31 de maig 2007
29 de maig 2007
'Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra'
Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-nos-en.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare, i tancar amb tres panys la casa
i deia-ho vostè...
Pare, si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no, no tingueu por, i digueu que no,
que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.
Música i lletra de Joan Manuel Serrat
Versió en espanyol de: Por la Reserva, Asociació ecologista de l'Argentina, a http://itaca2000.blogspot.com/2007/05/padre-deje-de-llorar-que-nos-han.html
Moltes gràcies al Josep María pel regal que ens ha fet al seu post del clip-musical que he publicat aquí
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-nos-en.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare, i tancar amb tres panys la casa
i deia-ho vostè...
Pare, si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no, no tingueu por, i digueu que no,
que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.
Música i lletra de Joan Manuel Serrat
Versió en espanyol de: Por la Reserva, Asociació ecologista de l'Argentina, a http://itaca2000.blogspot.com/2007/05/padre-deje-de-llorar-que-nos-han.html
Moltes gràcies al Josep María pel regal que ens ha fet al seu post del clip-musical que he publicat aquí
25 de maig 2007
SALVEM LA VALL DE CARDÓS
El senyor Josep Lladós Comenge, que viu a Nova York, vol comprar els dos càmpings, la serradora de la Vall de Cardós i moltes hectàrees agrícoles per a construir un camp de golf de 18 forats amb el seu gran complex turístic: 200 habitatges de luxe, 4 hotels de 5 estrelles, zones comercials de categoria en diversos punts de la comarca, zones d’spa, etc. A més, té previst obrir un túnel que comuniqui el Pallars amb Andorra, la qual cosa pot ser l’inici d’una invasió de capital andorrà que inverteixi en totxo i ciment a les valls directament lligades al país veí. Aquest projecte, que encara no està aprovat, destruirà el paisatge pirinenc, planteja un model elitista i excloent que poc té a veure amb la realitat social i cultural del Pallars, i a més, es vol dur a terme en uns moments en què la manca d’aigua és un problema greu fins i tot en aquestes valls pirinenques. Si vols fer pressió per aturar-lo, adhereix-te al manifest a:
Informació de: Sebastià Garcia i Pérez - Les Borges Blanques
Article extret del bloc de Josep María García i Pérez
22 de maig 2007
I Les Illes també...
Ja n'hi ha prou...
Ja n´hi ha prou és una iniciativa ciutadana que neix de la inquietud manifestada des de nombrosos moviments socials, plataformes ciutadanes i gent independent després de gairebé quatre anys d´atacs sistemàtics contra pilars bàsics del nostre entorn cultural, social, econòmic i ambiental.
És un projecte dut a terme amb independència i de forma voluntària, que vol posar en circulació missatges audiovisuals de protesta i de resistència davant la impunitat amb què s´ha destrossat el territori, s´ha mentit i menyspreat la ciutadania i s´ha retrocedit en els serveis públics més bàsics.
què volem?...
1 Promoure un espai documental informatiu, crític i alternatiu a internet sobre la realitat social, econòmica, política, cultural i ambiental de les Illes Balears.
2 Transmetre una visió crítica de la nostra societat, proposar alternatives i reflectir la necessitat d´un canvi polític, indispensable per aturar la destrucció desacomplexada i sense límits que hem vist en els darrers quatre anys dels governs de dretes.
3 Mobilitzar la ciutadania davant els atacs perpetrats en els últims anys de govern contra els moviments socials, la llengua, la cultura i el territori.
4 Aturar la criminalització dels moviments socials des dels mitjans de comunicació i donar suport a les organitzacions i plataformes ciutadanes que s´oposen pacíficament a les polítiques practicades en contra de l´opinió i de la sensibilitat ciutadanes.
5 Protestar enèrgicament contra l´ús partidista dels mitjans públics i rebatre la propaganda demagògica i la desinformació practicada des d´alguns mitjans de comunicació.
Pàgina web de la plataforma ciutadana Ja n'hi ha prou
València ens necessita
Ara més que mai, els nostres companys i les nostres companyes del País Valencià ens necessiten. Els cal un canvi i, mentre no hi hagi una altra opció que la partitocràcia pura i dura, cal que els polítics que "els representen", que hi especulen, que fan el que volen amb la seva terra, amb les seves il·lusions, amb el seu país, el qual els pertany com a ciutadans i ciutadanes, canviïn si més no de color polític.
