Ahir podia semblar qualsevol dia
però no era un dia qualsevol
jo era al llit, la serralada veure no podia
i la serralada no em mirava a mi tampoc
tanmateix si hagués sortit per mirar al fons de la vall
hagués vist al Senyor de la Paremiologia
amb la seva computadora incansable teclejant
clink, clonk, clink, clonk ("la màquina és una combinació de peces....")
però si intentava aixecar-me no podia, m'estava marejant
per això ho vaig deixar per avui
i avui ja gairebé sanat el sabria millor homenatjar
res de fer-li una cançó com a en Brossa
el meu refredat no em deixa fer millor cosa
li faig aquest petit poema i així mato un mica la pena
Oh! Senyor de la Vall que en nits solitàries jo et buscava
i entre les ombres no t'encertava però a internet t'hi trobava
En Víctor Pàmies de Vallromanes
paremiològicament caminant entre humans,
ros, alt, prim, una mica nassut, tenaç i tossut
ja has arribat a les tres-centes-mil
i ens amenaces d'arribar fins el milió
doncs déu et guardi la vista, el nas i l'acordió (no té sentit però rima)
si als darrers temps hi hagut quelcom important per la nostra llengua
ha estat que a en Víctor Pàmies no se li acabés la llenya
Jo continuaré mirant per la barana de la meva propietat
i tu continuaràs escrivint parèmies bé de dia o cap al tard
i avui el meu gos sí borda, que també et vol felicitar
Veí, que ja has enxampat la grip A o què? Tu tot el que sona a nou et mola, eh? :-)
ResponEliminaDiuen que el nas és un signe de distinció. I ja veus que a mi pas que me'n sobra.
Gràcies pel poema i pels elogis!
Res de grips A ni B, ni jota, tot i tenir un nas mitjà vaig agafar els bacteris dels refredats que la meva dona i el meu fill van patir la setmana passada i jo replegant la combinació d'ambdós en vaig agafar un de campionat: un refredat comú i vulgar però amb una forta afecció de les vies respiratòries altes, els pulmons ni tocar-los però amb una mala llet de nassos. Avui ja, a aquestes hores, per fi, he abandonat el llit que he niat els darrers dies. Res, suposo que demà serà un altre dia. Enhorabona i felicitats!, company
ResponEliminaVull felicitar en Pàmies. N'he parlat avui a l'enllaç de la Biblioteca de lletres de la UB. M'agraden molt les parèmies i jo que estic fent la tesi sobre el sainet català setcentista i vuitcentista, evidentment sóc una amant de la literatura popular. Moltes de les meves peces són plenes de frases fetes i de parèmies, quasi totes ja caigudes en desús. Felicito, doncs, el teu veí, Jordi. Ha fet una tasca ingent (i continua fent-la, suposo)
ResponEliminaAnna M. Villalonga
Anna maria, suposo que algun dia hi arribaré, també, a les obretes del divuit i del dinou i en faré un bon buidat.
ResponEliminaSi mai necessito algú que me'n recomani o que m'orienti, no dubtis que acudiré a tu.
Sí, evidentment, et puc ajudar. Tinc un glossari maco maco. El tema m'encanta.
ResponEliminaJordi, per cert, sóc un desastre. No t'he dit res del poema. I és molt bonic. Enhorabona.
Felicitats a tanta gent que treballa per la llengua catalana.