Cesk Freixas, Jordi Gomara i Albert Cobacho en concert

*Si vols lliurar-te de l'anunci previ a la cançó, pots anar a escoltar-la directament AQUÍ



El dimecres, dia 5 de maig, entre les 19.30 i les 21.30 h. a les Cotxeres de Sants actuarem Cesk Freixas, Albert Cobacho i jo mateix en un concert que s'emmarca en els actes de la PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L'ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES. No només hi haurà el nostre concert sinó que hi participaran els reconeguts escriptors Matthew Three i Marius Serra i el poeta David Caño. Serà una moguda grossa i es preveu també alguna sorpresa adicional. Esperem, per suposat, que hi vingueu. Per a més informació i per confirmar la vostra assistència, seguiu l'enllaç que ve a continuació. Sapigueu que les places són limitades i per això és important confirmar l'assistència, aquells que no puguin inscriure's a temps necessitaran acreditació especial per poder assitir-hi:

PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L'ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES

PSOE-PSC, CCOO i UGT, els enemics del poble

El PSOE espanyol i el PSOE català i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, són els enemics més perillosos del poble i dels treballadors, perquè erigint-se ells mateixos com els defensors dels treballadors i dels pobres, enganyen la gent, fent-se passar per partits i sindicats d'esquerra i horitzontals, quan a la pràctica ni són d'esquerra i són de funcionament vertical, pagats pel Gran Capital, a les ordres de les màfies empresarials i de les grans financeres. El govern espanyol, amb el vistiplau dels dos sindicats domesticadors dels treballadors (això es veurà en propers dies o setmanes) en comptes de perseguir el frau fiscal i les grans fortunes sortides de l'espoli dels treballadors i de les classes baixa i mitjana, es dedica a fabricar una farsa per portar el sistema sanitari i de pensions a la privatització i collar més a les classes més desfavorides per complir amb els deures que li han encarregat els seus amos.

Un exemple: un amic meu va a les oficines de la seguretat social perquè sospita que la seva empresa no està pagant la cotització que li correspon, malgrat que ell està donat i continua d'alta de manera correcta a la seguretat social. La seva sospita prové del fet que adverteix que les nòmines que li estan donant semblen ser fraudulentes. Efectivament a les oficines de la seguretat social comproven que està donat d'alta però que l'empresa no està complint amb l'obligació de cotitzar per ell. Llavors la resposta del funcionari de la seguretat social és: "Això de fet no és tan greu per vostè perquè de fet està donat d'alta, ara li pot perjudicar a l'hora de l'atur o per la pensió, si vol pot denunciar la seva empresa, això depèn de si vostè ho vol fer". O sigui, li deixen la responsabilitat de perseguir a l'empresa que està defraudant l'Estat a la persona, l'Administració defraudada es renta les mans!!!

Vegeu l'expedient del diari Diagonal, paga la pena:

Cómo camuflar un ataque a la clase precaria

Meter miedo para privatizar las pensiones

Un ataque programado a los derechos sociales básicos

La propuesta del gobierno avala un mercado laboral basado en la precariedad

Ara no és l'hora dels polítics, sinó del poble i de la lluita per la seva independència

No és l’hora dels polítics, per primera vegada en llargues dècades, el poble ha exercit la dissidència, la desobediència civil i l’acció directa, convocant plataformes pel dret a decidir, plataformes ciutadanes que han endegat una nova forma de fer les coses, agafant el poble les regnes del seu propi rumb, convocant consultes populars per la independència. Quelcom nou està naixent, la consciència ciutadana que la democràcia liberal actual queda molt curta, que les eleccions oficials només fan que perpetuar un poder dèspota en persones privilegiades que formen les llistes dels partits i els sindicats pagats pel gran capital, que no consulten el poble, que es pensen que guanyar les eleccions és obtenir un xec en blanc per fer i desfer de manera arbitrària. Ara, és l’hora que el poble parli i de fet ho està fent, i, a partir d’aquí ha de sorgir una nova fornada de polítics que han d’entendre que quan el poble no hi sigui d’acord tornarà a convocar plataformes ciutadanes autogestionades per fer valer la seva veu i la seva força.

Tot això que està passant a Catalunya, a la manera que es va fer en altres temps, amb la tradició del nostre petit país en la pràctica del municipalisme, de l'autogestió dels barris en les grans ciutats, és la raó de ser de la lluita per la independència, perquè la independència busca lògicament el govern de proximitat, que és la essència bàsica de la democràcia no dictatorial de la majoria sobre la minoria, sinó de la democràcia directa i de proximitat, on les minories queden sempre millor representades i on es pot exercir un control més gran sobre els representants polítics. Tradicionalment la lluita per la independència ha estat exercida pels moviments marxistes i llibertaris, sinó que, per una manera errònia d'entendre actualment l'internacionalisme, algunes persones que es consideren avui dia d'esquerres i, fins i tot, anarquistes, creuen que l'independentisme sorgeix com un lluita de la burgesia per controlar el poder, quan la lluita per la independència és la lluita del poble per aconseguir el control sobre les seves pròpies vides i sobre el seu propi territori fent el poder més petit, més proper i, com a conseqüència més controlable

Feixisme i alimentació

L'ésser humà decideix un dia que per a alimentar-se es menjarà els animals que ell considera inferiors o irracionals i no li importa haver de matar-los per trobar-se aquests, suposadament, en un esglaó inferior de l'escala evolutiva. Com a reacció en un moment determinat sorgiran grups de vegetarians que criticaran aquesta forma d'alimentació perquè és un comportament feixista al convertir-se l'ésser humà en aquell qui decideix sobre l'existència dels animals que ell considera inferiors. Els vegetarians al no tenir una altra font d'alimentació més que els vegetals ingeriran aquests, i no els importarà matar a d'altres éssers vius que ells interpreten que es troben en un esglaó inferior de l'escala evolutiva.