El País Valencià fa temps que fa una crida i demana suport dels països germans com Catalunya, però també de tots els països i nacions que conformen (vulguem o no/ens agradi o no) l'actual península ibèrica (també anomenada, per mi, "La España de las Españas" i Portugal).
Cal, ara sí, donar-los el nostre recolzament, doncs el canvi necessari és ara més possible que mai.
EL PAÍS VALENCIÀ JA EN TÉ PROU
La pàgina JA EN TENIM PROU pot ésser llegida tant en valencià com en castellà
El País Valencià fa temps que fa una crida i demana suport dels països germans com Catalunya, però també de tots els països i nacions que conformen (vulguem o no/ens agradi o no) l'actual península ibèrica (també anomenada, per mi, "La España de las Españas" i Portugal).
Cal, ara sí, donar-los el nostre recolzament, doncs el canvi necessari és ara més possible que mai.
EL PAÍS VALENCIÀ JA EN TÉ PROU
La pàgina JA EN TENIM PROU pot ésser llegida tant en valencià com en castellà
21 de maig 2007
La nostra immensa fragilitat
Fragilidad
Todo es frágil:
tu costumbre de amarme,
mi fe,
el silencio y la vida que duerme
en un vagón de tren.
Tu contrato fugaz,
la memoria,
este hilo de voz,
las quimeras que surcan estrechos
y este corazón
que persigue tu rastro
en la alfombra de la habitación.
No es tan frágil
el trueno del fúsil,
el temor
a perderme tus dulces mañanas,
tanto dolor.
La memoria del banco,
el aroma de aceite en el mar,
las fronteras de acero para hombres,
humo para el capital
que regula espejismos
y ordena tu necesidad.
Yo soy frágil como un cristal
si falta usted a esta cita, mi amor,
si el canto se llena de olvido,
si el recuerdo se va
y ya no ríe conmigo.
Quizá no seamos héroes
pero aún seguimos vivos
y en la crisálida su voz estallará.
Y no se quedará inmóvil al borde del camino
y hará futuro su fuerte fragilidad.
Es tan frágil el abrazo del mundo y su paz,
la promesa desde la tribuna
y su empeño por perdurar.
Soberbio y resistente
es el grito del miedo anunciando el final
y la noche que escupen al cielo
tantas chimeneas,
los disparos de nieve,
el rugido de las bayonetas.
Quizá no sea tan frágil
tu costumbre de amarme,
mi fe,
tu voz y tu memoria.
¿Sabes?, quizá me equivoqué.
Quizá no sea indestructible
el trueno del fusil, tanto dolor,
la burbuja que encierra este grito
y este temor
a saberme perdido,
a perderte y perder la razón.
Yo soy frágil como un cristal
si falta usted a esta cita, mi amor,
si el canto se llena de olvido,
si el recuerdo se va
y ya no ríe conmigo.
Quizá no seamos héroes
pero aún seguimos vivos
y en la crisálida su voz estallará.
Y no se quedará inmóvil al borde del camino
y hará futuro su fuerte fragilidad.
Ismael Serrano. Àlbum: Naves ardiendo más allá de Orión. (2005)
***Il·lustració
08 de maig 2007
Vertigen
Recibiré postales del extranjero,
tiernas y ajadas, besos, recuerdos.
¿Cómo están todos? Te echo de menos.
Cómo pasa el tiempo...
Seremos otros, seremos más viejos,
y cuando por fin me observe en tu espejo,
espero al menos que me reconozca,
me recuerde al que soy ahora.
Aquellas manos, aquella mujer,
aquel invierno no paraba de llover,
perdona que llegue tan tarde,
espero saber compensarte.
Estás tan bonita, te invito a un café,
la tarde es nuestra, desnúdame.
Tras el relámpago te decía: "Siempre
recogeré flores en tu vientre".
Otro hombre dormirá contigo
y dará nombre a todos tus hijos.
Ven, acércate a mí,
deja que te vea,
que otras primaveras
te han de llevar muy lejos de mí.
Vértigo, que el mundo pare,
que corto se me hace el viaje.
¿Me escucharás, me buscarás,
cuando me pierda
y no señale el norte
la estrella polar?
Las frías mañanas en la facultad,
tú casi siempre huías conmigo al bar,
y me enfadaba si preferías
el aula a mi compañía.
Sobre la mesa botellas vacías,
qué sano es arrancarte esa risa,
y ahora cambiemos el mundo, amigo,
que tú ya has cambiado el mío.
