13 de maig 2008

El meu bloc "prohibit"



Estic al·lucinant d'allò més. Cliqueu a sobre de la imatge que inicia aquest article. Des de fa uns dies el meu bloc apareix com a "prohibit" (forbidden) a Technorati; concretament des de fa 11 dies quan vaig anunciar la manifestació a Barcelona per l'alliberament de Franki de Terrassa va deixar d'actualitzar-se. Aquesta notícia que sí hi va ser publicada va ser la que va marcar l'última actualització del meu bloc a Technorati. Aquí ho podeu comprovar. Estem lluny de poder parlar d'un món democràtic i on la llibertat d'expressió és respectada, la mostra és prou aclaridora. No sé si hauria de sentir-me malament per aquest tipus de censura o, ben al contrari, sentir-me'n prou orgullós, perquè sé que hi ha blocs a la blocatsfera que mai no seran censurats, els autors dels quals insulten a tort i a dret a tothom per guanyar visites i fer-se un espai notori en la blogosfera catalana, a l'espanyola també uns altres, i fins i tot alguns a la blogosfera internacional; tristament, la majoria d'alguns amb ànims lucratius a curt o llarg termini. Aquests blocs fan mal i són molt mal exemple pels valors que transmeten -especialment pels interessos propis dels seus autors- però són allò que s'espera d'ells, el show business, la pallassada, el reality show, el conformisme, la reproducció dels esquemes socials més degradants, o no en alguns casos, però políticament correctes, l'esperit més acrític, etc., molts d'aquests solen ser alguns dels que estan primers a tots els rànquings; no tots els que hi són ho són, i no tots els que ho són hi són, evidentment, que només s'hi donin per al·ludits aquells o aquelles que s'ho han guanyat a pols.

És evident que tots els recursos existents en aquest món estan també per divertir al personal, el divertimento és necessari en el món de l'oci, però també és força trist que quan tenim a les nostres mans recursos potents, com l'escriptura, ja siguin llibres, blocs, etc., no siguin utilitzats també per ajudar a crear un món millor, com a denúncia social de tantes i tantes injustícies, per intentar un agermanament social... i no només per crear mala maror, brutícia i a sobre transmetre un conformisme fastigós que no fa res per millorar res. I ja se sap, el morb ("morbo") crea addictes perquè a una majoria de la gent, no a tothom, ens fa gràcia veure les misèries dels altres, riure'ns dels pallassos.

Llavors en el sentit del que acabo de dir potser m'hauria de sentir orgullós pel fet que un mitjà com a Technorati m'hagi censurat, però tal cosa queda lluny de les meves pretensions, per tres raons simples; en podrien ser més:

  • Pel fet que per mi és una demostració que el món ha canviat poc en els aspectes essencials i que només es considera correcte allò que quan crida l'atenció no posa en perill el sistema de contravalors imperant ni l'estatus social dels que controlen el poder (la informació, els mitjans, la força, la intimidació, els recursos, etc.)

  • Pel fet que això provoca que la informació destinada a crear opinió crítica en la societat quedi silenciada. No dic que jo sigui el millor per transmetre aquesta informació, sóc un com altre més però hi aporto el meu granet i per això m'hi censuren, no sóc dels més llegits evidentment (malgrat que conservo la tendència a estar sempre entre els destacats); entre d'altres coses perquè no escric de manera continuada i constant

  • Pel fet que així perdem oportunitats, moltes oportunitats, una de les principals és que, en tractar de silenciar aquells mitjans que poden servir de model o d'exemple per altres persones amb ments obertes i crítiques, s'està tractant d'evitar que d'altres més joves, més ben formats, més preparats culturalment, amb més informació, amb més força i empenta... que podrien contribuir a fer aquest món més habitable amb la seva escriptura, per exemple, deixin de fer-ho
En tot cas, he entrat a alguns dels fòrums de Technorati per comprovar que significava el fet que jo tingués al meu bloc el 403 Forbidden i, sumat al meu coneixement no massa extens de l'anglès, l'única cosa que he pogut descobrir-hi és que no sóc l'única persona a la qui li apareix 403 Forbidden al títol del seu bloc i que alguns afectats s'han posat en contacte amb els administradors de Technorati però no han rebut mai cap resposta.

Si bé ja sabia que la policia llegia el meu bloc des de fa anys
, ara a sobre sóc un dels "prohibits". Quina gràcia, alguns em consideren antisistema (d'alguna manera ho sóc, sí, estic en contra d'un sistema ultradretà, vull un món millor per a tothom) i al cap i a la fi, la meva pretensió és que els polítics (si hi han de ser-hi), la policia (si ha de ser-hi) i els jutges (si han de ser-hi) estiguin per donar servei al ciutadà i per protegir-lo, no per amenaçar-ho, no per aplicar-li la seva arbitrarietat, no per a deixar-lo en total indefensió i no per a veure'l com un enemic. Quan jo i d'altres intentem aportar el nostre granet de sorra per un món millor ho fem també perquè les persones que poden treballar en el que sigui que, a part de ser persones, desenvolupen una feina o funció de policia, de jutge o de polític puguin trobar també el seu espai de felicitat i desenvolupament personal i social interaccionant lliurement i obertament amb els altres i no contra els altres, i no protegint-se dels altres, i no competint amb els altres, i no tenint por dels altres, sinó ajudant-se, col·laborant-hi, tractant de tendir ponts d'enteniment, d'apropament, de cooperació, de comprensió, d'amabilitat...