Alguns grups ecologistes demanaran als governs que prohibeixin la circulació en moto per les muntanyes perquè aquesta pràctica mata exemplars del món vegetal i fins i tot petits organismes vius que es troben, per exemple, a les vores dels rierols. S'argumenta que l'ésser humà comet un crim quan decideix d'aquesta manera que no importa la vida dels éssers vius que estan en una esglaó inferior de l'escala evolutiva.

Com a reacció a l'hàbit dels vegetarians de decidir sobre l'existència d'altres éssers vius en ingerir vegetals vius o que prèviament ells han mort, sorgiran grups que consideraran aquesta pràctica com a feixista i consumiran i aconsellaran consumir terra com a font d'alimentació. Com a reacció a que l'ésser humà mengi terra acabant així amb els microorganismes que hi conté, sorgiran grups que aconsellaran menjar pedres. Però les pedres trencaran les nostres dents i acabarem sense tenir-ne i, com a conseqüència, els microorganismes que hi habitaven provocant-nos les càries moriran inevitablement. L'ésser humà és feixista de mena, faci el que faci sempre decideix sobre la vida d'éssers vius als que atorga un grau d'inferioritat respecte a ell mateix. Algun ens viu que es trobarà en un esglaó superior de la cadena evolutiva decidirà que cal exterminar l'ésser humà i així ho durà a terme convençut que cal fer desaparèixer aquells ens vius que decideixen pel seu compte que poden fer morir aquells altres que es troben en una esglaó inferior de l'escala evolutiva

M'han suspès el compte de Facebook

Aquest matí he escrit un comentari contrari a Joan Carretero, on parlava també de la ideologia neoliberal de Joan Laporta i Xavier Sala Martin en el mur de Quico Ventalló; ell no hi té res a veure però especifico el lloc. Estava responent a uns membres de 'Reagrupament' on exposava el meu punt de vista. He de dir que el meu comentari no contenia ni cap insult, ni cap amenaça, ni res per l'estil i es pot comprovar si aneu al perfil de Quico Ventalló. Aquesta tarda he tornat a deixar un comentari curt dirigit al meu amic Quico, on hem aclarit un malentès entre ell i jo. Després estava escrivint un altre comentari en resposta a una altra persona de 'Reagrupament' quan el sistema em diu que no estic autoritzat a escriure cap comentari enllà perquè, segons algunes persones, el meu comentari té un contingut abusiu. Cal dir que el comentari no l'he pogut enviar, o sigui que entenc que ja estava censurat prèviament. He intentat enviar-lo més d'una vegada i no he pogut. I, de cop, rebo un correu electrònic de Facebook on em diuen que han suspès temporalment el meu compte de manera cautelar com a mesura de seguretat. En tot el temps que porto a Facebook, no m'havia passat res de semblant. Ara em poso a opinar sobre certs assumptes i me'l suspenen. Què dec pensar sobre tot aquest assumpte?

La CGT no dóna cap resposta a l'acusació que ha rebut

Em sento molt decebut de la meva Confederació Sindical CGT. Fa uns dies va ser acusada per diversos sindicats d'haver donat recolzament al Gremi d'Empresaris del cinema en la seva lluita contra l'equiparació en el doblatge de pel·lícules en català i en castellà. Durant aquest temps, la Confederació General del Treball no ha estat capaç de posar-se d'acord per emetre un comunicat afirmant o desmentint les acusacions. Tampoc hi ha pres cap posicionament. Malgrat que els estatuts de la CGT expliciten la defensa de la llengua catalana, un delegat sindical va signar un escrit de rebuig contra la llei del cinema, que equipara ambdues llengües, juntament amb un membre de la patronal i un delegat sindical de CCOO. Jordi Martí Font, director de la revista Catalunya de la CGT i membre de la confederació va publicar en el seu bloc alguns articles denunciant aquests fets i la pàgina web de la CGT va publicar un dels seus articles on es defensava també la llei que equipara la llengua catalana amb la castellana en el doblatge de pel·lícules, però la Confederació com a tal no ha dit ni ase ni bèstia. Em sembla vergonyós no veure ni tan sols un trist comunicat del Secretariat Permanent que, si bé, en un sindicat assembleari no és un òrgan de poder com s'entén en la resta de grups polítics i sindicals, és, si més no, l'òrgan representatiu entre congressos. No sé què està passant dins del meu sindicat però ni tan sols el Secretariat Permanent està capacitat per prendre una postura unitària. M'he mantingut durant molts dies a l'espera i res de res, i ja no m'he pogut aguantar. Aquest post sé que està molt mal elaborat, i no conté enllaços que verifiquin i donin més informació sobre el que estic dient, però les presses per enviar-lo a la xarxa, m'han obligat a fer-ho així. Més endavant l'aniré desenvolupant millor