n'adona... Vaig quedar-me sorprès que utilitzés el pronom en en presència del complement del poder que té; es podria haver justificat -crec, no sóc lingüista- en el cas que la frase fos de tal manera: La gent no se n'adona, del poder que té. En aquest cas al posar la coma no es dóna cap redundància. Bé ara tampoc m'allargaré en aquests detalls. La qüestió és que jo, malgrat haver llegit moltes vegades el poema, i tot i sabent que la inclusió del pronom en en la frase era incorrecte i "sospitós" -malgrat que s'hi inclogui sovint en el llenguatge "de carrer"- vaig acabar gravant la cançó dient "La gent no se n'adona del poder que té" perquè jo sempre interpretava que era el que hi havia escrit. Passat uns dies i mirant-me el poema de nou, adverteixo que no solament jo m'inventava contínuament la frase sinó que atribuïa a Joan Brossa un vulgarisme que jo hi veia però que no s'hi estava donant. Aquestes coses ens passen molt sovint quan percebem i interpretem el món.
Però ara ja la vaig enregistrar de tal manera i, quan en faci una altra versió, potser més arregladeta, continuaré cantant La gent no se n'adona del poder que té perquè de cert que rítmicament m'agrada més així; llavors per no estar cometent un error, ho farem com si estigués escrit: La gent no se n'adona, del poder que té. Llicències del cantautor.
___________________________________
- Imatge extreta de: Abloccedari Joan Brossa
- Aquest article va ser escrit originalment el dia 6 de febrer d'enguany però fins avui no l'havia revisat per a la seva publicació
llicències... o "morro", que ve a ser el mateix, hehehe!
ResponEliminaNo sé quina forma és la correcte. Com que vaig aprendre el català a la clandestinitat...
ResponEliminaSalut!
Ha, ha, amic Garrofaire, d'això que vas aprendre el català a la clandestinitat en tinc constància; sempre recordem tu i jo aquell comentari:
ResponElimina"Garrofaire, m'he pres la llibertat de posar el text del teu post en un post meu, corregir-ho ortogràficament..."
Salut!
Comment by Jordi (itaca2000) (06/21/2005 15:48)"
Ara, des d’aquell dia no m’he adonat que hagis comés cap falta ortogràfica més als teus blocs. En tot cas, jo també vaig aprendre el català a la clandestinitat i després el vaig millorar a la Universitat de Barcelona, però déu n’hi do, encara i així és difícil d’allò més.
Clar, Antoni, ara que havia muntat la melodia sobre una frase determinada i ja n'estic acostumat em fot haver de canviar-la ni que sigui allò més mínim que gairebé ni s'hi nota. Però, en fi, m'ho pensaré perquè sinó després fins i tot em sentiré culpable :-)
ResponEliminaMolt bo això de lligar "tot està relacionat en el cosmos" amb una qüestio sintàctica:) -o viceversa-. No sé si tot ni ho sabrà mai ningú, pero una mica crec que sí.
ResponEliminaEn quant a la falta, potser és que Brossa passava de normes. I encara gràcies que no digué "del poder que en té"
Hola Criteri, no, si l'error és meu, però en fi. Per cert, divendres passat vaig llegir el posts que vas escriure sobre les solucions a la "crisi" econòmica i no t'he contestat, m'ho havia de rumiar millor tot plegat. L'Albert Esteruelas és testimoni que el vaig llegir perquè li ho vaig comentar dissabte que vam fer la calçotada a casa seva, però darrerament estic una mica mandrós; també és que estic fent d'altres coses i no tinc massa temps. Li dec comentaris a tothom, a l'Antoni Casals, al Garrofaire, a l'Albert, etcètera, en qualsevol moment m'hi poso. No és manca d'interès sinó de temps.
ResponEliminaGràcies pel comentari
Et costarà un ou ara que el teu nom se l'aprengui ortogràficament correcta. Si vols, els meus honoraris són minsos, de funcionari congelat.
ResponEliminaAlbert, no entenc el teu missatge, de què parles? El nom de qui? No entenc res, carai! Ets un troll! :-)
ResponEliminaPerdona l'abús de confiança, però com que veig que gestiones diversos blogs et voldria preguntar si saps si és possible "apuntar-los" al Google Analytics per coneixer els informes per separat, si és que els hi tens. O si ho sap algú dels teus lectors i com es fa, és clar. Merci
ResponEliminaPer lo que dius que deus, tranquil,en tinc prou que ho hagis llegit:)