¿Qué haré cuando te busque en la clase,
y mi eco me responda al llamarte?
Otros vendrán y me dirán
que te marchaste,
que te cansaste
ya de esperar.
Vértigo, que el mundo pare,
que corto se me hace el viaje.
¿Me escucharás, me buscarás,
cuando me pierda
y no señale el norte
la estrella polar?
Y la ronquera, los traicioneros nervios,
que me atacan antes de cada concierto,
viejas canciones, antiguos versos,
que espero retenga algún eco.
Y en el futuro espero, compañero, hermanos,
ser un buen tipo, no traicionaros.
Que el vértigo pase y que en vuestras ventanas
luzca el sol cada mañana.
Pero basta de lamentos,
brindemos, es el momento,
que estamos todos
y no falta casi nadie,
que hay que apurar
la noche que acaba de empezar.
Vértigo, que el mundo pare,
que corto se me hace el viaje.
¿Me escucharás, me buscarás,
cuando me pierda
y no señale el norte
la estrella polar?
Lletra i música d'Ismael Serrano
Fotografies: Sílvia (1,2,3, 4 i 5) de Jordi Gomara (itaca2000)
Fotografia 6: Sílvia i Jordi
Canción: Vértigo
Álbum: Atrapados en azul (1997)
- Aquest post el dedico a la Sílvia (companya de Facultat) que va viure a Barcelona, París i Suïssa a una casa preciosa al voltant d'un llac. Vaig perdre les seves passes fa molts anys. Tanmateix desitjo que sigui molt feliç
- També vull dedicar-me'l a mi mateix tot recordant els meus anys com a cantautor, si m'ho permeteu, doncs aquesta cançó sense saber molt bé el motiu m'hi apropa aquell aroma agradable de quan pujava a l'escenari. (Val a dir que l'Ismael i jo hi connectem, un altre dia us ho explico...)
Vertigen (definició segons viquipèdia en espanyol)
Vertigen (tuotromedico.org)
Vertigen (sinfomed.org)
04 de maig 2007
El Primer de maig a Palestina
Una delegació de 22 catalans, pertanyents a CGT, IAC, Mesa de l’Educació d’Adults de Catalunya, Federació d’Associacions de Veins de Catalunya, Casal Popular La Traca i Lluita Internacionalista van participar a la manifestació del Dia Internacional dels Treballadors a la ciutat de Gaza (Palestina) que, per motius d’organització, es va celebrar ahir. Set sindicats palestins van organitzar un acte unitari al davant de la seu del Parlament palestí a Gaza, que va reunir uns dos mil treballadors de tota la franja. Amb el lema “Volem treball, no almoines”, els treballadors van plantejar les seves reivindicacions davant el vicepresident del Parlament palestí i les van adreçar per escrit al president de l’Autoritat Nacional Palestina,a l’Organització Internacional del Treball, i l’ONU.
Les seves principals demandes són:
- Fi immediata dels enfrontaments entre faccions palestines
- Creació d’una bossa de treball per als aturats
- Reforma de la legislació laboral per garantir les llibertats sindicals
- Creació d’un sistema d’inspecció de treball per supervisar les condicions laborals
- Prestació d’atur i garantia d’accés als serveis públics: escolarització primària gratuïta, seguretat social
- Establiment del salari mínim
Des de la delegació catalana vam saludar la manifestació, recolzant la lluita dels treballadors palestins, que hem fet nostra, i condemnat el bloqueig internacional imposat a Palestina. Aquests dies a Gaza hem pogut comprovar les conseqüències nefastes d’aquest embargament internacional que fan encara més dura la vida del poble palestí sota l’ocupació israeliana.
Telèfon de contacte de la delegació a Palestina 009725998667
(Aquesta delegació visitarà Gaza fins el dissabte 5 de maig. La possibilitat de celebrar el 1r de maig a Gaza va sorgir en la visita a Espanya de dos companys de la Unió Independent de Comitès de Treballadors de Palestina (UICTP) convidats per Lluita Internacionalista)
Imatge de: http://blogs.ideal.es/index.php/Fatimafaresmedina/2006/08/
Enllaços:
Comunitat palestina de Catalunya
______________________________
Llista-Aturemlaguerra mailing list
Llista-Aturemlaguerra@grups
http://www.grups.pangea.org
Web de la Plataforma: http://www.aturemlaguerra.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)