Potser estic totalment equivocat respecte al que significa 403 Forbidden, tal vegada es tracta només de l'error núm. 403 i prou, però, per bé o per malament, m'ha servit, si més no, com a excusa per poder dir d'altres coses que déu sap ben bé que tenia força ganes de dir-les

Amén

PD. També sé que hi ha molts i moltes blocaires que els agradaria poder manifestar lliurement moltes coses que jo he expressat aquí però no s'atreveixen a fer-ho per no crear-se enemics o perquè s'hi troben en situacions a vegades delicades, perquè no volen donar més premsa a la "mala gent", o per altres diferents motius que entenc i comprenc però, en tot cas, sé de manera ben certa que estan totalment d'acord amb mi

3 comentaris:

  1. Jordi, no et vull espatllar la festa, però em sembla que l'error 403 és un dels errors més famosos d'Internet i en aquest cas l'hi has d'0atribuir la culpa al mal funcionament de Technorati (endèmic, també), més que a fantasmes o censuradors que, d'altra banda és possible que existeixin, no ho dubto.

    Salutacions, company!

    ResponElimina
  2. Hola company Víctor,

    No sé si t'has llegit tot el post perquè entenc que aquesta vegada és una mica llarg. Però ja dic que potser es tracta només del error 403 de Technorati i prou, cosa que desconec perquè saps que no sóc tan hàbil en aquestes coses de Technorati, ni Alianzo, etc.; potser ja sóc una mica gran per aprendre tanta informàtica (diuen que els anys no passen en va). Altrament tampoc m'ho miro massa això de Technorati, etc. De fet vaig adonar-me'n anit perquè hi vaig entrar de casualitat, feia molt temps que ni m'ho mirava. Potser perquè no ho entenc massa no m'ho miro massa. O potser perquè no m'ho miro massa no ho entenc massa.

    En tot cas, al post explico que, si més no, m'ha servit d'excusa per despatxar-me a gust. Potser estic cometent una equivocació, potser hi estic dient alguna cosa que molta gent no ho escriu però té ganes, com a mínim, de poder llegir-lo, perquè sé, a ciència certa, que estan d'acord amb mi.

    De qualsevol manera, tu sempre ets una persona molt assenyada i m'has aconsellat no poques vegades que no em fes mala sang per segons quines persones i les seves actuacions negatives; motiu pel qual tu vas posar la moderació de comentaris per exemple. I, per aquest motiu, jo també em pregunto per quins nassos no passo de segons quins temes i prou i, així de passada, no dono més fama a aquella gent que viu de la fama encara que aquesta sigui "mala fama".

    Tanmateix hi ha alguna cosa dins meu que em crema i que m'obliga a dir el que penso. Repeteixo, potser m'equivoco, però, a aquest món, hi havem persones que necessiten dir allò que creiem que és just dir. I jo penso que el "virus del poder" cal combatre-ho allà on aparegui ja sigui en la seva més mínima expressió. I és que estic fart de moltes coses i de molta gent que fan mal, molt mal a vegades, i, que a sobre, això els serveix per erigir-se com a "vaques sagrades" quan sabem molt bé que son la "caca de les vaques" només, i també per obtenir beneficis a costa de tota "aquesta merda"; beneficis i "poder", i això últim és el que més intento combatre per tots els mitjans, qualsevol floriment de poder, seguint al mestre Chomsky.

    Un amic teu i meu un dia em va dir "no us adoneu que sou vosaltres que doneu vida a aquestes vedettes de la xarxa per no ignorar-los; ells no són intel·lectuals, ells no són investigadors, la feina de l'intel·lectual i de l'investigador és una feina callada, de moltes hores llegint, cercant informació i escrivint, i es tracta de persones humils no de gent que s'exhibeix a la xarxa fent contínues pallassades i parlant només de si mateix, de manera egocèntrica, donant-se autopublicitat i parlant del molt que sap i dels èxits que obté. No els feu cas, no dic que siguin uns complets ignorants però no són savis, ni intel·lectuals i fan mal, però això convé ignorar-los", aproximadament.

    Sàvies paraules, però a aquesta vida cadascú acompleix el seu paper, i, a mi, per la meva manera de ser, m'ha tocat acomplir un de determinat i ho faig, malgrat que moltes vegades m'agradaria no fer-ho. Però cal també gent que denuncii les coses, encara que algunes semblin nimietats, ni que sigui de tant en tant. I no sóc perfecte, ni de lluny. Ni sóc el millor ni el pitjor. Faig coses bones, altres de dolentes, intento millorar com a persona, escolto els altres i escolto els consells de la "bona gent".

    Però mentrestant, aquí queda dit el què. Oportunament o inoportuna, però no sempre hom sap quan és el moment, el lloc i la manera de dir allò que pensa que es el més oportú.

    Salutacions fraternals
    Jordi

    ResponElimina
  3. Jordi, sí que m'havia llegit tot l'article. Faltaria més! Quan en algun blog dic que llegeixo només els primers paràgrafs faig broma, hehehe ;-)

    Però preferia quedar-me en l'anècdota Technorati, precisament per no donar més voltes al tema.

    Salut, company i desfogat tan com calgui que per això tenim tribuna a Internet!

    ResponElimina