Jo també vaig llegir allò que no hi havia escrit, i no només una vegada sinó moltes. Segurament pensaríeu que el meu article
Llegim allò que no hi ha escrit era una mica estrany i no n'estàveu mancats pas de raó. Per començar semblava que parlaria de la
percepció i interpretació del llenguatge escrit, però acte seguit "me'n vaig anar amb la música a un altre lloc", o sigui, que vaig acabar parlant de música; però és que la cosa té a veure
amb el llenguatge escrit i amb la música i és ara que ho faré evident. Durant allò que diem
festes de nadal, en les acaballes de 2008 i principis de 2009, vaig estar enllestint
una cançó per l'homenatge a Joan Brossa. Aquesta cançó consistí en musicar
3 poemes del mateix
Brossa que
havia trobat a través de la xarxa. Tres poemes que em van fer certa gràcia perquè eren del tipus que anomenen
de protesta o de
denúncia social. Però no, no era exactament això el que jo volia dir, però és que a mi m'agrada enrotllar-me d'allò més quan escric,
aprofitar que parlo sobre una cosa determinada per a lligar-ho amb d'altres assumptes; arreglar-me-les per anar entrellaçant temes que, fins i tot en un principi, podria semblar que no tinguessin cap relació entre ells però que en tenen.
Tot està interrelacionat en el cosmos, això és una veritat inqüestionable. O potser no, per què ha de ser-ho?
Anem al gra d'una vegada. El primer cop que vaig llegir-me el poema
La gent no s'adona del poder que té... de
Joan Brossa, tot llegint el primer vers, vaig "veure" que deia:
La gent no se n'adona del poder que té. Vaig pensar:
"home, aquest home tan culte fent tal redundància vulgar"; em refereixo a
...no se n'adona... Vaig quedar-me sorprès que utilitzés el pronom
en en presència del complement
del poder que té; es podria haver justificat -crec, no sóc lingüista- en el cas que la frase fos de tal manera:
La gent no se n'adona, del poder que té. En aquest cas al posar la coma no es dóna cap redundància. Bé ara tampoc m'allargaré en aquests detalls. La qüestió és que jo, malgrat haver llegit moltes vegades el poema, i tot i sabent que la inclusió del pronom
en en la frase era incorrecte i "sospitós" -malgrat que s'hi inclogui sovint en el llenguatge "de carrer"- vaig acabar gravant la cançó dient
"La gent no se n'adona del poder que té" perquè jo sempre interpretava que era el que hi havia escrit. Passat uns dies i mirant-me el poema de nou, adverteixo que no solament jo m'inventava contínuament la frase sinó que atribuïa a
Joan Brossa un vulgarisme que jo hi veia però que no s'hi estava donant. Aquestes coses ens passen molt sovint quan percebem i interpretem el món.
Però ara ja la vaig enregistrar de tal manera i, quan en faci una altra versió, potser més arregladeta, continuaré cantant
La gent no se n'adona del poder que té perquè de cert que rítmicament m'agrada més així; llavors per no estar cometent un error, ho farem com si estigués escrit:
La gent no se n'adona, del poder que té. Llicències del cantautor.
___________________________________
- Imatge extreta de: Abloccedari Joan Brossa
- Aquest article va ser escrit originalment el dia 6 de febrer d'enguany però fins avui no l'havia revisat per a la seva publicació
