Ara no és l'hora dels polítics, sinó del poble i de la lluita per la seva independència

No és l’hora dels polítics, per primera vegada en llargues dècades, el poble ha exercit la dissidència, la desobediència civil i l’acció directa, convocant plataformes pel dret a decidir, plataformes ciutadanes que han endegat una nova forma de fer les coses, agafant el poble les regnes del seu propi rumb, convocant consultes populars per la independència. Quelcom nou està naixent, la consciència ciutadana que la democràcia liberal actual queda molt curta, que les eleccions oficials només fan que perpetuar un poder dèspota en persones privilegiades que formen les llistes dels partits i els sindicats pagats pel gran capital, que no consulten el poble, que es pensen que guanyar les eleccions és obtenir un xec en blanc per fer i desfer de manera arbitrària. Ara, és l’hora que el poble parli i de fet ho està fent, i, a partir d’aquí ha de sorgir una nova fornada de polítics que han d’entendre que quan el poble no hi sigui d’acord tornarà a convocar plataformes ciutadanes autogestionades per fer valer la seva veu i la seva força.

Tot això que està passant a Catalunya, a la manera que es va fer en altres temps, amb la tradició del nostre petit país en la pràctica del municipalisme, de l'autogestió dels barris en les grans ciutats, és la raó de ser de la lluita per la independència, perquè la independència busca lògicament el govern de proximitat, que és la essència bàsica de la democràcia no dictatorial de la majoria sobre la minoria, sinó de la democràcia directa i de proximitat, on les minories queden sempre millor representades i on es pot exercir un control més gran sobre els representants polítics. Tradicionalment la lluita per la independència ha estat exercida pels moviments marxistes i llibertaris, sinó que, per una manera errònia d'entendre actualment l'internacionalisme, algunes persones que es consideren avui dia d'esquerres i, fins i tot, anarquistes, creuen que l'independentisme sorgeix com un lluita de la burgesia per controlar el poder, quan la lluita per la independència és la lluita del poble per aconseguir el control sobre les seves pròpies vides i sobre el seu propi territori fent el poder més petit, més proper i, com a conseqüència més controlable