Fa poc es va produir un sorprenent descobriment històric i musical. Sempre havíem pensant que del barroc al classicisme s'havia passat sense cap etapa intermèdia i que de l'estil basat en molta ornamentació i predomini de l'expressió es va passar a una música sòbria, poc ornamentada, molt formal i amb els temps molt mesurats quasi de manera matemàtica, una música quasi científica. Llavors ens queda preguntar-nos que si de l'expressivitat que preponderava al barroc però amb una música encara, si voleu, molt primitiva i amb certa rigidesa com és típic dels segles anteriors al romanticisme -i on es va passar a una etapa encara més "quadriculada" com és la clàssica- és possible pensar que entremig hi hagués un moment que algun compositor escrigué música menys formal al temps que desposseïda d'elements ornamentals, però així mateix molt expressiva i de caire avantguardista per l'època. Doncs vet aquí, que així ha estat sembla ser. Un musicòleg anglès ha descobert un compositor desconegut fins ara que va ésser deixeble avantatjat ni més ni menys que d'Antonio Vivaldi, un dels grans referents del barroc, anomenat Alberto Senderi, que sembla que va viure entre els anys 1719 i 1785. Així ens ho diu Marta Tshcikell, corresponsal de la revista The Musical Times. Un autor que utilitzava formes d'expressió inèdites a l'època que es poden comparar amb la música popular actual i la contemporània.
Buscant en internet he trobat una gravació que d'una molt breu peça musical d'ell La vostra presenza eterna ha enregistrat Roberto Missini amb una guitarra modificada i amb una execució molt desenfadada, a l'estil de la música popular actual, perquè ell afirma que és la forma en que Alberto Senderi l'hauria concebut tenint en compte el seu avantguardisme.
Us agrairia que l'escolteu, dura només un parell de minuts, i que me'n digueu la vostra opinió: (Tenint en compte que jo tinc les meves idees al respecte i després les podem comparar)
1. Us sembla un descobriment interessant?
2. Us sembla avantguardista per l'època o tal vegada només és una peça barroca més?
3. Creieu que la sonoritat i l'execució de la peça podria ésser conforme a com es concebia l'art al segle XVIII?
4. Us recorda la música d'algun altre autor?
5. Quin calificatiu li donarieu?
____________________________________________
Imatge: Notícia publicada a The Musical Times, cliqueu a sobre d'ella per engrandir-la i poder llegir la notícia
On és la música?
ResponEliminaJa està Albert, renoi! si em deixava el més important de l'article
ResponEliminaAra faré un comentari de llec en música. Bé de fet de persona a qui li agrada la música, força eclèctica en gustos i que, per tant, només pot opinar però no discutir.
ResponEliminaVols que et digui realment a què m'ha recordat? a algunes peces instrumentals de Madredeus de finals dels 90, d'aquelles que passaven al programa "Hidrogen", enmig d'altres peces a mig camí entre el chillout i el new-age, sigui dit absolutament sense cap ànim pejoratiu. La veritat és que si no haguessis fet tota la introducció i, desconeixent l'autor, m'haguessis preguntat a quina època correspon la música, possiblement no l'hauria fet anar fins el XVIII i m'hauria quedat, ja ho veus més aprop.
Ja ho veus, que n'és d'agosarada la ignorància!
Em sembla que vas per molt bon cami i crec que saps de música més que jo (en casa del herrero...) Has endevinat moltes coses i crec que t'amagues un as (que de moment ja està bé); potser m'equivoco tal vegada. Ara, el comentari per mi impecable. Gràcies per fer-ho.
ResponEliminaEn seguirem debatint, espera que surti l'Albert a veure què diu, que sé que prepara algun comentari, m'ho ha xivat el robot de les estadístiques, hehe...
Salutacions Antoni i gràcies
Jordi
També necessitem escoltar què diu, per cert, el company Víctor, i el Joan, com a mínim d'aquests espero algun comentari. Qui sap si s'hi apuntarà algú més. Com sempre el robot de les estadístiques ens diu que hi ha una majoria silenciosa :-)
ResponEliminaM'agraden moltes classes de música, però no tinc ni idea de música.
ResponEliminaSi no diguessis que es tracta d'una guitarra, hauria pensat que es tractava d'un piano. És greu?
Ep! però sona bé.
No seria català aquest compositor?
Ho dic per lo de perdre el senderi i haver-lo trobat ara. (cuñaooooo!)
Joan, tens més raó que un sant i, en certa manera, una bona oïda; en parlarem, però escoltem que diuen els altres si és que algú més hi deixa veure el cap.
ResponEliminaSalutacions
Antoni, crec que amb el teu comentari tan brillant (de bon coneixedor del tema; hi ha un adjectiu que ho defineix però ara no hi caic) has acollonit el personal. A part del Joan (garrofaire) ningú més s'ha atrevit a dir ni ase ni bèstia. I no és perquè no hagi entrat gent a veure el post (aquesta vegada he estat pendent de les estadístiques perquè m'interessa en especial en aquest post, déu n'hi do!, a més el 25% dels visitants s'hi han estat més d'una hora) que crec que ara tenen por de ficar la pota. Però tranquils, no passa res. Es tracta precisament de dir el que penseu sense por. M'agradaria comptar amb totes les opinions. Segur que dieu coses ben encertades, almenys per mi, el garrofaire, per exemple, va per molt bon camí. M'agradaria totes les vostres opinions que segur que vindran a enriquir el post.
ResponEliminaEl que passa és que hi ha molt intel.lectual d'amagatotis que no s'atreveixen a dir ni mu. Apart de l'Antoni penso que sóc el que més coneix Senderi. Continuo amb la comunicació. Ja et diré el que penso de la música.
ResponElimina